Cursa de Falset més els 10 km de cursa de la policia local de Tortosa

Després de més dos mesos d'inactivitat hem tornat a fer una cursa: la cursa de Falset.
Ha sigut una cursa de 22km on hi havien 1000 d+ no molt dura en teoria......però quan vas poc preparat tot es fa duríssim.
Jo sabia que sense voler-ho acabaria apretant però he volgut començar molt suau i anar remuntant segons passaven els km.
Al principi bé, ja que al km 13 al passar per un control em diuen que anava 4º  a 33'' dels tres primers que anaven junts. M'he quedat sorprés perquè al surtir l'últim en cap moment sabia la posició que ocupava. Sabia que era impossible agafar-los, ja que no tenia forces, a més ells es mereixen la posició que han ocupat perquè en tot moment han anat marcant el ritme de la cursa i demostrant que eren els més forts.
Pel que fa el tram final de cursa, ha passat el que havia de passar: calambres, falta d'entrenament i falta de tot, en fi que no tenia "gasolina " , la mostra està que en 8 km he perdut 8' respecte el primer.
Penso el que he entrenat els ultims dos mesos i estic hiper content pel resultat, però sobretot per les sensacions que he tingut fins a meitat de cursa.




Avui diumenge he anat a córrer la cursa de la policia local a Tortosa amb Tere, ja que l'amic Javi Padrosa ens va demanar anar i així ho hem fet.
Jo estava tot ple d'agulletes del dia abans a Falset i tenia clar que acompanyaria a Tere i així ho he fet, però durant la cursa hem trobat un altra parella emblemàtica, el jesusenc i la seva novia, Cinta. Ja podeu pensar-vos el que ha passat no????? que sense sapigue com, les hem fet "picar" jjajajajjajaja i vaja pique!!!! a Tere li han agafat flatos al km 6 però patint al km 9 hem agafat al jesusenc i a Cinta i llavors li han agafat flatos a Cinta, jo li dic a Tere:
"a tope que te flatos i unes rises tots......." al final, fair play i agafadetes de la mà han arribat juntes a la meta en 52 minutets. Ay si entrenessen més, si en fotrien de sustos.........GRAN DIA.
També voldria destacar i molt  a Javi Padrosa, ja que ha tingut un detall molt bonic amb natros fent-nos unes samarretes personalitzades que posaven:

"EM CASO EL 25-9-2010"

Gràcies, Javi, pel detall!

Ara ja estem a 15 dies de la boda, després 3 setmanes a Nova Zelanda de viatge i al tornar ens posarem a entrenar seriosament. Fins aviat, amics!

Cursa del Panxampla

La cursa del Panxampla promet ser una de les millors curses del circuit, amics animeu-vos i correu pels seus senders, esta gent vol deixar el llistó molt alt, quedareu molt contents. Lo dit apunteu-vos!!!!!!!!!!!!!!!

PD : jo aniré sempre i quan els meus amics em deixen ( despedida )

Tornem a començar, no abandones.

Lo més normal es primer fracasar..... per a després triunfar

PTL

Hola amics/es:




No penseu que no me'n enrecordo de vatoros, tot el contrari, se que prontet teniu un gran repte tots 6, el ptl.

Doncs es per això que us escric, se que tots esteu preparats! uns més que atres però ....en fi, que tots aconseguireu el repte, això jo no ho dubto.

No vull excuses, heu d'acabar com sigue i si cal carregar per exemple al manso al coll, el carregueu!!!! jo si fos un de vatros no estaria satisfet si algú no l'acaba.

Vos seguiré per internet, esperant que sempre estigueseu en moviment, teniu gent que penseu q no hi es però esta a sobre vostre...vos seguiré!!!



Manso: a tu et tocara ficar molt de dialeg, tampoc et sera un problema però en veuràs de tants colors i tant variats....... que a voltes tindràs que raonar però que molt be, anims amic.



Elena: tu regula! no vull excuses i fes-li molt de cas al manso, ell et portará a la meta, perque tu no se on podries arribar....estas fortissima!! anim amiga.



Isa : Tu després de tot em podries aconsellar a mi, però jo et vull dir que se millor que ningú que ho farás i per tu apostaria molt fort, animo campeona.



