Un dia més d'entrenament, un dia de sessió doble i on molts s'hauran quedat a casa. Avui m'he trobat molt bé de sensacions, no sé si per la pizza que era per a 4 persones i me la vaig menjar solet, juntament amb un plat de macarrons i dos peces de fruita (tot això ahir per sopar... ) però és que vaig arribar a casa en males sensacions. Este matí he esmorzat bé i al migdia em trobava que les cames anaven molt bé.
L'entrenament d'avui, dijous 14 de gener ha sigut:
17.2 km ritme mig de 4.48 el km
35 min de sauna
20 min estiraments
1000 abdominals
jueves, 14 de enero de 2010
Ja tinc dorsal per al Sables: 1050
Avui m'ha arribat un correu dient-me el meu número de dorsal a la maratón des Sables, una notícia que m'ha posat encara més en alerta, ja que això vol dir que s'aproxima i que hem d'estar preparats.
Pareixerà una tonteria però m'ha fet il.lusió saber el número que portaré en aquesta aventura i el número és.............................................1050
Pareixerà una tonteria però m'ha fet il.lusió saber el número que portaré en aquesta aventura i el número és.............................................1050
No vull creure-ho
«Pensamos que el fuego acompaña más que el cámping gas»
• Paz y Forner afirman que intentaron apagar las llamas con agua y una camiseta
• Los detenidos declaran a la jueza que ignoran por qué tomaron fotos del incendio
MÁS INFORMACIÓN
Las víctimas del incendio hicieron tres llamadas de emergencia
Conmoción por la foto delatora
Interior relevó en octubre a los jefes de los bomberos que dirigieron la operación
ANNA LLUÍSGANDESA
«Sabíamos que nos iban a pillar.» Antonio Paz, que forma junto con Lorenzo Forner la pareja de acusados por haber causado presuntamente el incendio en Horta de Sant Joan que costó la vida a cinco bomberos, hizo esta confesión a la jueza de Gandesa. Tras tomarles declaración a ambos durante toda la jornada del viernes y hasta el sábado de madrugada, la jueza firmó el auto de ingreso de los detenidos en prisión provisional sin fianza ante la existencia de «indicios más que suficientes» para presumir que el incendio había sido provocado de forma intencionada.Según su relato, que consta en el sumario y al que ha tenido acceso a este diario, aquel 20 de julio Paz y Forner llegaron a primera hora de la tarde a Horta de Sant Joan (Terra Alta). Dejaron el coche en la carretera, cerca de una gasolinera donde compraron un cámping gas. Desde ahí fueron caminando hasta la masía conocida como Mas Pixantó. Aunque no tenían intención de quedarse a dormir, se había hecho tarde y decidieron encender un fuego para calentar la cena.¿Por qué hicieron una fogata si tenían un cámping gas? «Pensamos que el fuego hace un poco más compañía y no observamos peligro porque al principio no hacía ni una gota de aire», explicó Forner a la jueza.DUDAS DE LA FISCALÍA / Por no observar, según confesó, no observó ni la pila de 4.000 kilos de leña cercana al lugar donde prendieron la hoguera: «No me fijé en la leña, solo en el bosque». Sin embargo, para la fiscalía, el hecho de que esa compacta pila de leña prendiera tan intensamente resulta sospechoso, por lo que no descarta que le prendieran fuego de forma intencionada. Paz mantuvo que el incendio se desató «por una ráfaga de viento que hizo que en cinco segundos el fuego se fuera arriba. Era una locura intentar apagarlo», dijo sobre la virulencia con que prendieron las llamas en el entorno. Aun así, declaró que intentaron sofocarlo «con agua y una camiseta».También Forner destacó los esfuerzos de ambos para apagar la hoguera, aunque no coincidió en la forma de esos intentos, y aludió al miedo que sintieron al comprobar cómo prendía el monte. «Fue el viento, como la mano del diablo», dijo de forma descriptiva. «No nos dio tiempo a nada», añadió Paz.Sin embargo, este joven sí tuvo tiempo para tomar fotografías. «¿Por qué las hizo?», le preguntó la jueza. «No lo sé», contestó, lacónico. Tampoco dijo saberlo Forner, que afirmó que eso fue idea de Paz y repitió que fue su compañero quien las tomó, aunque es el propio Paz la persona que sale en la imagen publicada ayer por este diario. EXÁMENES EN VALENCIA / Se marcharon del lugar, dijo Forner, a los cinco o diez minutos. A él no le funcionaba el móvil, pero su compañero sí habló durante el trayecto de huida con su abuela. «Corrimos y primero no llamamos para avisar por miedo, pero ya desde la masía sí lo hicimos», explicó. En su huida, afirmó, se cruzaron con un hombre y un niño, que les acompañó hasta su vehículo.Y regresaron a casa. Lorenzo no vio la noticia por la televisión –«no veo la tele», dijo en su declaración– pero reconoció: «Estaba cagado de miedo, y más como futuro brigadista [bombero forestal de refuerzo]». Y es que el 4 de noviembre del 2009, tres meses y medio después del trágico incendio de Horta, Forner superó las pruebas como jefe de unidad de las Brigades Rurals d’Emergència en Valencia.Tras esa noche, seis meses de silencio. Paz reconoció haber alcanzado un acuerdo con Forner: «Habíamos pactado no decir nada, pero sabíamos que tarde o temprano nos iban a pillar». Ese presentimiento de Paz se acrecentó con la llamada que el 7 de agosto poco después de las ocho de la tarde le hicieron los Mossos d’Esquadra. El agente le interrogó en relación a la llamada de aviso al 112 que hizo a las 21.17 del 20 de julio. Sus preguntas obtuvieron respuestas inconcretas y nerviosas del joven, que admitió que estuvo en la zona próxima al incendio de Els Ports y que vio el fuego «a lo lejos».
