Feliç 2012

100 Dies per a Sables

Demà començaré l'entrenament per a Sables, un planning de 100 dies per arribar en garanties de millorar el resultat del 2010.
M'esperen dies durs, molt durs, però res de nou, dies com molts d'altres, esperem amb ganes que l'any que està a punt de començar em done molta salut, la resta és cosa meva, jo confio amb mi, amés tinc molta motivació.
Si no surten complicacions els km que he de fer són uns 2000 que aniràn repartits de la següent manera:

 1º setmana gener ( 2-8 ): 70km                     1º setmana febrer ( 30-5) 120km
 2º setmana gener ( 9-15 ): 80km                   2º setmana febrer ( 6-12) 150km
 3º setmana gener (16-22 ): 90km                  3º setmana febrer ( 13-19) 180km
 4º setmana gener ( 23-29 ): 100km               4º setmana febrer ( 20-26) 210km

 1º setmana març ( 27-4) 210km                    1º setmana abril  ( 26-1) 70km
 2º setmana març ( 5-11) 180km                    2º setmana abril  ( 2-8)  0 km el dia 8 comença carrera
 3º setmana març (12-18) 150km                   3º setmana abril  ( 9-15) 250km cursa
 4º setmana març ( 19-25)120km

PD A tot això li haurem de sumar 3 dies a la setmana 2h de gimnàs.
PD Ja tinc ganes de començar!!!

Moltes curses em serviràn per entrenar, només per entrenar!
Aquest any competiré molt menys però espero que millor.

Ja ha sortit la papeleta premiada!

Dissabte matí un noi de Roquetes, Joan Ruperez, se presenta a casa "una mica d'hora" sempre pensant que havíem sortit un ratet el dia abans i em diu ensenyant la papeleta premiada:
"-Això són 1000 euros de premi?"
Sí,  li contesto i li vaig donar la targeta que podia utilitzar durant tot l'any fins a esgotar tots els diners.
Joan estava content i per confirmar-ho que ho estava, em va dir: "Si vols vés a Fevi amb mi i compra't unes sabatatilles per anar a Sables!"
Li vaig dir que no, que ell amb mi ja havia col.laborat comprant 3 papeletes, però que em quedava amb el detall, gent de Roquetes....

On està la papeleta premiada?

Aquest any vaig fer 1000 papeletes d'un sorteig de 1000 euros en material per gastar a Sports Fevi, la finalitat era poder recaptar el màxim posible, venent totes les papelets (3000 euros) per a la lliga contra el càncer infantil i per ajudar-me a financiar part de la inscripció a la Marató des Sables.
La cosa ha sigut que no ha sortit tot el bé que jo hagués volgut, ja que no he pogut vendre totes les papeletes, n'he venut i sobretot M'HAN AJUDAT a vendre exactament 750 números, és a dir 250 numeros no s'han venut. Però el numero premiat sí està venut i el talonari qué te el premi és el de la meva amiga Elena, quina alegria!!!!
Després d'anar a pagar el premi, els números són més que satisfactoris però sempre voldríem MÉS.
Avui només puc dir gràcies a tothom que m'ha ajudat a vendre'ls en moments tant difícils i gràcies a la gent que els ha comprat, també moltíssimes felicitats a la persona que no tardarà molt en trucar-me per dir-me:
"-Tinc el numero!!!"

Tots els entrenaments fins a Sables

Molta gent em pregunta pels entrenaments que he de fer per afrontar Sables, volums, gimnàs, etc. Doncs a partir del 1 de gener fins al dia abans de marxar publicaré tots els dies els entrenaments que faré, espero que la gent no em tracte de boig perquè els entrenaments seràn molt durs amb setmanes de més de 200 km per afrontar amb garanties el desert.
No es tracta de platja, arena, platja, arena, ja que allí el terreny es molt pedregós.

Aquest és el veritable terreny

I si no cuides bé els peus et poden quedar així:

O sigue que l'entrenament serà molt variat, amb poc desnivell, però amb molts km! ja vos aniré informant

Bon nadal a tothom!

Per alguns el nadal es mala data....

La veritat és que sempre es diu això acompanyat d'un feliç any, pues es això el que vos desitjo a tots els que seguiu este blog i  també als que no el segueixen.

Per les circumstàncies en les que ens trobem tots ( crisis, treball, etc ) jo vos diria que el més important es tenir salut, sí, ja que sense diners i sense treball es malviu però sense salut no es pot viure.
Nois/es, homes i dones MOLTA SALUT i tot l'altre és qüestió de temps i molt d'esforç.

PD  La millor manera de començar el dia és en una mica d'humor....

Entrevista a Serge Girard.. increïble però cert!

Tengo 54 años. Nací en París y vivo en Le Havre (Normandía). Soy corredor de ultrafondo: preparo la vuelta al mundo corriendo. Vivo con mi novia, Laurie, y tengo tres hijos, Incola (32), Thomas (17) y Sebastian (15). Veo a los políticos muy lejos de la gente. Soy católico

¿Su última carrera? La TransEurasia, el año pasado: atravesé Europa y Asia de punta a punta.

¿De dónde a dónde? De París a Tokio: corrí los 19.000 kilómetros que las separan.

¿En cuánto tiempo? En 260 días y 18 horas. Sin descansar ningún día. Es el récord.

¿Cuántos kilómetros corría cada día? De 70 a 80 kilómetros por día. Unos dos maratones diarios.

¿Cuál es la etapa más larga que ha corrido sin parar? Una vez, entrenándome, corrí 200 kilómetros sin parar, durante 24 horas seguidas.

¿Cómo se queda el cuerpo? Duele. Pero el cuerpo es lo de menos: no se trata de algo físico, sino mental. ¡Es la mente la que lleva al cuerpo! Una mente entrenada te reporta todo el bienestar necesario.

¿Cómo entrena la mente? Con técnicas de sofrología. Es como tener una cómoda mental: abro un cajón y saco una foto de mis hijos; abro otro y hay un paisaje relajante; otro, hay un color... Busco, abro, visiono... y alcanzo una paz absoluta.

¿A qué velocidad corrió? A 9 km/ hora, 20 millones de zancadas.

¿Qué comía? Cada cuatro kilómetros, agua e hidratos de carbono: arroz, patatas, barritas energéticas…

¿Cómo dormía? En una autocaravana, diez horas seguidas. ¡El sueño regenera las células!

¿Qué carreras había hecho antes? He cruzado ya todos los continentes: en el 2004 hice la TransÁfrica; el 2001, la Trans-Sudamérica; en 1999, la TransAustralia; y en 1997, la TransUSA, mi primera carrera transcontinental, cuando tenía 44 años.

¿Y antes de eso, qué? Nada. No corría. Yo era asesor financiero.
¿Y qué mosca le picó? Cosas personales que prefiero no explicar.

¿No? ¿No puede explicarme nada? Lo que importa saber es que tomé conciencia de que mi vida no me satisfacía, de que no era feliz. Y decidí darle un giro.

¿Había enterrado sus sueños? De niño soñaba con dar la vuelta al mundo. ¡Nunca imaginé que lo haría corriendo, ja!

¿Por qué se dedicó a las finanzas? Yo creía que la felicidad estaba en el dinero y el lujo. ¡Viví 40 años equivocado! Hoy sé que la felicidad está en la sencillez.

¿Ha cambiado mucho su vida? Ahora soy muy feliz. Cada mañana me despierto y pienso: "Qué suerte, ¡ahora voy a correr!". Y así he descubierto la hermosura del mundo y lo hermosa que es la gente.

