Estels del sud és la cursa on la gent d'aquí de llarg recorregut volem fer, bonica, dura i amb un recorregut preciós! Si li afegim l'organització, ja es per possar una "x" al calendari, com jo havia fet.
Temps atràs, però, se'm va demanar que la fes amb Javier Fran ( invident que he acompanyat en moltes curses ) no era la meva intenció fer-ho amb ell ni de lluny, ja que sí, volia fer-la, però competint-la!!
El fet de pensar en ajudar més als altres que a mi mateix va fer que acceptés la proposta i ja no hi havia marxa enrera. La paraula és la paraula.
Vaig trucar Javier Fran per comentar-li tot plegat, i es clar, ell encantat! El vaig concienciar a què mos havíem d'enfrentar ( 107 km i 4500 + ) adelante! Em diu. .
Cal recordar que el 20-09-14 vam fer les X Ermites cursa de 69 km de muntanya on vam ser finishers! Però el seu estat fisic ja no era el d'anys anteriors, vam patir moltíssim, aquell dia li vaig parlar molt seriosament i ja li vaig dir clar que un ultra trail sense entrenament no es pot afrontar. Una discapacitat no et dóna cap preferència a la muntanya més be el contrari.
També vull dir-vos que entrenat hem aconseguit coses inimaginables i si ho hagués estat era molt factible poder fer estels del sud.
Li truco a Dani Buyo ( mànager protrailteam ) i li explico el que volem fer i sense dubtar-ho em diu que baixa amb la seva parella a fer-mos l'assistència tota la cursa. Tot i agrair-ho molt, ja em ficava nerviós el fet d'involucrar gent. A qui se li ha de sumar la televisió ( canal + ) venia a fer un reportatge sobre estels i nosaltres .....ja veia massa coses que jo no podia controlar! En fi, adelante, com deia Javier.
Ens presentem el dia de la cursa i tot pareix controlat, jo sols tenia un dubte però no m'imaginava mai de la vida que surtigues d'aquest dubte tant aviat! ja que al km 15 vaig notar un " baixón " físic de Javier Fran, i com ho vaig notar? doncs en trepitjades dolentes, falta concentració, traccionant al revés per frenar i anar més lents, etc.
No m'ho podia creure! NO PODIA CREURE QUE M'ESTES PASSANT AIXÒ! la resta ho resumiré molt, ja que a partir de llavors tot va anar evidentment a pitjor.
Vaig passar de ser un guia d'un invident a ser un tractor que portava una carreta de 90 kg amb les rodes pinxades. Va ser un cop molt baix, però això no queda aqui, arrivem a Paüls (km 23) en un esforç descomunal i no va voler dir "plego" en aquelles condicions, sabent el que quedava i...sabent que no es podia recuperar no va voler dir-ho. Jo no seré qui donarà este missatge pos i continuem, a de veure-ho ell ( i això si que ho pot veure...) de Paüls a les Roques de Benet va ser un càstig excessiu, per als dos....! Estava més estones al terra assegut que caminant, recordar que estem parlant a partir del km 23. També dir que ja m'havia consumit 6 gels ( ell es va presentar amb dos llimones ) i sabent que a les X ermites me'n va consumir 13! ( no es pels gels, sinó pel fet......) i després d'un autèntic calvari de 10 h 10 min arribem a la pista de les Roques de Benet on les càmares de canal+ i Dani van poder viure-ho "in situ"
He de dir que m'he sentit "utilitzat" tinc esta sensació i no vull deixar-me de dir res del que sento i penso, les coses les fas perquè et surten de dins però a voltes i més després d'aquesta experiència, que n'es una més, he de pensar més amb mi i això m'ho recorden de tant en tant....
Allí a la pista de les Roques de Benet després de deixar a Javier en bones mans ( el meu sogre, dona i fill ) per intentar "ressucitar-lo" ho parlo amb Dani i decideixo córrer per alliberar-me mentalment, de moment fins a Arnes per vore si arribo en temps de tall de pas (anàvem ultims a més d'un hora )aquells 9 km els vaig fer en 38 min! una volta allí paro un minut a repostar i cap als tolls! durant aquestos km direcció als tolls del vidre ja vaig passar corredors, allí i després d'una parada ràpida tocava una pujada forta de 500+ que el 90% vaig fer corrent i adelantat molts i molts corredors i baixada cap a Beseit on em presento en 3h50 per fer aquells 35 km, estava desfogat físicament! segons Dani vaig fer el millor parcial de la cursa jeje.
No vaig voler seguir! per? amb quin objectiu? quina motivació?
Avui i amb aquest escrit quedo desfogat amb mi mateix.
PD la muntanya és justa, no se li ha de tenir por però sí respecte! Ella mos fica a tots al lloc que mereixem.
Temps atràs, però, se'm va demanar que la fes amb Javier Fran ( invident que he acompanyat en moltes curses ) no era la meva intenció fer-ho amb ell ni de lluny, ja que sí, volia fer-la, però competint-la!!
El fet de pensar en ajudar més als altres que a mi mateix va fer que acceptés la proposta i ja no hi havia marxa enrera. La paraula és la paraula.
Vaig trucar Javier Fran per comentar-li tot plegat, i es clar, ell encantat! El vaig concienciar a què mos havíem d'enfrentar ( 107 km i 4500 + ) adelante! Em diu. .
Cal recordar que el 20-09-14 vam fer les X Ermites cursa de 69 km de muntanya on vam ser finishers! Però el seu estat fisic ja no era el d'anys anteriors, vam patir moltíssim, aquell dia li vaig parlar molt seriosament i ja li vaig dir clar que un ultra trail sense entrenament no es pot afrontar. Una discapacitat no et dóna cap preferència a la muntanya més be el contrari.
