Què curta és la vida com per deixar-la passar!
Ahir vaig anar a donar una invitació per a la nostra boda amb Tere, i una dona em va donar una lliçó, em va fer reflexionar!
La dona que casi no podia ni caminar i estava molt " atropelladeta" però amb la ment molt clara, ens va dir:
- Disfruteu la vida que és molt curta i quan us adonareu ja no podreu fer res.
Quanta rao té, quanta.
Reflexiono i... ja no veig a la iaia que tant ens va cuidar, miro avant i veig als pares que ja són iaios i jo que en 2 mesos em caso.
Que no passa ràpid la vida? Pos si ens hem fet grans! va espavil, aixequeu-vos del sofà i empreneu algo.
Nois/es no deixem que la vida ens adelante, correm per fer tot allò que volem, disfrutem de la vida, disfrutem dels amics, intentem ser millors persones, no deixéssim de fer alguna cosa, ara és el moment, demàa pot ser massa tard.
Pd : què fàcil i bonic és dormir... però la vida corre i no ens espera.
REFLEXIONEM
No hay comentarios:
Publicar un comentario