¿Y corriendo se descubre eso? Pues sí, sí... Correr tanto tiempo modifica la química cerebral, y todas las percepciones, sentimientos y emociones se te agudizan.

¿Cuál es su mejor recuerdo? En África, por el calor, empezaba a correr a las tres de la madrugada, hasta el mediodía. La noche africana es tan sensual... Los olores, los sonidos, el primer rayo de sol, su primera chispa... ¡Es un grandioso placer!

¿Tiene ocasión de trabar amistades? Un pastor somalí me dijo un amanecer: "Buenos días, ¿cómo está la familia?". Fue tan sencillo, tan verdadero, tan intenso... Duró un segundo ¡y siempre irá conmigo!
¿Qué momento ha sido el más duro?Los 55 º C en el desierto de Australia. Me puse guantes, me cubrí toda la superficie de la piel para no tener quemaduras.

Le habrá pasado de todo... He corrido a 4.800 metros de altitud, en los Andes, y lo peor fue descender al Amazonas: ¡millones de mosquitos me comieron durante cuatro días! Aquí de nuevo tuve que cubrirme todo el cuerpo...

¿Alguna vez ha pensado: "Abandono"? Nunca.

¿Qué le dicen sus hijos? Están orgullosos.

¿A qué corredor admira más? Al etíope Haile Gebrselassie, ¡porque siempre sonríe! No comprendo a los atletas enfadados. Siempre pienso: "Si esto no te hace feliz, ¿por qué estás haciéndolo?".

¿Corre usted solo? Sí. A veces se me une alguien, un ratito. Bueno, una vez corrió cinco días seguidos conmigo un chino, en medio de China.

¿Se entendían? He descubierto que todos los seres humanos nos entendemos sin necesidad de saber idiomas. ¡He descubierto que el planeta está lleno de gente sencilla y buena!

¿Qué más ha descubierto? Que lo que consigues sin esfuerzo no vale nada. El esfuerzo insufla valor a todo. Sin reto, sin emoción, nada tiene gracia.

¿Cuál es su próximo reto? El año que viene empiezo la vuelta al mundo corriendo.

¿Al mundo? ¿Ya ha aprendido a correr sobre las aguas? Aún no! De Australia a Chile tomaré un avión, para llegar más o menos a la misma hora del mismo día en que despegué, de modo que no dejaré de correr ni un día.

¿En cuántos circundará este planeta? En 500 días, a 80 kilómetros al día: 40.000 kilómetros, ¡como correr mil maratones!

¿Qué será lo peor? La línea de llegada. Significará que todo ha terminado. El día más feliz será el de la partida. ¡Sueño con ella cada noche!

Pero Serge: tanto correr... ¿para qué? Para medirme conmigo mismo.


Mide 1,77, pesa 60 kilos, luce buen color de piel y un aspecto jovial, siempre sonriente. Se lanzó a cruzar continentes a los 44 años, y sigue corriendo. Se define como "navegante de costa a costa de un océano de tierra", y afirma que correr le ha expiado, purificado, y que ahora cree en Dios. Habla con suavidad y convicción, y su determinación resulta muy estimulante. Corre como podía haber hecho otra cosa, pero resalta que ha descubierto que "el máximo éxito es el autodominio". Ha estado en la Expo Marató de Barcelona, donde ha presentado su próximo reto como corredor de ultrafondo, patrocinado por Mizuno. Le pregunto si sueña durante sus travesías, y resulta que sí: "Sueño con embutidos".

A vegades el més fàcil és rendir-se

Quan les coses no surten com un vol, quan les coses duren més de l'esperat ( lesions) quan s'acumulen altres problemes, quan penses que no tot és l'esport i que tens mil i una cosa per fer a esta vida, és llavors quan et passa pel cap la paraula abandonar, rendir-te!
No seré jo una excepció, no! però quan ho penso és perquè falta una motivació gran o tinc un problema, lesions, etc, llavors s'ha de buscar algo ràpidament, alguna cosa que faci treballar el cap, un repte pendent, un repte personal per no donar-li la raó al cervell, per no baixar els braços i abandonar.

Jo tinc motivació per seguir afrontant reptes, les coses a vegades no surten com voldria però hem de pensar en seguir lluitant, són molts els que abandonen en moments difícils, respectable! però no sóc jo d'estos. A mi m'han ensenyat que lo difícil és arribar, no guanyar! i que lo fàcil es deixar-ho i a mi lo fàcil no em motiva.

Només amb molta lluita podrem aconseguir el que ens proposem, ja que la vida ens ensenya dia a dia que no ens pensa regalar res, que ens ho hem de guanyar.

És molt i molt gratificant vore les recompenses dels teus esforços, a vegades pots arribar a pensar que no compensa o que arriben molt tard, però la satisfació de no abandonar és grandiosa I VAL LA PENA LLUITAR!

A vegades tenim poques opcions però....lluitem nomès així ho sabrem

Avui BTT

Després de 2 dies seguits caminant, els abductors ja no volen saber-ne res més de "patejar" o sigue que abans de fer festa hem decidit fer una ruta amb btt (les vaig carregar al cotxe per si a cas...) A les 9:30 del matí ja estàvem dalt del cotxe amb les bicis i al sortir del càmping estava l'encarregat de recepció i Tere li ha preguntat:
- Saps alguna ruta xula per fer amb btt per aquí prop?
L'amable noi al veure-la tant professionalitzada (oakley, orbea alma i tota la vestimenta d'una professional) li ha dit una "ruteta" de 28 km entre anar i tornar, de Saravillo fins a Ibón de Plan, el que no li ha dit és que per  arribar a Ibón de Plan havia de pujar 14 km i fer 1000mts de desnivell.
Mentre anàvem pujant jo reia sol, què crack el del càmping! jaja si li arribo a proposar jo la ruta em mata! Sort que mentre es puja les vistes són molt xules i quan s'arriba dalt de tot, sense paraules, impressionant! La baixada ja és per a acabar de disfrutar, tot i que el fred ha deixat  "huella".
A l'arriba al poble un cafè amb llet i un dècim de loteria, ja que ens ha sorprès que en aquell encantador poble (20 cases) hi hagués un bar i a més aquells dècims de loteria que ens estaven cridant: compreu-me, compreu-me que segur que vos tocarà!
A veure quina aventura tindrem demà.

PD: Això és el que hem vist avui, però el llac estava tot congelat. Increïble!

Avui Cañón de Añisclo

Quina excursió més bonica! Hem sortit del camping direcció Escalona i des d'allí hem agafat una carretera que anava tot el rato paralel·la al canyó amb unes vistes imponents.

Este és l'itinerari que hem seguit, però no hem arribat fins a dalt del Collado d'Añisclo.

A l'arribar al parking hem començat a caminar fins a Fuenblanca (12 km) segons el guarda 4hores només anar i fent els càlculs en sortien casi 8h, tot i que sabia que corrent un poc....
A l 'arribar a Fuenblanca en 3h30, he plantejat pujar fins al collado d'Añisclo eren 3 hores més entre pujar i baixar, però mentre ho estava comentant Tere ja s'havia sentat per menjar-se l'entrepà i al tornar-li a comentar ja caminava en la direcció del cotxe. Un altre cop serà! jajaja
De Fuenbanca es podia observar el Monte Perdido amb el seu cim completament nevat i unes vistes que alegraven la vista.
La baixada trotant un poquet i amb 2h45 al cotxe. A l'arribar he pogut comprovar que ja no podia ni caminar més, els adductors no volen ni deixar-me caminar, demà festa! bbuuffff

En total 24km en 6 hores i uns 1.000 D+. Li hem retallat dos horetes al guarda...

