miércoles, 29 de febrero de 2012

Un dimecres que m'ha semblat un diumenge

Després d'acabar de treballar i de dinar he sortit amb la btt, eren les 3 de la tarde, volia anar per la via verda però no pensava arribar fins Lledó, per després agafar una pista fins Arenys de Lledo. A l'arribar allí i adonar-me de l'hora que era he tingut que anar direcció a Horta de San Joan i baixar per la carretera ja que patia de fer fosc i......justet! però a les 7 menys 1 minut arribava a Roquetes després de fer 105 km.

Entrenament dimecres 29 de febrer

3H 59 MINUTS BTT
105 KM BTT
26.1 RITME MIG
25 MINUTS ESTIRAMENTS
500 ABDOMINALS

PD Amb el temps que feia que no anava amb bici li estic foten un "trote" estos dies que no veigues i de moment prou bé.

martes, 28 de febrero de 2012

Ho sento molt!

Aixi voldria començar esta crònica, sento molt per no haver escrit estos dies, mai aquest blog havia estat tant de temps inactiu però a voltes per un motiu i a voltes altres m'han impedit o m'han deixat sense forçes per escriure.
Utilitzo aquest blog per motivar, comentar i explicar vivències però estos dies (i mai m'havia passat) no estava gens motivat i no podia transmetre res, però tranquils que sóc duret i ho tiraré endavant, no puc ni vull rendir-me.
Estos dies m'he anat a visitar un parell de cops a Barcelona pel tema de l'esquena i ja hem trobat el mal, això és importantíssim ja que ara se li pot posar el remei, que per sort n'hi ha per a tot.


Aquesta "burra" m'ha donat vidilla
El més "greu" és que em deixen córrer poc ja que el mal que tinc és el SACRE DRET i no vol molts impactes fins que es recupere totalment, el bo és que per no pedre-ho tot ( volum cardio i físic ) puc fer bici i això m'ha donat vida.
Dels adductors estic casi recuperat, de l'esquena vaig millorant, tot i això no és tot el que jo volia però dins de tot vaig fent i sóc concient del que hi ha.
Alguns potser haguessin tirat la tovallola, altres no haguessin entrenat amb tots estos problemes i jo........ com vos podreu imaginar no he estat al sofàa mirant com cauen els dies i s'aproxima la cita, no! he fet el màxim dintre del limitat que estic, i què he fet?

Doncs en estos 13 dies que no he escrit he fet el següent:

390 km en btt
75 km running
6h 14 min running
13h 57 min de btt
9500 abdominals
5h 20 minuts estiraments

Com jo tinc un mirall on mirar-me i veig que ella no es rendeix mai, avui a totes les mares els hi dedico això, espero que vos agrade i segur que més d'un/a es sent identificat.

DEDICADO A LAS MADRES


Todo lo que siempre necesité saber, lo aprendí de mi Madre:


-Mi madre me enseñó a APRECIAR UN TRABAJO BIEN HECHO:

'Si os vais a matar, hacerlo afuera. Acabo de terminar de

... limpiar!'

-Mi madre me enseñó RELIGION:

'Reza para que esta mancha salga de la alfombra.'

-Mi madre me enseñó RAZONAMIENTO:

'Porque yo lo digo, por eso... y punto!!!!'

-Mi madre me enseñó PREVISIÓN:

'Asegúrate de que llevas ropa interior limpia, por si tienes un

accidente.'

-Mi madre me enseñó IRONIA:

'Tú sigue llorando, verás como te doy una razón para que llores de

verdad.'

-Mi madre me enseñó a ser AHORRATIVO:

'Guárdate las lágrimas para cuando yo me muera!!!'

-Mi madre me enseñó OSMOSIS:

'Cierra la boca y come!!!!!'

-Mi madre me enseñó CONTORSIONISMO:

'¡Mira la suciedad que tienes en la nuca, vuélvete!'

-Mi madre me enseñó FUERZA Y VOLUNTAD:

'Te vas a quedar sentado hasta que te comas todo.'

-Mi madre me enseño METEOROLOGIA:

'Parece que ha pasado un huracán por tu cuarto.'

-Mi madre me enseñó VERACIDAD:

'¡¡Te he dicho un millón de veces que no seas exagerado!!'

-Mi madre me enseñó MODIFICACION DE PATRONES DEL COMPORTAMIENTO:

'Deja de actuar como tu padre!!!!!'