Carlos: je, tuuuu espavilat!! no vull que ningú et senyale en lo dit, se que els tens més grossos que ningú i amb això i que saps que dos "noietes" acabarán a de ser prou per presentar-te a la meta, anim amic.



Perales: joder tio, lo que tu has fet este any es per a treures el barret, felicitats! això a de ser la guinda del pastel, tu pots! anim amic.



Karim: lo teu sacrifici ajuntat amb estos fenomens i amb un gran esforç et fara ser finisher, la sensació l'has de viure, anim amic, a Carlos escolta'l poc, et pot perjudicar....jajaja.

TARA: Molts anims amic, aqui jo si que et puc aconsellar, arriba a meta !!!tens que sentir el que jo vaig sentir, la millor cursa que he corregut mai. Sigues prudent i deixa't portar poc a poc i fins al final!!!



LO DIT ANIM AMICS/ES ESTIC SEGUR I CONFIO MOLT EN VATROS, NO EM FESEU CAMBIAR D'OPINIÓ!!!

El km vertical està molt brut!

Ahir vaig anar amb Tere i amb uns amics a fer una sortida pel km vertical.
Vaig marxar de casa el primer de tots, ja que a les 9.02h vaig deixar la furgoneta dalt a les antenes de caro, per baixar fins la caramella, on em'esperaven els altres per començar.
Els havia advertit que baixant m'havia trobat el sender molt brut però....tant no s'ho esperaven. Els comentaris eren de tota mena, d'insults (de bon rollo) a "estes cames estaran esgarapades el dia de la boda!"
Després de 2h 45 min vam arribar al coll del vicari i quan els hi vaig dir que havia deixat la furgo a les antenes.....PROBLEMES!!!! Ho sabeu no el que ve ara?? Vaig haver d'anar a buscar la furgo dalt mentre ells m'esperaven al coll del vicari. Menos mal del dinar al restaurant del Port, que va calmar els ànims de tots.... ;)..

PD: Al port ens vam trobar al jesusenc que venia de "trotar" amb la seva novia (amb el bon sentit de la paraula). L'haguésseu vist, tot roig i suadíssim. La meva conclusió va ser que va "trotar" lo que déu no sap o lo xiquet està fotut de collons!!!!

ARRIBADA A META CURSA DEL LLOP 2010

buuuffff quina calor

Avui he sortit a entrenar 2 horetes,  però a les 3 de la tarde i sense aigua, a patir!!!!!
Les sabatilles es pegaven a l'asfalt. Molta, molta, molta calor.

Pareixia el dia d'aquesta foto a la cursa del llop, on també feia una calooooor

Al final he fet algo més de 20 km i a l'arribar a casa havia perdut 2.5 kg de líquid, impressionant!
Demà sortiré en bici, si algú s'anima ja sap, una trucada. Aniré molt suau, ho dic perquè sempre hi ha mal pensats.

Aqui vull portar els aliments que aconseguiré.

Espero que amb l'ajuda de tothom, perque com vaig dir ha de ser el repte de tots, poguesem aportar la nostra solidaritat fins a ells.
De veritat que ho necesiten.

Desafieu el temps

Sabeu que he pensat avui? donc una cosa que penso dur a terme, vos ho explico.

He pensat que cada aniversari que faré, es a dir cada any el 20 de novembre faré corrent els anys que hague complert.
Sense esperar més aquest 20 de novembre faré 33 km xino-xano, cada any será un repte més costós però sera una manera de dir: aqui estic jo! no em faig gran!
Pues mira este es un repte que vos podrieu marcar cadascú de vatros, una manera de dir-vos, vamos! de sentir-vos be i complir un repte.

Vos imagineu en 79 anys fent 79 km???? uau, quina passada! això es desafiar el temps....m'encanta.
Si ell pot jo no vull ser menos.

Reflexionem

Què curta és la vida com per deixar-la passar!
Ahir vaig anar a donar una invitació per a la nostra boda amb Tere, i una dona em va donar una lliçó, em va fer reflexionar!
La dona que casi no podia ni caminar i estava molt " atropelladeta" però amb la ment molt clara, ens va dir:
- Disfruteu la vida que és molt curta i quan us adonareu ja no podreu fer res.
Quanta rao té, quanta.
Reflexiono i... ja no veig a la iaia que tant ens va cuidar, miro avant i veig als pares que ja són iaios i jo que en 2 mesos em caso.
Que no passa ràpid la vida? Pos si ens hem fet grans! va espavil, aixequeu-vos del sofà i empreneu algo.
Nois/es no deixem que la vida ens adelante, correm per fer tot allò que volem, disfrutem de la vida, disfrutem dels amics, intentem ser millors persones, no deixéssim de fer alguna cosa, ara és el moment, demàa pot ser massa tard.