7 horetes de "marxa"

Ahir vam arribar al camping Peña Montañesa, un luxe de càmping ( piscina climatitzada, jacuzzi, sauna, pistes de futbol i tenis d'herba i fins i tot una petita pista d'atletisme que es podria comparar amb la de l'estadi. Va ser deixar-ho tot al lloc i sortir 40 min a trotar, Tere em va acompanyar amb la bici.
Cal destacar que el viatge va ser molt més curt del que pensava 3h al càmping des de Roquetes. Per fer un puja-baixa en cap de setmana no esta gens malament, aconsellable al 100%!
Avui a les 8 del matí ens hem marcat l'itinerari a seguir:
Torrelisa, canal mayor, cim de Peña Montañesa i baixa per sant Victorian, Onsis, Torrelisa, total prop de 16 km amb 1300 d+ per començar més que bé (ruta aconsellada per Ramon, alias Monrasin)
A l'arribar a Torrelisa ens hem posat a caminar direcció al canal mayor però ens "hem" perdut o poso així perquè si per Tere fos estariem a la costa prenen el sol, ja que teníem la muntanya l'esquerra i ella a la dreta.... devia ser perquè no tenia ganes de pujar.
Després de fer-li vore que no anàvem bé, hem arribat a Onsis i hem fet el circuit al revés, st Victorian i allí hem agafat la sendera directa al cim de Peña Montañesa, baixant pel mateix lloc ja que pel canal Mayor de Baixada és perillós. Després de 7 hores i 24 km hem arribat al cotxe, amb poques ganes de fer broma.
Ara i després d'un bon sopar i una bona dutxa les coses millor....

PD Demà la ruta la marco jo!

Una setmaneta per Ainsa!

Com per desconectar el millor lloc és la muntanya, marxem uns dies a Ainsa pot ser un bon lloc i Peña montanyesa una bona muntanya.

Foto cursa Peña Montanyesa

Útimament parlar amb la gent es parlar de problemes, a esquerra i dreta, davant i detràs, tot són problemes, pues bé anirem a la muntanya la Tere i jo a pujar-la a sentir-la. Ella no parlarà de problemes, serem natros els que parlarem de problemes ( però ....per pujarla!)
Els pirineus de Huesca m'agraden tant o més que els nostres, he estat a Turbón, llanos del'hospital, Benasque on vam passar uns dies molt bonics, a més Vilas de Turbón té un balneari impressionant!

foto Ainsa

La caravana està preparada i les piles cargades, és a dir, a punt per marxar. Ens veiem la setmana vinent amics.

                                                                                                                                                                                                                                                                                                       

PD Ramón ja m'ha colgat de rutes!!

Javi Delgado, guanyador del 4t circuit Terres de l'Ebre

Pujant a la cursa del Taga

Abans de la sortida de cavalls del vent

                                                            Hem compartit algún podi

Si aquest any hi ha un corredor que cal destacar per damunt de la resta aquest és Javi Delgado, guanyador absolut del circuit terres de l'ebre i del circuit català de curses de muntanya, casi res!!
Jo aquest any l'he vist a un gran nivell, però el millor de tot és que no s'ho creu, és húmil i generós, en definitiva que és bona persona, a part de gran corredor.
A l'entrega de premis del circuit penso que no es va destacar gens ni mica la seva gran temporada i més concretament la seva tasca al circuit terres de l'ebre, ja que amb la seva presència hi ha més nivell, li dóna nom al nostre circuit, ha guanyat 5 curses, la general, de veterans, i el premi èlit. No cal dir que a més ell és de Vilassar de Mar, més esforç.....per a què gent del nostre territori no estigue a l'entrega de trofeus, per mi una falta de respecte! n'hi ha que tenen excusa però n'hi ha que no.
En fi, que no volia deixar pasar per alt això i que de cor moltes felicitats JAVI, t'ho has ben merescut.

Siguem solidaris

Entrant a esta pàgina podeu consultar tot el referent al repte esportiu/solidari per la qual es demana que la gent sigue col·labore http://www.fund4sport.com/#!proyectos

A falta de 10 dies es porta recaudat 740 euros que es destinaran a la lliga contra el càncer infantil i jo espero que en puguen ser molts més. Els nens que pateixen esta malaltia mereixen tot el suport del món, què són 10 euros per molts de natros? i si gràcies a estos 10 euros podem ajudar a un nen malalt? no és això una victòria? un premi? no, per mi és més que això!

PD: No vull deixar passar per alt tot el que està fent Jordi Ballester, el que ha fet no té preu ( crear pàgina, donar difusió, ànims, tema material, etc) i això que no ens coneixem personalment, si haguessem sigut amics hagués "avasallat" al móon, que poc ha faltat...gent així no n'hi ha, Gràcies per tots els teus esforços JORDI! sempre amb deute.

Uec Tortosa mil gràcies per estos 10 anys

Ja ha arribat el final de temporada, aquest inmillorable 2011 m'ha deixat records i moments de gran felicitat, però un moment és diferent, especial, un moment que m'emociona perquè pareix com si fos un adéu i no és així, aquest és el dia que vaig comunicar als meus companys d'equip que a final de temporada deixaria de córrer per l'equip LA UEC TORTOSA,

Ells van ser els primers en saber-ho, els hi vaig enviar un correu a tots explicant els motius, i com no, ho van entendre i tots van respectar la decisió.

Per mi la UEC Tortosa sempre serà l'equip de la meva vida, ells em van ensenyar "tot" em van acollir i gràcies a ells vaig descobrir senders, curses i món, també gràcies a ells he conegut barbaritat de gent que ara són amics per sempre, a ells els hi dec el que avui sóc.
Durant aquests anys he intentat lluir i defensar el nom de l'equip per tot arreu, a voltes no tot el bé que jo hagués volgut, però sempre amb la tranquil·litat d'haver-ho donat tot.
Tinc una sensació com si per molt que faci sempre serà poc per compensar tot el que han fet per mi, estaré sempre amb deute!
Tot això que vos dic és només a nivell  "d'escut" i de "samarreta" ja que a nivell d'amistat, sentiments, "soparillos" etc,etc, ja res podrà separar aquestos 10 anys, que no és poc!
Podria escriure un llibre amb tot el que viscut amb vatros però no l'escriuré ara, serà més endavant, ja que tenim moltes pàgines per omplir.
Gràcies a tots els companys que he tingut durant tot este temps per haver compartit equip, samarreta i escut, ja que les rises, excursions, viatges, curses, sopars, etc les seguirem fent, vos estimo! però.... el cor m'espenteja cap a un altre lloc, l'equip del meu poble, sentiments......

La propera samarreta serà aquesta

Aquest és el correu que els vaig enviar a tots els companys d'equip a l'abril d'aquest any.

UNA DECISIÓ MOLT MEDITADA.


No vull que d'això es faci ara un rebombori, ni que s'enfade ningú, però l'any vinent, i si em volen, correré amb el Trail Roquetes.

I per què donar ara la noticia?

Doncs per un motiu, i és que el proper dissabte al sopar del roquetenc de l'any, on he quedat finalista, hauré de sortir a dir unes paraules i unes de les paraules que diré és que vull córrer amb el Trail Roquetes per defensar el meu poble, i no vull que els meus companys de la UEC Tortosa s'enteren de la noticia després de donar-la. És així com ho sento, i quan el cor vol una cosa se li ha de donar.

