Dissabte Vandekames!

                                                              L'any passat a l'arribada

Aquest dissabte la meva dona i jo anirem a correr a Hospitalet, la cursa de Vandekames, una cursa que enguany en son 3 0 4 per diferents gustos, nivells i distancies, vos la recomano es super xula i després hi monten un soparillo i festa amb musica fins que el cos digue prou.
http://www.tretzesports.com/vandekames2012/ aquest es l'enllaç de la cursa podeu consultar el que més s'adapte a cadascú.
L'any passat em van donar l'oportunitat de poder participar i aquest any tot i no estar com jo voldria he d'anar-hi si o si, els detalls que van tenir i han tingut en mi es mereixen tot. Aquest any però no marxaré volant després de la cursa aquest any pujaré amb la dona i disfrutarem també de la festa de després.
Esperem que sigue un dia genial, cosa que no dubto! ens veiem dissabte amics.

He tornat a disfrutar corrent

ARRIBANT A META

                                   AL PODI AMB ELS PREMIS, MOLT BONICS PER CERT

                                                             DURANT LA CURSA

Dissabte vaig tornar a ficar-me un dorsal 15 dies després de IDM i quin dorsal! el 42 un número que hem recorda a la haima de la marató de Sables ( la haima 42!) on d'alli tinc ara mateix uns amics de per vida.
Un d'ells Gerard Morales te al seu germà a l'hospital, ara ja ha sortit del coma que ha estat un mes!!!
Vaig demanar a l'organització si podien guardar-me aquest número en cas de participar ja que volia competir per ell (ja vos dic gràcies per adelantat pel detall que vau tenir)
Vaig arribar a Tivenys després d'un dia prou actiu ja que vaig participar a un torneig de volei platja a l'Ametlla de Mar fins les 5:30 de la tarde, però amb les ganes de sempre, a més, tenia motivació extra.
Estava a la linea de sortida i tenia als amics de haima a la memòria però pareixia que correrien al meu costat, els notava i jo en ganes! estava preparat per a competir.
Vaig fer una cursa de menys a més, com casi sempre.....i fins al km 20 anava amb un altre corredor cap de cursa però ell va ser més fort que jo i al final em va guanyar, felicitar-lo per què te molt de mèrit, tot i estar en ramadàn tenia molta força, jo li vaig voler fer guanyar el primer lloc fins al final ( 50 segons ) ens va separar ja que tenia que competir fins la linea d'arribada, altres ho estaven fent de diferent forma.
Al arribar vaig sentir que havia donat tot de mi, que no havia vençut però que m'havia convençut de que fisicament estic be.

Ahir vaig anar a veure al germà de Gerard Morales a l'hospital i vaig entregar-li el dorsal dedicat per la haima 42, vaig notar la seva felicitat i per mi va ser millor que el resultat de la cursa.

PD  Elqayed no se si va poder respectar el ramadàn l'endemà...jejeje
PD L'organització excel.lent i havia molta feina, es notava! sentirem parlar haviat de la cursa.
               

Aniré a la cursa nocturna dels cocons

Al final aniré a cocons, els adductors no estàn del tot be però...que he de fer sol a casa? La meva dona de viatge a Portugal i jo a casa? no! aniré amb els amics a disfrutar de la cursa, del sopar i de la festa.
No cal dir que seguuuur que voldré provar-me, jeje i no ens enganyem si els adductors em volen deixar vull treure tota l'adrenalina que porto dins, no es poca ja que vaig preparar-me per fer 120 km i sols en vaig fer 45......

Un altre cop, ara trotant!

                                                      Vaig arribar roig com una tomata

Ahir a la tarde ( 16:30 ) aprofitant un solet encantador vaig decidir tornar a visitar-les, si a elles, les entenes del cim de caro.
Aquest cop però trotant fent el km vertical per guardar-me el track i tenir referencies per a propers entrenaments.
El que no pensava es que fes tanta xafugor i que als 3 km de pujada ja anés sense aigua, mare meva! quedava arribar a d'alt i tornar a baixar, ja que pegar la volta no entrava als meus plans jeje.
Volia pujar-ho tot corrent a un troten mooolt suau però impossible! no vaig poder, em falta entrenar més les pujades.
Tot i això no vaig desistir, vaig caminar poc i trotant, trotant, vaig arribar al cim amb 1h 12 minuts.
Els problemes al baixar ja que els adductors encara no estàn be i el curiós es que arribar al cotxe em va costar 1h 12 minuts.....

