miércoles, 23 de noviembre de 2011

Uec Tortosa mil gràcies per estos 10 anys

Ja ha arribat el final de temporada, aquest inmillorable 2011 m'ha deixat records i moments de gran felicitat, però un moment és diferent, especial, un moment que m'emociona perquè pareix com si fos un adéu i no és així, aquest és el dia que vaig comunicar als meus companys d'equip que a final de temporada deixaria de córrer per l'equip LA UEC TORTOSA,
Ells van ser els primers en saber-ho, els hi vaig enviar un correu a tots explicant els motius, i com no, ho van entendre i tots van respectar la decisió.
Per mi la UEC Tortosa sempre serà l'equip de la meva vida, ells em van ensenyar "tot" em van acollir i gràcies a ells vaig descobrir senders, curses i món, també gràcies a ells he conegut barbaritat de gent que ara són amics per sempre, a ells els hi dec el que avui sóc.
Durant aquests anys he intentat lluir i defensar el nom de l'equip per tot arreu, a voltes no tot el bé que jo hagués volgut, però sempre amb la tranquil·litat d'haver-ho donat tot.
Tinc una sensació com si per molt que faci sempre serà poc per compensar tot el que han fet per mi, estaré sempre amb deute!
Tot això que vos dic és només a nivell  "d'escut" i de "samarreta" ja que a nivell d'amistat, sentiments, "soparillos" etc,etc, ja res podrà separar aquestos 10 anys, que no és poc!
Podria escriure un llibre amb tot el que viscut amb vatros però no l'escriuré ara, serà més endavant, ja que tenim moltes pàgines per omplir.
Gràcies a tots els companys que he tingut durant tot este temps per haver compartit equip, samarreta i escut, ja que les rises, excursions, viatges, curses, sopars, etc les seguirem fent, vos estimo! però.... el cor m'espenteja cap a un altre lloc, l'equip del meu poble, sentiments......

La propera samarreta serà aquesta

Aquest és el correu que els vaig enviar a tots els companys d'equip a l'abril d'aquest any.

UNA DECISIÓ MOLT MEDITADA.


No vull que d'això es faci ara un rebombori, ni que s'enfade ningú, però l'any vinent, i si em volen, correré amb el Trail Roquetes.

I per què donar ara la noticia?

Doncs per un motiu, i és que el proper dissabte al sopar del roquetenc de l'any, on he quedat finalista, hauré de sortir a dir unes paraules i unes de les paraules que diré és que vull córrer amb el Trail Roquetes per defensar el meu poble, i no vull que els meus companys de la UEC Tortosa s'enteren de la noticia després de donar-la. És així com ho sento, i quan el cor vol una cosa se li ha de donar.

Els meus companys d'equip, que jo els considero amics de cor, espero que ho entenguen, han sigut 10 anys defensant la uec Tortosa " a muerte" per allà on he anat i només el nom de Roquetes podia fer-me canviar, canviar només la camiseta que es l'únic que canviarà, jo això espero i desitjo.

Tinc clar de fer-ho també per la gent que ho està tirant endavant, està treballant amb il·lusió i amb molta força per fer del trail Roquetes un club important dins l'esport de Roquetes.

No ho he fet aquest any perquè volia assegurar-me de que tot aniria avant, no podia deixar 10 anys per un intent de fer algo bonic, jo volia tenir clar que la cosa anava en serio i així ha sigut.

També vull dir que això no és ni cap despedida ni cap benvinguda i que allí on vaig ojalà em tracten igual que d'allí on vinc, no demano més, no vull cap tracte diferencial en res, un més del poble, de ROQUETES.

Que sàpigueu tothom que no he tingut cap coacció per part de ningú sinó que és cosa de sentiments.

PD: Són tants records que si per un moment m'aturo a pensar ploraria i tot.....

Gràcies UEC Tortosa, gràcies per donar-me 10 anys de vida i d'haver-me fet sentir tant viu.

Tots vatros ho heu de saber abans que ningú

5 comentarios:

lo manso dijo...

Només me fas pena en una cosa: Mira que es fea en collons esta samarreta.

Leo dijo...

Bueno xic si et portes bé potser et deixarm venir a alguna pernilada.

IVAN dijo...

Manso, no et passes!! que al fondo t'agrada i tot.
Si en vols una en tenim

Anónimo dijo...

va marikita, no veus que te tindras que tallar les maniges de la camiseta, que tu sempre corres sense i llavors l´escut d´aixo que dieu poble, quedarà fora, mira que o ets de marikita!!!
jo crec que mos hauries de pagar un sopar
by jesusenc

Pere Llinares i Llorca dijo...

Uff, què coses diu aquest home, qualsevol diria que ha tractat amb persones!!