Els meus companys d'equip, que jo els considero amics de cor, espero que ho entenguen, han sigut 10 anys defensant la uec Tortosa " a muerte" per allà on he anat i només el nom de Roquetes podia fer-me canviar, canviar només la camiseta que es l'únic que canviarà, jo això espero i desitjo.

Tinc clar de fer-ho també per la gent que ho està tirant endavant, està treballant amb il·lusió i amb molta força per fer del trail Roquetes un club important dins l'esport de Roquetes.

No ho he fet aquest any perquè volia assegurar-me de que tot aniria avant, no podia deixar 10 anys per un intent de fer algo bonic, jo volia tenir clar que la cosa anava en serio i així ha sigut.

També vull dir que això no és ni cap despedida ni cap benvinguda i que allí on vaig ojalà em tracten igual que d'allí on vinc, no demano més, no vull cap tracte diferencial en res, un més del poble, de ROQUETES.

Que sàpigueu tothom que no he tingut cap coacció per part de ningú sinó que és cosa de sentiments.

PD: Són tants records que si per un moment m'aturo a pensar ploraria i tot.....

Gràcies UEC Tortosa, gràcies per donar-me 10 anys de vida i d'haver-me fet sentir tant viu.

Tots vatros ho heu de saber abans que ningú

Angel Solà, un xiquet de 50 anys.

Qui no conegui a l'Àngel puc dir d'ell que és un amic d'estos que val la pena, que es nota quan està i quan no.
Sempre amb un somriure, ja que ell és el mirall de l'alegria, si no riu fa riure! esbojarrat però autèntic, competitiu, amic fidel, etc,etc.

Les muntanyes ell les puja corrent!

Sí, amic, avui t'ha tocat a tu aquest reconeixement per part meva, ja que te l'has guanyat a pols, no només vull destacar-te com a persona també ho faré com a esportista. L'any que acaba ha sigut brutal a nivell de resultats, però el millor de tot és el nivell que has adquirit, recent fets els 50 anys ( ningú ho diria ) estàs en plenitut, pareix que a més de sumar anys el que fas és restar-los, si segueixes així pronte et veure no com un amic sinó com un rival!! jejeje

Els seus fans nº1

Jo sé que ell deu admirar algún corredor però el que no es deu pensar és que jo l'admiro a ell, no és gens fàcil fer el que fa, ja que ell té molt més mèrit que molts de nosaltres ( feina, 2 fills petits, família ) buffff estàs fet un xaval!!!!

PD Felicitats per la grandíssima temporada i per estos 50 anys que tant bé portes.

                                                              Aquest any ha pujat a molts podis

Final del circuit amb el kv Roquetes.

Javi Delgado, guanyador final del circuit curses de muntanya Terres de l'Ebre

Després d'una setmana de molts preparatius i molta feina per l'organització del km vertical de Roquetes ara sí que podem dir que s'ha acabat la temporada, en tots els aspectes.
Dissabte es disputava l'última prova del circuit de curses de muntanya, la cursa de casa nostra, la cursa que ha donat un impuls a la ciutat de ROQUETES.
Molta ha estat la gent que ens ha felicitat per l'organització i ho agraïm de tot cor, ja que només la gent que està al davant sap el que és organitzar una cursa, hi ha coses a millorar com sempre, ho sabem i prenem nota, ja que no podem ser conformistes, sinó que hem de milorar any rere any.

Divendres dia 25 de novembre es farà l'entrega de premis del circuit on al final he aconseguit acabar 2n de la general i 1r senior.

Aquí podeu trobar totes les classificacions:
http://www.circuitebre.cat/calendari.php

km Vertical Roquetes

I amb aquesta cursa s'acabarà el 4º circuit de curses de muntanya de les terres de l'ebre, la de casa nostra, la que un dia Ivan i jo vam decidir organitzar i ara Ivan és l'alma i els altres intentem ajudar en tot i més per a què sigue una referència del nostre territori, ja sabeu que els roqueteros......
Aquest any tenia ganes i ...moltes de córrer-la ja que sabia que m'estaria jugant la general però no ha pogut ser! serà un altre any.
Esperem que el temps ens acompanye i que sigue tot un èxit.

Animeu-vos que sols hi podràn participar 220 corredors i ja casi estan.

PD aquest any hi haura aigua calenta de sobra!

Dissabte tothom a Masdenverge

http://www.masdenverge.cat/index.php?id=12

La gent de Masdenverge té previst superar-se un any més organitzant la seva cursa i caminada. Aquest any també hi haura canicross i el més admirable és que la cursa continua sent gratuïta, això vol dir que detràs hi ha moltíssim treball i col·laboració de molta gent. Felicitats nois!!!

Això es mereix un reconeixement públic.

Por encima de todo, María es una niña... Con todas sus limitaciones, pero es una niña. Aunque tiene un problema importante, eso no le impide hacer un montón de cosas». Durante la charla, Josele Ferré insiste varias veces en esa idea: la discapacidad no impide que su hija sea feliz a su manera y tampoco que su familia viva esta experiencia con la mayor normalidad posible. Por eso, padre e hija salen a correr por el antiguo cauce del río Turia siempre que el clima y la salud de ella lo permiten. El trato es simple: él empuja el carro, ella sonríe y se olvida de sus crisis.

María tiene 12 años y padece el síndrome de Rett. Esta dolencia es de origen genético, afecta a 1 de cada 15 000 personas, está catalogada como «enfermedad rara» y suele amargarle la existencia casi en exclusiva a las niñas. Sus efectos más visibles son la pérdida de movilidad generalizada —la incapacidad de María es del 87%—, las crisis epilépticas, los episodios de autismo o las apneas. Y, por si fuera poco, solo existe un centro en España donde los científicos investiguen cómo curarla: la Fundació Sant Joan de Déu.

Josele tiene 42 años, está en paro y es un padre que pelea por plantarle cara a tanta adversidad. Si bien él es quien corre y quien habla con los medios de comunicación, no está solo; comparte trinchera con su mujer y con otros dos hijos, Cristina (9 años) y Daniel (2,5 años). Todos acuden con María a las pruebas donde participa y forman un equipo muy unido que rema en una sola dirección: combatir el desconocimiento general sobre el síndrome Rett.

Algunas carreras no son tan populares como anuncian

Es evidente que a María le faltó algo de suerte cuando llegó a este mundo. Sin embargo, si algún día pudiera hablar, probablemente diría que al menos tuvo la fortuna de nacer en una familia donde el deporte es un modo de vida. Su padre hace 11 años que está federado en triatlón y su madre ha practicado ciclismo de montaña, senderismo, escalada... Por tanto, coincidió en esta vida con un par de personas que conocían bien cómo es el placer de sentirse veloz, ágil, ligero.

Y en ese aspecto puede aplicarse a María aquello de que «de tal palo tal astilla». Desde 2007, ella y su padre han completado 7 maratones, 20 medios maratones y hasta un Ironman, el de Lanzarote. Le han dado tanto tute al carro que «ya casi está descolorido por el sol», comenta riendo Josele. Y es que son muchas las horas de entrenamiento y de competición que suma ese vehículo hacia la felicidad en que se ha convertido lo que antes parecía exclusivamente un potro de tortura.

Ahora bien, no siempre todas las organizaciones de carreras populares ayudan a que esto sea así. La primera vez que participaron en el Maratón de Valencia, su ciudad, los descalificaron cuando solo les faltaban 20 metros para llegar a meta. Y en el Maratón de Madrid han pedido permiso para participar, pero se lo han denegado. Por increíble que parezca ciertas pruebas populares parecen estar vedadas a los discapacitados.