-Mi madre me enseñó habilidades como VENTRILOQUIA:

'No me rezongues, cállate y contéstame: ¿por que lo hiciste?'

-Mi madre me enseñó LENGUAJE ENCRIPTADO

'No me, no me... que te, que te...'

-Mi madre me enseñó técnicas de ODONTOLOGIA:

'Me vuelves a contestar y te estampo los dientes contra la pared!!!'

-Mi madre me enseñó GEOGRAFÍA DE ESPAÑA:

'¡Como sigáis así os voy a mandar a uno a Cádiz y al otro a La Coruña !'

-Mi madre me enseñó BIOLOGÍA:

'¡Tienes menos cerebro que un mosquito!'

-Mi madre me enseñó LÓGICA:

'Mamá, ¿qué hay de comer?'' ¡COMIDA!'

-Mi madre me enseñó RECTITUD:

'Te voy a enderezar de un tortazo!!!'

¡¡¡GRACIAS MAMA!!!....

Madre solo hay una.....



LA IMAGEN QUE TENEMOS DE MAMÁ EN DISTINTAS ETAPAS DE NUESTRA VIDA:

A los 4 años: '¡Mi mamá puede hacer cualquier cosa!'
A los 8 años: '¡Mi mamá sabe mucho! ¡Muchísimo!'
A los 12 años: 'Mi mamá realmente no lo sabe todo....'
A los 14 años: 'Naturalmente, mi madre no tiene ni idea sobre esto'
A los 16 años: '¿Mi madre? ¡Pero qué sabrá ella!'
A los 18 años: '¿Esa vieja? ¡Pero si se crió con los dinosaurios!'
A los 25 años: 'Bueno, puede que mamá sepa algo del tema....'
A los 35 años: 'Antes de decidir, me gustaría saber la opinión de mamá.'
A los 45 años: 'Seguro que mi madre me puede orientar'.
A los 55 años: 'Qué hubiera hecho mi madre en mi lugar?'
A los 65 años: '¡Ojalá pudiera hablar de esto con mi mamá!'Ver más



miércoles, 15 de febrero de 2012

Seguim sumant km

Intentarem arribar als 150 km aquesta setmana, en precaució però intentarem fer-los. Si tot va be este fin de setmana faré una tirada més llarga i vorem com respon l'esquena, de moment a l'expectativa.
Fins les 2 hores anem tirant prou be.

Entrenament dimecres 15 de febrer de 2012

14 km
1h 07 minuts
4.49 ritme
1000 abdominals
40 minuts estiraments

Avui es un dia motivant

Avui es el dia internacional del cancer infantil, un dia especial per mi ja que aquest any tots els diners que pugue recaudar per anar a Sables vull que siguen per ells.
Avui pensaré amb ells, entrenaré per ells i espero que d'aqui dos mesos pugue ajudar-los dintre de les meves possibilitats a la lliga contra el cancer infantil de les terres de l'ebre.


El 15 de febrero ha sido declarado como el Día Internacional del Cáncer Infantil en Luxemburgo en el 2001. La conmemoración de este Día tiene como objetivo principal sensibilizar y concientizar a la comunidad respecto de la importancia de la problemática del cáncer infantil y de la necesidad de que todos los niños en todas partes del mundo puedan acceder.
En países desarrollados como los Estados Unidos y España, cerca de 14 de cada 100 mil niños tiene una forma de cáncer. En países en vías de desarrollo la incidencia de cáncer infantil es más alta, representando una de las causas más frecuentes de muerte infantilder al diagnóstico y tratamiento adecuado.

martes, 14 de febrero de 2012

Vaig avançant

La veritat es que vaig recuperant sensacions, avui m'he trobat realment be, està clar que si passo de 2 hores o faig molta muntanya, series, etc, malament! però ara veig que la cosa va millorant i estic molt animat, prontet pasaré aquesta barrera!

Entrenament dimarts 14 febrer de 2012

18 km running
1h 30 minuts
5 ritme
1000 abdominals
30 minuts estiraments

lunes, 13 de febrero de 2012

Recuperant sensacions

Bueno ja vaig dir ahir que havia donat un pas avant, les sensacions obtingudes ahir van ser millors que altres dies, també es veritat que la cursa era de menys de 2 hores i fins a este temps l'esquena aguanta prou be, però jo vaig notar algo, cadascú es coneix i se el que em dic.
Avui li donaré moltes "vitamines" al cos ( estiraments i abdominals ) i també he sortit un ratet a rodar per relaxar-me.


