Rescatat pels bombers a la circular al pantà d'Oliana

A les 5 de la tarde donen la sortida d'Oliana d'una "marxa" de 81km i 3.250d+ amb un sol que volia fer-mos suar més del compte.
Al sortir em trobo a Diana i comentem ràpidament mentre em vaig ficant be la motxilla i li dic que anava tirant cap a llocs més avançats.
Al km 3 atrapo al corredor vasc, Jon, que a partir d'allí ja seria inseparable.
Coronem el primer coll amb una tormenta monumental, de les històriques! i jo de curtet...sort que la meva  dona m'esperava dalt amb roba.
Seguim els dos junts i coronant el segon coll, al tercer control, el temporal era increïble! pensant que havíem sortit amb sol.... gelats de fred li demanem al del control diaris per ficar-mos al pit i als braços, sort d'això! i continuem el camí. Als pocs km vam obrir els frontals ja que es feia molt fosc i casi no veiem res, seguim fins arribar al control on esta Tere, ella  ja estava molt cansada de seguir-mos en aquell temporal, ens diu que portem al tercer a 40 min i seguim.
Mentres natros ens anàvem contant la vida i déu ni do el noi....resulta que era íntim d'Isidre Esteve, que treballa amb la seva dona i que havia dinat amb ells, em deia que era un xic increible, res més dir-ho i entre mig d'uns camins de muntanya veiem un cotxe que s'aproxima cap a nosaltres, destaco que eren sobre les 10 i pico de la nit, era ell! si Isidre Esteve i la seva dona que seguien al Jon, li van donar roba seca i també me'n van oferir a mi, llavors de sobte me'l miro i...li dic entre la nit:
-Ets Isidre Esteve, no? Em diu, siii llavors només vaig poder dir-li el següent:
-Felicitats per tot el que has fet i fas en esta vida.
Ell ens deia que erem natros uns cracks ......a qui vol enganyar? una experiència en cursa molt bonica, impagable!
Seguim el camí però jo vaig estar uns quilòmetres pensant el que m'havia passat, jo sóc un admirador, un fan, Isidre Esteve és una persona que sense saber-ho m'ha ajudat, igual que ajuda a mils de persones en la seva força de voluntat, ganes, ilusió d'afrontar la vida, etc. Es un exemple de lluita, jo un dels pocs llibres que he acabat de llegir és el seu, de començar n'he començat molts....
Tornem a la cursa! els kilometres es començen a fer llargs però arribem dalt l'últim coll al control 6 i ja "sols" queda baixar, jo vaig mal de la panxa, toca treure el que sobra i seguir, arribem al control 7 i després d'engullir tot un got d'una macedonia boníssima marxem direcció meta.
Seguim una pista i de sobte s'acaben les cintes per seguir per un gr....però com d'Oliana fins al primer control també tot era seguir un gr no li donem importància, el camí era clar i senyalitzat amb les marques, buuuuffffff quina cagada! déu del cel i de la terra! no sé on vam arribar però allò va ser un calvari, al final Jon anava molt tocat i després de trobar una pista forestal vam decidir parar, abans però vam fer el seguent:
83.5km, 3950d+ tres hores sense aigua (jo vaig beure d'un xarco que vam trobar) sense llums als frontals (sort que es va fer de dia) ell amb el tibial molt malament (no podia casi caminar) es volia quedar allí dalt a la muntanya, cosa que no vaig consentir, esgarrapats fins les orelles (recordava algún sender fet amb Mauro)...i al final a les 8 del matí van arribar els bombers per la pista forestal i a les 8:30 arribàvem a Oliana. Una aventura més! sabeu de que m'alegro? que el que anava tercer era d'Oliana i segur li vam arreglar el dia.