Un mundo lleno de Rett-os

Por suerte, muchos corredores populares se vuelcan con ellos. Algunos incluso renuncian a intentar rebajar sus tiempos o competir con los demás; prefieren ponerse detrás del carro y trotar unos kilómetros acompañándo a Josele y a María. Es su manera de reconocerles el enorme valor de su gesto y a la vez de disfrutar del deporte desde otra perspectiva: menos velocidad y más sentimiento.

Otros corredores se plantean retos que permitan dar a conocer la enfermedad y recaudar fondos para la investigación. Así, Toni Andrades corrió La Diagonal de los Locos en la isla de Reunión, Juan Boix y Miguel Ángel Toledo vendieron sus kilómetros en el Ironman de Regensburg y Víctor Cerdá compitió en el Marathon des Sables o cruzó corriendo la provincia de Valencia por la senda GR7 (300 km en 3 días). Todos ellos vieron un día ese carro y decidieron empujarlo a su manera. Algunos de ellos incluso han creado un portal con Rett-os solidarios.

Por algo sostiene Josele que tras el carro «hay muchas cosas que no se ven». Ahí dentro, subraya, «van muchas niñas con síndrome de Rett, muchas familias y muchas personas a quienes ese carro les motiva y les hace ser más humanos». Pero también van algunas otras cosas que sí se ven: cada vez hay más corredores que lucen con orgullo la camiseta solidaria Rett y que les mandan una foto vestidos con ella desde algún maratón que se corre en Barcelona, Vitoria, Sevilla o Hamburgo.

Correr por una sonrisa

Estos «pequeños grandes detalles», como dice Josele, dan un medida de la «incalculable grandeza» de algunos anónimos seres humanos. «Yo, como padre, cuando los veo me los como a besos», explica. Y lo dice desde el amor de un padre que vio corretear a su hija hasta el año y medio y que un buen día, debido a una desgraciada «lotería genética», vio cómo los síntomas del deterioro neurológico sustituían a la esperada evolución natural. Alguien que vio, junto con su esposa, cómo tantos planes se volvían espuma.

Por eso es importante seguir corriendo. «Cuando María ve que saco el carro del balcón, le cambia la cara. Para ella correr es una manera de tener una vida más activa», apunta Josele. Y además, misteriosamente, a ella le desaparecen las crisis epilépticas, las apneas o el autismo y puede disfrutar de esa adictiva sensación que es moverse deprisa. Sonríe. Es comprensible entonces que Josele diga «Todos tenemos un objetivo en la vida; el mío es participar con María en todas las carreras que pueda».


PD. Si quieres saber más sobre el síndrome de Rett y las andanzas de María y Josele, aquí van 4 enlaces:

— Su blog, Mi mundo Rett, y su canal de vídeos
— Cazarettos.org

— Fundació Sant Joan de Déu

Y si quieres colaborar con María y Josele para que la Fundació Sant Joan de Déu siga investigando sobre el síndrome Rett, entra en Yo también empujo del carro o en Cazarettos y compra una camiseta, una pulsera o haz una donación. El dinero recaudado va directamente —sin intermediación alguna— a la Fundación.

L'important no és guanyar, l'important és poder competir.

Després de 19 curses del circuit Terres de l'Ebre puc dir que ja no sóc el lider, a falta d'una prova Javi Delgado s'ha instal·lat en este privilegiat lloc, enhorabona!

Atràs queden 10 mesos on he pogut saborejar algunes victòries i llocs d'honor, però el que realment em fa feliç és que he pogut participar i competir en este meravellós món de les curses de muntanya.
Penso que després de 19 curses cadascú ocupa el lloc que mereix, no és cosa de sort, tambe crec sincerament que podia haver guanyat però tambe es ben cert que Javi Delgado és o serà el just vencedor. Aquest circuit de curses de muntanya (19 proves) ha sigut com una cursa d'ultrafons on no és com comença sinó...... com acaba! i Javi ha sigut el més regular, el millor.
Jo he acabat amb saturació de curses i de km realment se m''ha fet la temporada llarga.
Aquest any puc dir que he fet més km a peu que amb cotxe (4000 km de gener a octubre )

Aclariment menjar Volta a Catalunya

Quan vaig fer la volta a Catalunya hi havia un repte solidari: recollir el major nombre de kg de menjar i destinar-los a la població saharauí. Per això, a tos aquells que vau participar-hi, m’agradaria explicar-vos el següent:


Abans de la volta a Catalunya vaig fer les gestions corresponents amb una Associació d’aquí a les Terres de l’Ebre (prefereixo no dir el nom) per tal que els aliments recollits es destinessin a la població saharauí. Un cop acabada la volta a Catalunya, em vaig posar en contacte amb el president d’aquesta associació per comentar-li que ja tenia tots els aliments recollits, i li vaig preguntar com ho havíem de fer per portar-los-hi perquè ho enviïn. Em va comentar que primer de tot els havia de classificar per tipologia d’aliments, és a dir, pasta, arròs, farina, etc. i un cop ho tingués tot em tornés a posar en contacte amb ell. Vaig pensar amb la feinada que tenia per davant, perquè classificar més de 2.000kg de menjar requeria temps i paciència; en fi que em poso en contacte amb Ivan, amic i conserge del pavelló on es guardava el menjar i li explico el que s’havia de fer, i sense posar-me cap problema em va dir que el dilluns pel matí ho faríem. Ens vam posar “manos a la obra” i després d'estar tot el matí ho vam ordenar i classificar-ho tot.
Així que una altra trucada al president per dir-li que ja estava tot classificat i llavors em diu que fins al setembre no podríem portar-ho. En fi, dos mesos més vaig pensar... Al setembre un altra trucada i em diu que l'Associació no tenia diners per transportar-ho; així que ho parlo amb l'Ajuntament de Roquetes i m'ofereixo a agafar el camió de l'empresa on treballo i portar-ho a on em diguessen, assumint l'Ajuntament les despeses del viatge. Al cap d’uns dies rebo una trucada dient que aprofitant que tinc un camió i he de portar el menjar, si podria aprofitar per carregar més aliments provinents d'altres llocs per portar-ho....No em quadrava gaire, però vaig acceptar. Però això no va acabar així ja que al cap d'uns dies i esperant el dia de partir cap a Alicant em truca dient que com hi havien pocs kilos, el viatge s'aplaçava fins al febrer o març de l'any 2012. Va ser llavors quan vaig dir prou i no ho vaig acceptar, ja que pensava que detràs de tot això hi havia molt d'esforç de molta gent, la gent que va aportar el seu kilet de menjar, per la qual cosa el que menys volia és que caduqués ni tan sols 1 kg de menjar, perquè si no em sentiria culpable. Li vaig dir que ho sentia molt però que els aliments no podien esperar fins al març, ja que si no molts caducarien i per tant això no ho podia permetre, ell ho va entendre perfectament.

Llavors, i després de meditar-ho amb la dona i família, vaig decidir que tots els aliments es destinarien a Caritas i dimecres passat davant d'una alegria descomunal arribava un camió carregat amb més de 2000 kg d'aliments a Caritas Parroquial de Roquetes.

PD. Em sento obligat a fer este escrit per tots aquells que heu col·laborat, crec que heu de ser coneixedors del que ha passat.
PD Realment és una llàstima que el poble saharauí no hagi estat el destinari final de tots els aliments recollits.
PD Dir-vos que ho he donat tot de la meva part per complir tant el repte esportiu com solidari. Podríem dir que s’ha aconseguit el 80% dels dos reptes.