Entrenament dia 13 de febrer de 2012

13 km
1h 08 minuts
5.14 ritme
100 denivell +
40 minuts estiraments
1000 abdominals

Resum 6a setmana

Aquesta setmana tot i no assolir els volums desitjats estic més content, ja que he fet un petit canvi a positiu, m'he trobat millor físicament, he reduït un poc els dolors ( lumbars i adductors ) i he tingut algunes sensacions que ja tenia oblidades.......ja una dita que diu:
"diós aprieta pero no ahoga"

Entrenament de diumenge 12 de feber de 2012

23 km
2h 02 minuts
5.50 ritme
805 mts desnivell +
500 abdominals
40 minuts estiraments

Resum setmana 6ª del 6 al 12 de febrer de 2012

103 km running
9 hores 4 minuts de running
2155 mts desnivell +
3750 abdominals
2h 35 minuts d'estiraments

domingo, 12 de febrero de 2012

Vaig millorant

Aquest matí  hem anat a Ginestar per disfrutar de la cursa del frare, feia molt fred pel matí  però després el temps ens ha acompanyat, he fet bé de sortit de curt,curt.
Per mi era un entreno més,  però també és veritat que era un examen de sensacions i avui les sensacions han sigut millors, físicament bé i l'esquena ja començava a carregar-se quan de repent he creuat la meta, és a dir, que no l'he fet patir.
He portat un ritme alegre tota la cursa, sempre a l'estela del gran veterà Joan Farnós que no li passen els anys, jo diria que sempre l'he vist igual, com si per ell no passe el temps, increïble! Em sentia còmode en aquell grup i m'he recreat fins arribar a meta amb sensacions de poder fer 25 km demà.
Al final 7è, tot i que no importava el resultat, aquest és molt millor de l'esperat i em fa adonar que si les molèsties desapareixen en poc temps estaré bé.
Tere avui ha fet 9a i ha "tastat" una de les coses amargues de les curses: les caigudes! Però no ha sigut res, un disgustet i un senyal de que ha fet la cursa. Llàstima, ja que avui li tenia ganes de fer-ho bé ja que la cursa li agradava i això l'ha minvat un poquet, tot i això ha fet una 15 minuts menys que l'any passat..............VA BÉ.
Felicitar també a l'organització, heu tret un 10!!!!

viernes, 10 de febrero de 2012

Ficarem tot de la nostra part

Tornar a Sables possiblement no hi tornaré,  molts $ ) i és per això que he de posar tot de la meva part per arribar allí amb les millors condicions possibles per disfrutar de la cursa i si es pot millorar el resultat del 2010 (jo encara no ho vull descartar) MILLOR QUE MILLOR.
És per això que no vull deixar passar l'oportunitat que gràcies a tanta gent he tingut i em dic:
"Ara o mai" ho he de fer. Sé que hi ha gent que espera molt de mi i no els fallaré, m'agrada presionar-me, em motiva! m'està costant molt més de l'esperat posar-me bée, però en sortiré i quan desapareguen les molèsties donaré GUERRA i espero que pugue ser a Sables, abans no podrà ser ja però tinc confiança que arribaré a temps. VAMOS A MUERTE!!


Entrenament divendres 10 de febrer de 2012

20 km
1h 33 min
4.40 ritme
100 desnivell +
1000 abdominals
30 minuts estiraments
i........................................seguim!

Ahir km amb bona companyia

Ahir vaig sortir a entrenar tard (7 de la tarde) normalment ho faig sobre les 3 però la feina i unes cosetes m'ho van impedir.
Vaig anar a rodar a la pista "d'atletisme" de Tortosa fins que van arribar els amics de la Uec que anaven a fer costes, ostres! fa tant de temps que no vaig amb ells a fer este recorregut tant mític que sense pensar-ho em vaig sumar a ells.
 No vam deixar cap costa per fer, cementeri, col.legi, mig camí i el mític parador nacional d'on dediquen alguns crits de guerra en una sensació de llibertat, jo mirava cap a Roquetes.....
La veritat és que vaig xalar molt recordant aquella ruta i aquells moments ja que els he repetit anys i anys, amb moltes rises com a ingredient, "como no" que li pregunten a Perales......

