Que fàcil es queixar-se!

A vegades me n'adono que hi ha molta gent que parla de crisis i es queixa com si fos un desgraciat i....la veritat, jo no el crec.
Parlen que si ara no poden comprar-se tal cosa, que si no poden fer aquell viatge, que si tinguessin més temps correrien més, queixa i més queixa, mare meva! Jo ahir vaig tornar a sentir-me un privilegiat, creieu-me, l'últim que vaig pensar és amb la queixa personal i amb tot el que no podia fer, només vaig pensar amb el que puc fer i molta d'aquella gent no podia, m'explico:
Resulta que ahir vaig acompanyar a la meva mare a Barcelona ( tocava revisió a l'hospital ) només a l'entrada vaig adonar-me que aquell món és molt diferent del que jo tinc la sort de rodejar-me (natura, esport, muntanya) allò és realment mooolt diferent. Sempre que acompanyo a la mare m'adono de l'afortunat i privilegiat que sóc, immediatament el pensament va destinat aquells que es queixen per un "no res" , em pregunto què farien davant d'una situació com la que jo veig a la meva mare a diari? Crec que es moririen!
Gràcies a tota aquella gent m'adono que no hi ha queixa, l'únic que tinc es privilegi! Així que, siguem conscients del que tenim per favor!