Avui serà una crònica un pèl llarga però 3 dies i, a més, l'ultra de les fonts dóna per molt.
Divendres la nit estava preparat a Xerta per afrontar un ultra especial per a mi, m'encanta el seu format, la gent que l'organitza, el tracte, el terreny, TOT!!!
Dies abans preparant "la tàctica" quan em preguntaven els hi deia: "jo divendres gasssss!"
Tots em tractaven de descelebrat però després d'argumentar-ho els deixava amb dubtes, però crec que seguien pensant el mateix. jeje
I quin era el meu argument? que havia de desgastar als rivals, ja que sé que recupero millor que altres.
Així que divendres donen la sortida i ja em poso a tirar del grup, tenia clar l'objectiu: córrer al màxim possible i així va ser. Vaig arribar en 1h39 min en bones sensacions i la gent vaig poder comprovar que va apretar. Objectiu de la primera etapa fet!
Marxem cap a casa (el meu germà i jo) a recuperar, ja que l'endemà venia un dels plats forts amb l'etapa de 70km i 4000+
Vaig sortir tranquilet en ganes d'anar a fer una bona etapa, vaig anar una bona estona amb Ivan Tiscar i després li anava donant gas a mesura que passaven els km. A l'arribar a Prat de Compte vaig decidir posar ja ritme creuer ( gasoil B ) per fer la pujada al tossal d'en grilló, allí vaig coincidir amb Juanjo Oliva i Joan Zaragoza que em va portar fins dalt com un avionet, però baixant van aparèixer calambres als bessons i havia de parar a estirar-los. Mal símptoma!
Vaig arribar a Sant Roc patint molt, els calambres als bessons em feien replantejar-ho tot, el cap inclús m'informava que allò no compensava, l'abandono es tastava... Faltaven 30 km per a meta i la tortura es veia com algo inevitable si continuava, però .....entre el radiosalil de la Thais (Gràcies!) estirar, parar el motor una estona, menjar, beure, vaig pensar també amb l'organització.....Sí amb ells, no es mereixien que abandonés quan ells fan tant d'esforç per tots natros etc i en això va arrivar el meu germà i em dic: "mira ves amb ell i un per l'altre anirem fent".
Així ho vam fer una estona, ja que pujant l'espina el fet d'anar "només" amb dolor de bessons va fer despedir-me del meu germà fins a meta. Vaig coronar l'espina adelantant corredors que m'havien passat mentre estava a Sant Roc, entre ells Jordi Pàmies que vam fer el descens fins Alfara junts, allí ja no vaig ni parar directe cap a Xerta on vaig arribar en 9h11 min adolorit de bessons però amb el motor intacte i les articulacions en bon estat.
Tenia clar que havia de fer alguna cosa amb els bessons, una petita descarga de Carlos ( Recusport ) era l'opció i així ho vaig fer a les 10 de la nit. Mil gràcies!
Al posar el peu a terra del llit el diumenge vaig tornar-me a dir: "mareeeee, avui gasssss!". Em trobava amb dolor de bessons però intacte, o sigue que la guerra estava servida.
Vaig sortir l'etapa de diumenge amb la certesa que ho donaria tot. Pete qui pete! El fet d'anar adelantant gent em motivava i cada cop em deia a mi mateix: "a per aquell altre!" i així fins a meta, vaig disfrutar corrent, ja que per fi torno a recuperar sensacions oblidades.
Voldria felicitar a tots i cadascú dels finishers de l'ultra, ja que només aquells que l'hem corregut i acabat sabem el que és.
No felicitaré només a l'organització, sinó.... felicitaré a tot un poble: XERTA, que serà petit en habitants però és majestuós. Han sigut capaços de crear, formar i difondre l'ut de les fonts per tot el país. Sou molt grans!
L'any vinent tindreu molts problemes per fer cabre tota la gent que voldrà vindre......Ho sabeu! Jo si demà obriu les inscripcions, m'apunto demà mateix.
Avui la millor foto que se m'acudeix publicar és aquesta, no en tinc d'altra!