Brutal video, mireu quin anunci!

Nois si este home fa el que fa en estes condicions, ole!
Aquest fin de setmana es fa la volta a l'Aneto allí vaig descobrir l'any passat un cas molt paregut, vaig quedar-me molt impactat ja que va fer la cursa de 67 km i les condicions ( terreny, obstacles, desnivells, etc ) no eren ni de lluny les més adecuades, però qui vol.......
Vull destacar que els seus guies no son persones, SON ANGELS!

Fotos IDM

LLàstima no esta a l'altura del reportatge

Després de veure el resum del reportatge tinc encara més rabia, ha quedat molt bonic, impressionant!

Cursa dels Cocons

Una cursa i marxa en dissabte nit, sense sol i després amb un sopar i festa te tolts els ingredients per no deixar-la passar, esperem que sigue tot un éxit! es el que pareix que serà.

Aqui vos deixo l'enllaç de la cursa                        http://cursacocons.blogspot.com.es/

 Jo ojalà pugue fer-la, si no puc, aniré per animar als companys i fer 4 fotos.

Esforç i molta voluntat després d'una setmana difícil

Tenia clara una cosa, després de dies dolents no podia quedar-me a casa, tenia que treure forçes per entrenar i tirar endavant, sols ha sigut una mala setmana! Hi ha gent que te una vida difícil, jo sols he tingut una mala setmana! Així doncs dilluns ja estava d'alt la bici, aquesta setmana he fet 250km en btt 5000mts de desnivell+ pujant tres cops a caro i avui 7 dies després he provat de correr, suau i planet però al final m'han sortit 29 km a 4.48 el km, més que acceptable per a mi. Seguirem entrenant en la btt per recuperar be dels adductors. Per poc que pugue aniré a competir el més aviat possible.

Ahir un altre cop..tercer en 5 dies

No us creureu si vos dic que mai havia pujat al cim de caro ( fins les entenes ) en bici, ni en l'epoca de ciclista, em deien que caro era  massa dur per pujar-lo entrenant. 

Estem parlant que jo era Cadet o Juvenil ( 14 a 18 anys )

Havia pujat corrent, en cotxe, en moto, de borratxera després d'una acampada als ports, però mai en bici! 

Aquesta setmana ja puc dir que he pujat amb bici i no una vegada, al final i si no em repenso seràn tres cops.

Ahir però em vaig emportar el garmin per mirar referencies ja que volia pujar rapidet, al final tot i tenir molt oberta la boca no entrava el suficient aire...vaig apretar-me un poc!

Vaig treure un promig de 14.7 km/h amb els 24 km que hi han de casa fins d'alt les entenes, 1450 mts desnivell + i 1h 41 min per poder arribar-hi, bon entrenament.

Vaig sortir quan el sol més apretava, a les 4 de la tarde! i em vaig vestir amb la roba de quan corria en bici, amb el mallot de la selecció catalana de quan era cadet de 2º any ( 15 anys ) i m'anava un poc gran.....jejeje

Fins on es pot arribar partin de 0.....BRAVO!

Fe (Faith) nació en la Navidad del 2002 con 3 patas, pero como sólo las dos traseras estaban sanas, la delantera se la amputaron con 7 meses de edad.

Su madre le rechazó y tras varias manos, llegó a la familia de Jude Stringfellew, quien se propuso cuidarle y enseñarle a sobrevivir y caminar como los humanos mediante distintas estrategias como usar una tabla de sky

Jude explica en las entrevistas que este aprendizaje fue realmente difícil y duro, que exigió un gran trabajo y perseverancia y que lo considera un milagro, pero que Fe ha aportado tanto a su familia con su amor incondicional y su presencia, que ha decidido compartirlo con la sociedad para que “los seres humanos pueden aprender a tolerar y aceptar mejor a quienes nos rodean”.