Xavi Royo, guanyador del Running series Terres de l'Ebre

El circuit de curses de 10 km (running series Terres de l'Ebre de 10 km) ha acabat avui amb la cursa de Jesús, última de les 7 curses que formaven part del circuit.
Xavi Royo ha sigut el guanyador absolut, cosa que m'alegra molt ja que és una persona a la que aprecio molt, és jesusenc, sí, però.....jajaja. El crono que ha fet avui és boníssim 34.26! A més ho ha fet davant la seva gent, sí senyor! Felicitats.
També voldria destacar molt els cronos que s'han fet avui i jo he pogut comprovar de primera mà, la qual cosa vol dir que hi ha molt nivell, el guanyador 32.55!! mooolt bé.
La meva dona avui ha participat quedant 8a de la general amb 46.35 molt bé per ella, progressant.....jo amb la bici tornant part de tot el suport que em donen quan jo corro.

Aqui vos deixo unes fotos dels qui crec que han estat els protagonistes del 1r circuit de 10 km Terres de l'Ebre.

                                                                Xavi Royo 1r general

Robert Tarragó 2n general

Luis F. Puentes 3r general

                                                 Ferran 4t general però....amb 1 cursa menys

Els millors portant el ritme d'una de les curses

         Felicitats a tots els participants, disfruteu de l'esport!

Del millor que he vist mai.

Atenció! val la pena no provar-ho, a la vida cadascú serveix per algo, ell en això és un mestre.

Mireu-lo, és per a disfrutar!

http://www.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2Fwww.youtube.com%2Fwatch%3Fv%3DZ19zFlPah-o&h=ZAQGBntYYAQHQdnMt8WLggRQRnw7H2fU4TIOqbdnYNEFpjw

Que fàcil es queixar-se!

A vegades me n'adono que hi ha molta gent que parla de crisis i es queixa com si fos un desgraciat i....la veritat, jo no el crec.
Parlen que si ara no poden comprar-se tal cosa, que si no poden fer aquell viatge, que si tinguessin més temps correrien més, queixa i més queixa, mare meva! Jo ahir vaig tornar a sentir-me un privilegiat, creieu-me, l'últim que vaig pensar és amb la queixa personal i amb tot el que no podia fer, només vaig pensar amb el que puc fer i molta d'aquella gent no podia, m'explico:
Resulta que ahir vaig acompanyar a la meva mare a Barcelona ( tocava revisió a l'hospital ) només a l'entrada vaig adonar-me que aquell món és molt diferent del que jo tinc la sort de rodejar-me (natura, esport, muntanya) allò és realment mooolt diferent. Sempre que acompanyo a la mare m'adono de l'afortunat i privilegiat que sóc, immediatament el pensament va destinat aquells que es queixen per un "no res" , em pregunto què farien davant d'una situació com la que jo veig a la meva mare a diari? Crec que es moririen!
Gràcies a tota aquella gent m'adono que no hi ha queixa, l'únic que tinc es privilegi! Així que, siguem conscients del que tenim per favor!

Resultats temporada 2011

La temporada 2011 va començar el 15 de gener i per mi va acabar diumenge 23 d'octubre degut als adductors que han dit prou. A continuació vos detallo les curses i classificacions de l'any.


DATA                  CURSA                                                         PUNTUABLE                                KM                RESULTAT

15 GENER    CURSA DE LES 2 TORRES                     CIRCUIT TERRES DE L'EBRE                    21.5                 1r

30 GENER    CURSA DEL PÀSSTISET                        CIRCUIT TERRES DE L'EBRE                    26                   1r  récord

13 FEBRER   CURSA DEL FRARE                                CIRCUIT TERRES DE L'EBRE                   23                   3r

19 FEBRER   CURSA DE LA CAMETA COIXA              CIRCUIT TERRES DE L'EBRE                  21                    1r

20 MARÇ     CURSA ULTRA TRAIL DE LES FONTS     CIRCUIT TERRES DE L'EBRE                 105                   2nº

26 MARÇ     CURSA MUNTANYES DE PRADES           TRAVESSA RESISTENCIA                       70                    1r

3 ABRIL       CURSA SERRA DE LES FITES                  CIRCUIT TERRES DE L'EBRE                  24                    3r

17 ABRIL     CURSA MARATÓ DE LA FAGEDA            CIRCUIT TERRES DE L'EBRE                  42è                   1r  récord

1 MAIG       CURSA DEL PANXAMPLA                        CIRCUIT TERRES DE L'EBRE                  30                    1r  récord

21 MAIG     MARXA  DELS DIPS                                 TRAVESSA  DE RESISTENCIA                65                     1r    

5 JUNY       REUS-PRADES-REUS                                TRAVESSA DE RESISTENCIA                 55                     3r

11-21 JUNY   VOLTA A CATALUNYA                           REPTE PERSONAL I SOLIDARI           1000 (+ 0 - aprox)

24 JULIOL    CURSA CAMI DE LA SIRGA                     CIRCUIT TERRES DE L'EBRE                 24                     5è

30 JULIOL     TRAIL DOS CARES DE L'ANETO             CURSA ULTRAFONS                             70                     1r  récord
                        
6 AGOST       CURSA VANDEKAMES                            CIRCUIT ALT CAMP                              21                     1r

28 AGOST      ULTRA TRAIL MONTBLANC                  CURSA ULTRAFONS                              173              42è i 6è espanyol

10 SETEMBRE    TRIATLO BENIFALLET                      TRIATLÓ                                               18                      1r

11 SETEMBRE     CURSA  DE FALSET                           CIRCUIT TERRES DE L'EBRE                23                      4t

23 OCTUBRE       CURSA D'ULLDECONA                      CIRCUIT TERRES DE L'EBRE                23                      16è



*  Al febrer també vaig córrer la mitja de Granollers  ( 1.17.52 )
*  Finalista al roquetenc de l'any, on vaig rebre el premi honorífic com a segon.
*  Actualment líder del Circuit Terres de l'Ebre

El 2012 està carregat de nous reptes ara toca descansar i disfrutar de la vida i de la dona.

Pd  Penso que més d'un hauria de fer igual que jo, és a dir, parar.

Participeu als 10 Km de Jesús!

                                                        http://www.runningseries.net/fonsWEB.jpg

Aquest diumenge 30 d'octubre es disputarà l'última prova del circuit running series de 10 km de les Terres de l'Ebre a Jesús.
La població veïna està preparant un final a l'altura del circuit, que dit per endavant ha estat un èxit.
Espero que l'amic Xavi mantingue la posició que ocupa, la primera, i que Jesus sigue una festa de l'esport.
Val la pena fer un esforç i participar ja que serà un espectacle i podrem disfrutar dels corredors "asfalteros"

El difícil no és córrer, sinó saber quan s'ha de parar

Este és el gran problema, no sabem mai quan n'hi ha prou i jo el primer. Aquell que no sapigue parar quan és el moment, tindrà les seves conseqüències ( molèsties més grans, lesions més llargues, etc ) i com jo sóc un d'ells les hauré de pagar; este és el "peatge" per aquells que tenim tanta ambició.
Ahir vaig anar a córrer a Ulldecona, prova puntuable pel Circuit Terres de l'Ebre del qual encara sóc líder, però a causa del meu estat no hagués tingut que participar, havia estat tota la setmana en mans del fisio per culpa dels adductors, els quals estan en alerta màxima, però el que parlàvem......tot i saber-ho a les 9 estava allí a la línea de sortida.
El resultat no cal ni comentar-lo, avui estic destrossat i el que és pitjor amb els adductors que no em deixen fer ni 1 km més, s'ha acabat!
La temporada per mi ha acabat, si no es pot guanyar el circuit serà que no el mereixo, recuperar-me bé és lo més important, ja que Sables és el meu repte a curt termini i no vull fallar.

