martes, 12 de enero de 2010

Entreno de Sables ( queden 78 dies )

Avui he sortit a entrenar amb Ivan, volia fer un entrenament suau però per un terreny no molt agradable. Quan he vist a Ivan arribar amb les sabatilles d'asfalt, li he dit que l'invitava a canviar-les per unes de més duretes. Ell que ja s'ha extranyat, em diu:
- On anem?
- Ja ho veuràsli responc, i l'acompanyo a casa a canviar-se les sabatilles.
Ja de camí ha entès on anavem... que no és altre lloc que per la via del tren per les pedres, tot això per enfortir els peus.
Hem corregut suau però un bon ratet i la veritat em fet gana per dinar. Per cert, Ivan ni a "rexistat", a més d'un li fotra un susto si segueix entrenant així.

Entreno dimarts, 12 gener de 2010

17.5 km a ritme mig de 5.35 casi tot per la via del tren.

lunes, 11 de enero de 2010

Suma y sigue ( queden 79 dies )

Avui i sense donar-li treva al cos he sortit a rodar amb tranquil·litat i posar la musculatura al lloc, ja que estava carregadeta.
Després he anat al gimnàs hi he fet estiraments abdominals i sauna per completar el dia d'entrenamen. La veritat és que cada cop estic millor, amb més confiança i més motivat.
Diumenge aniré a fer el quart de marató de Reus per anar agafant ritme i després espero poder anar a la paella de l'ermita, ja veurem com va.

Entrenament dilluns dia 11 de Gener

11.3 km a 4.30 ritme mig
20 min estiraments
20 min sauna
400 abdominals

domingo, 10 de enero de 2010

Mitja marató de Sitges ( QUEDEN 80 DIES )




Este matí hem sortit cap a Sitges a les 7 del matí el meu germà i jo, juntament amb un grapat de jesusencs/es que també volien afilar la forma de cara a la marató de Barcelona.
La veritat no pensava que hi hauria tanta gent amb el fred de matinada, però resulta que hem passat els 3000 corredors, xifra ja considerable.
La UEC Tortosa ha estat representada també amb els " pakos " que han fet la mitja junts i sort del manso perque Murall als ultims km feia la perla. També dir que li he guanyat el bermut a Pako amb l'aposta de que baixaria de 1.22 i que les tapes de braves i croketes estaven boníssimes!!!!

Pel que fa al temps que he fet, estic super content ja que he fet 1h 20' a un ritme mig de 3.45 , contentíssim.

El genoll mmmmmmmm un "rosseguet" però... aguanta!! sensacions cada cop millors, esperem anar millorant dia a dia fins al gran repte. També voldria destacar l'actuació del meu germà ja que ha fet 1h 26 estant poc entrenat i se li veu molt de marge de millora, cuidadiiiiin.

Aniré informant, fins aviat.

viernes, 8 de enero de 2010

Quin fred que fot ( queden 82 dies )

Avui ha tornat ha fer molt de fred però ...natros no parem de fer el que toca, i què tocava avui?? doncs primer de tot he fet una visita al Victor Pla de la Sénia (l'any passat va fer la maraton des Sables) i m'ha donat barbaritat d'informació i molts consells perquè pugue anar el més preparat possible.
Victor t'agraeixo molt tot el que has fet per mi, gràcies per tot i si tens algo més que em pugue ajudar m'ho dius, gràcies.
Després de més de 2 hores al seu super hotel de la Sénia he tornat cap a casa i he anat a entrenar.