La imagen de Fe caminando erguido es realmente poderosa y es una demostración colectiva de que no hay límites, de que los mayores  obstáculos son el miedo, los prejuicios y no intentar las cosas, y de que, por muy dramática que sean nuestras circunstancias vitales, siempre hay una esperanza para mejorar.

No es un montatge, sóc molt cabut!

                                                       Avui  amb el mallot d'Ebremetal

                                                     Ahir amb ulleres i amb un altre mallot

Eren les 4 de la tarde quan he sortit per tornat a pujar al cim de Caro amb una bona caloreta, avui al sortir de casa ja tenia clar que tornava a pujar, un ritme més alegre que ahir i cap a munt! que cabut sóc...però sort d'això.
El 75% de l'entrenament de Sables d'aquest any el vaig fer amb btt, també he de dir que tinc un grapat d'anys de base de running que això no es perd, en això vull dir-vos que tornaré a empendre la btt per no pedre molt de fisic i així quan estigue millor dels adductors i torne a correr podre estar en bona forma, faltarà la posta a punt i .....GUERRA!

El cim de Caro, un bon lloc per reflexionar

No volia quedar-me a casa pensant amb tot el que m'ha passat últimament, hem de seguir traçant camí, he rebut tantes mostres de suport que m'he dit que havia d'agafar la bici des de ja! així ho he fet, tampoc m'ha costat....
Al sortir de casa no sabia cap on anar, no tenia una ruta, sols volia estar sol, tranquil, volia treure'm tots els per què? necesitava reflexionar.
Vaig mirar tot el meu voltant i de sobte vaig veure dos pals ( les antenes del cim de caro ) i...cap allí vaig! a més em recorda un gran moment.
Recordo que fa 3 anys també vaig anar a veure el cim de caro (aquell dia a peu) per meditar quina era la millor manera i forma de demanar-li de casar a la meva dona, d'aquell moment recordo que em va sortir com jo volia i com havia pensat des d'allí d'alt.
Era el moment de tornar a visitar-lo ara amb la bici, d'allí d'alt puc assegurar que les coses es veuen molt clares i et fa adonar del petit que es tot, Roquetes es veu petit i entre mig deu estar la nostra casa que ja no es veu i dintre estem natros, que petits som!!! i jo que devia pensar-me....?
Tinc clar que això m'ajudarà ja que vull apendre dels errors i el que tingue que ser serà!!

