«Estic sol i cremat. Fills de puta, veniu-me a buscar»
L'únic supervivent de la tragèdia es va desesperar en veure's atrapat pel foc.
L'equip del GRAF de Barcelona durant la tragèdia a Horta. Foto: BOMBERS DE LA GENERALITAT.
1 2 3 4Notícies relacionades
Els detinguts per l'incendi van donar l'avís al 112 quan el foc ja estava fora de controlNotícies de ...
LleidaHorta de Sant JoanGandesa«Estic sol i cremat. Fills de puta, veniu-me a buscar», va cridar Josep Pallàs, l'únic bomber supervivent, per l'emissora. Pallàs, que continua ingressat a l'hospital de la Vall d'Hebron, va trucar també a la sala de control de Lleida i va ordenar l'operadora: «Truca perquè ens pugin a buscar, si us plau. Estem a punt de cascar-la, hòstia.» Els membres del GRAF de Lleida van demanar ajuda quan la llengua de foc va pujar pel barranc dels Cubars, però ja no es podia fer res per salvar-los.
«Això ve cap aquí on estem nosaltres, tenim el foc bastant a prop. Estem fent una zona segura. Suposo que amb això ja n'hi haurà prou», va comunicar a la sala de control a les 15.47 hores el cap del GRAF de Lleida, Jaume Arpa, un dels cinc bombers morts en la tragèdia dels Ports. Feia pocs minuts que un helicòpter havia rescatat d'aquell punt un equip del BRIF del Ministeri de Medi Ambient. El mateix helicòpter va fer un segon intent per rescatar l'equip del GRAF de Lleida. Eren les 16.04, però el vent i les turbulències generades pel mateix foc van impedir a l'helicòpter fer la maniobra d'aproximació. A les 16.06 es va rebre l'última comunicació d'Arpa a la sala de control. «Si us plau, a dalt del GRAF Lleida», reclamava perquè un helicòpter els evacués.
Tot el grup de bombers va intentar fugir bosc a través de la llengua de foc que els va atrapar entre el barranc dels Cubars i un cingle d'uns 150 metres d'altura, excepte Josep Pallàs, que va ser l'únic que va sobreviure miraculosament a la tragèdia. Com que tenia problemes per comunicar-se amb la sala de control, Pallàs va trucar amb el seu mòbil a la sala de la regió de Lleida, d'on ell procedia, i va avisar l'operadora: «Un atrapament GRAF Lleida... Truca perquè ens pugin a buscar, si us plau, que estem a punt de cascar-la, hòstia!» L'operadora li va demanar on es trobava. «Al foc, d'aquí de Tarragona. Ens ha passat un atrapament... Hi ha la gent morta, correu, correu!», va respondre Pallàs. Quatre minuts més tard, el supervivent va aconseguir contactar amb la sala de control. «Estic sol i cremat. Fills de puta, veniu-me a buscar», va cridar desesperat. La preocupació dels comandaments i de la resta d'equips que estaven sobre el terreny es va disparar. Calia localitzar els companys de Lleida. Els bombers del GRAF de Barcelona van ser els primers a localitzar els ferits, precisament perquè era l'equip de bombers que es trobava més a prop de les víctimes. Ells, però, van tenir més sort que els seus companys i van sobreviure al foc perquè les flames els van passar per sobre i només els van provocar ferides lleus. El fum i el vent van complicar les tasques d'evacuació dels ferits perquè els helicòpters tenien problemes per sobrevolar la zona. L'últim cos que es va trobar va ser el de David Duaigües, ja sense vida, que va ser l'últim a ser rescatat perquè com que era el més jove i el més preparat físicament va aconseguir córrer uns tres quilòmetres i arribar a una zona més segura, a pocs metres d'un dels camions que subministraven aigua, on va caure a terra malferit.
M'imagino al David, sabent com era i com estava de preparat, lluitant fins al final per ajudar a apagar el foc, competint per sobreviure, i no puc ni vull pensar, que el foc va ser intencionat, que és faci justícia!