Entrenament divendres 9 de gener 10 km en total, 2 km escalfament 6 km alternant 500 mts a 3 min km 500 mts a 5 min el km i per acabar 2 km recuperació.
500 abdominals
15 min estiraments
20 min sauna

i......demà més.

jueves, 7 de enero de 2010

IMPRESSIONANT TEXT

Corriendo bajo la lluvia
Tendría unos seis años y era la viva imagen de la inocencia, con un precioso cabello castaño y el rostro cubierto de pecas. La madre vestía unos pantalones cortos color marrón claro, una blusa tejida de color azul y zapatos deportivos. Se notaba a la legua que era madre.Llovía a cántaros. El agua salía a borbotones por las canaletas de los tejados, con tal rapidez que casi ni tenía tiempo de bajar por los caños. Los sumideros del estacionamiento estaban llenos hasta el borde u obstruidos. Enormes charcos formaban lagos en torno a los vehículos. Un grupo de personas nos habíamos guarecido bajo el toldo o al interior de la tienda. Unos esperaban con paciencia; otros, estaban exasperados porque los elementos les habían complicado su ajetreado día.Siempre me ha fascinado la lluvia. Me extasío con el sonido de las gotas y viendo cómo las nubes lavan el polvo y la suciedad del mundo. Me acuden a la memoria los años de mi niñez, cuando corría y chapoteaba despreocupadamente. La ráfaga de recuerdos me hace olvidar por unos instantes las preocupaciones del día.Con su encantadora voz, la niña nos despertó del ensueño en que estábamos absortos:
—Mamá, vamos a correr en la lluvia.
—¿Cómo?—
¡Vamos a correr en la lluvia! —repitió la chiquita.
—No, mi cielo. Espera a que no llueva tan fuerte —contestó la madre.La niña esperó un momento y repitió:
—Mamá, vamos a correr en la lluvia.
—Quedaríamos empapadas —replicó la madre.
—Pero, mamá, eso no fue lo que dijiste esta mañana —arguyó la chiquilla mientras le tiraba del brazo.
—¿Esta mañana? ¿Cuándo dije que podríamos correr bajo la lluvia sin mojarnos?
—¿No te acuerdas? Hablabas con papá del cáncer que tiene, ¡y le dijiste que si Dios puede hacer el milagro de curarlo puede hacer cualquier cosa!Sobre los presentes se hizo un silencio sepulcral. Solo se oía la lluvia. Nadie llegó ni se fue durante unos minutos mientras la madre reflexionaba para ver cómo responder a su hija.Algunos se habrían reído de la niña y le habrían regañado por decir algo tan tonto. Otros, quizá, no habrían hecho caso de lo que dijo. Pero aquel era un momento de afirmación en la vida de la niña. Era un momento en que la confianza inocente puede aumentar hasta convertirse en fe.
—Tienes toda la razón, mi cielo —dijo por fin la madre—. Corramos bajo la lluvia. Si Dios permite que nos mojemos... será que necesitamos lavarnos.Y salieron disparadas hacia la lluvia. Todos nos quedamos observando, sonriendo y riendo mientras corrían entre los vehículos y los charcos con las bolsas de la compra sobre la cabeza. Quedaron empapadas. Pero las siguieron unos pocos riendo y gritando como niños en dirección a sus autos. Tal vez los inspiró la fe y confianza de la madre y la hija.Quiero creer que en algún momento de la vida la madre evocará aquellos instantes que pasaron juntas, y que las imágenes de las dos corriendo bajo la lluvia, como fotos de un álbum, quedaron grabadas como un grato recuerdo, convencidas de que Dios las protegería.Yo también corrí y me mojé. Me hacía falta lavarme.

Dia de pluja, dia de doble entrenament.