Això ha passat a IDM

Tot té un per què .....Mourinho potser no ho creu així, ( els famosos porque? porque? ) però sí! tot passa per algo.
Abans de partir cap als Monegros una cosa tenia clara, cursa duríssima i havia de fer-la de menys a més, la resta ja vindrà sol, primer error! ja que vaig sortir amb cap de cursa fins el moment d'abandonar ( tercer control km42) Per què? jo sabia que este no era el plantejament, n'era concient, per què ho vaig fer? no ho sé.....busco la resposta i potser ha influit tot un poc: pressió ( corredor invitat ) camares de tv ( em van fer un reportatge i em feien un seguiment en cursa ) la gent ( tot el que es parlava abans de cursa ) comentaris ( mil i un, tots d'aquells que et fiquen de favorit abans de fer un sol km....) físicament penso que arribava bé ( però potser no per anar a 4.27 el km fins al km 30 ) massa ràpid! ...a una cursa que m'havia proposat anar a 6 el km d'un principi, massa coses inexplicables, no és això però la causa del meu abandonament, la causa principal van ser els adductors, per què es van emprenyar d'aquella manera? ja feia setmanes que anava a tractar-me els adductors a Tarragona i en massatges, sols dos dies abans de Monegros feia l'última sessió pareixia que estiguesen millor, això em va sembla a mi però....segon error! als 15 km un senyal en forma de molèstia em va voler dir on estaven ubicats exactament els adductors, cosa que jo sabia exactament però...molèsties, dolors, lo normal vaja! els dolors s'anaven accentuant conforme anaven passant els km fins arribar a no ser dolor, ja eren punxades molt fortes, estava al km 38 prop del 3r contol, allí el primer missatge del meu cap "no pots continuar!" que diu este ara.....vaig pensar.
No podia creure-ho, vaig ficar a treballar el cervell amb urgència, els sacrificis que havia fet, entrenaments, família, amics, club, organització, etc,etc, fins arribar al control.
Una volta allí em tranquilitzo, descanso bé, menjo i vaig hidratant-me, tot i això anava 4t sabia perfectament que estàvem en fase de calentament ( la cursa era de 114 km ) o sigue que be! A més, si no es fa 4t es fa el 40è que només acabar és tot un èxit, però falta el tercer error: la hidratació, penso que ho portava bé fins al moment que vaig adonar-me que només amb el 1.5 litres d'aigua que donaven no era suficient per arribar als controls que estaven repartits cada 12 a 15 km, la xafugor ens feia beure més. Llavors vaig beure les botelletes que donaven de 0.5 litres d'isostar a cada control, no sé si al mesclar-ho amb les meves sals van provocar-me ganes de treure, allí mateix al 3r control el primer cop......uffff, el cap que tornava a donar informacions dolentes al cervell, allò no pintava bé! però mentre el cervell dubtava al cor va fer arrancar les cames i vaig continuar, tres km més avant pujant un petit marge l'adductor va dir-me que prou, una punxada que va anar fins detràs al cul, una sensació que ja havia tingut abans d'anar a la marathon des sables, ja estava bé. Vaig parar de córrer, camino 2 km i veig que no podia continuar, em sento a una pedra i mentre estic reflexionant torno a treure, buuffff s'ha acabat!!! Tot té una explicació....a tot hi ha un per què.... no he de buscar cap classe d'excusa, són errors! no m'agraden les paraules ( es que, per que, si no fos, podia haver, etc ) he fallat!
No he perdut en cap moment la humilitat però hi ha coses que últimament m'han desbordat, jo sóc molt d'anar per casa.
El cap et pot portar cap a una victòria o cap a una derrota, però no ha tingut res a veure amb el meu resultat a IDM, no seria sincer en mi mateix si digués que ha sigut culpa del cap, si vaig anar es que estava bé!
Aquesta tarde agafaré la bici per desconnectar, sense tenir una ruta al cap, ara venen temps on serà la meva amiga, la meva confident.
Una lliçó més, sóc jove, últimament em toquen les lliçons més difícils, però són les que més t'ensenyen.
Voldria competir demà però desgraciadament no puc, quan torne ho faré amb més il•lusió que mai.
Vull felicitar a tots aquells que han acabat IDM, en especial a dos persones: Joan Estrada, gran resultat el que has fet, gràcies per fer el que altres no han pogut, felicitats! I a Valentí Miquel, t'ho mereixes noi, m'alegro molt per tu, vaig pensar com et sentiries.

No ha pogut ser, he abandonat

Les coses vull pensar que sempre passen per alguna cosa, si analitzo tot el que ha passat puc dir que no tocava ser finisher de IDM, massa coses. Tot i això vaig arribar a la linea de sortida en una de les coses importants per a competir que estava intacta: físicament em trobava molt fort. El recolzament de tanta gent també feia pensar que tiraria, era una oportunitat per a mi, escalar a nivell esportiu...però no, estic trist, ja que sé que és culpa meua. La meva retirada ées per culpa de la lesió que ja vaig tenir a principi d'any, els adductors. Havia fet varies sessions últimament per reconduir el dolor i massatges però no ha fet l'efecte desitjat i el dolor ja anava en forma de punxades molt fortes. A més el fet de mesclarels líquids (donaven 0.5l isostar als controls) i no volia deixar de beure'l ja que per arribar a l'altre control era necessari han fet que em sentes mal i vomites continuament, massa coses! Si el meu cap a més no em respon.....cap a casa. Em sap molt de greu anava bé, tercer fins al km 42 però no era el dia. Organitzadors, Totti, Roger, amics, trail Roquetes, familia ho sento! sé que vatros direu que no passa res però per mi sí que passa. Totes les coses tenen un per què i es podrien evitar...... Miro el títol de l'entrada i em fan mal els ulls.