Entrenament dijous 9 de febrer de 2012

21.2 Km
1h 59 minuts
5.37 ritme
390 desnivell +
25 minuts estiraments
250 abdominals

PD Tinc una amiga més, una botella d'aigua! va en mi tot el dia....

jueves, 9 de febrero de 2012

L'esport no té límits d'edat

                                                     Carlos Soria, exemple de superació

Carlos Soria: "Hay que renunciar a las menos cosas posibles por la edad"


A sus 73 años recién cumplidos, Carlos Soria está a punto de iniciar en el asalto al Annapurna, su duodécimo ochomil, y sólo estará a dos de cumplir su reto, que es subir los 14 ochomiles del planeta.

¿Cómo va su nuevo reto, la Expedición BBVA?

Hoy en día es muy fácil organizar una expedición. No como antes, que te pasabas dos años haciendo reuniones. A mí me ha tocado la campana en el último momento gracias al BBVA; si no, a lo mejor no podría hacer lo que estoy haciendo. Para estas tres montañas que me quedan no podía ir solo, no podría haber ido si no hubiese sido por el BBVA. He tenido esta suerte de que están muy contentos conmigo y yo con ellos.

¿Por qué cambio su idea inicial de ir al Kangchenjunga y ahora intentará el Annapurna?

Cambié de idea porque me enteré de que iban amigos míos. A las tres montañas que me faltan va poca gente y cuando me enteré de eso decidí que era el momento del Annapurna.

A usted le faltan por subir el Annapurna, Kangchenjunga y el Dhaulagiri para cumplir con los 14 ochomiles. ¿Son los más difíciles?

No. El Kangchenjunga es duro y el Annapurna y el Dhaulagiri no son difíciles pero sí peligrosos.

Explíqueme cómo se hace todo eso a su edad, 73 años.

Porque hago lo que más me gusta y porque me apetece hacer esto. Si no tienes ganas de hacerlo, no lo hagas porque es una vida un poco dura y distinta. Hay que tener mentalidad para ello y ganas. No me parece horrible. No es un esfuerzo.

Usted empezó tarde a alcanzar los ochomiles.

Sí, pero no he empezado muy tarde. Sí que he conseguido la primera cumbre de un 8.000 tarde, a los 51 años, pero fui en la primera expedición que salía de España para hacer un 8.000 en 1973, el Manaslu, y volvimos a intentarlo en el 75, era un momento perfecto. No he sido nunca alpinista profesional, ni lo soy ahora; tengo más sponsors, como BBVA, pero no losoy. Me he ganado la vida, he tenido cuatro hijas, he tenido un pequeño negocio de tapicería con cuatro empleados... Al mismo tiempo hacia deporte y trabajaba. Es verdad que parece extraño, pero me ha cundido esto de los 8.000 con la edad.

Eso sí, hay que fallar antes. En la montaña se puede subir cuando se puede subir y cuando no, no. Tonterías las justas.

¿Y los médicos qué le dicen?

Hace poco Araceli Boraita, la cardióloga del CSD, me invitó a que diese una charla en un congreso de cardiólogos. Cuando acabó, uno me preguntó qué parámetros tenía y Araceli le dijo: "no creáis que Carlos tiene el corazón de un triatleta, tiene el corazón de un deportista mayor. Lo que tiene un poco distinto es la cabeza más que el corazón".

¿Y sus compañeros que son más jóvenes qué le dicen?

Hay un entendimiento estupendo, es de lo que más orgulloso estoy, La gente que está haciendo alpinismo serio trata conmigo como un compañero no como un tipo raro.

¿Usted se considera un tipo raro?

Me considero un poco distinto y estoy contento de ser así y de tratar de enviar este mensaje a mucha gente que tiene 50 años y piensa que se le están acabando las cosas por hacer. Que se den cuenta de que hay tiempo si uno quiere. Si a uno le gusta lo que hace hay tiempo para hacer muchas cosas. Hay que renunciar a las menos cosas posibles por la edad.

¿En la montaña se nota mucho la diferencia de edad?

Depende de qué tipo montañas. En la gran escalada de dificultad, que no tiene por qué ser en el Himalaya, sí que hay mucha diferencia entre mi persona y gente que esta haciendo cosas difíciles; en el Himalaya, no.

¿Cómo es su entrenamiento?
Siempre entreno más o menos lo mismo, haya expedición o no. Procuro entrenar todos los días, soy el jubilado más ocupado que existe a pesar de que no trabajo profesionalmente.

