Tenia moltes ganes de fer aquest entrenament però no trobava mai el dia oportú, ahir amb el meu germà fen-me de guia vaig poder descobrir algunes sensacions que mai pensava podria tenir.
Tot comença quan li dic al meu germà ( sempre l'embolico fins al coll ) que volia fer un entrenament amb els ulls tapats i que ell em fes de guia per poder entendre un poc la sensació d'un cec quan esta a la muntanya.
Deu meu! sempre he valorat molt la gent que els i falta algúna part important del cos, però fins aqui, els ajudem amb el que podem, col.laborem amb tasques solidaries, etc, però el que mai havia fet es ficar-me dins la seva propia pell.
Ho resumiré molt ja que ahir vaig apendre una barbaritat.
Volia anar per llocs complicats ja que al ultra trail del Montsant no hi han autopistes (he de dir que aquest cop pagaria el peatge molt a gust) allí trobarem 100km de muntanya amb desnivell i la majoria senders, o sigue que la ruta va ser per les revoltes fins al coll de l'alba i tornar, terreny fàcil per a gent en bona vista...
Als dos minuts de portar els ulls tapats vaig poder experimentar la confiança que li havia de tenir al meu germà, que li tinc! però.....quina confiança te Javier Fran amb mi si encara no ens coneixem personalment? això als dos minuts ja em va impactar molt.
Vam seguir pujant ( no ho veia però o notava..) vam provar una petita corda i un bastó de fibra de carbono i el bastó al ser rigit per anar per un sender es molt millor, a més notes quan et frena o accelera el guia al moment.
Vaig nota que els altres sentits treballaven més del normal, sobretot l'oida, em concentrava per escoltar les xafades del guia i segons el soroll que sentia em feia ficar més alerta, mes encara!
On vaig compendre que patirem es allà on la gent corre, a les baixades, allí tindrem que pendre moltes precaucions, no puc dir el que veig en una baixada tecnica mentre corro, allí es pedra molt temps.
Quan vaig sentir al meu germà que em deia:
-estem a la pista! ara podem trotar i així ho vam fer, al arribar al cotxe el meu germà, guia, etc, em diu:
-Pos per la pista tot i anar amb els ulls tapats be ehhhhh
PD gran experiencia i primeres conclusions 7km 1h15min sense parar i corrent sempre que podia.
Tot comença quan li dic al meu germà ( sempre l'embolico fins al coll ) que volia fer un entrenament amb els ulls tapats i que ell em fes de guia per poder entendre un poc la sensació d'un cec quan esta a la muntanya.
Deu meu! sempre he valorat molt la gent que els i falta algúna part important del cos, però fins aqui, els ajudem amb el que podem, col.laborem amb tasques solidaries, etc, però el que mai havia fet es ficar-me dins la seva propia pell.
Ho resumiré molt ja que ahir vaig apendre una barbaritat.
Volia anar per llocs complicats ja que al ultra trail del Montsant no hi han autopistes (he de dir que aquest cop pagaria el peatge molt a gust) allí trobarem 100km de muntanya amb desnivell i la majoria senders, o sigue que la ruta va ser per les revoltes fins al coll de l'alba i tornar, terreny fàcil per a gent en bona vista...
Als dos minuts de portar els ulls tapats vaig poder experimentar la confiança que li havia de tenir al meu germà, que li tinc! però.....quina confiança te Javier Fran amb mi si encara no ens coneixem personalment? això als dos minuts ja em va impactar molt.
Vam seguir pujant ( no ho veia però o notava..) vam provar una petita corda i un bastó de fibra de carbono i el bastó al ser rigit per anar per un sender es molt millor, a més notes quan et frena o accelera el guia al moment.
Vaig nota que els altres sentits treballaven més del normal, sobretot l'oida, em concentrava per escoltar les xafades del guia i segons el soroll que sentia em feia ficar més alerta, mes encara!
On vaig compendre que patirem es allà on la gent corre, a les baixades, allí tindrem que pendre moltes precaucions, no puc dir el que veig en una baixada tecnica mentre corro, allí es pedra molt temps.
Quan vaig sentir al meu germà que em deia:
-estem a la pista! ara podem trotar i així ho vam fer, al arribar al cotxe el meu germà, guia, etc, em diu:
-Pos per la pista tot i anar amb els ulls tapats be ehhhhh
PD gran experiencia i primeres conclusions 7km 1h15min sense parar i corrent sempre que podia.
3 comentarios:
Ets Gènial!! no deixes de sorprendre'ns!! m'encanta!!
Elena
Impressionant Albert! Amb els teus ullls tancats ens has obert els nostres davant el vostre repte. Espero saludar-te demà per Jesus.
Salut!
No coneixem al company, però coneixent al guia, vaja dos pel Montsant.
Molts d' anims!!!
Publicar un comentario