lunes, 6 de febrero de 2012

N'hi ha que estàn pitjor....

Esta és la conclusió que vull treure.
Ahir a les 5 del matí partíem cap a València amb la meva dona per participar a les 6 hores ultrafons de València. Era una prova per treure conclusions i les vaig treure: estic malament i vaig haver d'abandonar a les 3 hores de cursa.
Feia fred, molt de fred, però una vegada en cursa t'oblides de tot, vaig sortir a un ritme que en cas de no notar molèsties a cap lloc pogués fer les 6 hores amb aquell ritme i durant les 3 primeres hores ho vaig clavar, anava molt bé a este ritme ( 4.39 ritme mig durant 40 km ) ritme per fer 80 o prop de 80 km però... sobretot per l'esquena vaig parar.
Tere, que em va acompanyar algún tram d'alguna volta, em deia que anava massa ràpid per seguir-me una volta i a l'acabar em va dir:  "Pues si en esta cara que fas ni estàs suat, ni cansat! El que passava és que els problemes eren uns altres, vaig notar com si anés amb un cotxe potent però amb les rodes puntxades, una sensació amb la que només vull quedar-me amb lo positiu!

Avui tindré el resultat de la ressonància i aquesta setmana marxo a Barcelona a vore què.....

PD no passa res, sempre hem de pensar que n'hi ha que sense buscar-ho estàn pitjor.

3 comentarios:

Ivan dijo...

Per fi penses una mica en lo cap i pares quan has de parar. Cabut!!!!

Ànims però coneixement, molt de coneixement!!!!

forest dijo...

Bueno,ahora a esperar que te dicen de esa resonancia y tranquilo tio,vas bien.Saludos.

Albert Giné dijo...

Gràcies ja tinc noticies i de moment podem seguir canviant algún hàbit.