Pd : què fàcil i bonic és dormir... però la vida corre i no ens espera.

REFLEXIONEM

Què en dieu?

Quan vaig crear aquest blog mai podia pensar que un dia tindria les visites que avui tinc, i això és per estar molt content, hi ho estic!
No sé si us heu fixat que al costat del blog tinc una foto amb dos "noietes" que poso:
"per mi unes herois".
Esta foto també esta penjada del primer dia que vaig crear el blog i ho estarà sempre perquè segueixo pensant el mateix, que són unes herois. Ara marxen a fer el PTL una cursa de 220 km i 17000 mts de desnivell positiu, una prova que només poden fer elles.
Doncs ja fa temps que ho tinc al cap i els hi vull dir que m'agradaria compartir un repte amb elles, amb les meves herois.

No sé si l'any vinent o l'altre o d'aquí quatre dies però m'agradaria moltíssim poder fer un repte amb vatros, seria un repte d'altura, que és lo que teniu vatros i ....aquí ho deixo, esperant que un dia es compleixi el meu desig

Este video m'agradat molt.

El km vertical de Roquetes ja està en marxa

Ja està tot en marxa per a què al novembre puguéssim disfrutar del primer km vertical a les nostres terres.
Li donarem continuïtat a esta prova, ja que volem que sigue una referència d'este classe de curses aquí a Catalunya.
La pàgina de la cursa ja està operativa és la següent:
http://kmverticaro.blogspot.com/2010/05/itinerari.html.

Anirem informant, esperem que us agrade a tots.

Entre natros ens hem d'ajudar

Tots sabem que és molt difícil anar a totes les curses que voldríem, però.......tots tenim amics, familiars, coneguts, que sí que podrien anar.
Resulta que tots els pobles de les terres o tenen o volen tenir la seva cursa de muntanya i tots volem que la nostra cursa sigue la millor i per a què sigue la millor o tingue opcions de ser-ho ha d'haver-hi participants perquè som natros els que fem que una cursa sigue més o menys important i bonica.
Dic això perquè últimament he detectat que ha baixat la participació a les curses i després volem que a la "nostra" cursa hi hagi molta participació, que tot sigue un èxit etc,etc ...i quan un company organitza una cursa, llavors natros no hi anem.
Jo que aquest any he anat a poques, sempre he enviat gent ( novia, germà, cunyada, amics). A les de final de temporada sí que hi aniré, només per participar. A a voltes només pensem en competir i com no podeeeeem no cal presentar-se: ERROR. Fem-ho pels amics i companys, ajudem-nos entre natros. ANIMS I FORÇA A TOTHOM.

PD què hi ha millor que passar un dia a la muntanya?
PD què hi ha millor que ajudar als amics?

Ramon, qué grande eres!

Ramon Ferrer Casanovas, para todos Ramon el de Huesca.
Quien no conozca a este SEÑOR, poco ha ido por la montaña.
 Gran persona, gran amigo, fotógrafo profesional para los corredores, amante de la montaña, amigo del mundo, en fín, una persona única y especial.
A quién no le ha hecho un favor este señor? una foto? un consejo?
Escucharlo es ver calidad humana, siempre tan humilde, honrado, lo daría todo por ayudar, siempre dispuesto. Ramon! que grande eres Ramon.
Sabes que tienes mi mas profunda admiración, però no solo la mía, creo que la de todo el mundo, sólo los que no te conocen pueden dudar.
Personalmente te tengo mucho que agradecer, siempre me has animado, ayudado, apoyado en todo, has hecho siempre difusión de mis retos, de mis logros y ahora es hora de dedicarte este pequeño homenaje, cuatro lineas que no es mucho, pero son con sentimiento.
Ramon, gracias por lo que haces por la gente y por la montaña, gracias.
Su blog corriendo por la sierra define mucho a este SR, su blog es pura información, donde te informa de todo, más de 150.000 visitas lo confirman.
Nada más que decir, aquí tienes muchos amigos, yo uno de ellos.
Un abrazo muy fuerte y espero que al bajar de los pirineos me acompañes ni que sea 2 km. Me gustaría muchisimo.