• Paz y Forner afirman que intentaron apagar las llamas con agua y una camiseta
• Los detenidos declaran a la jueza que ignoran por qué tomaron fotos del incendio
MÁS INFORMACIÓN
Las víctimas del incendio hicieron tres llamadas de emergencia
Conmoción por la foto delatora
Interior relevó en octubre a los jefes de los bomberos que dirigieron la operación
ANNA LLUÍSGANDESA
«Sabíamos que nos iban a pillar.» Antonio Paz, que forma junto con Lorenzo Forner la pareja de acusados por haber causado presuntamente el incendio en Horta de Sant Joan que costó la vida a cinco bomberos, hizo esta confesión a la jueza de Gandesa. Tras tomarles declaración a ambos durante toda la jornada del viernes y hasta el sábado de madrugada, la jueza firmó el auto de ingreso de los detenidos en prisión provisional sin fianza ante la existencia de «indicios más que suficientes» para presumir que el incendio había sido provocado de forma intencionada.Según su relato, que consta en el sumario y al que ha tenido acceso a este diario, aquel 20 de julio Paz y Forner llegaron a primera hora de la tarde a Horta de Sant Joan (Terra Alta). Dejaron el coche en la carretera, cerca de una gasolinera donde compraron un cámping gas. Desde ahí fueron caminando hasta la masía conocida como Mas Pixantó. Aunque no tenían intención de quedarse a dormir, se había hecho tarde y decidieron encender un fuego para calentar la cena.¿Por qué hicieron una fogata si tenían un cámping gas? «Pensamos que el fuego hace un poco más compañía y no observamos peligro porque al principio no hacía ni una gota de aire», explicó Forner a la jueza.DUDAS DE LA FISCALÍA / Por no observar, según confesó, no observó ni la pila de 4.000 kilos de leña cercana al lugar donde prendieron la hoguera: «No me fijé en la leña, solo en el bosque». Sin embargo, para la fiscalía, el hecho de que esa compacta pila de leña prendiera tan intensamente resulta sospechoso, por lo que no descarta que le prendieran fuego de forma intencionada. Paz mantuvo que el incendio se desató «por una ráfaga de viento que hizo que en cinco segundos el fuego se fuera arriba. Era una locura intentar apagarlo», dijo sobre la virulencia con que prendieron las llamas en el entorno. Aun así, declaró que intentaron sofocarlo «con agua y una camiseta».También Forner destacó los esfuerzos de ambos para apagar la hoguera, aunque no coincidió en la forma de esos intentos, y aludió al miedo que sintieron al comprobar cómo prendía el monte. «Fue el viento, como la mano del diablo», dijo de forma descriptiva. «No nos dio tiempo a nada», añadió Paz.Sin embargo, este joven sí tuvo tiempo para tomar fotografías. «¿Por qué las hizo?», le preguntó la jueza. «No lo sé», contestó, lacónico. Tampoco dijo saberlo Forner, que afirmó que eso fue idea de Paz y repitió que fue su compañero quien las tomó, aunque es el propio Paz la persona que sale en la imagen publicada ayer por este diario. EXÁMENES EN VALENCIA / Se marcharon del lugar, dijo Forner, a los cinco o diez minutos. A él no le funcionaba el móvil, pero su compañero sí habló durante el trayecto de huida con su abuela. «Corrimos y primero no llamamos para avisar por miedo, pero ya desde la masía sí lo hicimos», explicó. En su huida, afirmó, se cruzaron con un hombre y un niño, que les acompañó hasta su vehículo.Y regresaron a casa. Lorenzo no vio la noticia por la televisión –«no veo la tele», dijo en su declaración– pero reconoció: «Estaba cagado de miedo, y más como futuro brigadista [bombero forestal de refuerzo]». Y es que el 4 de noviembre del 2009, tres meses y medio después del trágico incendio de Horta, Forner superó las pruebas como jefe de unidad de las Brigades Rurals d’Emergència en Valencia.Tras esa noche, seis meses de silencio. Paz reconoció haber alcanzado un acuerdo con Forner: «Habíamos pactado no decir nada, pero sabíamos que tarde o temprano nos iban a pillar». Ese presentimiento de Paz se acrecentó con la llamada que el 7 de agosto poco después de las ocho de la tarde le hicieron los Mossos d’Esquadra. El agente le interrogó en relación a la llamada de aviso al 112 que hizo a las 21.17 del 20 de julio. Sus preguntas obtuvieron respuestas inconcretas y nerviosas del joven, que admitió que estuvo en la zona próxima al incendio de Els Ports y que vio el fuego «a lo lejos».
Això es molt fort!!!!
«Estic sol i cremat. Fills de puta, veniu-me a buscar»
L'únic supervivent de la tragèdia es va desesperar en veure's atrapat pel foc.
L'equip del GRAF de Barcelona durant la tragèdia a Horta. Foto: BOMBERS DE LA GENERALITAT.
1 2 3 4
Notícies relacionades
Els detinguts per l'incendi van donar l'avís al 112 quan el foc ja estava fora de control
Notícies de ...
Lleida
Horta de Sant Joan
Gandesa
«Estic sol i cremat. Fills de puta, veniu-me a buscar», va cridar Josep Pallàs, l'únic bomber supervivent, per l'emissora. Pallàs, que continua ingressat a l'hospital de la Vall d'Hebron, va trucar també a la sala de control de Lleida i va ordenar l'operadora: «Truca perquè ens pugin a buscar, si us plau. Estem a punt de cascar-la, hòstia.» Els membres del GRAF de Lleida van demanar ajuda quan la llengua de foc va pujar pel barranc dels Cubars, però ja no es podia fer res per salvar-los.
«Això ve cap aquí on estem nosaltres, tenim el foc bastant a prop. Estem fent una zona segura. Suposo que amb això ja n'hi haurà prou», va comunicar a la sala de control a les 15.47 hores el cap del GRAF de Lleida, Jaume Arpa, un dels cinc bombers morts en la tragèdia dels Ports. Feia pocs minuts que un helicòpter havia rescatat d'aquell punt un equip del BRIF del Ministeri de Medi Ambient. El mateix helicòpter va fer un segon intent per rescatar l'equip del GRAF de Lleida. Eren les 16.04, però el vent i les turbulències generades pel mateix foc van impedir a l'helicòpter fer la maniobra d'aproximació. A les 16.06 es va rebre l'última comunicació d'Arpa a la sala de control. «Si us plau, a dalt del GRAF Lleida», reclamava perquè un helicòpter els evacués.
Tot el grup de bombers va intentar fugir bosc a través de la llengua de foc que els va atrapar entre el barranc dels Cubars i un cingle d'uns 150 metres d'altura, excepte Josep Pallàs, que va ser l'únic que va sobreviure miraculosament a la tragèdia. Com que tenia problemes per comunicar-se amb la sala de control, Pallàs va trucar amb el seu mòbil a la sala de la regió de Lleida, d'on ell procedia, i va avisar l'operadora: «Un atrapament GRAF Lleida... Truca perquè ens pugin a buscar, si us plau, que estem a punt de cascar-la, hòstia!» L'operadora li va demanar on es trobava. «Al foc, d'aquí de Tarragona. Ens ha passat un atrapament... Hi ha la gent morta, correu, correu!», va respondre Pallàs. Quatre minuts més tard, el supervivent va aconseguir contactar amb la sala de control. «Estic sol i cremat. Fills de puta, veniu-me a buscar», va cridar desesperat. La preocupació dels comandaments i de la resta d'equips que estaven sobre el terreny es va disparar. Calia localitzar els companys de Lleida. Els bombers del GRAF de Barcelona van ser els primers a localitzar els ferits, precisament perquè era l'equip de bombers que es trobava més a prop de les víctimes. Ells, però, van tenir més sort que els seus companys i van sobreviure al foc perquè les flames els van passar per sobre i només els van provocar ferides lleus. El fum i el vent van complicar les tasques d'evacuació dels ferits perquè els helicòpters tenien problemes per sobrevolar la zona. L'últim cos que es va trobar va ser el de David Duaigües, ja sense vida, que va ser l'últim a ser rescatat perquè com que era el més jove i el més preparat físicament va aconseguir córrer uns tres quilòmetres i arribar a una zona més segura, a pocs metres d'un dels camions que subministraven aigua, on va caure a terra malferit.