Per mi ha estat una gran temporada: LA MILLOR!

Pd Avui estic trist, ja que hauré de parar de córrer, però content per haver-ho donat tot fins l'últim dia.
Pd Un gran any on he passat per tot, moltíssimes alegries però també alguna llàgrima, lesions i també moments on em pensava que era Superman.

foto

 Mireu bé esta foto, es pot veure molt bé tot el muntatge de les haimes i la sortida d'una de les etapes, foto xula!

L'home récord

Tot i que Fauja Singh va fer 6 hores més que el guanyador ( va fer-la en poc més de 8 hores ) i va arribar l'últim a la línea de meta, aquest home ha passat a l'història, ha sigut la primera persona que tenint 100 anys ha pogut acabar una marató, impressionant!!!

L'home porta corrent dels 89 anys, edat que va perdre a la seva dona i al seu fill, segons diu "córrer és vital per a superar la pèrdua dels meus éssers estimats"

La marató de Toronto (Canada) l'hi ha suposat entrar al Llibre Guinness de Récords. Ara Singh vol portar un tram del recorregut l'antortxa  dels Jocs Olímpics de Londres 2012.


Pd On estarem natros quan tinguem 100 anys??? Enveja sana tinc, company!

Diumenge anem a Ulldecona!

Us animo a tots els corredors i a la gent que li agrada la muntanya a participar diumenge a la cursa i la marxa d'Ulldecona. Aquí vos deixo l'enllaç per poder fer la vostra inscripció.

http://sudactiu.blogspot.com/

La cursa d'Ulldecona serà l'antepenúltima prova puntuable pel Circuit Terres de l'Ebre de curses de muntanya, on s'hi ha d'anar sí o sí.
La meva dona ja fa dies que s'ha inscrit i jo aniré també, estic amb els adductors "tocats" però no vull perdre el circuit, l'ambició.....
Sé que 2 puntets com a mínim els treure o sigue que tot el que sigue sumar serà bo. Porto tota la setmana en mans del fisio, dilluns, dimecres i demà dijous i sense entrenar cap dia ( no em deixen ) però al final em dóna permís per córrer diumenge, tot i que la setmana que ve seré el seu millor client....ja m'ha avisat! però com deia abans, ara ja no vull deixar escapar el circuit.

Ultra i Trail Serra del Montsant.

Aquest cap de setmana hem estat a Cornudella del Montsant, ja que dissabte a les 9 del matí es donava la sortida a l'ultra trail serra de Montsant (100 km) última prova de la lliga catalana de curses ultra on corria el meu germà, Perales, Ivan i Bernabé.
El diumenge es corria el trail, cursa de 26 km on corria la meva dona. El dissabte he fet d'assistència als de l'ultra i el diumenge a Tere i la veritat és que prefereixo córrer però a vegades també he de ser jo qui ajuda.
El meu germà va fer 12è de la general fent una cursa de menys a més ( ja era hora!) però ara val més que pare ja que porta també molta fatiga a les seves cames, l'any vinent ja donarà més guerra.
Diumenge era l'hora de Tere i jo sabia que ho podia fer bé, ja que últimament està més motivada, ella també veu que tot té un preu, més entrenament i sacrificis, millors sensacions i resultats.
Ara tampoc l'esperava 3a de la general... però ja dic que està amb ganes i ella si vol pot fer-ho molt bé ja que té tot el que és necessita per fer-ho.
Diumenge estarem per Ulldecona.

Pd: Aprofito per felicitar a la resta de finishers. Us ho mereixeu! 
Pd  La meva dona després de rebre el trofeu i la invitació per anar a relaxar-mos a un centre d'aigües termals de la Pineda em va dir:
- "Les coses estan canviant, eeehehehehe"
Pd:  Tere seria finalment 2a després que l'organització va desqualificar a la noia que havia fet 2a per faltar-li material. Físicament però 3a.

Mireu-ho bé, no té preu.

ttp://vimeo.com/30370221

Tot això passava a l'edició del 2010, a la haima del costat de la meva i el protagonista no cal dir-ho: Josef Ajram!
Val molt la pena ja que es veuen moltes coses que si no hi ets no pots saber, disfruteu-lo.

AIXO ÉS SABLES!!!

N'hi han de més malalts que jo

El embarazo y el deporte son dos cosas que pueden ir en la misma ecuación y si no, que se lo digan a Amber Miller, una corredora aficionada de 27 años que embarazada de nueve meses ha conseguido finalizar la maratón de Chicago, una distancia de 42 kilómetros, en 6 horas, 25 minutos, y 50 segundos.

I quatre hores després.....quina marca hagues fet sense tant de pes?

A sus 39 semanas de gestación, los médicos le dijeron que no había ningún inconveniente en que participara en esta prueba, ya que, aunque estaba en la recta final y en este periodo son muy comunes las molestias, Amber se encontraba perfectamente y lo demostró con creces. Lo que sí le recomendaron es que corriera la mitad del trayecto y la otra parte la hiciera caminando.

Así que no se echó atrás y se lanzó a la maratón, a la que se había inscrito antes de conocer que estaba esperando su segundo hijo. Corrió bajo la atenta mirada de su marido, que iba a su lado la mayor parte del recorrido, aunque como no estaba entrenado para el gran esfuerzo físico que supone recorrer un trayecto tan largo, hizo una marca peor que la de Amber. "Sin haber entrenado para esto, en realidad se quedó un poco atrás. Pero estaba ahí conmigo", contó. También comentó que muchos de los corredores y del público que los animaba se quedaban estupefactos al ver que estaba embarazada: “Todo el mundo me miraba y hacía comentarios interesantes. Fue muy divertido”.

Tras llegar al final la maratón, Amber y su marido comenzaron otra carrera, pero esta vez su meta era el hospital. “Unos minutos después de que cruzara la meta, empecé a sentir las contracciones. Fue entonces cuando me di cuenta de qué estaba a punto de suceder", contó Miller a los medios de comunicación desde el Hospital Central Dupage de Chicago. Y unas horas después de llegar al centro hospitalario nacía June, la segunda hija del matrimonio, que podría decirse que casi ha nacido corriendo.

Començem a muerte!

Fa uns dies us vaig comunicar NOMÉS una part del repte del 2012, que no és altre que tornar a participar a la Marató des Sables. Ara bé, dic “només” perquè no us vaig explicar tot el que envoltava aquest repte, ja que fins que no ho tingués tot ben preparat i lligat no volia difondre-ho. Així que, avui ha arribat el dia d’explicar-ho!
Tot va començar amb un email que vaig rebre d’una persona, de la qual no diré el seu nom perquè vol conservar el seu anonimat. Gent com aquesta és el que fa que un no perdi mai la motivació ni la il·lusió per fer realitat els seus somnis, un milió de gràcies!
Gràcies al meu blog, esta persona va poder veure la dificultat que tenia alhora de buscar ajuda econòmica, una cosa normal i previsible amb els temps que corren, i a partir d’aquí va ser quan em va proposar crear una plataforma de crowdfunding (microfinanciació, micromecenatge o donacions 2.0), a través de la qual explico el meu repte esportiu i solidari (aquest any els fons que entre tots aconseguirem es destinaran a la Lliga contra el càncer infantil de la província de Tarragona i Terres de l’Ebre).
La web és http://www.fund4sport.com/ i, per tant, us convido que hi entreu (la versió en català està casi a punt!) i que participeu en el projecte. La quantitat mínima per participar-hi són 10€ i el projecte té una durada de 60 dies (ara només en queden 56.. tic tac tic tac). Informar-vos que de moment ja portem 100€. 