Si algú tenia dubtes de la gent de Paüls.......

De petit que sempre he anat a Paüls, la majoria de vegades a córrer, ja que és un poble que té molt d'atractiu.
La primera vegada que vaig anar va ser a un cross escolar, tenia 10 anys i corria en alevins de 1ºany per al col.legi Marcel.li Domingo de Roquetes. Allí ja vaig comprovar que tenia un " feeling" amb aquest poble ja que vaig quedar en 2º lloc.
Després d'uns anys he anat participant en nocturnes ocupant llocs meritoris i la cursa de Paüls, que és de les millors de Catalunya, sempre m'he trobat com a casa.
Sé que hi ha molta gent a Paüls que m'aprecia, però no és menys el meu apreci i us dic això perquè avui he rebut un correu que m'ha deixat amb unes ganes de fer algo per ells i què menys que este escrit. Aquí teniu el correu que he rebut i vatros mateixos, la gent de poble........és de lo millor!!!!!!!!!!!!!!!


hola albert,


Soc Joan, t'explico...

Des de la entitat esportiva montsagre de Paüls, ja fa 3 anys que organitzem una jornada solidaria per recaudar fons, el primer anys vam donar 600 euros per a la investigació del càncer, l'any passat 350 per a una assossiació que ajuda a les families amb nens discapacitats, i aquest any i veient que tu t'has posat amb el tema solidari, et voldriem donar un cop de mà per recaudar cosetes per al poble sharaui, ket pareix?? això si ens hauries de dir que és el que vols i com ho vols... tinc el teu num de mbl que m'he apuntat del teu blog, et truco o espero un mail?? buff kin munt de preguntes, jeje això si, espero resposta avanç del divendres pq hem de preparar-ho tot ja que sirà el 12 d'agost.

Gràcies per la teva atenció i segueix així campió!!

Abans del repte em faré una bona revisió

Esta clar que abans de fer la volta a Catalunya i fer 84 km durant 14 dies seguits m'hauré de fer una revisió. Este repte és massa "massoca" com per olvidar-mos de si estem preparats per poder-lo fer.
Una cosa es l'il.lusió i l'altra és el que pugue aguantar o no el cos, penso que estic bé però també diuen que el pensar és de tontos.
Una bona revisó que em doniguen l'OK i entrenar, entrenar i entrenar per poder-ho dur a terme.

S'aproxima la boda

Els amics es van casant, ja som els pròxims!!

A la boda de Patri i Guille vam ser tots els amics de la colla els padrins.

Aquests dies estic un poc liat i tinc el blog un poc abandonat, tenint en compte que acabo de fer públic el nou repte.
El motiu és important: la nostra boda.
Quantes coses a fer i quin cacau! Però l'estem afrontant amb il.lusió i amb ganes d'aconseguir que tot surtigue bé.
Espero que la gent entengue la meva absència esta temporadeta però com es diu ...lo primer és lo primer.
Tot i això vull anar publicant coses del nou repte estos pròxims dies, com ara les etapes que faré, ja que les tinc bastant clares.

EL PROPER REPTE

Ja està decidit. El proper repte serà fer la VOLTA A CATALUNYA a peu per tot el seu contorn. La finalitat és ajudar a la gent que ho necessita, vos explico:
Es tractarà de fer sobre 1200 km en 14 dies (85 de mitja diària) sense parar-ne cap, començant, com no, de Roquetes passant per Amposta i fins a Roses. D'allí giraré i cruzaré els Pirineus fins a Vielha. Una volta a Vielha cap a baix a LLeida i fins arribar a Roquetes.
Serà el repte més béstia que mai he intentat, on les etapes que faré seran de locura però no seré jo el que dubte de mi mateix. 
A mi el que em pareix una locura és que hi hagi gent que no pugue posar-se una camiseta, una cullerada a la boca o un matalàs per poder dormir.
El que tinc clar és que una part del repte l'aconseguiré (fer els 1200 km), l'altra part ja no depèn de mi sinó de tots vatros perquè no consideraré el repte aconseguit sino recaudo el doble dels km que faré, és a dir, 2400 kg amb menjar, roba, mobles vells, etc. per a poder-ho donar a tota aquella gent Saharaui que tant em van " marcar " durant l'experiència de la MDS.

