Hola a tothom
Perdoneu-me este temps on m'he despreocupat d'atendre aquest bloc on molta gent li servia per motivar, desconectar, emocionar, engrescar, etc però quan arriba una força major t'adones l'insignificant que pot arribar a ser tot això.
Molta gent sabrà tot el que m'ha passat i em passa però per aquells que no ho saben vull donar-los una explicació i disculpes per no haver-ho fet abans.
Una setmana abans d'emprendre el gran repte del 2013, el gr 99, la salut de la meva mare es va complicar molt i quan dic molt es molt...ara ja no pot aguantar cap tractament mes de quimioterapia, es a dir que estem esperant.....el dia que ens la treuran d'aquesta vida on tant ha lluitat per portar-la a un lloc on pugue ensenyar tot allò que ens ha ensenyat a nosaltres aqui, lluitar, lluitar i lluitar! d'això n'he après un rato d'ella...
No estem ni volem estar tristos, al contrari, hem d'estar orgullossos del que ha fet i fa i de com s'agafa a la vida fins l'últim dia, no hi han paraules per descriure una força tant gran, només em diu que ja te ganes de veure-li la cara i coneixer el seu nét, el nostre fill ( Tere i Albert ) a POL! que naixerà en menys d'un mes.
Serà un repte! després de tota una vida de lluita ho mereix, però...déu dirà.
Jo n'estaré igual d'orgullós.
Pel que fa al running parat es poc! mai havia estat tant de temps sense fer esport, però com deia, qüestió de prioritats....no t'apeteix fer res només vols treballar, ajudar, aportar la felicitat que no hi ha, alegria!!!!la vida necessita optimisme i algú l'ha d'aportar.
Tot i això quan un amic/a et demana ajuda i el pots ajudar se li ha de prestar i això és el que faré aquest fin de setmana a l'ultra trail de les fonts ( 120 km ) Elena em va demanar d'acompanyar-la i això faré, si puc claro! si no, hi ha prou confiança per enviar-la a cagar!!!jeje però penso que puc ajudar-la.
No tenim mesura, després de tant de temps que millor que una de 120....i alegria per repartir!!!bye
Tornem a la muntanya!!!
Perdoneu-me este temps on m'he despreocupat d'atendre aquest bloc on molta gent li servia per motivar, desconectar, emocionar, engrescar, etc però quan arriba una força major t'adones l'insignificant que pot arribar a ser tot això.
Molta gent sabrà tot el que m'ha passat i em passa però per aquells que no ho saben vull donar-los una explicació i disculpes per no haver-ho fet abans.
Una setmana abans d'emprendre el gran repte del 2013, el gr 99, la salut de la meva mare es va complicar molt i quan dic molt es molt...ara ja no pot aguantar cap tractament mes de quimioterapia, es a dir que estem esperant.....el dia que ens la treuran d'aquesta vida on tant ha lluitat per portar-la a un lloc on pugue ensenyar tot allò que ens ha ensenyat a nosaltres aqui, lluitar, lluitar i lluitar! d'això n'he après un rato d'ella...
No estem ni volem estar tristos, al contrari, hem d'estar orgullossos del que ha fet i fa i de com s'agafa a la vida fins l'últim dia, no hi han paraules per descriure una força tant gran, només em diu que ja te ganes de veure-li la cara i coneixer el seu nét, el nostre fill ( Tere i Albert ) a POL! que naixerà en menys d'un mes.
Serà un repte! després de tota una vida de lluita ho mereix, però...déu dirà.
Jo n'estaré igual d'orgullós.
Pel que fa al running parat es poc! mai havia estat tant de temps sense fer esport, però com deia, qüestió de prioritats....no t'apeteix fer res només vols treballar, ajudar, aportar la felicitat que no hi ha, alegria!!!!la vida necessita optimisme i algú l'ha d'aportar.
Tot i això quan un amic/a et demana ajuda i el pots ajudar se li ha de prestar i això és el que faré aquest fin de setmana a l'ultra trail de les fonts ( 120 km ) Elena em va demanar d'acompanyar-la i això faré, si puc claro! si no, hi ha prou confiança per enviar-la a cagar!!!jeje però penso que puc ajudar-la.
No tenim mesura, després de tant de temps que millor que una de 120....i alegria per repartir!!!bye
6 comentarios:
Molts d anims Albert, i que vagi be aquest cap de setmana, desconectaras una mica.
I com tu dius no tens que estar trist tens que estar super orgullos.
Endavant Albert¡¡¡ empenta i afrontar aquest repte amb la força que tu saps.
Endavant Albert¡¡¡ exprimeix aquesta força que transmets per ajudar als teus¡¡¡
No has d' estar trist, hi ha molt pel que somriure, però també saps que: "la tristesa és la única emoció que et mostra lo que realment importa".
Gran Albert, Molt gran!!
Ànims Albert en aquesta part de camí de la vida tant difícil. I com tu dius, el córrer i altres coses que creiem importants es tornen no res.
Hem de tirar endavant amb força. I tu en tens molta.
Publicar un comentario