domingo, 13 de febrero de 2011

Gran cursa del frare

Avui hem anat a córrer la cursa del frare, a Ginestar, una cursa de 22 km amb una organització perfecta.
Avui m'han sorprès varies coses que ara vos explico.
M'ha sorprès vore tanta gent per tot el circuit i molts voluntaris jovenets que animaven a tothom. Molt bé nois, felicitats! Un diumenge molt diferent als altres, però...què millor que ajudar al vostre poble?
Sobre la inscripció, repleta no hi cabia ningú més, al final 269 inscrits i algun problemilla amb alguna inscripció d'última hora, ja que és molta la gent que s'ha quedat sense poder fer-la i en canvi altres... no és una crítica, però m'agrada la igualtat, ja que per mi tots som persones.
Sobre la cursa tot perfecte (i dic TOT), he arribat a meta amb 3ª posició molt content, però llavors m'he sorprès quan molta gent em preguntava:
- "Com t'ha anat?"
- "Molt bé"
- "Quin has quedat? "
- "3r"
- "I què t'ha passat?"
- "Lo què? No m'ha passat res, he anat a tope i dos corredors m'han superat. Han sigut millors que jo."
M'ha paregut com si quan un no guanya és que li passa algo. No, no és així, jo vaig a competir i si competint guanyo, genial. Guanyar és una sensació increïble que crec que almenys un cop a la vida tothom hauria d'experimentar. Ara bé, si competint i donant-ho tot, acabo x d'una cursa, no hi ha excuses, les persones del davant han sigut millors, llavors és quan se'ls hi ha de donar l'enhorabona.SIGUEM HONRATS!!!
No s'han de treure mèrits als altres buscant excuses, no és just.
L'altra cosa que m'ha sorprès ha sigut molt curiosa, encara al.lucino ara. Resulta que quan he acabat la cursa he anat a rebre a la meva dona i a l'arribar a l'últim avituallament he parat a omplir una botelleta d'aigua i no sé com miro i veig unes xuxeries. Déu meu pos quantes coses bones mos perdem per no parar als avituallaments??? M'he menjat, amb el permís d'aquelles simpàtiques voluntàries, 2 calamarets i m'he dit: paro de menjar perquè si no agafo una cadira i me quedo aquí
He tirat un troç més a dins i he vist a Tere que anava amb lo manso, el rei de mansos, he pensat que anava bé si anava amb ell. Entre el manso i jo que no callàvem i ella per no sentir-nos més, ha fet un final de cursa boníssim, al final 8ª fèmina de la general, bé molt bé!
Esperem poder repetir l'any vinent perquè ens hem sentit molt ben tractats. Felicitats Ginestar i felicitats cursa del Frare!

5 comentarios:

Leo dijo...

Felicitats als dos. Que Tere bona companyia lo manso.Jo avui he descansat , ahir ja vaig fer un bon entreno fent el reconeixement del ultra.Ens ho vam passar molt bé.

Trail Roquetes dijo...

Molt bé Tere,.. I puça, gràcies per tot....

Puça dijo...

Be Leo, tu acabaràs convertin-te amb una ultrafondista de cuidado.

Gracies per tot? va! espavileus que hi ha moltes coses a fer...

Xisco dijo...

Aixi la cursa xula??? Ja tinc mono de montanya que tant d'asfalt no m'agrada...
Enhorabona als dos!!!
Puça, quan vulguis te explico una mica de tecnica de carrera... jejeje. Aixi podras baixar el record de mitja crack!!! ;-)
Au, bona nit i guardarme una mica de montanya fins al març, no os la minjeu tota!!!

Albert Gine dijo...

Val Xisco, t'esperem! fins la próxima