M'imagino al David, sabent com era i com estava de preparat, lluitant fins al final per ajudar a apagar el foc, competint per sobreviure, i no puc ni vull pensar, que el foc va ser intencionat, que és faci justícia!
L'únic supervivent de la tragèdia es va desesperar en veure's atrapat pel foc.
L'equip del GRAF de Barcelona durant la tragèdia a Horta. Foto: BOMBERS DE LA GENERALITAT.
1 2 3 4
Notícies relacionades
Els detinguts per l'incendi van donar l'avís al 112 quan el foc ja estava fora de control
Notícies de ...
Lleida
Horta de Sant Joan
Gandesa
«Estic sol i cremat. Fills de puta, veniu-me a buscar», va cridar Josep Pallàs, l'únic bomber supervivent, per l'emissora. Pallàs, que continua ingressat a l'hospital de la Vall d'Hebron, va trucar també a la sala de control de Lleida i va ordenar l'operadora: «Truca perquè ens pugin a buscar, si us plau. Estem a punt de cascar-la, hòstia.» Els membres del GRAF de Lleida van demanar ajuda quan la llengua de foc va pujar pel barranc dels Cubars, però ja no es podia fer res per salvar-los.
«Això ve cap aquí on estem nosaltres, tenim el foc bastant a prop. Estem fent una zona segura. Suposo que amb això ja n'hi haurà prou», va comunicar a la sala de control a les 15.47 hores el cap del GRAF de Lleida, Jaume Arpa, un dels cinc bombers morts en la tragèdia dels Ports. Feia pocs minuts que un helicòpter havia rescatat d'aquell punt un equip del BRIF del Ministeri de Medi Ambient. El mateix helicòpter va fer un segon intent per rescatar l'equip del GRAF de Lleida. Eren les 16.04, però el vent i les turbulències generades pel mateix foc van impedir a l'helicòpter fer la maniobra d'aproximació. A les 16.06 es va rebre l'última comunicació d'Arpa a la sala de control. «Si us plau, a dalt del GRAF Lleida», reclamava perquè un helicòpter els evacués.
Tot el grup de bombers va intentar fugir bosc a través de la llengua de foc que els va atrapar entre el barranc dels Cubars i un cingle d'uns 150 metres d'altura, excepte Josep Pallàs, que va ser l'únic que va sobreviure miraculosament a la tragèdia. Com que tenia problemes per comunicar-se amb la sala de control, Pallàs va trucar amb el seu mòbil a la sala de la regió de Lleida, d'on ell procedia, i va avisar l'operadora: «Un atrapament GRAF Lleida... Truca perquè ens pugin a buscar, si us plau, que estem a punt de cascar-la, hòstia!» L'operadora li va demanar on es trobava. «Al foc, d'aquí de Tarragona. Ens ha passat un atrapament... Hi ha la gent morta, correu, correu!», va respondre Pallàs. Quatre minuts més tard, el supervivent va aconseguir contactar amb la sala de control. «Estic sol i cremat. Fills de puta, veniu-me a buscar», va cridar desesperat. La preocupació dels comandaments i de la resta d'equips que estaven sobre el terreny es va disparar. Calia localitzar els companys de Lleida. Els bombers del GRAF de Barcelona van ser els primers a localitzar els ferits, precisament perquè era l'equip de bombers que es trobava més a prop de les víctimes. Ells, però, van tenir més sort que els seus companys i van sobreviure al foc perquè les flames els van passar per sobre i només els van provocar ferides lleus. El fum i el vent van complicar les tasques d'evacuació dels ferits perquè els helicòpters tenien problemes per sobrevolar la zona. L'últim cos que es va trobar va ser el de David Duaigües, ja sense vida, que va ser l'últim a ser rescatat perquè com que era el més jove i el més preparat físicament va aconseguir córrer uns tres quilòmetres i arribar a una zona més segura, a pocs metres d'un dels camions que subministraven aigua, on va caure a terra malferit.
M'imagino al David, sabent com era i com estava de preparat, lluitant fins al final per ajudar a apagar el foc, competint per sobreviure, i no puc ni vull pensar, que el foc va ser intencionat, que és faci justícia!
miércoles, 13 de enero de 2010
UN DIA MENYS ( queden 77 dies )
Avui no ha sigut un dia per treure moltes conclucions ja que no m'he acabat de trobar be ( fatiga ) cosa normal, tindre que anar a fer una descarga a Carlos en urgencia sino.......malament.
Tot i això he fet l'entrenament que tocava i per això estic satisfet, diumenge aniré ha fer el quart de marato de Reus, tinc pensat correr per baix de 3.40 el km, si es així es que tot va be, després anirem a jala paella amb els companys a l'ermita del coll de l'alba.
Entrenament dimecres 13 de Gener
18.3 km a ritme mig de 5.08 el km per terreny ondulat
20 min estiraments
23 min sauna
600 abdominals
Tot i això he fet l'entrenament que tocava i per això estic satisfet, diumenge aniré ha fer el quart de marato de Reus, tinc pensat correr per baix de 3.40 el km, si es així es que tot va be, després anirem a jala paella amb els companys a l'ermita del coll de l'alba.
Entrenament dimecres 13 de Gener
18.3 km a ritme mig de 5.08 el km per terreny ondulat
20 min estiraments
23 min sauna
600 abdominals
martes, 12 de enero de 2010
temps corregit de la mitja marato de Sitges
27ª MITJA MARATÓ DE SITGES
Aviso importante !!!
Debido a un error en el marcaje de una calle del recorrido entre el km 1 y el km 2, se ha constatado que en el circuito de la Media Maratón de Sitges existieron 295 metros más de los previstos, con un porcentaje que ha significado un 1,4% de aumento en el recorrido que efectuaron los participantes.
La organización pide disculpas por dicha deficiencia y se procederá a una compensación de tiempos para los participantes ,que se publicará en los resultados.
Tots els corredors ja havien dit que els hi sortien més metros i l'organització després de comprovacions ho ha reconegut.
Al final el meu temps 1.19.25 que ja esta molt be a estes altures de temporada.
Aqui us deixo el video de l'arribada.
http://www.corriendovoy.com/video.php?id=136&video=10360
Aviso importante !!!
Debido a un error en el marcaje de una calle del recorrido entre el km 1 y el km 2, se ha constatado que en el circuito de la Media Maratón de Sitges existieron 295 metros más de los previstos, con un porcentaje que ha significado un 1,4% de aumento en el recorrido que efectuaron los participantes.
La organización pide disculpas por dicha deficiencia y se procederá a una compensación de tiempos para los participantes ,que se publicará en los resultados.
Tots els corredors ja havien dit que els hi sortien més metros i l'organització després de comprovacions ho ha reconegut.
