I jo pensava que tot era correr.........

Sempre he pensat que per correr no hauria de dependre mai de ningú, doncs què equivocat que estava! Resulta que per anar a lluitar contra tot (sol, arena, km, gana, motxila etc ) al desert del Sahara a més he de fer front a una suma de diners increïble, tants que no serà possible sense l'ajut d'institucions i empreses. Això es el que estic fent ara, anar a trucar portes per ajudar-,econòmicament, a fer-ho més asequible.
Anar a fer la maratón des Sables em suposa uns gastos aproximats de 5.000 euros ( 3.220 euros l'inscripció, 900 euros material, desplaçaments a Madrid 300 euros, a més de tot l'aliment etc. ) i si no m'ajuden seria molt complicat, és per això que dic :
- i jo pensava que tot era correr...
Estos dies estic fent esta faena poc agradable de demanar ajut, a més de poder estar entrenant!!! Però primer es lo primer, si no no pot haver-hi segon. Espero poder dir pronte que ja estic entrenant, voldrà dir que el primer pas ja estarà fet.
També vull agrair a totes les empreses que m'han ajudat i a les institucions, ja les publicaré quan ho tingue tot cobert, cosa que.... dubto aconseguir.