¿Y la alimentación? Porque dicen que su secreto es el ajo...

Es de lo más normal del mundo. Sí, mi única excentricidad es comer ajo cada día. Desayuno un par de piezas de fruta, después me como un bocadillo de pavo, de jamón y entre medias pongo un par de dientes de ajo hecho rebanadas porque sé que el ajo va muy bien para muchas cosas. Una gran deportista amiga mía, atleta de maratón, me dijo cuando estaba resfriado: "¿no estás tomando ajo?". Y desde entonces como ajo.

Y a todo esto, su mujer y sus hijas ¿qué piensan de lo que hace?

Qué me van a decir a estas alturas de la vida. No he tenido ningún problema con mi mujer, que es con la mas podría haberlos tenido. Siempre ha colaborado y me ha apoyado. No te puedes ir a una expedición que dura dos meses y a un sitio complicado dejando mal rollo en casa.

¿Cuál ha sido el pico más el difícil y en el que ha pensado 'no salgo de aquí'?

El más difícil quizá sea el K2. Allí lo pasé mal, pero cuando no subí y en el Malasnu en 1973 fue terrible. Por dificultad nunca he tenido problemas, sino por las avalanchas.

¿Cual ha sido la cima que más satisfacción le ha dado?

Una cima muy bonita fue un 7.200, el Domekan, que estaba sin ascender y a la tercera, en 2009 y con 70 años, llegamos a la cumbre y te sientes como un explorador. De todas las que he hecho tengo muy buenos recuerdos y cuando me preguntan en qué pienso cuando estoy arriba, les digo que en bajar cagando leches porque la bajada es muy peligrosa.

¿Está el Everest tan masificado?

Sí. Hay mucha gente que piensa que el himalayismo y el Everest es una chorrada y cuidado porque las montañas altas pegan rabotazo y se cargan a mucha gente en un día. Con un poco de dinero alguien que no esté muy preparado puede subir al Everest. A mí no me parece mal, lo que no me parece bien es que la gente mienta, que no respete a los demás, a la montaña, a la gente que vive allí. Yohe visto ir a gente española yendo allí no por merecerlo sino por ser amigo de alguien, y otros ir con un presupuesto que han sacado de donde ha podido.

¿Cómo ha cambiado el paso del tiempo las expediciones?

Les ha cambiado para mejor. Hice un proyecto en el Malasnu, en un pueblecito pequeño que se llama Sama. Y ese fue el primer sitio donde fui al Himalaya y es especial para mí. Llevé, con ayuda de mis amigos y de Kukuxumusu, colchonetas, anoraks y bolígrafos para la escuela de mi pueblo de allí. Ahora el BBVA, que me está ayudando, se enteró de eso y quiere organizar algo allí, algo estable.

Cuando acabe de subir los 14 ochomiles, ¿qué hará?

Pues lo mismo que sigo haciendo, mientras tenga ganas de hacerlo. No haré ochomiles, pero hay montañas maravillosas de 6.000, 5.000, 4.000 y cuando no pueda, con subir aquí a la Sierra de Madrid ya estaré contento.

¿Cuándo tiene previsto acabar de subir los 14 ochomiles?

Me gustaría el año próximo. Pertenezco a la Real Sociedad Española de Alpinismo, que cumplirá 100 años, y sería muy bonito que acabase los 14 ochomiles y mi club cumpliese el centenario.

PD Ojalà molts fosen com ell, per mi tot un exemple de que ni l'edad, ni les dificultats, són excusa per empendre el que es vulgue, això si, has de creure-ho!

Seguirem entrenant

                                                           Això és el temps que em queda

Ahir vaig anar a Barcelona per visitar-me pel tema "puvàlgia-esquena" ja que no me'n surto i amb poc més de 5 minuts de visita vaig poder treure algunes conclusions del possible per què de la lesió:, la hidratació! A més he de fer uns estiraments i abdominals molt concrets i el dia 21 de febrer he de tornar per evaluar exactament tot, però quan li vaig dir els km que feia i l'hidratació que portava es va mosquejar i no poc, ja que jo sóc un camell, però no és gens bo, ja que una cosa és que el teu cos estigue acostumat o entrenat per no beure i l'altra és que amb els entrenaments que faig no porto l'hidratació adequada amb tot el dia i amb l'entrenament inclòs puc veure 1 litre, no, no és l'adequat. Ara tindré 2 setmanes per canviar d'hàbits i miraré si hi ha una millora i el dia 21 dictarem sentència.