Al final el meu temps 1.19.25 que ja esta molt be a estes altures de temporada.
Aqui us deixo el video de l'arribada.
http://www.corriendovoy.com/video.php?id=136&video=10360
Entreno de Sables ( queden 78 dies )
Avui he sortit a entrenar amb Ivan, volia fer un entrenament suau però per un terreny no molt agradable. Quan he vist a Ivan arribar amb les sabatilles d'asfalt, li he dit que l'invitava a canviar-les per unes de més duretes. Ell que ja s'ha extranyat, em diu:
- On anem?
- Ja ho veuràsli responc, i l'acompanyo a casa a canviar-se les sabatilles.
Ja de camí ha entès on anavem... que no és altre lloc que per la via del tren per les pedres, tot això per enfortir els peus.
Hem corregut suau però un bon ratet i la veritat em fet gana per dinar. Per cert, Ivan ni a "rexistat", a més d'un li fotra un susto si segueix entrenant així.
Entreno dimarts, 12 gener de 2010
17.5 km a ritme mig de 5.35 casi tot per la via del tren.
- On anem?
- Ja ho veuràsli responc, i l'acompanyo a casa a canviar-se les sabatilles.
Ja de camí ha entès on anavem... que no és altre lloc que per la via del tren per les pedres, tot això per enfortir els peus.
Hem corregut suau però un bon ratet i la veritat em fet gana per dinar. Per cert, Ivan ni a "rexistat", a més d'un li fotra un susto si segueix entrenant així.
Entreno dimarts, 12 gener de 2010
17.5 km a ritme mig de 5.35 casi tot per la via del tren.
lunes, 11 de enero de 2010
Suma y sigue ( queden 79 dies )
Avui i sense donar-li treva al cos he sortit a rodar amb tranquil·litat i posar la musculatura al lloc, ja que estava carregadeta.
Després he anat al gimnàs hi he fet estiraments abdominals i sauna per completar el dia d'entrenamen. La veritat és que cada cop estic millor, amb més confiança i més motivat.
Diumenge aniré a fer el quart de marató de Reus per anar agafant ritme i després espero poder anar a la paella de l'ermita, ja veurem com va.
Entrenament dilluns dia 11 de Gener
11.3 km a 4.30 ritme mig
20 min estiraments
20 min sauna
400 abdominals
Després he anat al gimnàs hi he fet estiraments abdominals i sauna per completar el dia d'entrenamen. La veritat és que cada cop estic millor, amb més confiança i més motivat.
Diumenge aniré a fer el quart de marató de Reus per anar agafant ritme i després espero poder anar a la paella de l'ermita, ja veurem com va.
Entrenament dilluns dia 11 de Gener
11.3 km a 4.30 ritme mig
20 min estiraments
20 min sauna
400 abdominals
domingo, 10 de enero de 2010
Mitja marató de Sitges ( QUEDEN 80 DIES )
Este matí hem sortit cap a Sitges a les 7 del matí el meu germà i jo, juntament amb un grapat de jesusencs/es que també volien afilar la forma de cara a la marató de Barcelona.
La veritat no pensava que hi hauria tanta gent amb el fred de matinada, però resulta que hem passat els 3000 corredors, xifra ja considerable.
La UEC Tortosa ha estat representada també amb els " pakos " que han fet la mitja junts i sort del manso perque Murall als ultims km feia la perla. També dir que li he guanyat el bermut a Pako amb l'aposta de que baixaria de 1.22 i que les tapes de braves i croketes estaven boníssimes!!!!
Pel que fa al temps que he fet, estic super content ja que he fet 1h 20' a un ritme mig de 3.45 , contentíssim.
El genoll mmmmmmmm un "rosseguet" però... aguanta!! sensacions cada cop millors, esperem anar millorant dia a dia fins al gran repte. També voldria destacar l'actuació del meu germà ja que ha fet 1h 26 estant poc entrenat i se li veu molt de marge de millora, cuidadiiiiin.
Aniré informant, fins aviat.
viernes, 8 de enero de 2010
Quin fred que fot ( queden 82 dies )
Avui ha tornat ha fer molt de fred però ...natros no parem de fer el que toca, i què tocava avui?? doncs primer de tot he fet una visita al Victor Pla de la Sénia (l'any passat va fer la maraton des Sables) i m'ha donat barbaritat d'informació i molts consells perquè pugue anar el més preparat possible.
Victor t'agraeixo molt tot el que has fet per mi, gràcies per tot i si tens algo més que em pugue ajudar m'ho dius, gràcies.
Després de més de 2 hores al seu super hotel de la Sénia he tornat cap a casa i he anat a entrenar.
Entrenament divendres 9 de gener 10 km en total, 2 km escalfament 6 km alternant 500 mts a 3 min km 500 mts a 5 min el km i per acabar 2 km recuperació.
500 abdominals
15 min estiraments
20 min sauna
i......demà més.
Victor t'agraeixo molt tot el que has fet per mi, gràcies per tot i si tens algo més que em pugue ajudar m'ho dius, gràcies.
Després de més de 2 hores al seu super hotel de la Sénia he tornat cap a casa i he anat a entrenar.
Entrenament divendres 9 de gener 10 km en total, 2 km escalfament 6 km alternant 500 mts a 3 min km 500 mts a 5 min el km i per acabar 2 km recuperació.
500 abdominals
15 min estiraments
20 min sauna
i......demà més.
jueves, 7 de enero de 2010
IMPRESSIONANT TEXT
Corriendo bajo la lluvia
Tendría unos seis años y era la viva imagen de la inocencia, con un precioso cabello castaño y el rostro cubierto de pecas. La madre vestía unos pantalones cortos color marrón claro, una blusa tejida de color azul y zapatos deportivos. Se notaba a la legua que era madre.Llovía a cántaros. El agua salía a borbotones por las canaletas de los tejados, con tal rapidez que casi ni tenía tiempo de bajar por los caños. Los sumideros del estacionamiento estaban llenos hasta el borde u obstruidos. Enormes charcos formaban lagos en torno a los vehículos. Un grupo de personas nos habíamos guarecido bajo el toldo o al interior de la tienda. Unos esperaban con paciencia; otros, estaban exasperados porque los elementos les habían complicado su ajetreado día.Siempre me ha fascinado la lluvia. Me extasío con el sonido de las gotas y viendo cómo las nubes lavan el polvo y la suciedad del mundo. Me acuden a la memoria los años de mi niñez, cuando corría y chapoteaba despreocupadamente. La ráfaga de recuerdos me hace olvidar por unos instantes las preocupaciones del día.Con su encantadora voz, la niña nos despertó del ensueño en que estábamos absortos:
—Mamá, vamos a correr en la lluvia.
—¿Cómo?—
¡Vamos a correr en la lluvia! —repitió la chiquita.
—No, mi cielo. Espera a que no llueva tan fuerte —contestó la madre.La niña esperó un momento y repitió:
—Mamá, vamos a correr en la lluvia.