Un nou repte IDM

Després d'uns dies dolents on un cúmul de coses m'han arribat a desesperar i dir coses que potser no hagués tingut que dir ha arribat el moment de dir prou, desconectar, i disfrutar del previlegi de poder correr que no es poc ( ja se que hi ha gent que més que un previlegi diu que estem torrats!) però natros els runners ens entenem, oi? Dema correré IDM ( isostar desert marathon ) una cursa durisima de 120km al desert dels monegros on no dubteu que lluitaré per poder ser finisher tot el que vingue a partir d'aqui serà benvingut, però pas a pas no vull ser tant optimiste com es la gent. He rebut moltes mostres d'afecte i això m'ajuda, també soc huma i portem una temporadeta que deu ni do, ara he de dir que dema correré com sempre i mai sigue quin sigue el resultat que obtingue ficaré d'excusa res, el que faci serà el que realment mereixo. M'han avisat fa mitja hora que aquesta tarde estaven a 45graus......patirem! Però sincerament a que anem sino? Estic molt agraït amb la gent que em recolza i demà espero poder-los donar una alegria, també a la gent de l'equip, a Roquetes i les terres de l'ebre.

Correré amb musica ( falten dos dies )

                                    Aquest serà el meu dorsal a l'IDM esperem done molta força.

Falten dos dies per donar el tret de sortida al segon repte de l'any: IDM. Ja ho tinc tot decidit i clar, ara falta que les forces i la ment hem deixen fer.
Porto uns dies difícils a nivell emocional: la mare, l'empresa ( ens han fotut un bon pal ) i cosetes varies però tinc clar que he de passar pàgina ja!Esta cursa em necessita al 100% o me n'aniré cap a casa al km 3.
Sóc humà i no és fàcil, però estic resetejant el cervell i buscant motivacions, em costa, sí! però me'n surtiré segur amb la meva!
Correré en música, una decisió que fa una setmana vaig insinuar però ara tinc clar, mai ho havia fet, ni tant sols per a entrenaments! Però aquest cop i per tal de desconectar el cervell, ENGANYAR-LO un poc i poder alliberar-me de pensaments, l'utilitzaré.
Físicament estic bée i això m'ha d'ajudar a tirar, és ara quan he de tirar de físic ja que el meu punt fort (cap) no està bé o sigue que vorem que sóc capaç de fer físicament....
No seré jo qui em descarte abans de sortir, primer hi haurà batalla, primer amb mi mateix i després contra tot i tots!!!!VAMOS A MUERTE.

4 DIES PER MARXAR

Si ha arribat l'hora, ja he d'estar tot a punt, no queda temps per res...dissabte comença per mi un nou repte ISOSTAR DESERT MARATHON una cursa que no se per què li tinc respecte o.... serà por? no se però tinc unes sensacions extranyes, per un costat em trobo be fisicament, no així mentalment, moltes coses estan passant al meu voltant que em tenen desentrat i una cursa així la ment ha d'estar al 100% i no es el meu cas.

Aquest serà el material que utilitzaré, al final m'endure les HOKA ONE ONE crec que m'aniràn be, per mi serà un risc ja que mai he corregut una competició amb aquestes zapatilles i ho faré a un dels reptes de l'any.

No m'enduré camelback! un altre risc, dos botellins de mig litre i si quedo sec cap  a casa! tot o res, pareix que m'ho emprengue com un joc però no! jo li dic risc "qui no risca no pisca" no es diu aixi ?

M'agrada el risc, se que serà durissim però jo sóc així, del moment que vaig dir faré IDM ja estava sabedor a que m'enfrontaria i ara les decisions estàn preses.

Recuperant després de l'entrenament d'avui, l'últim! a partir de demà bici i esperar el gran dia.

He sacrificat molt estos dies per tal de arribar en condicions ara dependrà de mi, a vore com respon el cap i cames.

