A la cursa d'Alfara no hi voldria faltar

Diumenge passat vaig tornar a córrer una cursa de muntanya a la Pobla de Massaluca, em feia falta, ja que molt temps fora d'aquest món em podria matar....jeje.
Aquesta setmana posterior a la cursa, he entrenat tots els dies i noto com vaig a millor, reduint pes i recuperant millor dia a dia.
He fet uns 100km i 5000 metres positius en 7 dies, no està malament per un que estava totalment parat. Sóc sabedor que els miracles a "Lourdes" i que amb una setmana de bons entrenaments no es pot aspirar a segons el que, però lluita i somriures en repartirem a parts iguals.
He fet el circuit de la cursa d'Allfara i... m'encanta! un "però" és no arribar amb un perfil i forma atlètica com la foto de dalt jeje, ja que llavors en cursa pateixes la meitat.
"Si puc i em deixen" ( tinc molts focs oberts ) estos dies seguiré entrenant i esperem poder participar i oferir el màxim dintre les nostres possibilitats.

La Pobla ha sigut testimoni del meu somriure

Ahir vaig tornar a correr una cursa, va ser a la Pobla de Massaluca, després de molt temps ( Horta Sant Joan ) i la veritat es que tot es igual, l'ambient, muntanyes, corredors, organitzadors, jo no però.....jeje.
Volia fer-la, ho necessitava! i amb els meus amics Guille i Eva emprenem el cami de la Pobla. Alli ens retrobarem amb els companys del club i fem la foto.

Deixem constancia de la nostra presencia per si de cas després no se'n entera ningú i amb un somriure ens dirigim cap a meta.
Surto lent, com sempre! o els altres molt rapits, per analitzar...poc a poc vaig atrapant corredors i això m'anima a seguir apretant, tenia clar que ho volia donar tot independentment del resultat i aixi seria una manera d'adonar-me tot el que he perdut amb este temps.
Al km 12 però va passar l'esperat que com no havia repostat ( falten moooolts km d'entrenament ) vaig entrar amb reserva i el pilot roig es va engegar jeje. A regular fins a meta! I així ho varem fer arribant 5º content, molt content!
Conclusions;
1/ doncs que estic molt lluny de cap de cursa però relativament aprop...no se com explicar.
2/ amb entrenament es pot arribar ........però es realment el que busco?
3/ ahir vaig disfrutar i jo només vull això.

El correr ha de ser la meva desconecció i no una presió més, al menys de moment...........jejje

Aportarem diversió a la Pobla de Massaluca

Diumenge tornaré a correr una cursa, aquest cop no faré de guia, ni de llebre, aquest cop seré un corredor lliure que anirà a correr al seu ritmet, a disfrutar i aportar tranquilitat i bon rotllo.
Com deia dies atràs no correré per un podi, correré per un somriure! a més correr per un podi se'm queda mooolt lluny ja que la gent entrena cada cop més i millor.

He donat el primer pas que era sortir a entrenar, aquest més de març he sortit 7 dies a correr contant UT de les Fonts, molt poc, si! però si penso que al mes de febrer vaig correr 0 dies...... pos he entrenat una barbaritat jeje.
Tinc ganes d'alliberar la ment ( no estar pendent de res ni ningú ) i també tinc ganes d'anar al meu ritme i veure la distancia que em separa de cap de cursa ( uns 10 minuts del guanyador ) esperem.....
Jo se que tot es entrenament, sacrificis, ment de ferro i saber sofrir en cursa el que passa es que ara no puc fer res de tot això, això si, ho canviaré per un somriure i un "ho he donat tot"
Fins diumenge!

UT DE LES FONTS, TORNA LA DIVERSIÓ!

                                                  Portàvem 119.9 km, es nota?


Molt de temps parat, massa! ara és el que ara toca, hi ha altres coses per les que lluitar, però ...com enyoro la muntanya!
Aquest cap de setmana he disfrutat i no poc ( altres no tant ) però jo no m'he tret el somriure de la boca.
Després de tant de temps sense veure muntanyes, l'alliberació que vaig sentir i notar no es pot pagar amb diners, vaig caminar i córrer com si aquell fos l'últim ultra que feia. A més a més, el fet de poder acompanyar a una amiga per aconseguir un objectiu em va aportar olvidar-me de tot allò que no fos ajudar-la, tampoc estava per moltes més coses...jeje
Vaig tenir unes sensacions que em van sorprendre, bones! pareixia un cotxe potent amb un xasis de siscents, ja que muscularment em falten 3000km i ara no tinc el temps per fer-los jeje.

La primera etapa:

 24 km i...em van fer mal! vaig arribar a casa i per poder adormir-me vaig pendre'm un iboprufè, la meva dona se me'n reia!
-vinc de la guerra! li vaig dir.
Però aquell dia vam clavar el temps que volíem fer 2h 05 min, què important seria esta etapa...
La nota negativa de l'etapa va ser l'abandonament per lesió del meu amic "blacky" (Gerard Morales) el guanyador de la 1ª edició de l'ut de les fonts i que s'havia quedat a dormir a casa nostra, una pena.