—Quedaríamos empapadas —replicó la madre.
—Pero, mamá, eso no fue lo que dijiste esta mañana —arguyó la chiquilla mientras le tiraba del brazo.
—¿Esta mañana? ¿Cuándo dije que podríamos correr bajo la lluvia sin mojarnos?
—¿No te acuerdas? Hablabas con papá del cáncer que tiene, ¡y le dijiste que si Dios puede hacer el milagro de curarlo puede hacer cualquier cosa!Sobre los presentes se hizo un silencio sepulcral. Solo se oía la lluvia. Nadie llegó ni se fue durante unos minutos mientras la madre reflexionaba para ver cómo responder a su hija.Algunos se habrían reído de la niña y le habrían regañado por decir algo tan tonto. Otros, quizá, no habrían hecho caso de lo que dijo. Pero aquel era un momento de afirmación en la vida de la niña. Era un momento en que la confianza inocente puede aumentar hasta convertirse en fe.
—Tienes toda la razón, mi cielo —dijo por fin la madre—. Corramos bajo la lluvia. Si Dios permite que nos mojemos... será que necesitamos lavarnos.Y salieron disparadas hacia la lluvia. Todos nos quedamos observando, sonriendo y riendo mientras corrían entre los vehículos y los charcos con las bolsas de la compra sobre la cabeza. Quedaron empapadas. Pero las siguieron unos pocos riendo y gritando como niños en dirección a sus autos. Tal vez los inspiró la fe y confianza de la madre y la hija.Quiero creer que en algún momento de la vida la madre evocará aquellos instantes que pasaron juntas, y que las imágenes de las dos corriendo bajo la lluvia, como fotos de un álbum, quedaron grabadas como un grato recuerdo, convencidas de que Dios las protegería.Yo también corrí y me mojé. Me hacía falta lavarme.
Tendría unos seis años y era la viva imagen de la inocencia, con un precioso cabello castaño y el rostro cubierto de pecas. La madre vestía unos pantalones cortos color marrón claro, una blusa tejida de color azul y zapatos deportivos. Se notaba a la legua que era madre.Llovía a cántaros. El agua salía a borbotones por las canaletas de los tejados, con tal rapidez que casi ni tenía tiempo de bajar por los caños. Los sumideros del estacionamiento estaban llenos hasta el borde u obstruidos. Enormes charcos formaban lagos en torno a los vehículos. Un grupo de personas nos habíamos guarecido bajo el toldo o al interior de la tienda. Unos esperaban con paciencia; otros, estaban exasperados porque los elementos les habían complicado su ajetreado día.Siempre me ha fascinado la lluvia. Me extasío con el sonido de las gotas y viendo cómo las nubes lavan el polvo y la suciedad del mundo. Me acuden a la memoria los años de mi niñez, cuando corría y chapoteaba despreocupadamente. La ráfaga de recuerdos me hace olvidar por unos instantes las preocupaciones del día.Con su encantadora voz, la niña nos despertó del ensueño en que estábamos absortos:
—Mamá, vamos a correr en la lluvia.
—¿Cómo?—
¡Vamos a correr en la lluvia! —repitió la chiquita.
—No, mi cielo. Espera a que no llueva tan fuerte —contestó la madre.La niña esperó un momento y repitió:
—Mamá, vamos a correr en la lluvia.
—Quedaríamos empapadas —replicó la madre.
—Pero, mamá, eso no fue lo que dijiste esta mañana —arguyó la chiquilla mientras le tiraba del brazo.
—¿Esta mañana? ¿Cuándo dije que podríamos correr bajo la lluvia sin mojarnos?
—¿No te acuerdas? Hablabas con papá del cáncer que tiene, ¡y le dijiste que si Dios puede hacer el milagro de curarlo puede hacer cualquier cosa!Sobre los presentes se hizo un silencio sepulcral. Solo se oía la lluvia. Nadie llegó ni se fue durante unos minutos mientras la madre reflexionaba para ver cómo responder a su hija.Algunos se habrían reído de la niña y le habrían regañado por decir algo tan tonto. Otros, quizá, no habrían hecho caso de lo que dijo. Pero aquel era un momento de afirmación en la vida de la niña. Era un momento en que la confianza inocente puede aumentar hasta convertirse en fe.
—Tienes toda la razón, mi cielo —dijo por fin la madre—. Corramos bajo la lluvia. Si Dios permite que nos mojemos... será que necesitamos lavarnos.Y salieron disparadas hacia la lluvia. Todos nos quedamos observando, sonriendo y riendo mientras corrían entre los vehículos y los charcos con las bolsas de la compra sobre la cabeza. Quedaron empapadas. Pero las siguieron unos pocos riendo y gritando como niños en dirección a sus autos. Tal vez los inspiró la fe y confianza de la madre y la hija.Quiero creer que en algún momento de la vida la madre evocará aquellos instantes que pasaron juntas, y que las imágenes de las dos corriendo bajo la lluvia, como fotos de un álbum, quedaron grabadas como un grato recuerdo, convencidas de que Dios las protegería.Yo también corrí y me mojé. Me hacía falta lavarme.
Dia de pluja, dia de doble entrenament.
Quedeus en lo lema de la cinta: Impossible is nothingSón molts els que quan han vist el temps d'avui han dit:
- Ja sortiré a entrenar demà...
És per això que dic que un dia de pluja és un dia de doble entrenament, és a dir, el teu entrenament i l'entrenament que no fan els altres.
Jo avui he fet cursa continua a ritme suau, abdominals, estiraments i sauna.
Quan he acabat he pensat que avui havia entrenat el doble.
Fins demà!
Entrenament dijous 7 de gener
14 km a 4.49 de ritme mig
1000 abdominals
15 min estiraments
1000 abdominals
15 min estiraments
30 min sauna
miércoles, 6 de enero de 2010
Sensacions extranyes ( queden 84 dies )
Avui ha sigut un dia extrany, he sortit a les 10 del mati a entrenar i temps de sortir he tingut sensacions dolentes, d'aquells dies que no vas, que millor deixar-ho per dema, però he seguit!!!!! no estic ara per parar.
Quan portava 10 km portava un ritme mig de 5.14 el km i hem deia..... cap a casa ! de repent m'anava trobant millor i millor fins que ha arribat el moment que m'he dit:
- me'n he d'anar cap a casa?
i si me'n he anat, després de tot havia fet l'entrenament que tocava i la veritat es que quan havia sortit de casa no ho esperava.
Dimecres 6 de Gener 24.5 km ritme mig de 4.36 el km
Quan portava 10 km portava un ritme mig de 5.14 el km i hem deia..... cap a casa ! de repent m'anava trobant millor i millor fins que ha arribat el moment que m'he dit:
- me'n he d'anar cap a casa?
i si me'n he anat, després de tot havia fet l'entrenament que tocava i la veritat es que quan havia sortit de casa no ho esperava.
