Els homenatges en vida ( Paco Estorach )

Després d'acabar la ptl, si algú no sap el significat de ptl que ho busque, així començarà a a admirar-lo una mica més, en la seva cara es demostra que de sofrir en sap un rato. Feia ja molt temps que tenia previst fer-te este homenatge però mai trobava el moment adequat, doncs ara mentre estàs començant a fer una altra cursa, la del ultra trail de 150 km he cregut que és el moment, ja que els homenatges mai haurien de ser postums. Has de saber el que t'apreciem, el que t'has guanyat, el respecte, els amics, l'admiració i l'amistat per allà on passes. La veritat, jo tinc una petita debilitat per tu, les coses s'han de reconéixer i.... quants més que no t'ho diuen!!!.Farà pot ser 7 anys que ens vam conèixer, com no, corrent per aquells ventiladors.....amb l'amic Pepe Sole que tant enyorem ( lesions ) i des de llavors sempre amunt i avall corrent per estos mons sempre en bona cara, sempre amb un somriure, ni un mal dia, sempre broma, menjar, correr i...la cerveseta, per tu sempre hi hauria "botellon" com t'agrada el bla,bla,bla, i l'aconsellar a la gent (per la teva gran experiència) Quan parla Paco, la gent calla i escolta, segur que tée rao, quants consells m'has donat!!! i sempre tens rao!!! a voltes voldria fer que no la tingues però......no!!!Ets un protector per molta gent del grup d'aquí que t'has guanyat el nom de "manso" m'has demostrat que saps competir, si recordes, a voltes ens hem "picat" en alguna baixada i hem fet cuneta, però el que realment saps fer, és esport, no sempre hauria de ser esport-competició ( pedrico el que no faig) tu saps disfrutar de la magnitut que té l'esport i per això t'has guanyat l'admiració de mi i de tots.
Espero que sempre estigues allí.

A on hi hague bon menjar alli estarà sempre i el que estigue prop d'ell aquella nit somiarà amb el que s'ha arribat a menjar.

Dis-li a la gent quants plats et vas fotre després de fer carros de foc el primer dia, si ho dic jo pensaran que estic de conya

Sempre un somriure i aixo que acabàvem de fer dos voltes als carros de foc, increïble.

l'entrenament mai es pot pedre ni que sigue cap d'any

Li agrada tant menjar que després agafa el llit amb molt de carinyo

Amb un amic especial, de sempre, i que els km els ha unit encara més

Tant li agrada fer de manso que a voltes per a ser un bon manso li toca suar.

Mai hagues pensat que em faries de llebra a una cursa i quins bons moments vam passar, recordes???

Abans de donar la sortida a una cursa sempre amb el somriure i amics al costat, es acollonant.

Acompanyant a la seva germana ( una de les seves protegides ) a una de les curses, que per cert li va fer suar.

Pot estar en plena cursa que sempre té un moment per a la càamara, ara el canal ja anava buit, on estaria la gent.......