Us demanaria que feu córrer la iniciativa entre els vostres contactes i que us feu seguidors del facebook i del twitter. Ja sabeu que no es tracta del meu repte, sinó DEL REPTE DE TOTS!!!  

No volia però.......

L'any 2011 tenia per mi un objectiu clar: la volta a Catalunya, tot lo altre era "menys" important. Moltes de les curses que he fet aquest any eren pensant amb la volta a Catalunya i l’UTMB i la veritat és que estic content de com m'han sortit les coses.

Dic això perquè no tenia previst córrer més aquest any però davant l'oportunitat de poder guanyar la general del circuit Terres de l'Ebre... doncs m'ho replantejaré!
Pensava que no tindria opcions de disputar-lo ja que per fer la Volta a Catalunya havia de sacrificar 4 curses puntuables seguides i això són molts punts.
Després estava l’Utmb i era conscient que em deixaria "tocat" i així ha sigut. Tot i això vaig anar a Móra i Falset però després d'aquesta última vaig notar com el meu cos, cap i cames demanaven una parada immediata, no recuperava bé i notava males sensacions, així que vaig haver de renunciar a córrer durant un temps.
Han passat les curses d'Alcanar i Tivissa i miro les classificacions i veig que corrent un parell de curses (en queden tres) podria disputar-lo i així ho faré.
No sé quines curses faré les més probables Horta i Roquetes ja que tindré més temps de marge per posar-me un poquet en forma perquè després de 5 setmanes sense entrenar la cosa ara no pinta gens bé.

PD No tinc remei, ho sé, però de moment no ha arribat el dia en que no tingui il·lusió per competir.

Cursa PLT

http://www.cursapltortosa.blogspot.com/

Aquí teniu tota la informació de la cursa.

L'any passat la Tere i jo vam assistir amb molt de gust a aquesta cursa, però aquest any ja estàvem inscrits al Montsant i no podrem anar, això sí vos aconsello que hi anésseu ja que val la pena, 10 km per treure la carbonilla!!!
Espero que Xavi, el pràctic, tingue el recolzament que mereix, l'altre Xavi, el jesusenc, espero que guanye el circuit i Ferran de Torres la cursa. Ojala es compleixi tot això.
Sort amics!!

Podem superar-mos?

A vegades molts de natros veiem problemes a coses que realment no tenen importància en la vida i no tenim en compte a moltes i moltes persones que han de viure esta realitat tots els dies de la seva vida....

.Tots podem superar-mos si tenim les ganes de fer-ho

Sé perquè ho dic això, he portat uns dies que l'egoisme d'intentar aconseguir algo feia que no penses en res més que allò i realment no era una cosa de vida o mort, no era realment important si ho comparem amb el que es veu aquí. Abans de trobar un problema a segons el que hauríem de pensar més en gent com ells, reflexionem! jo el primer.

.
El millor exemple està reflexat en les persones en capacitats diferents que no conten en los recursos suficients per moure’s en total llibertat, tot i això superen este obstacle i miren de viure la seva vida de forma normal.

Davant d'això em pregunto:

 quines possibilitats tenim per superar-mos?     La resposta és: MOLTÍSSIMES 

  I per què? 

 Perquè moltes persones no neixen en les mateixes possibilitats i s'enfronten a obstacles tots els dies…

El millor ejemple està reflexat en les persones en capacitats diferents que no conten en los recursos suficients per manejar-se en total llibertad, tot i això superen este obstacle i miren de viure la seva vida de forma normal.

Estes persones s'enfrenten tots els dies al mateix problema, creuen un carrer sense contar en les rampes adecuades per al seu us, no poden pujar infinitat d'escales que es troben pel cami, etc.


¿Encara penseu que estes persones no es superen dia a dia.

No només es superen ells, també ho fan els seus pares, ells faran l'impossible per a què els seus fills tinguin una vida feliç i poder-la transmetre en la màxima normalitat possible.
 Me puc imaginar que no es fàcil per un pare tenir un fill "diferent" perquè la societat no està preparada per acceptar-los i donar-los les eines necessàries. No obtant, cada dia anem progressant més!

Tornem als entrenaments

Bueno ja n'hi ha prou de descans que el cos al final s'acabarà adaptant. Després de l’UTMB m'he pres un descans casi obligatori, el cos ja no recuperava bé i em demanava parar i jo que sóc molt obedient així ho he fet.


Han sigut 38 dies dels quals he sortit a entrenar o competir 4 ( dos entrenaments amb la meva dona, el triatló de Benifallet i la cursa de Falset ) ara la veritat és que ja tinc ganes d'engegar el "tractor".

Aquesta tarde sense anar més lluny aniré amb el meu germà a fer una volteta per Alfara, demà massatge i dilluns començaré al gym per potenciar un poc les cames, és a dir, que dilluns es pot dir que torno en serio als entrenaments fins llavors només posar-me en contacte amb tot allò que havia deixat.

TORNEM-HI!!!!!

Ja no hi ha marxa enrera, A SABLES!!!

Avui he fet el pagament per a la marató des Sables, després d'uns dies on les dificultats estaven a l'ordre del dia, en poc temps s'han areglat i podré anar-hi gràcies a l'ajuda de gent desinteresada, gent que sense demanar-los ajuda m'he l''han oferit i els i estic agraït, més endavant ja vos diré qui son.
Avui també he rebut un correu del seleccionador català de curses de muntanya on em venia a dir que em volen ajudar amb els meus reptes, no se a quin nivell però.....només el gest de pensar en mi ja es molt. M'han passat moltes coses pel cap i si es el que realment penso que podria ser.....m'emociona!
Ara ja només penso en ficar-me les "piles" ja que no voldria defraudar ningú.

PD: De l'éxit al fracàs hi han pocs segons de diferencia.

ELS MEUS AMICS DE LA JAIMA A LA MARATON DE SABLES 2010

Serà molt bonic de tornar-ho a viure, amics pensaré en vatros!

Sense ajudes deixaré pedre la preinscripció de Sables.

La veritat es que això es molt dur de dir però ja sabem tots com esta el mon.....l'únic que tinc clar es que si no m'ajuden ( economicament ) no podré anar a Sables, una pena ja que tinc moltes ganes d'anar a "saldar" comptes ( esportivament parlant ) però necessito ajuda.
Estos dies he començat a moure'm i trucar les primeres portes, les més fàcils ja que abans del dia 5 d'octubre he de fer el primer pagament ( això també tela!) l'import que he de pagar 1400 euros dels 3400 totals que val l'inscripció, els altres abans del 31 de gener.
La cursa es al abril......però els diners per davant i molt per davant.
La vida no es volguer fer reptes, sino poder-los dur a terme, fisicament i economicament, si alguna cosa d'aquestes falla, adeu.
Si no ho puc aconseguir buscaré altres reptes, una pena però d'ultres i de reptes no me'n falten, n'hi han que les tens entre cella i cella però si no pot ser primer hi han altres prioritats a la vida.
Fa molt temps que comparo l'atletisme ( trails, ultres, curses de muntanya, etc) amb el ciclisme, esport en que em vaig iniciar, sufriment i molts sacrificis però molt poc recompençats per no dir gens! sort que ho fem per altres motius però veien altres esports....en fi.

PD Amb els diners que mou un equip de futbol en un any molts de natros seriem feliços tota la vida, però en canvi tenim que anar a "plorar" per que ens ajuden un cop a la vida, molt trista la desigualtat.