Dimecres 6 de Gener 24.5 km ritme mig de 4.36 el km
PEL BON CAMI ( queden 85 dies )
Avui he entrenat é, un dia menys i més km acomulats a les cames.
Diumenge aniré a Sitges a fer la mitja marató, amb l'objectiu de fer 1h 21 min i a poquet a poquet anar millorant els ritmes.
L'entreno d'avui ha sigut a ritme i m'he trobat prou bé. Demà serà un dia duret ja us contaré.
Entreno d'avui dimarts 17 km ritme mig de 4.28 el km.
Diumenge aniré a Sitges a fer la mitja marató, amb l'objectiu de fer 1h 21 min i a poquet a poquet anar millorant els ritmes.
L'entreno d'avui ha sigut a ritme i m'he trobat prou bé. Demà serà un dia duret ja us contaré.
Entreno d'avui dimarts 17 km ritme mig de 4.28 el km.
domingo, 3 de enero de 2010
Bon entrenament (Queden 87 dies)
Aqui estic en pakito que vol tornar a ser " rei "Avui quan molts es giraven cap a l'altre costat del llit, jo sortia a entrenar, eren les 7 del matí i he pensat en fer la mitja marató de la cursa del llop amb el recorregut exacte, sortint de l'entrada de Roquetes passant per la Raval de Crist i amuuuuunt. Total 21 km i per ser un entrenament ha sortit bé, se'm feia de dia a la falda del port!!!
Després havia d'acompanyar al "rei", a la novia i a altres amics, etc a fer una excursió pel port de 3 hores, però resulta que només el rei, Miquel i Eva han cumplit, ja que els altres per un motiu o un altre han falla. Però els que erem hem fet l'excursió, dirigida magistralment pel rei Paco i en 3h 15 min hem fet el recorregut, que per cert ha sigut molt distret.
Pujada a Caro 21 km en 1h 54 min 38 s ritme mig de 5.29
Excursió 9 km en 3h 15 min
Molt bon dia i bon entrenament per acabar la setmana, fins demà!
Després havia d'acompanyar al "rei", a la novia i a altres amics, etc a fer una excursió pel port de 3 hores, però resulta que només el rei, Miquel i Eva han cumplit, ja que els altres per un motiu o un altre han falla. Però els que erem hem fet l'excursió, dirigida magistralment pel rei Paco i en 3h 15 min hem fet el recorregut, que per cert ha sigut molt distret.
Pujada a Caro 21 km en 1h 54 min 38 s ritme mig de 5.29
Excursió 9 km en 3h 15 min
Molt bon dia i bon entrenament per acabar la setmana, fins demà!
sábado, 2 de enero de 2010
Queden 88 dies
Avui he fet un bon entrenament després de cap d'any. Pensava que no aniria ni en rodes però he entrenat amb bastant normalitat. L'únic el genoll que serà el gran mal de cap que tindre fins arriba al dia de la cursa, ja que estic entrenant amb molèsties, espero que no empitjoren i així en este dolor pugue anar allí, em conformo amb això.
Avui dia 2 de gener he fet 21 km a 4.19 de ritme mig
Avui dia 2 de gener he fet 21 km a 4.19 de ritme mig
Comença el compte enrera ( QUEDEN 90 DIES )
Ja pareix quan feia la mili i anava restant els dies, per al dia de la blanca.
Ara em queden 90 dies per al gran objectiu esportiu 2010: Marathon des Sables i a partir d'avui i fins el dia que marxe, posaré tots els meus entrenaments, etc, etc.
Dia 31 de desembre vaig fer 21 km a un ritme mig de 4.34 tot pla.
Per la nit també vaig fer una marató ja que vaig arribar a casa a les 7 de la matinada, era l'últim dia de sortir fins el dia de la cursa i se'm va fer tard......
Ara em queden 90 dies per al gran objectiu esportiu 2010: Marathon des Sables i a partir d'avui i fins el dia que marxe, posaré tots els meus entrenaments, etc, etc.
Dia 31 de desembre vaig fer 21 km a un ritme mig de 4.34 tot pla.
Per la nit també vaig fer una marató ja que vaig arribar a casa a les 7 de la matinada, era l'últim dia de sortir fins el dia de la cursa i se'm va fer tard......
miércoles, 23 de diciembre de 2009
Bons nadals i feliç any a tots/es
Arriben dies per disfrutar de la familia i dels amics dies per fer un ( ) a nivell d'estres, preocupacions, i altres problemes que tenim.
Tothom porta molta adrenalina acumulada i és hora de descargar-la, desconectar i disfrutar amb la gent que sempre esta amb natros, ja que quan la necessitem alli estan. Ara som natros els que hem d'estar allí amb ells, ens necessiten.
Espero que començeu tots l'any amb energia i ganes de fer coses (per cert n'hi ha moltes ) i després poder-ho disfrutar. Pel que a mi fa serà un any ben carregadet ( maraton des sables i boda) a part moltes més coses que tenen menys importància.
Esperem sigue un any de bonança i desitjo lo millor per tothom, disfruteu de les festes!!!!!
domingo, 20 de diciembre de 2009
Sortida per despedir l'any
Una gran sortida la que fem tots els anys per finalitzar la temporada, lo mitic " km vertical" i com cada any molta gent de tot arreu i mira que aquet any fotia un fred que.......buffffff.
Vaig sortir de casa a les 7h 15 de la matinada direccio la caramella 11.5 km i després pujada del km vertical fins les entenes i baixada inclosa, total vaig estar més de 5h.
Vam tenir molt bon ambient ja que entre d'altres també estava el Jesusenc si, si, vos pareixera extreny però crec que era ell, si no hagues dit tantes tonteries tindria els meus dubtes però no era ell.
De la mitica pujada dir que este any va ser especial i diferent i que la neu li va donar el toc de gracia, nomes cal veure les fotos.
I per la nit el sopar del cierre de la temporada on la veritat trobo que faltaven massa " vaques sagrades" los pepes, gis, Roseta, Tara i la dona, lo manso i Montse, Reyes i David, Ramon que per natros es com de la uec etc etc massa gent feia falta però tot i això vam ser 25 uequeros que vam disfrutar de l'examen de les uequeres.
lunes, 14 de diciembre de 2009
5 dies per Lanzarote
Una estada de 5 dies a Lanzarote, va ser el regal de Tere del cumple, un regal que he aprofitat per entrenar per allí, ja que el clima ha estat calorós i els entrenaments per la superfície d'alí s'asemblava al que em trobaré, és a dir, arena i terreny pedregós.
He entrenat 3 dies amb doble entrenament diari aprofitant el primer entrenament quan Tere dormia i el segon d'1 hora per acompanyar-la a correr.
També hem disfrutat de l'illa visitant tots els llocs més bonics amb llocs increïblement sorprenents.
He entrenat 3 dies amb doble entrenament diari aprofitant el primer entrenament quan Tere dormia i el segon d'1 hora per acompanyar-la a correr.