Quedeus en lo lema de la cinta: Impossible is nothing


Són molts els que quan han vist el temps d'avui han dit:
- Ja sortiré a entrenar demà...
És per això que dic que un dia de pluja és un dia de doble entrenament, és a dir, el teu entrenament i l'entrenament que no fan els altres.
Jo avui he fet cursa continua a ritme suau, abdominals, estiraments i sauna.
Quan he acabat he pensat que avui havia entrenat el doble.
Fins demà!
Entrenament dijous 7 de gener
14 km a 4.49 de ritme mig
1000 abdominals
15 min estiraments
30 min sauna

miércoles, 6 de enero de 2010

Sensacions extranyes ( queden 84 dies )

Avui ha sigut un dia extrany, he sortit a les 10 del mati a entrenar i temps de sortir he tingut sensacions dolentes, d'aquells dies que no vas, que millor deixar-ho per dema, però he seguit!!!!! no estic ara per parar.
Quan portava 10 km portava un ritme mig de 5.14 el km i hem deia..... cap a casa ! de repent m'anava trobant millor i millor fins que ha arribat el moment que m'he dit:
- me'n he d'anar cap a casa?
i si me'n he anat, després de tot havia fet l'entrenament que tocava i la veritat es que quan havia sortit de casa no ho esperava.

Dimecres 6 de Gener 24.5 km ritme mig de 4.36 el km

PEL BON CAMI ( queden 85 dies )

Avui he entrenat é, un dia menys i més km acomulats a les cames.
Diumenge aniré a Sitges a fer la mitja marató, amb l'objectiu de fer 1h 21 min i a poquet a poquet anar millorant els ritmes.
L'entreno d'avui ha sigut a ritme i m'he trobat prou bé. Demà serà un dia duret ja us contaré.

Entreno d'avui dimarts 17 km ritme mig de 4.28 el km.

domingo, 3 de enero de 2010

Bon entrenament (Queden 87 dies)

Aqui estic en pakito que vol tornar a ser " rei "

Avui quan molts es giraven cap a l'altre costat del llit, jo sortia a entrenar, eren les 7 del matí i he pensat en fer la mitja marató de la cursa del llop amb el recorregut exacte, sortint de l'entrada de Roquetes passant per la Raval de Crist i amuuuuunt. Total 21 km i per ser un entrenament ha sortit bé, se'm feia de dia a la falda del port!!!
Després havia d'acompanyar al "rei", a la novia i a altres amics, etc a fer una excursió pel port de 3 hores, però resulta que només el rei, Miquel i Eva han cumplit, ja que els altres per un motiu o un altre han falla. Però els que erem hem fet l'excursió, dirigida magistralment pel rei Paco i en 3h 15 min hem fet el recorregut, que per cert ha sigut molt distret.

Pujada a Caro 21 km en 1h 54 min 38 s ritme mig de 5.29
Excursió 9 km en 3h 15 min

Molt bon dia i bon entrenament per acabar la setmana, fins demà!

sábado, 2 de enero de 2010

Queden 88 dies

Avui he fet un bon entrenament després de cap d'any. Pensava que no aniria ni en rodes però he entrenat amb bastant normalitat. L'únic el genoll que serà el gran mal de cap que tindre fins arriba al dia de la cursa, ja que estic entrenant amb molèsties, espero que no empitjoren i així en este dolor pugue anar allí, em conformo amb això.

Avui dia 2 de gener he fet 21 km a 4.19 de ritme mig

Comença el compte enrera ( QUEDEN 90 DIES )

Ja pareix quan feia la mili i anava restant els dies, per al dia de la blanca.
Ara em queden 90 dies per al gran objectiu esportiu 2010: Marathon des Sables i a partir d'avui i fins el dia que marxe, posaré tots els meus entrenaments, etc, etc.

Dia 31 de desembre vaig fer 21 km a un ritme mig de 4.34 tot pla.

Per la nit també vaig fer una marató ja que vaig arribar a casa a les 7 de la matinada, era l'últim dia de sortir fins el dia de la cursa i se'm va fer tard......

miércoles, 23 de diciembre de 2009

Bons nadals i feliç any a tots/es







Arriben dies per disfrutar de la familia i dels amics dies per fer un ( ) a nivell d'estres, preocupacions, i altres problemes que tenim.


