LA CURSA DEL LLOP

Ja que la gent vol saber més, explicaré més.

Tot comença fa 8 mesos quan vaig decidir fer la cursa del llop, a partir d'allí molt sacrifici i decicions dificils ( nocturna, boda d'un amic, curses, etc,etc) però amb la idea clara, la ment deia que havia de ser la cursa del llop li volia dedicar a la meva mare, ho mereix, ja que no ha passat per bons moments, això em va ser fort amb els entrenaments i amb les decicions que anava prenent fins arribar a la gran cita.

Un dia entrenant sol em vaig voler ficar més pressió, volia fer-la grossa, vaig dir-me:

- si acabo i guanyo li demano de casar a Tere, si no, esperaré a un altre moment, i així va ser com un dia vaig omplir un paper ficant tot el que volia dir el meu cor.

Va arribar el dia de la cursa i penso que només jo estava tant segur que ho aconseguiria, m'hi anava molt, però no volia tirar cap coet per davant, tothom sap el que quedava i no era tarea fàcil.

1ª ETAPA: BICICLETA DE CARRETERA 183 KM

Vaig arribar amb nervis, lògic, era el començament però els vaig aparcar ràpidament i vaig estar atent per formar el grup bo, em sentia be, i pujant el coll de Bot vam formar el que seria el grup de guanyadors amb els germans Marrese, Carles, tres o quatre més i jo i fins la meta, quan els vaig dir que els hi donaria pocs relleus que jo ho feia tot i van ser super comprensius, és més, em deien que estava boig, no s'ho acabaven, a l'arribar al Mas de Barberans i trobar-me al manso i l'exkf em va donar moral, sense ells saber-ho, ells suposo que van pensar que estava boig d'anar tant avant fent les sis etapes, però jo estava molt bé, tranquil, còmodo, els km passaven factura i veure a gent que es va quedar al pont de Padesa i al pont nou hem va fer sentir fort, al final vaig arribar 3º no estava per disputar-li l'esprint a ningú, ja que ells havien treballat molt més que jo. Vaig baixar de la bici amb la sensació que hagués fet molts més km, bon senyal vaig pensar.

2ª ETAPA: CURSA DE MUNTANYA 32 KM

Estavem a l'hora de sortida a 31 graus i vaig voler sortir conservador però poc a poc vaig anar remuntant posicions fins que a l'altura dels ventiladors anava 7º classificat. Llavors va ser l'únic moment crític de tota la cursa del llop, vaig tenir un baixón per falta d'hidratació i menjar, el meu germà no m'havia pogut seguir en uns km per no poder passar per alguns llocs i vaig fer just, sort de uns gels i glucosa que em va donar Nando, després ja va tornar a vindre el meu germa i em va anar avituallant fins la meta que tot i la mala cara que feia ja m'estava recuperant al final 26º en un temps de 3h 06 min, millorable.

3ª ETAPA: CAIAC DE MAR 16 KM

ui, ui, ui, vaig pensar, prova de foc, entrenant un dia havia fet 2h 07 min amb Josep d'Ulldecona persona que li agraeixo els seus consells i que em va deixar tot el material ( caiac, botins, rem, etc,) i sempre es va ficar a la meva disposició.

Vam sortir i vaig remar sense parar mai, amb la ment a Riumar, no em va sortir el llop precisament però amb molt de coratge vaig arribar a Riumar amb 2h 03 min llavors em vaig mirar i estava ple de "pel" crec que era de llop i per dins meu tenia felicitat, igual com moltes cares que hi havien d'amics, cosa que els hi agraeixo moltíssim sense saber-ho m'estaven fent de ferro.

4ª ETAPA: CAIAC DE RIU 24 KM

Moment clau, sabia que era l'obstacle, el tot o el res, vaig remar com si m'anes la vida, per les vores del riu sentia sorolls, volia pensar que eren llops, que hem seguien, que volien remar per que entres en temps però no, eren Mauro i Paco que anaven d'embarcadero a embarcadero, animant-me, fent-me fotos, em donaven força, penso que vaig arribar a Tortosa però hagués arribat no sé ni on, feliç i cansat però amb una convicció anormal, ja no podia fallar!! al final 3h 11 min tant de patir i hem van sobrar 49 min.

5ª ETAPA: MITJA MARATÓ DE CARO 21 KM

Vaig sortir amb una persona de les que tothom ha anat algun ratet, jo poc la veritat, però es un plaer compartir km amb ell, amb el " manso " vam anar tant tranquils als 2 km neutralitzats que casi ni mos esperen per donar la sortida ( vaig fer una parada tècnica al intermarche ) al final sortim cap a caro amb molta tranquilitat, tanta que anava dels 10 ultims, però poc a poc vaig anar adelantant gent fins arribar al grup del manso, Leo, Perales i cia i alli em vaig quedar fins casi al canal, la Leo hem va fer riure moltíssim, jo no ho demostrava, però em partia, feia de tot per treurem un somriure i jo li negava exteriorment, gràcies Leo per aquells moments, després vaig augmentar un poc el ritme i es van quedar, em vaig despedir anava amb la ment a caro i vaig pujar des de la falda fins a dalt progressivament ni jo sé la de gent que vaig adelantar, van ser moltes anècdotes amb la gent que adelantava i moltes cares incredules de veure l'esforç i amb la convicció que pujava, però amb quedo amb la de David cocacola que em va dir:

- la mare de deu, buuuufffff, quan arribes a Roquetes que et facin un monument, sense saber-ho em va fer augmentar el ritme, li vaig dir que m'acompanyes (si li haguesseu vist la cara....) al final vaig arribar el 29e amb 2h 06 min.

6ª ETAPA: BTT 110 KM

" Sols quedaven 110 km de btt " a part m'acompanyava el meu cunyat " pakirri " estava al meu alcanç havia de sofrir però ho veia prop.

Van donar la sortida i.....Déu meu casi m'atropellen!!! quin ritme, jo tenia un altre objectiu, volia veure un llop, no n'havia vist mai cap i em feia il.lusió i sense encantar-mos vam anar tirant fins que pujant cap a la font del teix i el coll de la creu pakirri es va quedar, volia que jo sol m'enfrontes al llop, sabia que'l vençeria, que em podia deixar sol, vaig arribar a Beceit i quina collada i quina alegria, mitja familia allí donant-me suport fins que una veu em diu:

- va!!que ja esta tot fet!! li vaig contestar:

- no m'enganyesseu, sé perfectament el que queda, pujar a formenta i més de 50 km però interiorment ho veia factible, vaig cambiar de bici ja que a la meva li fallava el canvi, sort que portàvem una de recanvi (tot molt estudiat i pensat ) i pujant formenta va arribar el " moment " sí allí, sé que pareixera extrany però em va sortir el llop, es va asustar molt, tant que corria pista amunt i jo com un boig detràs, vaig coronar formenta sense pedre-li la pista, al final ja corrent direcció a caro va desistir i va esperar als altres tres, volia seguir-los, guiar-los fins a caro per que puguessen arribar en temps i també ho van aconseguir, va ser una experiència brutal, sols jo i els que ho hem aconseguit ho sabem, de l'arribada ja està tot vist i contat, va ser una felicitat indescriptible, en part gràcies a tots vatros per això vull dir-vos:

GRÀCIES PER TOT I FINS LA PROPERA