També hem disfrutat de l'illa visitant tots els llocs més bonics amb llocs increïblement sorprenents.
viernes, 4 de diciembre de 2009
Marató Barcelona 2010
L'altre dia a la mitja marató de Tarragona vaig rememorar moltes sensacions que feia molt temps que no tenia, esfalt, parcials el km, rellotge, ritme, sortides multitudinaries, etc, etc.Ara uns dies després que ja estic mirant d'enfocar la temporada he pensat de tornar a fer la marató de Barcelona, no em desagrada gens la idea. Mirant la foto de dalt, que és del 2008, he pensat amb el temps que vaig fer llavors ( 2.48.19 ) i qui no vol millorar el seu propi registre ????? crec que podria fer-ho i inclús m'aniria beé per al maraton des Sables però per a fer-ho he de recuperar el genoll ja!!!!!! i si ho aconsegueixo ho provo!!!!!
PD Angel comença a entrenar que he canviat de plans, seràs tu el que m'acompanyarà a mi.
lunes, 30 de noviembre de 2009
Mitja marató de Tarragona
Ahir vaig anar a ficar a prova el genoll a la mitja de Tarragona i és que uns dies abans havia trucat al que va ser entrenador del Roquetes fa 2 anys sr Angel Garcia i li vaig preguntar si participava i em va dir:
- tinc dorsal
I li vaig dir: Doncs va que pujo i la fem junts i de passo ens parlem . En Angel mantenim una molt bona relació degut al seu pas pel roquetenc ( ell és una persona leal que es fa estima)
- d'acord però..... 1h 30 heeeeeee que jo no entreno des de fa 1 mes.
Vaig quedar per pujar a Tarragona en Martí que li devutaba el seu fill Carles i quin debut per cert!!! ja que a la primera i ja baixa de 2 horetes molt bé segueix així noi.
També he de dir que el dia abans havíem fet una rostideta tots els de la uec a la mansió de Leo i vam apretar un poc.....massa kikius però quin bon ambient que hi ha!!!
Tornant a la mitja...i una volta estava amb l'Angel escalfant per allí juntament amb el seu germà Cristian que corria per a intentar millorar el seu temps en mitja ( 1.23.14 ) surt la possibilitat d'acompanyar-lo per ajudar-li a millorar aquest registre. Jo no estava segur ja que el meu entreno fins aleshores era nul i el meu genoll no sabia fins on resistiria, però...sense ficar molta oposició ja estava adelantant llocs per sortir millor.
De la cursa poc a dir, però sí que vam acabar fent 1.22.29 i que ell estava molt content i jo també ja que vaig notar-me bastant bé de sensacions (genoll ) físicament no tant però...aixo entrenant ho curaré.
Moltes cares conegudes, Ferran, Xertolins, l'estimat manso que va fer un carrerón increïble poc més de 1h 30, gent de Tivissa,Ulldecona,Tortosa i fent fotos.........RAMON de Huesca, animant campanilla, en definitiva que moltes cares conegudes i que molt bon rotllo.
Aniré contant novetats.
- tinc dorsal
I li vaig dir: Doncs va que pujo i la fem junts i de passo ens parlem . En Angel mantenim una molt bona relació degut al seu pas pel roquetenc ( ell és una persona leal que es fa estima)
- d'acord però..... 1h 30 heeeeeee que jo no entreno des de fa 1 mes.
Vaig quedar per pujar a Tarragona en Martí que li devutaba el seu fill Carles i quin debut per cert!!! ja que a la primera i ja baixa de 2 horetes molt bé segueix així noi.
També he de dir que el dia abans havíem fet una rostideta tots els de la uec a la mansió de Leo i vam apretar un poc.....massa kikius però quin bon ambient que hi ha!!!
Tornant a la mitja...i una volta estava amb l'Angel escalfant per allí juntament amb el seu germà Cristian que corria per a intentar millorar el seu temps en mitja ( 1.23.14 ) surt la possibilitat d'acompanyar-lo per ajudar-li a millorar aquest registre. Jo no estava segur ja que el meu entreno fins aleshores era nul i el meu genoll no sabia fins on resistiria, però...sense ficar molta oposició ja estava adelantant llocs per sortir millor.
De la cursa poc a dir, però sí que vam acabar fent 1.22.29 i que ell estava molt content i jo també ja que vaig notar-me bastant bé de sensacions (genoll ) físicament no tant però...aixo entrenant ho curaré.
Moltes cares conegudes, Ferran, Xertolins, l'estimat manso que va fer un carrerón increïble poc més de 1h 30, gent de Tivissa,Ulldecona,Tortosa i fent fotos.........RAMON de Huesca, animant campanilla, en definitiva que moltes cares conegudes i que molt bon rotllo.
Aniré contant novetats.
miércoles, 25 de noviembre de 2009
resultats temp i resum
Jo diria que esta ha sigut una gran temporada, una temporada on hem vist el gran augment d'esportistes juntament amb la millora de qualitat d'aquests.
Per aquest any tenia molt clar quin havia de ser el meu objectiu prioritari " la cursa del llop " i després anar corrent curses fins al final de temporada. La veritat és que he pogut complir bastant bé tot el que havia plantejat, ficant-li un però, i aquest seria les lesions.......però on arribaríem si no ens lesionesem mai....? buufffff jo crec que vendria el cotxe!!
ELS MEUS RESULTATS D'AQUEST ANY SON ELS SEGÜENTS:
Vaig començar amb un 10.000 a montbrió i fins a Ulldecona.
8-2 09 MONTBRIO 10 km asfalt 13º classificat
1-3-09 MIRAVET 17 km muntanya 2º " "
8-3-09 LA RAPITA 18.7 km " " 2º " "
22-3-09 BRAFIM 14.2 KM " " 6º " "
29-3-09 LA POBLA MASSALUCA 24 KM " " 2º " "
5-4-09 CURSA BOMBERS 10 KM ASFALT 126º " "
26-4-09 CURSA XERTA 26 KM MUNTANYA 3º " "
10-5-09 LA SENIA 32 KM " " 2º " "
24-5-09 PAULS 23 KM " " 3º " "
31-5-09 M. RESIS. 7 CIMS 58.8 KM " " 1º " "
28-6-09 CURSA DEL LLOP 405 KM COMBINAT 1º " "
31-8-09 RAID DES PYRENEES 75 KM MUNTANYA 4º " "
11-9-09 CURSA FALSET 21 KM " " 5º " "
25-10-09 CURSA ULLDECONA 26 KM " " 9º " "
Ara ja només tinc al cap un altre repte que és la maraton des sables el gran objectiu 2010 on esperem poder deixar el nom de Roquetes i de les terres de l'ebre el més amunt possible.
Per aquest any tenia molt clar quin havia de ser el meu objectiu prioritari " la cursa del llop " i després anar corrent curses fins al final de temporada. La veritat és que he pogut complir bastant bé tot el que havia plantejat, ficant-li un però, i aquest seria les lesions.......però on arribaríem si no ens lesionesem mai....? buufffff jo crec que vendria el cotxe!!