Tothom porta molta adrenalina acumulada i és hora de descargar-la, desconectar i disfrutar amb la gent que sempre esta amb natros, ja que quan la necessitem alli estan. Ara som natros els que hem d'estar allí amb ells, ens necessiten.


Espero que començeu tots l'any amb energia i ganes de fer coses (per cert n'hi ha moltes ) i després poder-ho disfrutar. Pel que a mi fa serà un any ben carregadet ( maraton des sables i boda) a part moltes més coses que tenen menys importància.


Esperem sigue un any de bonança i desitjo lo millor per tothom, disfruteu de les festes!!!!!

domingo, 20 de diciembre de 2009

Sortida per despedir l'any




Una gran sortida la que fem tots els anys per finalitzar la temporada, lo mitic " km vertical" i com cada any molta gent de tot arreu i mira que aquet any fotia un fred que.......buffffff.

Vaig sortir de casa a les 7h 15 de la matinada direccio la caramella 11.5 km i després pujada del km vertical fins les entenes i baixada inclosa, total vaig estar més de 5h.

Vam tenir molt bon ambient ja que entre d'altres també estava el Jesusenc si, si, vos pareixera extreny però crec que era ell, si no hagues dit tantes tonteries tindria els meus dubtes però no era ell.

De la mitica pujada dir que este any va ser especial i diferent i que la neu li va donar el toc de gracia, nomes cal veure les fotos.

I per la nit el sopar del cierre de la temporada on la veritat trobo que faltaven massa " vaques sagrades" los pepes, gis, Roseta, Tara i la dona, lo manso i Montse, Reyes i David, Ramon que per natros es com de la uec etc etc massa gent feia falta però tot i això vam ser 25 uequeros que vam disfrutar de l'examen de les uequeres.



lunes, 14 de diciembre de 2009

5 dies per Lanzarote

Una estada de 5 dies a Lanzarote, va ser el regal de Tere del cumple, un regal que he aprofitat per entrenar per allí, ja que el clima ha estat calorós i els entrenaments per la superfície d'alí s'asemblava al que em trobaré, és a dir, arena i terreny pedregós.
He entrenat 3 dies amb doble entrenament diari aprofitant el primer entrenament quan Tere dormia i el segon d'1 hora per acompanyar-la a correr.
També hem disfrutat de l'illa visitant tots els llocs més bonics amb llocs increïblement sorprenents.

viernes, 4 de diciembre de 2009

Marató Barcelona 2010

L'altre dia a la mitja marató de Tarragona vaig rememorar moltes sensacions que feia molt temps que no tenia, esfalt, parcials el km, rellotge, ritme, sortides multitudinaries, etc, etc.
Ara uns dies després que ja estic mirant d'enfocar la temporada he pensat de tornar a fer la marató de Barcelona, no em desagrada gens la idea. Mirant la foto de dalt, que és del 2008, he pensat amb el temps que vaig fer llavors ( 2.48.19 ) i qui no vol millorar el seu propi registre ????? crec que podria fer-ho i inclús m'aniria beé per al maraton des Sables però per a fer-ho he de recuperar el genoll ja!!!!!! i si ho aconsegueixo ho provo!!!!!
PD Angel comença a entrenar que he canviat de plans, seràs tu el que m'acompanyarà a mi.