Tinc clar també que amb això no salvaré ningú però també tinc clar que tots vatros teniu l'oportunitat de millorar la vida de molts. Amb aquest repte no vull demanar diners a ningú, vull que tothom sigue partícep del repte. Qui no pot donar una camiseta usada que mai se la posa? Qui no pot donar un paquet d'arròs o unes sabatilles que mai vos posareu? Sens dubte, això per ells seria un tresor.

Igualment us dic que si algú em vol acompanyar tant corrent com amb bici o, simplement, fent de cotxe d'assistència en alguna etapa o en algún kilòmetre pot fer-ho, aquest ha de ser el repte de tots. Animeu-vos, ajudeu-me!
Molt pronte  posaré la data de sortida (en principi a primers de febrer).No dubteu que jo compliré la part del repte, coste el que coste, sang, suor, llàgrimes; Us veieu capaços de cumplir la vostra part??

PD:  A qui no li agradaria ser feliç a la vida? molts per ser-ho necessiten, cotxes, avions, i altres per ser-ho necessiten solament un plat d'arròs, unes sabatilles o una camiseta.

Feu que jo sigue feliç. Simplement us demano poder aconseguir el REPTE.

Aquí també fa calor

Avui pensava que encara estava al desert....vaja calor!

He sortit a córrer un ratet al final 15 km amb Moises i la veritat és que la xafugor ens ha apretat i molt, no apeteix molt córrer però és ja la rutina. Demà aniré amb bici a fer uns 50 kilometrets.

Dilluns diré quin sera el nou repte.

Ja tinc ganes de fer-ho oficial però estic cuidant tots els detalls i falten a concretar varies coses.
 El repte és el més bestia que mai he fet amb diferència, només espero que poder-lo complir.

Aquest cap de setmana acabaré d'ultimar-ho tot i posar-lo en marxa. Espero poder contar amb el vostre suport.

Avui 3 horetes més

Pareix que fa ja molt de les festes de Roquetes, i total fa 3 dies ja que estic entrenant amb total normalitat.
Avui he fet uns 52 km amb bici i 1h de running,  tot suau, suposo que Pako no n'estarà d'acord...... però ell està molt millor del que pensava, sempre recordant que fa 4 dies que va amb bici.
A Mauro li falten km en bici de carretera per anar molt millor del que va, ja que ell pot anar molt millor i ho saps.

A veure que farem demà, ja que no tinc cap plan però.....a lo millor faig 3 hores més.

Avant, avant i sempre avant!

Tornen els entrenos però... a ritme baix

Avui he sortit a entrenar un rato i la cosa s'ha allargat fins a les 3 hores.
Tot a ritme baix i fins i tot algúns trams caminant, ja que l'exkf Mauro tenia calambres.
La veritat es que no m'he trobat malament del tot, després d'una setmana loca el cos a respós amb total normalitat.
Ara aniré fent km en bici i també a peu, però tranquil, es per no agafar molts kilos que després costa molt baixar-los.
M'ha alegrat vore als companys, i vore que n'hi ha que estan fortissims ( Marti i Elena ) el temps no passa per ells.

Dema sortiré amb bici, faré uns 60 km també tranquilet i amb Mauro que te la vitus abandonada!

Ha tornat la cobertura!!!!

Després d'uns dies de bogeria, on tot l'esport ha passat a un segon plat, torna la normalitat.
Han sigut uns dies brutals, on he desconectat del món de l'esport i del treball, he disfrutat juntament amb una infinitat d'amics d'unes festes extraordinàries, he conegut gent nova, he fet més amics. Sóc un afortunat de la vida!!!!.
A voltes penso que tot el que em passa es millor que un somni, que no es real i la vida no pot ser tant bonica però no, tot es real i tant real.
Torno a ser jo, estic en cobertura, fins l'any vinent s'ha acabat la festa, m'aconformo amb estos 8 dies de festes.
He tingut temps de pensar en quin serà el proper repte, esta decidit, falta concretar els detalls però ja el tinc decidit, serà duríssim, però infinitament bonic, tinc ja ganes de poder-ho dir però encara no puc ja que com sabeu amb aquestes coses vull tindreu tot controlat.