Avui he corregut amb l'èlit

Ahir vaig trucar als canareus per viatjar cap a Vilafranca del Penedés a córrer la "marxa de resistència dels 7 cims" vam quedar a l'autopista a les 4.15 de la matinada, hora que et trobaves a molta gent pel carrer però no fent esport precisament, a l'arribar a l'autopista primer percans del dia, m'havia deixat les sabatilles de córrer, ja que vaig marxar de casa amb xancletes, torna a casa, carrega les sabatilles i cap a Vilafranca. Pel viatge molt bé amb Adolfo i Hermini, quan arribem anem en busca del dorsal i cap al cotxe a canviar-mos.
Allí arriba el segon percans, estaven per donar la sortida i jo tenia unes ganes enormes d'anar al " wc " i pip, sortida, merda ja l'he liat, hem fico entre un parell de cotxes que van fer-me de " WC " i ..... dos minuts més tard em presento a la linea de sortida i veig el cuc de corredors que ja enfilaven la pista amunt, joder....penso que adelantar tota aquella gent em suposara perdre 2 o 3 min més però al cap d'un moment atrapo a Adolfo que també havia arrencat dels ultims juntament amb Oliva, anem adelantant a gent fins que al km 10 Adolfo aprofitant una baixada ens deixa " tirats " llavors ja anàvem dels 10 primers, segueixo tirant endavant amb constància i bon ritme fins al començament del tercer cim, allí apreto i vaig pujant molt constant els altres que anaven en mi es queden. Per davant només quedava el guanyador de l'any passat que ja us explicaré més endavant i Adolfo, que el veig uns km més endavant i sí al km 20 l'atrapo. Anava un poc tocat ( hidratació ) ja que feia molta calor, anem fent 3 o 4 km junts però veig que pujant pateix i es queda, ja només quedava 1 corredor per endavant, passo per un control i em diuen que em porta 3 min 30 segons i sense forçar més del compte segueixo el meu objectiu d'atrapar-lo fins que al km 31 ho aconsegueixo, al veurem hem diu:
- Aquest any no et veig gens malament, no et trobaré sentat a cap cadira, i li dic:
- la veritat es que vaig bé
- no si no pots enganyar que ja es veu
Vam anar fent uns km junts i parlant, em va explicar part de la seva vida ( és per explicar ) i jo només escoltava, i això es part de lo que em va contar:
-tenia 52 anys, era l'organitzador i alma d'aquella marxa, tenia 2.23 en marató, 1. 07 en mitja marató, 3 participacions a la Marato dels Sables ocupant uns meritoris i espectaculars 5ª, 5ª i 6ª lloc, patrocinat per San Miguel pagant-li la inscripcio i 1 milio de pessetes per participació i formava equip en Ahansal i mil coses més, sino no acabo, i llavors va ser quan li dic:
- acabarem la cursa junts!! no tinc intenció de disputar-li " la seva cursa" m' ha fet sentir un privilegiat de correr al seu costat, ell em contesta:
- tira, que tu estàs més fort!!
- li he dit que arribarem junts!! sempre i quant no ens atrapi ningú per darrera.
- segur, si es així gràcies per ser tant honrat, però quan arribarem jo diré que tu haguessis arribat 1 i sol si haguessis volgut.
-d'acord, li contesto.
I així va ser, després de 58 km, vam arribar agafats de la mà i amb la satisfacció que a voltes s'ha de saber ser " persona " a part d'admirador de segons quina gent, ell allí era tot un ídol, de tothom i es mereixia allò-
Després de donar-me les gràcies. em va dir que si l'any vinent el meu repte era SABLES que m'ajudaria en el que fos, consells, materials, etc,etc i em va donar el seu telf per al que fos.
Al cap d'uns minuts va arribar Aguiló, i la resta de corredors, també vam batre el record de la prova (5h38 min)a mi em va sortir 5h 35 la diferència és" WC" i jo personalment vaig millorar 58 min respecte l'any anterior.
Espero que no se us hagi fet molt llarg però lo viscut en 60 km és molt, gràcies i fins aviat.