lunes, 30 de noviembre de 2009

Mitja marató de Tarragona







Ahir vaig anar a ficar a prova el genoll a la mitja de Tarragona i és que uns dies abans havia trucat al que va ser entrenador del Roquetes fa 2 anys sr Angel Garcia i li vaig preguntar si participava i em va dir:
- tinc dorsal
I li vaig dir: Doncs va que pujo i la fem junts i de passo ens parlem . En Angel mantenim una molt bona relació degut al seu pas pel roquetenc ( ell és una persona leal que es fa estima)
- d'acord però..... 1h 30 heeeeeee que jo no entreno des de fa 1 mes.
Vaig quedar per pujar a Tarragona en Martí que li devutaba el seu fill Carles i quin debut per cert!!! ja que a la primera i ja baixa de 2 horetes molt bé segueix així noi.
També he de dir que el dia abans havíem fet una rostideta tots els de la uec a la mansió de Leo i vam apretar un poc.....massa kikius però quin bon ambient que hi ha!!!
Tornant a la mitja...i una volta estava amb l'Angel escalfant per allí juntament amb el seu germà Cristian que corria per a intentar millorar el seu temps en mitja ( 1.23.14 ) surt la possibilitat d'acompanyar-lo per ajudar-li a millorar aquest registre. Jo no estava segur ja que el meu entreno fins aleshores era nul i el meu genoll no sabia fins on resistiria, però...sense ficar molta oposició ja estava adelantant llocs per sortir millor.
De la cursa poc a dir, però sí que vam acabar fent 1.22.29 i que ell estava molt content i jo també ja que vaig notar-me bastant bé de sensacions (genoll ) físicament no tant però...aixo entrenant ho curaré.
Moltes cares conegudes, Ferran, Xertolins, l'estimat manso que va fer un carrerón increïble poc més de 1h 30, gent de Tivissa,Ulldecona,Tortosa i fent fotos.........RAMON de Huesca, animant campanilla, en definitiva que moltes cares conegudes i que molt bon rotllo.
Aniré contant novetats.

miércoles, 25 de noviembre de 2009

resultats temp i resum

Jo diria que esta ha sigut una gran temporada, una temporada on hem vist el gran augment d'esportistes juntament amb la millora de qualitat d'aquests.

Per aquest any tenia molt clar quin havia de ser el meu objectiu prioritari " la cursa del llop " i després anar corrent curses fins al final de temporada. La veritat és que he pogut complir bastant bé tot el que havia plantejat, ficant-li un però, i aquest seria les lesions.......però on arribaríem si no ens lesionesem mai....? buufffff jo crec que vendria el cotxe!!



ELS MEUS RESULTATS D'AQUEST ANY SON ELS SEGÜENTS:



Vaig començar amb un 10.000 a montbrió i fins a Ulldecona.



8-2 09 MONTBRIO 10 km asfalt 13º classificat
1-3-09 MIRAVET 17 km muntanya 2º " "
8-3-09 LA RAPITA 18.7 km " " 2º " "
22-3-09 BRAFIM 14.2 KM " " 6º " "
29-3-09 LA POBLA MASSALUCA 24 KM " " 2º " "
5-4-09 CURSA BOMBERS 10 KM ASFALT 126º " "
26-4-09 CURSA XERTA 26 KM MUNTANYA 3º " "
10-5-09 LA SENIA 32 KM " " 2º " "
24-5-09 PAULS 23 KM " " 3º " "
31-5-09 M. RESIS. 7 CIMS 58.8 KM " " 1º " "
28-6-09 CURSA DEL LLOP 405 KM COMBINAT 1º " "
31-8-09 RAID DES PYRENEES 75 KM MUNTANYA 4º " "
11-9-09 CURSA FALSET 21 KM " " 5º " "
25-10-09 CURSA ULLDECONA 26 KM " " 9º " "


Ara ja només tinc al cap un altre repte que és la maraton des sables el gran objectiu 2010 on esperem poder deixar el nom de Roquetes i de les terres de l'ebre el més amunt possible.

lunes, 23 de noviembre de 2009

recollida trofeus final temp. 2009



Després d'una temporada cargadeta de curses és una satisfacció poder recollir un reconeixement a l'esforç fet.

Divendres va ser l'auditori de Tortosa el que va acollir als millors corredors del 2º circuit curses de muntanya de les terres de l'ebre. Va ser un acte bonic on va destacar, a part dels premiats, el discurs fet pel SR JESÚS AURÉ, on més d'un encara ara té la boca oberta.