ELS MEUS RESULTATS D'AQUEST ANY SON ELS SEGÜENTS:
Vaig començar amb un 10.000 a montbrió i fins a Ulldecona.
8-2 09 MONTBRIO 10 km asfalt 13º classificat
1-3-09 MIRAVET 17 km muntanya 2º " "
8-3-09 LA RAPITA 18.7 km " " 2º " "
22-3-09 BRAFIM 14.2 KM " " 6º " "
29-3-09 LA POBLA MASSALUCA 24 KM " " 2º " "
5-4-09 CURSA BOMBERS 10 KM ASFALT 126º " "
26-4-09 CURSA XERTA 26 KM MUNTANYA 3º " "
10-5-09 LA SENIA 32 KM " " 2º " "
24-5-09 PAULS 23 KM " " 3º " "
31-5-09 M. RESIS. 7 CIMS 58.8 KM " " 1º " "
28-6-09 CURSA DEL LLOP 405 KM COMBINAT 1º " "
31-8-09 RAID DES PYRENEES 75 KM MUNTANYA 4º " "
11-9-09 CURSA FALSET 21 KM " " 5º " "
25-10-09 CURSA ULLDECONA 26 KM " " 9º " "
Ara ja només tinc al cap un altre repte que és la maraton des sables el gran objectiu 2010 on esperem poder deixar el nom de Roquetes i de les terres de l'ebre el més amunt possible.
lunes, 23 de noviembre de 2009
recollida trofeus final temp. 2009
Després d'una temporada cargadeta de curses és una satisfacció poder recollir un reconeixement a l'esforç fet.
Divendres va ser l'auditori de Tortosa el que va acollir als millors corredors del 2º circuit curses de muntanya de les terres de l'ebre. Va ser un acte bonic on va destacar, a part dels premiats, el discurs fet pel SR JESÚS AURÉ, on més d'un encara ara té la boca oberta.
Jo vaig recollir el trofeu com a 3º de la general absoluta a part de fer 2º senior.
Dissabte van atorgar els trofeus als millors esportistes del Baix Ebre un acte que es va cel.lebrar al Perelló. Allí se'm reconeixia la temporada que havia fet, destacant la victòria amb record inclòs de la cursa del llop però no vaig poder assistir per motius personals.
lunes, 16 de noviembre de 2009
COL.LABORACIÓ AL DE PAM I TOC
Estos dies atràs em vau donar moltes idees de com aconseguir diners per mig d'una col.laboració i al final una d'elles m'ha convençut.
Es tracta de 2 maniquis vestits de cap a peus amb roba running un amb roba de dona i l'altre amb roba d'home i he fet un poster(com aquells de les cistelles de nadal amb 100 num) i guanyara " el nino " aquell que tingue los dos últimes xifres del número del gordo de nadal.
La col·laboració és de 5 eurets i va destinada a la lluita contra el càncer de les Terres de l'Ebre i també de passo em feu sentir molt bé per poder-los entregar tot el que pugue per a esta gent que tant ho necessita, ja que pel que fa a mi ja ho tinc casi tot arreglat.
Tambe vull agrair a la botiga SPORTS PAM I TOC per la donació de tot el material dels dos maniquis.
Es tracta de 2 maniquis vestits de cap a peus amb roba running un amb roba de dona i l'altre amb roba d'home i he fet un poster(com aquells de les cistelles de nadal amb 100 num) i guanyara " el nino " aquell que tingue los dos últimes xifres del número del gordo de nadal.
La col·laboració és de 5 eurets i va destinada a la lluita contra el càncer de les Terres de l'Ebre i també de passo em feu sentir molt bé per poder-los entregar tot el que pugue per a esta gent que tant ho necessita, ja que pel que fa a mi ja ho tinc casi tot arreglat.
Tambe vull agrair a la botiga SPORTS PAM I TOC per la donació de tot el material dels dos maniquis.
TORNEN ELS ENTRENAMENTS
Ahir va ser Sant Albert i a la UEC n'hi han uns quants amb este nom. Per ells: Felicitats!
El divendres vaig fer 30 min de cursa continua despres de 15 dies parat, parat, i la veritat és que el genoll respon millor, no bé del tot però millor.
Dissabte feien una cursa popular a Masdenverge de 12 km plana i vaig voler anar per poder treure conclusions més clares de com està el genoll, la veritat vaig sortir molt content ja que només vaig notar un " roseguet " i vaig anar a un ritme prou alt no a tope però......12.2 km amb 50 min.
Una volta les coses van tornant a la normalitat després de tot el "cacau " que he passat, entre el genoll, la recollida de col.laboracions, el llibre, etc,etc poder tornar a correr és una lliberació increïble.
Com no vaig tenir-ne prou el dissabte, el diumenge vaig anar a la marxa del port. Allí estaven tots els companys i amics del grup i de les curses, molta gent, gairebé 700 persones, disposades a fer un dels 2 circuits. El circuit de 12 el van fer el meu fillol de 6 anys acompanyat del meu germà i la meva cunyada i els meus cunyats ALVARO (sí, sí, ell) i Paco que van sorpendrem, sobretot Alvaro debutant en este tipo de curses al presentar-se a la meta en 3 horetes. El circuit de 16 km amb un recorregut molt bonic al que ens vam afrontar la majoria de gent que corre més seguit. Vaig tardar 1h 39 min i la meva preocupació que era el genoll va respondre com el dia abans " UN ROSEGUET ". Poc a poc ens ficarem al lloc no ho dubteu, ara ja sin prisa però sin pausa que al calendari veig els numeros cada cop més grans.
Dissabte feien una cursa popular a Masdenverge de 12 km plana i vaig voler anar per poder treure conclusions més clares de com està el genoll, la veritat vaig sortir molt content ja que només vaig notar un " roseguet " i vaig anar a un ritme prou alt no a tope però......12.2 km amb 50 min.
Una volta les coses van tornant a la normalitat després de tot el "cacau " que he passat, entre el genoll, la recollida de col.laboracions, el llibre, etc,etc poder tornar a correr és una lliberació increïble.
Com no vaig tenir-ne prou el dissabte, el diumenge vaig anar a la marxa del port. Allí estaven tots els companys i amics del grup i de les curses, molta gent, gairebé 700 persones, disposades a fer un dels 2 circuits. El circuit de 12 el van fer el meu fillol de 6 anys acompanyat del meu germà i la meva cunyada i els meus cunyats ALVARO (sí, sí, ell) i Paco que van sorpendrem, sobretot Alvaro debutant en este tipo de curses al presentar-se a la meta en 3 horetes. El circuit de 16 km amb un recorregut molt bonic al que ens vam afrontar la majoria de gent que corre més seguit. Vaig tardar 1h 39 min i la meva preocupació que era el genoll va respondre com el dia abans " UN ROSEGUET ". Poc a poc ens ficarem al lloc no ho dubteu, ara ja sin prisa però sin pausa que al calendari veig els numeros cada cop més grans.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)