Res més amics fins la propera parada que serà a .........................
Divendres la nit estava preparat a Xerta per afrontar un ultra especial per a mi, m'encanta el seu format, la gent que l'organitza, el tracte, el terreny, TOT!!!
Dies abans preparant "la tàctica" quan em preguntaven els hi deia: "jo divendres gasssss!"
Tots em tractaven de descelebrat però després d'argumentar-ho els deixava amb dubtes, però crec que seguien pensant el mateix. jeje
I quin era el meu argument? que havia de desgastar als rivals, ja que sé que recupero millor que altres.
Així que divendres donen la sortida i ja em poso a tirar del grup, tenia clar l'objectiu: córrer al màxim possible i així va ser. Vaig arribar en 1h39 min en bones sensacions i la gent vaig poder comprovar que va apretar. Objectiu de la primera etapa fet!
Marxem cap a casa (el meu germà i jo) a recuperar, ja que l'endemà venia un dels plats forts amb l'etapa de 70km i 4000+
Vaig sortir tranquilet en ganes d'anar a fer una bona etapa, vaig anar una bona estona amb Ivan Tiscar i després li anava donant gas a mesura que passaven els km. A l'arribar a Prat de Compte vaig decidir posar ja ritme creuer ( gasoil B ) per fer la pujada al tossal d'en grilló, allí vaig coincidir amb Juanjo Oliva i Joan Zaragoza que em va portar fins dalt com un avionet, però baixant van aparèixer calambres als bessons i havia de parar a estirar-los. Mal símptoma!
Vaig arribar a Sant Roc patint molt, els calambres als bessons em feien replantejar-ho tot, el cap inclús m'informava que allò no compensava, l'abandono es tastava... Faltaven 30 km per a meta i la tortura es veia com algo inevitable si continuava, però .....entre el radiosalil de la Thais (Gràcies!) estirar, parar el motor una estona, menjar, beure, vaig pensar també amb l'organització.....Sí amb ells, no es mereixien que abandonés quan ells fan tant d'esforç per tots natros etc i en això va arrivar el meu germà i em dic: "mira ves amb ell i un per l'altre anirem fent".
Així ho vam fer una estona, ja que pujant l'espina el fet d'anar "només" amb dolor de bessons va fer despedir-me del meu germà fins a meta. Vaig coronar l'espina adelantant corredors que m'havien passat mentre estava a Sant Roc, entre ells Jordi Pàmies que vam fer el descens fins Alfara junts, allí ja no vaig ni parar directe cap a Xerta on vaig arribar en 9h11 min adolorit de bessons però amb el motor intacte i les articulacions en bon estat.
Tenia clar que havia de fer alguna cosa amb els bessons, una petita descarga de Carlos ( Recusport ) era l'opció i així ho vaig fer a les 10 de la nit. Mil gràcies!
Al posar el peu a terra del llit el diumenge vaig tornar-me a dir: "mareeeee, avui gasssss!". Em trobava amb dolor de bessons però intacte, o sigue que la guerra estava servida.
Vaig sortir l'etapa de diumenge amb la certesa que ho donaria tot. Pete qui pete! El fet d'anar adelantant gent em motivava i cada cop em deia a mi mateix: "a per aquell altre!" i així fins a meta, vaig disfrutar corrent, ja que per fi torno a recuperar sensacions oblidades.
Voldria felicitar a tots i cadascú dels finishers de l'ultra, ja que només aquells que l'hem corregut i acabat sabem el que és.
No felicitaré només a l'organització, sinó.... felicitaré a tot un poble: XERTA, que serà petit en habitants però és majestuós. Han sigut capaços de crear, formar i difondre l'ut de les fonts per tot el país. Sou molt grans!
L'any vinent tindreu molts problemes per fer cabre tota la gent que voldrà vindre......Ho sabeu! Jo si demà obriu les inscripcions, m'apunto demà mateix.
Avui la millor foto que se m'acudeix publicar és aquesta, no en tinc d'altra!
Res més amics fins la propera parada que serà a .........................
No hay comentarios:
Publicar un comentario