Jo vaig recollir el trofeu com a 3º de la general absoluta a part de fer 2º senior.

Dissabte van atorgar els trofeus als millors esportistes del Baix Ebre un acte que es va cel.lebrar al Perelló. Allí se'm reconeixia la temporada que havia fet, destacant la victòria amb record inclòs de la cursa del llop però no vaig poder assistir per motius personals.

lunes, 16 de noviembre de 2009

COL.LABORACIÓ AL DE PAM I TOC

Estos dies atràs em vau donar moltes idees de com aconseguir diners per mig d'una col.laboració i al final una d'elles m'ha convençut.
Es tracta de 2 maniquis vestits de cap a peus amb roba running un amb roba de dona i l'altre amb roba d'home i he fet un poster(com aquells de les cistelles de nadal amb 100 num) i guanyara " el nino " aquell que tingue los dos últimes xifres del número del gordo de nadal.
La col·laboració és de 5 eurets i va destinada a la lluita contra el càncer de les Terres de l'Ebre i també de passo em feu sentir molt bé per poder-los entregar tot el que pugue per a esta gent que tant ho necessita, ja que pel que fa a mi ja ho tinc casi tot arreglat.

Tambe vull agrair a la botiga SPORTS PAM I TOC per la donació de tot el material dels dos maniquis.

TORNEN ELS ENTRENAMENTS


Ahir va ser Sant Albert i a la UEC n'hi han uns quants amb este nom. Per ells: Felicitats!





El divendres vaig fer 30 min de cursa continua despres de 15 dies parat, parat, i la veritat és que el genoll respon millor, no bé del tot però millor.
Dissabte feien una cursa popular a Masdenverge de 12 km plana i vaig voler anar per poder treure conclusions més clares de com està el genoll, la veritat vaig sortir molt content ja que només vaig notar un " roseguet " i vaig anar a un ritme prou alt no a tope però......12.2 km amb 50 min.
Una volta les coses van tornant a la normalitat després de tot el "cacau " que he passat, entre el genoll, la recollida de col.laboracions, el llibre, etc,etc poder tornar a correr és una lliberació increïble.
Com no vaig tenir-ne prou el dissabte, el diumenge vaig anar a la marxa del port. Allí estaven tots els companys i amics del grup i de les curses, molta gent, gairebé 700 persones, disposades a fer un dels 2 circuits. El circuit de 12 el van fer el meu fillol de 6 anys acompanyat del meu germà i la meva cunyada i els meus cunyats ALVARO (sí, sí, ell) i Paco que van sorpendrem, sobretot Alvaro debutant en este tipo de curses al presentar-se a la meta en 3 horetes. El circuit de 16 km amb un recorregut molt bonic al que ens vam afrontar la majoria de gent que corre més seguit. Vaig tardar 1h 39 min i la meva preocupació que era el genoll va respondre com el dia abans " UN ROSEGUET ". Poc a poc ens ficarem al lloc no ho dubteu, ara ja sin prisa però sin pausa que al calendari veig els numeros cada cop més grans.

lunes, 26 de octubre de 2009

Cursa d'Ulldecona



Ahir vaig anar a correr a Ulldecona, bueno, correr correr no vaig correr molt però es el que hi ha.
Estic bastant desconectat de les curses per culpa del SABLES la logistica, els diners, patrocinadors,colaboradors etc,etc a més, no poder entrenar amb normalitat hem fastidia molt, desde fa uns mesos per culpa del genoll que no arranco i ja per acabar desde dijous que estava en una pasera de mal de cap i pancha que no m'aclaria de faena però resulta que dijous i despres de parlar amb el fisió hem va dir que proves de correr i jo vaig i m'apunto a una cursa de 27 km en condicions no optimes, el resultat 9º sensacions dolentes però el genoll que el volia ficar a prova, que era el motiu de la meva participació va respondre millor, no be, però millor.
Ara toca descansar de curses, entrenar i recuperar-me be del genoll que el temps passa i no espera a ningú.
Fins aviat.



viernes, 16 de octubre de 2009

I jo pensava que tot era correr.........

