Jo, a la cursa de les fites per una edició, li diria "la cursa dels patos"!
Ningú dels que ahir no van ser a la Pobla de Massaluca es poden imaginar l'aigua i el fang que vam agafar. Impressionant!
Una cosa voldria destacar abans de tot, la valentia dels organitzadors, el treball dels voluntaris i els esforços de la gent de controls i avituallaments. Xapó! ola la! a l'igual que l'incombustible fotògraf Ximo Barberà que a una mà el paraigües i a l'altra la càmara, tot per a què ningú es quedés sense record. Tu sí que estàs per emmarcar!
Bueno tenia clar que si anava a la Pobla era a remullar-me, però si em quedava a casa a lo millor no hagués sortit a córrer i ja menys a ritme de competició o sigue que amb el meu amic Lluís que debutava ens en anem a ...remullar-mos!
Tot curtet per a què no "s'apegués" el fang i l'aigua surto decidit a donar gasss i al km 3 quan ja comença el corriol de baixada em fico al capdavant de la cursa, preferint baixar a tope, ja que si baixo frenant el risc de caiguda és molt més alt (donar esta instrucció al cap en aquelles condicions .... bueno millor deixar-ho estar).
Anem tirant en Xavi Alquezar fins al km 11 (la cursa era de 17, ja que van suprimir els ultims km perquè el terreny ja era una pista americana). Allí al km 11 Xavi portava un ritme alt que jo no aguantava bé i després de varios sustos vaig soltar el peu de l'accelerador i vaig claudicar a la seva victòria ben merescuda! Va ser el millor sobre aquell terreny i distància.
Puc dir que vaig xalar i molt ja que l'esforç nostre (o meu) és minúscul en comparació de tot el que vaig vore de part de tot el poble de la POBLA DE MASSALUCA.
Fins l'any vinent que espero poder tornar com cada any a la serra de les fites i no faltar-hi .
Ningú dels que ahir no van ser a la Pobla de Massaluca es poden imaginar l'aigua i el fang que vam agafar. Impressionant!
Una cosa voldria destacar abans de tot, la valentia dels organitzadors, el treball dels voluntaris i els esforços de la gent de controls i avituallaments. Xapó! ola la! a l'igual que l'incombustible fotògraf Ximo Barberà que a una mà el paraigües i a l'altra la càmara, tot per a què ningú es quedés sense record. Tu sí que estàs per emmarcar!
Bueno tenia clar que si anava a la Pobla era a remullar-me, però si em quedava a casa a lo millor no hagués sortit a córrer i ja menys a ritme de competició o sigue que amb el meu amic Lluís que debutava ens en anem a ...remullar-mos!
Tot curtet per a què no "s'apegués" el fang i l'aigua surto decidit a donar gasss i al km 3 quan ja comença el corriol de baixada em fico al capdavant de la cursa, preferint baixar a tope, ja que si baixo frenant el risc de caiguda és molt més alt (donar esta instrucció al cap en aquelles condicions .... bueno millor deixar-ho estar).
Anem tirant en Xavi Alquezar fins al km 11 (la cursa era de 17, ja que van suprimir els ultims km perquè el terreny ja era una pista americana). Allí al km 11 Xavi portava un ritme alt que jo no aguantava bé i després de varios sustos vaig soltar el peu de l'accelerador i vaig claudicar a la seva victòria ben merescuda! Va ser el millor sobre aquell terreny i distància.
Puc dir que vaig xalar i molt ja que l'esforç nostre (o meu) és minúscul en comparació de tot el que vaig vore de part de tot el poble de la POBLA DE MASSALUCA.
Fins l'any vinent que espero poder tornar com cada any a la serra de les fites i no faltar-hi .
No hay comentarios:
Publicar un comentario