jueves, 6 de octubre de 2011

Podem superar-mos?

A vegades molts de natros veiem problemes a coses que realment no tenen importància en la vida i no tenim en compte a moltes i moltes persones que han de viure esta realitat tots els dies de la seva vida....


.Tots podem superar-mos si tenim les ganes de fer-ho

Sé perquè ho dic això, he portat uns dies que l'egoisme d'intentar aconseguir algo feia que no penses en res més que allò i realment no era una cosa de vida o mort, no era realment important si ho comparem amb el que es veu aquí. Abans de trobar un problema a segons el que hauríem de pensar més en gent com ells, reflexionem! jo el primer.
.
El millor exemple està reflexat en les persones en capacitats diferents que no conten en los recursos suficients per moure’s en total llibertat, tot i això superen este obstacle i miren de viure la seva vida de forma normal.


Davant d'això em pregunto:
 quines possibilitats tenim per superar-mos?     La resposta és: MOLTÍSSIMES 
  I per què? 
 Perquè moltes persones no neixen en les mateixes possibilitats i s'enfronten a obstacles tots els dies…

El millor ejemple està reflexat en les persones en capacitats diferents que no conten en los recursos suficients per manejar-se en total llibertad, tot i això superen este obstacle i miren de viure la seva vida de forma normal.

Estes persones s'enfrenten tots els dies al mateix problema, creuen un carrer sense contar en les rampes adecuades per al seu us, no poden pujar infinitat d'escales que es troben pel cami, etc.


¿Encara penseu que estes persones no es superen dia a dia.

No només es superen ells, també ho fan els seus pares, ells faran l'impossible per a què els seus fills tinguin una vida feliç i poder-la transmetre en la màxima normalitat possible.
 Me puc imaginar que no es fàcil per un pare tenir un fill "diferent" perquè la societat no està preparada per acceptar-los i donar-los les eines necessàries. No obtant, cada dia anem progressant més!



































4 comentarios:

Pere (OT) dijo...

Molt bona reflexió Albert!

M'agrada molt que tinguis aquesta relació esport, pensaments, causes humanitaries!

Salut i anims ens els inicis d'entrenament per Sables.

Ja diras si hi trobes alguna causa humanitaria per contribuir!

Quan veus imatges com les que has posat aquest cop t'endrendreixes i encara penses que el que va per la ctra fent el boig es més imb.... i no sap valorar la sort que té.

Florenci dijo...

La gallina de piel company!!

Quanta raó tens, mai hauriem de perdre de vista aquestes coses.
Jo personalment vaig quedar molt impactat-tocat-impressionat... al veure el vídeo de l'equip Hoyt de triatló. És una lliçó per a tots.

Gràcies Albert de nou, per continuar donant-mos lliçons a tots.

Albert Giné dijo...

Hola Pere:

Com va tot? preparant algo?

Jo ja estic preparant Sables pronte moltes noticies ja que com dius...alguna ajudeta necesitaré.

Sobre el post, que et tinc que dir...a voltes penso que sóm tant egoistes i afortunats a la vegada, mirant coses d'estes m'adono que tinc i valoro més el que m'ha donat la vida.


Hola Florenci:

Com deia abans a voltes som massa egoistes, jo el primer! ho volem tot quan molts no tenen res, en fi que tenim que reflexionar un poquet pel be de tots.

PD això de donar lliçons res de res ja que jo també aprenc moltisim d'aquestes coses, simplement ho comparteixo.

Pere (OT) dijo...

Preparar hauria d'estar preparant la Marató Costa Daurada, però de moment sols tinc la velocitat, no la resistència i això s'apropa.

Bé, farem el que podrem :-)