Lo millor que m'ha passat mai

Tenir un reportatge així no te preu, jo només puc dir gràcies, gràcies i mil gràcies. Toti Roselló mai et podré pagar haver tingut el detall de pensar amb mi per fer això que per mi es lo màxim, tampoc vull oblidar a Roger Clanchet quin altre.....pronte les millors televisions es pegaràn per tindre't, gràcies per tot.
Nil Bohigas gràcies per l'invitació i a tot l'equip que el formeu.

Hoka one one

 L'Adrià Julià de l'agència de comunicació de Jorcani Sports (Hoka One One) em va donar l'oportunitat de probar aquestes zapatilles Hoka One One Stinson B i la veritat que m'he quedat sorprés.

Jo no aconsellaré mai a ningú d'una cosa que a mi no em funcione, potser a altres els i va be però si a mi no em va be.....però no es el cas! vos explico les meves conclusions.

Aquestes zapatilles tenen molta amortiguació, molta! vos diré que vaig fer un entrenament de 25 km ( per pista de terra ) i al arribar a casa pareixia com si hagués fet 10 km, les articulacions agraeixen este calçat.

A mi al tenir els tobillos "de pastelina" em servirien per tot, però crec que després de fer bastantes proves i pensant en tothom son perfectes per fer ultres ja que l'amortiguació i comoditat que tenen fan que penses al acabar que has fet "sols una marató" en lloc d'un ultra trail.

També per gent de carrer els i aconsello ja que fins i tot per caminar s'agraeix la comoditat que tenen.

PD segurament faré la isostar desert maraton amb elles, la millor manera de demostrar que estic realment content amb el resultat que m'han donat.

La meva mare no abandona!

NO!!!! Encara no! pareix que la necessiten a altres llocs per donar classes de superació personal, de lluita, de plantar cara a la vida i se que seria o serà una gran profesora....però espereu-vos, encara no es el moment! encara estem aprenent d'ella, una lliçó més, quin descaro te.
A voltes em pregunten que a qui m'asemblo.....jo penso que a ella però em falta molt.
Moltes coses tenim en comú però n'hi ha una que...es molt bonica! "els reptes" ella te el repte de viure i jo tinc el repte de donar-li vida, es un repte difícil per ella i fàcil per mi, injust! però com la vida.
Ella lluita dia a dia contra tot, porta casi 3000 dies de cursa continua, un ultra durisim en dies bons i dies no tant bons, però lluitant! altres ho han deixat pel cami, ella aguanta, altres segur que ja donen lliçons a altres llocs però ella encara vol ensenyar-mos més coses, després ja decidirà! deu meu, com pot ser tant forta?
El meu repte es més fàcil, donar-li vida! com? doncs microscopicament (sempre comparat amb el que fa ella) fen-la sentir orgullosa, feliç, contenta, que no perdigue mai allò que jo tampoc he perdut, el somriure, l'alegria i que veigue que anem aprenent les seves lliços, que som bones persones i que lluitem per allò que volem.
Tothom qui més qui menys te problemes, si! treball, diners, familia, corren mals temps... però es part de la vida, on natros només estem de paso, si NOMÉS teniu estos problemes fiqueu-li imaginació, ganes, esperit de sacrifici, ilusió, vos asseguro que en sortireu, tard o pronte en sortireu, dependrà de la vostra intensitat, però si no teniu salud......
Disfruteu de la vida, aprofiteu-la, es curta ( màxim 100 anys ) i aquells que llegireu això molts ja n'heu complit un bon grapat, no perdeu el temps amb els problemetes...que no sigue massa tard!
Ara me'n vaig a IDM i segur que per poder-la acabar tindre que utilitzar alguna de les moltes lliçons que m'esta donant.

PD la meva mare per mi es millor que un entrenador personal.
PD espero que no estigueu tendres, al contrari més forts!
PD res de tristesa ni peneta, LLUITA! i com deia.....vamos a muerte

Aqui vos deixo l'enllaç del reportatge de IDM

Espero que vos agrade, vaig intentar difondre les nostres terres i el delta, cadascú ha de defensar la seva patria, la seva terra.
 http://www.tdtgarraf.com/aventurat/capitol/isostar-desert-marathon