Que útil m'he sentit!

Bueno segueixen els entrenaments forts, Dissabte 3h i pico de caiac, vaig quedar amb uns amics d'Ulldecona que saben d'això de remar però que molt més que jo.
Vam quedar per fer tota l'etapa de caiac de mar Ampolla, faro, Riumar, però després vam seguir i vam anar fins a la desembocadura i vam entrar remuntant del mar al riu fins un embarcadero al final 19 km i destruït.
Ahir vaig anar en bici, volia fer part del circuit de la cursa i sol però arriba la sorpresa o susto del dia com vulgueu dir-li, estava baixant el coll de bot quan a una curva em trobo a dos motoristes a la cuneta parats i veig una moto vaig a un terraple, paro i pregunto :
- us heu fet mal?
-no,no tranquil!
-segur, espereu que vos ajudo
_ gràcies, pero serà difícil poder pujar la moto

Joder vaig pensar, era la típica moto de dominguero, tota niquelada i que vas en los peus estirats i manillar de xoper, pesava 200 kilos i per a poder-la pujar vam patir una barbaritat, però la vam pujar, també puc dir que este home es va salvar la vida de miracle ja que 1 metre despres del terraple hi havia un barranc de 30 metros, de pell de gallina quan ho vaig veure.
Després de donar-me mil gràcies i voler-me enredar per a què vagi a esmorzar amb ells el que més em va sorpendre va ser que l'home que havia tingut l'accident demanava un drapet per limpiar la moto, me'l miro i li dic:
- deixa't de draps i disfruta del diumenge esmorzant amb els teus companys que t'ha tocat la loteria i en coneixement per a la tornada.
Jo era el que els hi feia reflexiona i els dia que anessen amb compte a homes de 50 i pico d'anys, baixant i pensava i m'entava la risa, com han canviat els temps!!!