PD Després de tota l'explicació que em va donar té tot una lògica si diu que el 80 % del cos és aigua, el meu cos d'aigua .......

miércoles, 8 de febrero de 2012

Cap a Barcelona però primer.......

Primer km, ja que arribaré tard i ja no hagués pogut entrenar i com no sé el que em diràn doncs avui ja he entrenat.
M'acompanyarà Carlos ( fisio ) i Valentí que ha sigut gràcies a ell que em podràn visitar d'una manera"pim pam", ja que la primera hora que em donaven era a finals de març.....casi sense temps de reacció, Valentí es mereix està dalt d'un pedestral per tot el que fa i m'ha fet, li dec molt.

Entrenament dia 8 de febrer de 2012

19 km
1h 35
4.59 ritme
200 desnivell+
1000 abdominals
30 minuts estiraments

martes, 7 de febrero de 2012

Fins les 2 horetes aguantem....

Doncs sí, això pareix, ja em va passar a la marató d'Alcanyis i diumenge a Valància i és que quan passo de les 2 hores de córrer se'm comença a carregar i de quina manera l'esquena, fins llavors el dolor és soportable o sigue que de moment farem això, no més de 2 hores jeje.
Avui he fet 1h 55 minuts per no ajustar del tot i ...bueno, soportable!
Demà me'n vaig amb la ressonància a Barcelona a visitar-me i que sigue el que déu vulge.

Pos avant!

Entrenament dimarts 7 de febrer de 2012

20 km
1h 55 minuts
660 desnivell +
5.45 ritme
1000 abdominals
30 minuts estiraments

lunes, 6 de febrero de 2012

Resum 5º setmana

Aquesta setmana i ja es la 2º tampoc s'ha complit el volum que volia fer, buffff! però no vull estresar-me, he de mirar avant i pensa que amb les condicions que estic porto sumats del 1 de gener 380 km, es a dir més de 10 km de mitja diaria, molt pocs respecte a lo que tinc que fer amb "garanties" però tot suma.
Del diumenge vull treure una sensació positiva dintre de totes les negatives i es que quan desapareixeran les molesties tinc un ritme per fer molts km que penso que es molt bo.

Setmana 5 del 30 de gener al 5 de febrer

91 km running
7h 10 minuts
600 desnivell +
3500 abdominals
3 hores estiraments

PD i seguim!

N'hi ha que estàn pitjor....

Esta és la conclusió que vull treure.
Ahir a les 5 del matí partíem cap a València amb la meva dona per participar a les 6 hores ultrafons de València. Era una prova per treure conclusions i les vaig treure: estic malament i vaig haver d'abandonar a les 3 hores de cursa.
Feia fred, molt de fred, però una vegada en cursa t'oblides de tot, vaig sortir a un ritme que en cas de no notar molèsties a cap lloc pogués fer les 6 hores amb aquell ritme i durant les 3 primeres hores ho vaig clavar, anava molt bé a este ritme ( 4.39 ritme mig durant 40 km ) ritme per fer 80 o prop de 80 km però... sobretot per l'esquena vaig parar.
Tere, que em va acompanyar algún tram d'alguna volta, em deia que anava massa ràpid per seguir-me una volta i a l'acabar em va dir:  "Pues si en esta cara que fas ni estàs suat, ni cansat! El que passava és que els problemes eren uns altres, vaig notar com si anés amb un cotxe potent però amb les rodes puntxades, una sensació amb la que només vull quedar-me amb lo positiu!

Avui tindré el resultat de la ressonància i aquesta setmana marxo a Barcelona a vore què.....

PD no passa res, sempre hem de pensar que n'hi ha que sense buscar-ho estàn pitjor.

viernes, 3 de febrero de 2012

Què sortirà?

Avui m'he anat ha fer una ressonància magnètica a Tortosa, ja que no dic res però entreno amb uns dolors a l'esquena molt forts, jo intento ser positiu però aquesta càrrega a la zona lumbar és poc normal i abans d'empitjorar-ho més..., però jo abans de saber els resultats que els tindré el dilluns la tarde m'he inscrit per a este cap de setmana a una cursa de resistència de 6 "horetes" a València, esta ja la tindré a la saca ja que si tingués els resultats dissabte la tarde segurísim que no em deixarien fer-la.
Esperem els resultats i la setmana vinent aniré a Barcelona a visitar-me, a vore si me'n surto d'una vegada, en tinc unes ganes....