La segona etapa:

L'endemà "només" teniem 70 km i vaig aixecar-me amb un somriure pensant tot el que hi havia  per endavant. Estava decidit com mai però preparat com ningú, ja que jo no havia entrenat res de res.
Vam fer l'etapa dins de lo previst i Elena va millorar més de 20 minuts respecte l'any anterior, contents de com havia anat tot. Jo d'aquesta etapa he de dir que vaig passar-me menjant bocadillos, joder! i més al veure el que ha passat (als últims els hi van faltar) estaven tant bons....ho sento moltíssim. Quan vas ràpid no pares mai a menjar res, però em penso que a partir d'ara miraré el que hi ha ...tindré moderació!

La tercera etapa

Quedava l'última etapa i per endavant 26 km "durillos" però una volta de peu vaig dir-me:
-avui estic millor que ahir! i així de content me'n vaig cap a Xerta allí tot estava preparat per donar la sortida (vaig arribar quan només quedaven 10 minuts ) però amb les piles molt carregades d'alegria i d'optimisme ja que teníem feina per fer.
La cursa es va posar bonica i emocionant quan Elena no volia correr pujant..jeje i una competidora ( Judit ) li posava en perill el podi de l'ultra, la sort va ser que després d'analitzar-ho tot va reflexionar i es va a ficar a córrer, però llavors com una boja! Mare meva quina força amb.......anys ( no li he demanat permís per posar els anys ) però jo voldria córrer com ella a la seva edat, ho firmo ara! porteu el paper!
Al final i amb més tranquilitat del que pensàvem vam entrar amb un somriure.

Moltes coses han passat en estos tres dies però destacaré un parell.

1/ l'organització i tot el seu voluntariat, excelent! de 10! i segur que han tingut errors, però els ajudarem a millorar, jo per exemple sé com ajudar-los...
Recordo al km vertical de Roquetes que feia un fred de mil dimonis i no teníem aigua calenta.....pues ens van escalfar les orelles!
No fa molt em van dir que a Benifallet van donar la sortida quan encara no havien entrat tots al corralito...
Sí, tots podem fallar! i desgraciadament seguirem fallant, som humans.
Però lo dit, de 10! és molt difícil implicar tanta gent.

2/ I perquè es la meva salsa no vull deixar l'oportunitat de felicitar a Jaume Folguera, bufffff com va tenir que córrer l'animal! enhorabonaaaaaaa

Amics, companys i coneguts, disfruteu i gaudiu de la muntanya!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

I un mes i pico després....

Hola a tothom
 Perdoneu-me este temps on m'he despreocupat d'atendre aquest bloc on molta gent li servia per motivar, desconectar, emocionar, engrescar, etc però quan arriba una força major t'adones l'insignificant que pot arribar a ser tot això.
Molta gent sabrà tot el que m'ha passat i em passa però per aquells que no ho saben vull donar-los una explicació i disculpes per no haver-ho fet abans.
Una setmana abans d'emprendre el gran repte del 2013, el gr 99, la salut de la meva mare es va complicar molt i quan dic molt es molt...ara ja no pot aguantar cap tractament mes de quimioterapia, es a dir que estem esperant.....el dia que ens la treuran d'aquesta vida on tant ha lluitat per portar-la a un lloc on pugue ensenyar tot allò que ens ha ensenyat a nosaltres aqui, lluitar, lluitar i lluitar! d'això n'he après un rato d'ella...
No estem ni volem estar tristos, al contrari, hem d'estar orgullossos del que ha fet i fa i de com s'agafa a la vida fins l'últim dia, no hi han  paraules per descriure una força tant gran, només em diu que ja te ganes de veure-li la cara i coneixer el seu nét, el nostre fill ( Tere i Albert ) a POL! que naixerà en menys d'un mes.
Serà un repte! després de tota una vida de lluita ho mereix, però...déu dirà.
Jo n'estaré igual d'orgullós.
Pel que fa al running parat es poc! mai havia estat tant de temps sense fer esport, però com deia, qüestió de prioritats....no t'apeteix fer res només vols treballar, ajudar, aportar la felicitat que no hi ha, alegria!!!!la vida necessita optimisme i algú l'ha d'aportar.
Tot i això quan un amic/a et demana ajuda i el pots ajudar se li ha de prestar i això és el que faré aquest fin de setmana a l'ultra trail de les fonts ( 120 km ) Elena em va demanar d'acompanyar-la i això faré, si puc claro! si no, hi ha prou confiança per enviar-la a cagar!!!jeje però penso que puc ajudar-la.
No tenim mesura, després de tant de temps que millor que una de 120....i alegria per repartir!!!bye

                                                              Tornem a la muntanya!!!