lunes, 25 de marzo de 2013

La Pobla ha sigut testimoni del meu somriure

Ahir vaig tornar a correr una cursa, va ser a la Pobla de Massaluca, després de molt temps ( Horta Sant Joan ) i la veritat es que tot es igual, l'ambient, muntanyes, corredors, organitzadors, jo no però.....jeje.
Volia fer-la, ho necessitava! i amb els meus amics Guille i Eva emprenem el cami de la Pobla. Alli ens retrobarem amb els companys del club i fem la foto.
Deixem constancia de la nostra presencia per si de cas després no se'n entera ningú i amb un somriure ens dirigim cap a meta.
Surto lent, com sempre! o els altres molt rapits, per analitzar...poc a poc vaig atrapant corredors i això m'anima a seguir apretant, tenia clar que ho volia donar tot independentment del resultat i aixi seria una manera d'adonar-me tot el que he perdut amb este temps.
Al km 12 però va passar l'esperat que com no havia repostat ( falten moooolts km d'entrenament ) vaig entrar amb reserva i el pilot roig es va engegar jeje. A regular fins a meta! I així ho varem fer arribant 5º content, molt content!
Conclusions;
1/ doncs que estic molt lluny de cap de cursa però relativament aprop...no se com explicar.
2/ amb entrenament es pot arribar ........però es realment el que busco?
3/ ahir vaig disfrutar i jo només vull això.

El correr ha de ser la meva desconecció i no una presió més, al menys de moment...........jejje

1 comentario:

Anónimo dijo...

M'alegro molt per tú Albert, necessites disfrutar fent el que més t'agrada, córre.
L'important és sortir a la montanya i la montanya et fará passar bons moments.
Molts ànims.