També vull dir-vos que entrenat hem aconseguit coses inimaginables i si ho hagués estat era molt factible poder fer estels del sud.
Li truco a Dani Buyo ( mànager protrailteam ) i li explico el que volem fer i sense dubtar-ho em diu que baixa amb la seva parella a fer-mos l'assistència tota la cursa. Tot i agrair-ho molt, ja em ficava nerviós el fet d'involucrar gent. A qui se li ha de sumar la televisió ( canal + ) venia a fer un reportatge sobre estels i nosaltres .....ja veia massa coses que jo no podia controlar! En fi, adelante, com deia Javier.
Ens presentem el dia de la cursa i tot pareix controlat, jo sols tenia un dubte però no m'imaginava mai de la vida que surtigues d'aquest dubte tant aviat! ja que al km 15 vaig notar un " baixón " físic de Javier Fran, i com ho vaig notar? doncs en trepitjades dolentes, falta concentració, traccionant al revés per frenar i anar més lents, etc.
No m'ho podia creure! NO PODIA CREURE QUE M'ESTES PASSANT AIXÒ! la resta ho resumiré molt, ja que a partir de llavors tot va anar evidentment a pitjor.
Vaig passar de ser un guia d'un invident a ser un tractor que portava una carreta de 90 kg amb les rodes pinxades. Va ser un cop molt baix, però això no queda aqui, arrivem a Paüls (km 23) en un esforç descomunal i no va voler dir "plego" en aquelles condicions, sabent el que quedava i...sabent que no es podia recuperar no va voler dir-ho. Jo no seré qui donarà este missatge pos i continuem, a de veure-ho ell ( i això si que ho pot veure...) de Paüls a les Roques de Benet va ser un càstig excessiu, per als dos....! Estava més estones al terra assegut que caminant, recordar que estem parlant a partir del km 23. També dir que ja m'havia consumit 6 gels ( ell es va presentar amb dos llimones ) i sabent que a les X ermites me'n va consumir 13! ( no es pels gels, sinó pel fet......) i després d'un autèntic calvari de 10 h 10 min arribem a la pista de les Roques de Benet on les càmares de canal+ i Dani van poder viure-ho "in situ"
He de dir que m'he sentit "utilitzat" tinc esta sensació i no vull deixar-me de dir res del que sento i penso, les coses les fas perquè et surten de dins però a voltes i més després d'aquesta experiència, que n'es una més, he de pensar més amb mi i això m'ho recorden de tant en tant....
Allí a la pista de les Roques de Benet després de deixar a Javier en bones mans ( el meu sogre, dona i fill ) per intentar "ressucitar-lo" ho parlo amb Dani i decideixo córrer per alliberar-me mentalment, de moment fins a Arnes per vore si arribo en temps de tall de pas (anàvem ultims a més d'un hora )aquells 9 km els vaig fer en 38 min! una volta allí paro un minut a repostar i cap als tolls! durant aquestos km direcció als tolls del vidre ja vaig passar corredors, allí i després d'una parada ràpida tocava una pujada forta de 500+ que el 90% vaig fer corrent i adelantat molts i molts corredors i baixada cap a Beseit on em presento en 3h50 per fer aquells 35 km, estava desfogat físicament! segons Dani vaig fer el millor parcial de la cursa jeje.
No vaig voler seguir! per? amb quin objectiu? quina motivació?
Avui i amb aquest escrit quedo desfogat amb mi mateix.
PD la muntanya és justa, no se li ha de tenir por però sí respecte! Ella mos fica a tots al lloc que mereixem.
3 comentarios:
Amen!!!
Albert... ets gran. Vas agafar el repte d' ajudar a l' organització en el tema de canal+ i la dificultat de portar al Javier Fran.
Moltes gràcies.
Ara, queda una cosa pendent, un deute, la muntanya és dura però també dona satisfaccions.
Estels te' n deu una.. queden 364 dies.
Gràcies Amic!!
Albert Giné no es mou ni per diners, ni per prensa, ni per televisions, ni per res, Albert Giné es mou per sentiments! ajuda a qui creu que ha d'ajudar i passa de llarg per on creu que ha de passar....però se'm va demanar fer Estels amb Javier i ens vau facilitar tot i més. Jo per la meva part ho vaig ficar tot per que el repte fos un éxit, era viable totalment però Javier Fran no va estar a l'altura de l'event ni de tota aquella gent que li ha estirat la ma, va venir a Estels sense haver entrenat ( a la vista esta ) km 15 estava KO. Jo soc agraït i estic esfonsat per tots aquells que han fet algo per nosaltres i els hem respost d'aquesta manera, jo m'he d'incloure per que hagués tingut que controlar d'alguna forma el seu entrenament, vaig confiar amb ell i em vaig equivocar, li havia dit que l'observaria a ultra de Barcelona que ell estava apuntat amb un altre guia a la de 69 km però dies abans em trucava i em deia que no aniria
-"mejor aguardar para estels" em va dir. Jo vaig insistir en que hi anés ni que fos a fer la marato o la mitja per mi seria suficient veure el seu estat per treure conclusions i va tornar a dirme que lo mes prudent seria descansar, jo ja estava recelós però tot i això vaig confiar....em vaig emportar un castic excesiu i més aqui, a casa! i sabent que li tenia tantes ganes a la ultra per competir-la, sabia que hagués pogut fer-ho be i això em va malmetre per dins.
Sobre el Trail Roquetes, Estels del Sud, no tinc res a dir, vosaltres no sou culpables de res!!! sols Javier i jo.
Publicar un comentario