Sempre he pensat que per correr no hauria de dependre mai de ningú, doncs què equivocat que estava! Resulta que per anar a lluitar contra tot (sol, arena, km, gana, motxila etc ) al desert del Sahara a més he de fer front a una suma de diners increïble, tants que no serà possible sense l'ajut d'institucions i empreses. Això es el que estic fent ara, anar a trucar portes per ajudar-,econòmicament, a fer-ho més asequible.
Anar a fer la maratón des Sables em suposa uns gastos aproximats de 5.000 euros ( 3.220 euros l'inscripció, 900 euros material, desplaçaments a Madrid 300 euros, a més de tot l'aliment etc. ) i si no m'ajuden seria molt complicat, és per això que dic :
- i jo pensava que tot era correr...
Estos dies estic fent esta faena poc agradable de demanar ajut, a més de poder estar entrenant!!! Però primer es lo primer, si no no pot haver-hi segon. Espero poder dir pronte que ja estic entrenant, voldrà dir que el primer pas ja estarà fet.
També vull agrair a totes les empreses que m'han ajudat i a les institucions, ja les publicaré quan ho tingue tot cobert, cosa que.... dubto aconseguir.

viernes, 9 de octubre de 2009

Consells per curar ràpid les lesions

Cada cop som més els corredors que practiquem l'esport de muntanya i amb molta freqüència apareixen lesions de tot tipus, lesions que a voltes s'han allargat més del compte per no saber bé el que teníem o per anar a un fisio abans d'un metge o per retallar temps de recuperació o per no fer-li cas a unes petites molèsties etc,etc.

Jo per desgràcia tinc un ampli ventall de lesions de tot tipus (facitis plantar, tendó d'aquiles, rotures fribilars, condropaties rotulianes, sobrecargues, etc) i m'he passat més temps del que hagues volgut lesionat. Amb una lesió, condropatia rotuliana, que és desgast de cartílag vaig estar més d'un any parat per no fer bé les coses. És per això que vull dir-vos uns consells que a lo millor poden servir a més d'un, de com s'haurien de fer les coses.

1 / Quan tu notes que t'has fet mal en algun lloc o sents molèsties, el primer que has de fer és parar de correr i trucar al número d'assegurança de la llicència i explicar-los el què et passa i que vols anar al metge ( tu decideixes quin ) però que sigue entès en la matèria.

2/ una volta al metge, si no és que la lesió sigue clara ( trencament d'algo o rotures de fibres ) que no tingue un diagnòstic clar, se li diu que vols fer-te una ressonància magnètica, amb 3 o 4 dies ja te la pots fer. És ràpid, no com fa anys, i amb la ressonància tornes al metge (ha de ser un bon metge de medicina esportiva ) i et diagnostica el que tens.

3/ amb el diagnòstic és quan has d'anar al fisioterapeuta i tractar-te el mal, no abans, és així com les lesions de 2 mesos duren 2 mesos i no 2 anys.

4/ Si el metge et diu que has d'estar 2 mesos, estigues 2 mesos no 1 mes i mig que llavors es quan surten les recaigudes.

Aixo seria un bon procés per curar una lesió. És un consell d'amics, en què s'equivoque un és suficient, espero que això ajude a més d'un.

lunes, 28 de septiembre de 2009

Elena, sotscampeona de la copa Espanya

Al final 2ª de la copa Espanya
Era per esta contents
Vaig animar-la fins al final
Teniem que menjar, el cami era llarg.
Passant per un riuet