Avui no hi ha hagut running ja que a més m'he fet un massatge de descarga i si el diumenge he de córrer 6 hores l'entreno d'aquesta setmana és suficient.

PD si dilluns puc entrenar bon senyal ja que 6 hores és millor resultat que una ressonància, jeje.

Això també m'ajuda a correr


Fa molt temps vaig penjar aquest video al meu blog, ara trobo oportú tornar-lo a penjar. Ahir vaig fer una entrada que mirant aquell video ajudaves als nens en cancer a que unes persones que els feien passar les hores als hospitals el millor possible, tornesen.
Jo molts dies entrenar amb segons quines condicions em costa i saber que aquest any tots els diners que pugue recollir els podràn utilitzar per millorar la vida a nens així....pos que voleu que vos digue, m'espenteja a seguir!

jueves, 2 de febrero de 2012

El fred ens fa córrer

D'aqui poc temps notaré una diferència important de graus....

Aquest matí feia fred però amb l'ajuda del vent pareixia encara més exagerat, com si estiguéssem a 0 graus! i la veritat no era tant.
He arribat al gimnàs i a l'anar a sortir per la porta em diuen:
-"Vas a córrer per fora en este temps?" " I tant, hi ha que voldrien anar i no poden jo sóc un afortunat!" li he dit, m'ha mirat amb una cara com si estigués boig....
Durant l'entrenament pensava que en poc més d'un mes estaria al Sahara a 50º buufff quins canvis.
També he de dir que el fet de fer tant de fred et fa correr més ja que vols entra amb calor i sense adonar-te vas alleugerant el ritme i al final corres com si res, notes més el cor com batega més fort que no pas el fred.

Entrenament dijous 2 de febrer de 2012

15 km
1h 06 minuts
4.27 ritme
25 minuts estiraments
500 abdominals

PD aquesta setmana he de fer mínim 120 km i pensant que diumenge tinc 6 hores d'entreno ho porto be

Costa molt poc ser solidari.

Per qui vulgui col.laborar, important 0 euros!


 L'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona està tenint problemes per seguir alguns dels seus programes socials per als pacients amb malalties greus (pallassos, teràpia d'art, etc) a causa de les retallades pressupostàries.
Com a conseqüència i gràcies a l'esforç de tot el personal, s'ha creat una magnifica iniciativa: simplement obrint aquest link , podem ajudar tots plegats d'una manera molt sencilla.
 Per a cada visualització del vídeo de YouTube del següent enllaç, l'hospital rep una mitjana de 0,05 €


 http://www.youtube.com/watch?v=02dJewpZZ-U&feature=youtu.be
El video es d'allò més emotiu, ajudem-los ja que costa molt poc i sentiu-vos be.
En les darreres visites que nosaltres hem fet a l'hospital de dia d´oncologia, els pallapupes, que abans sempre hi eren, JA NO HI SON , aiximateix, a planta també està passant el mateix. Es una llàstima perque amb ells els nens reien, i nosaltres els pares també. Durant una estona no pensaves en la malaltia del teu fill i els nens també participaven i es distreien. Crec que amb aquesta iniciativa podem millorar la ja dificil situació que hem de soportar cada vegada que anem a l'hospital.
 Una abraçada.

PD: us agraïria que reenvieu al màxim nombre possible
 dels vostres contactes aquest link.

PD: després de veure aquest contingut estic més orgullós i content de que aquest any tots els diners que pugue aconseguir amb el repte de la marató de Sables seràn destinats al cancer infantil, VAMOS!

 Gràcies de nou

miércoles, 1 de febrero de 2012

Noves experiències

Imatge d'ahir durant la xerrada on aproximadament hi havien 30 nens
 Va ser una xerrada molt agradable de fer on per un moment em vaig sentir especial.

Després de la xerrada i parlant amb la meva mare em va dir:
Com canvien les persones...qui m'havia de dir que tu faries xerrades a xiquets!

Avui hem tornat amb els entrenaments de la setmana que seran tots suaus a excepte de diumenge que tot i ser suau es farà un calvari ja que 6 hores ara mateix són moltes hores.

Entrenament de dimecres 1 de febrer de 2012

13 km
1h 05 minuts
5 ritme
310 desnivell +
500 abdominals
100 lumbars
25 minuts estiraments