Vaja fin de setmana que he pasat on he estat 38 hores sense dormir, primer la boda d'un amic, que per cert vaja boda i després quan es va acabar a les 3 de la matinada vaig agafar el cotxe i cap a Sabiñanigo 4h on relment ho vaig pasar malament, tenin que parar 2 cops ja que m'adormia però al arribar a Sabiñanigo i veure tot l'ambient de la cursa hem vaig despertar de cop.
Tenia un objectiu clar, que era ajudar a Elena, un titol de campiona de copa Espanya be que ho mereixia i aixi ho vaig fer durant tota la cursa però no va poder ser ja que la seva rival simplement va estar millor.
Penso que va fer una cursa bonissima i que ha adquerit un nivell que mai ha tingut i quedar sotscampiona es un exit que pocs poden disfrutar, també te coses a millorar o sap ( el baixón que vas tindre va ser culpa de no voler menjar ) però en general va estar excelent, felicitats.
La tornada va ser encara pitjor, després de 5 hores de cursa hem quedaven 4 hores per arribar a casa i vaig haver de parar un parell de cops més, en fi, que tot va anar be hi hem sento content per haver fet tot el que vaig poder.








jueves, 24 de septiembre de 2009

Diumenge a la puyada a Oturia

Este sera un fin de setmana carregadet d'aconteciments ja que dissabte vaig de boda d'uns dels meus millors amics Cinta i Ximo que després d'un grapat d'anys es casen a Roquetes.
A la matinada sortiré cap a Sabiñanigo per anar a correr la Puyada a Oturia cursa de 31 km i puntuable per a la copa Espanya i copa del mon.
No vaig a competir-la ja que no estic preparat i si ho estes hagués anat a Alcanar, vaig per poder ajudar en lo que pugue a la nostra amiga Elena ha aconseguir un objectiu dels importants " la copa España de veteranes" i acabar una feina que va començar fa 21 dies, esperem que vos pugue donar molt bones noticies ja que bones ja ho son amb un subcampionat, fins aviat.

miércoles, 23 de septiembre de 2009

Escrit d'un que va anar al sables

Recuerdo que hace años, cuando veía los reportajes en la tv de los locos que corrían en el desierto, soportando temperaturas extremas, cargados con una mochila que contenía vete a saber qué, me imaginaba a mi mismo allí. No era más que un sueño, muy lejano e imposible. Por aquel entonces ni siquiera entrenaba. Corría algún día a la semana simplemente, pero recuerdo ,que cuando más corría era en verano, y que disfrutaba haciéndolo a pleno sol las tardes de Julio. Poco a poco empecé a entrenar. Y todos los años veía el MDS por la televisión. Y todos los años me imaginaba corriendo en el desierto. Y todos los años seguía siendo un sueño inalcanzable. Inalcanzable ,hasta el año pasado.Recuerdo como si fuera ayer cuando estaba con Bea viendo el reportaje de Eurosport y cuando me dijo que si tan importante era para mi, que adelante.Por esto ,en primer lugar , si hay una persona a la que tengo que agradecerle que el domingo esté en la línea de salida, es a ella. Por apoyarme en todo momento, por interesarse por mis entrenamientos, por publicar y dar a conocer el proyecto, porque sé que lo pasará mal los días que no estemos juntos....A los foreros de El Atleta, que me habéis animado sin descanso, a los que os cuento cada día mis entrenamientos, mis historias, mis miedos, mis dudas... porque ya os habéis convertido en mis amigos.A los foreros del Horizonte, que sin conocernos también me habéis animado muchísimo.A los del Facebook, donde poco a poco vamos formando otra familia más.A los Asamunes, que siempre están ahí; luciré con orgullo el escudo del Club.A mis padres y a los padres de Bea, mis seguidores principales.A todos los patrocinadores y colaboradores. Sin ellos y sus aportaciones esto no hubiera ni siquiera empezado.A mis compañeros de trabajo. Uf, si les he contado batallitas.A todos los que , sin conoceros, seguís diariamente mi web.El domingo un sueño se hará realidad.Y será gracias a todos vosotros.Alfonso García