Ja em fan mal els dits a l'escriure-ho!!!

Si no hi han moltes modificacions d'última hora, les etapes podrien ser aquestes, déu mos guard!.
Penso que és una animalada i ara mateix no em veig en cor de fer-ho, però....quan un s'ha rendit abans de començar?
No s'ho val la causa? he d'aconseguir 2500 kg de menjar per als Saharauis i això em farà seguir endavant, és com si portes un sobrepes de 2500kg i com sé com es necessita este menjar allà, tiraré, tiraré i tiraré endavant fins que una força major em digue lo contrari.
Si res no falla el dissabte 11 de juny, vaig del portal de casa meva i sobre les 06:00 de la matinada donaré sortida este repte o....a esta aventura, m'acompanyarà la meva dona que sacrificarà 15 dies de vacances per poder-me fer d'assistència amb una autocaravana.

Ara i ja sense esperar més aqui vos deixo les etapes, els desnivells de les etapes no els vull possar ja que més d'un pensarà que això es impossible i aquesta paraula ara mateix no la vull escoltar:

Etapa 1 dissabte 11 de juny gr 92 Roquetes - Cambrils. 89 km


Etapa 2 diumenge 12 de juny gr 92 Cambrils - l'Arboç 84 km     ( aniversari de la meva mare )

Etapa 3 dilluns 13 de juny gr 92 L'Arboç - Sant Viçent dels Horts 76 km

Etapa 4 dimart 14 de juny gr 92 Sant Viçent dels Horts - Vallgorguina 85 km

Etapa 5 dimecres 15 de juny gr 92 Vallgorguina - Sant Feliu de Guixols 83 km

Etapa 6 dijous 16 de juny gr 92 Sant Feliu de Guixols - L'Escala 82 km

Etapa 7 divendres 17 de juny gr 1 L'Escala - Oix 80 km

Etapa 8 dissabte 18 de juny gr 1 fins Sant Pau de Seguries i després camí de la transpirineica fins Planoles 81 km

Etapa 9 diumenge 19 de juny Transpirinaica Planoles - Font coll de Balma 70 km

Etapa 10 dilluns 20 de juny Transpirinaica Font coll de Balma - Sant Joan de Lem ( hotel ) 75 km

Etapa 11 dimarts 21 de juny Transpirinaica Sant joan de Lem - Refugi de quatre pins 70 km, una volta allí vull pujar a la pica d'estats, cim més alt de Catalunya, si és possible (ara crec q sí) sortirien 15 km més i un poquet més de desnivell .....

Etapa 12 dimecres 22 de juny Carretera Pica d'Estats - Pont de Suert 100 km, per la C-13 fins Viella I C-28 fins Pont de Suert.

Etapa 13 dijous 23 de juny ( pendent gr 3 ) Carretera Pont de Suert - Alfarràs 95 km

Etapa 14 divendres 24 de juny ( pendent gr 3 ) Carretera Alfarràs - Almatret 74 km

Etapa 15 dissabte 25 de juny gr 99 Almatret - Roquetes 96 km

* Només queda pendent verificar-ho tot, crec que serà més o menys així, Mauro donarà l'ultima ullada i si tot li sembla viable, el recorregut serà aquest. En fi, que .......COURAGE

Fotos ut de les Fonts

Per a uns lo més fàcil es rendir-se però per als altres......

Pensava que no, però....SIIIIIIIIIIII

Dilluns a les 7 del matí riiing, riiiing, hora de posar-se l'altre "mono", el de treballar, aquell blau de mecànic que molts ara no es poden posar....però res més posar el peu a terra veig que tenia el turmell inflat i amb un coloret així esnegrit. Vaja que el primer que he pensat no és que no podria anar a entrenar ja, el primer que he fet és trucar-li a Elena que tenia la meva bosseta miraculosa de gel que li havia deixat. Ella pobra que estava treballant l'ha anat a buscar, gràcies però ....no calia deixar-te al jefe parlant per anar-me a buscar el gel, ja,ja.

Després de 2 sessions de gel, l'inflamació ha baixat un poc però no podia pegar-li una pallissa al turmell, o sigue que he desistit a mitges, ja que he agafat la btt i he fet 2h 02 min d'entrenament a un ritme mig de 24.8 km/h. Després he anat al gimnàs per a estirar bé, total 2h 30 d'entrenament i satisfet, ja que m'he sortit amb la meva. Encara abans d'arribar a casa he anat ha donar sang! avui m'he estrenat amb això, juntament amb Ivan hem anat a donar mig litret de sang i fer una bona obra per l'humanitat.

Ultra trail de les fonts ( Xerta )

I jo no volia córrer.....però va sonar el telèfon, riiiing, riiiiing. Era Karim preguntant si faria l'ultra trail de Xerta. Llavors se'm van plantejar dos dubtes:

1) Fer només l'última etapa a muerte, ja que era puntuable per al circuit .
2) Posar-me el dorsal 3 dies, portant-me bé i fent-ho amb ritme d'entrenament i així em serviria com a preparació per  la volta a Catalunya.

I al final........ versió 2 correcta però amb ritme equivocat.

Vaig a explicar-vos el viscut  (penseu que 3 dies donen per molt per dir el que m'ha semblat l'UT de les fonts).
Arribo divendres a recollir el dorsal i sorpresaaaa...tinc el dorsal número 1!!! Collons, ja començen a posar-mos pressió vaig pensar en un primer moment. Però bueno, no passa res l'1 és un numero bonic, res més.
Primera etapa: donen la sortida i en un tres i no res ens quedem tres, mareeeee ja l'hem liat un altre cop, però com puc ser tant competitiu??? Van passant els km i els tres a ritme de galgo, ens presentem a Xerta. Allí disputem un sprint que pareixia que estàvem fent els 100mts llisos, d'on surto vencedor i primer líder. Llavors ja només pensava en l'endemà.
Segona etapa: duríssima. Per motius varis només vaig dormir 3 hores, un greu error. L'etapa va ser molt bonica, excel·lent diria i al final dels 54 km vaig ocupar un 3r lloc de la general només darrera del vasc, Iker, (està fet d'un altra pasta) i del que ha resultat ser el vencedor absolut i mereixedor de l'ultra trail: Gerard Morales. Em va impressionar molt el meu germà, Javi,  ja que va quedar 9è de l'etapa, està progressant a passos de gegant.
Tercera etapa: la clàssica cursa de les fonts, puntuable per al Circuit Terres de l'Ebre de Curses de Muntanya. Molts participants a esta etapa venien "fresquets", però la nostra guerra era un altra, natros volíem ser finishers, la qual cosa cosa al final hem aconseguit. He acabat 7º de la general de l'etapa i 2º de la general absoluta de l'ultra trail. Content, molt content, ara a vore si demà puc anar a entrenar...ja us contaré.

Voldria destacar els ultres que han sigut finishers de les Terres de l'Ebre homes i dones i varios en especial:

Leo: què bona ets collons! i si en saps de patir. Estàvem al podi i encara em preguntava si "aquella" l'havia guanyat, serà possible? li he dit: " Disfruta, que ets finisher".

Isa: en dos paraules m'ho has dit tot, t'ho recordo? a l'arribada m'has dit: "Sóc feliç per Leo". Què bonic i què bona companya ets!

Javi: poc a poc vas assomant el cap per allí davant, et queda menys per codejar-te amb els cracks perquè amb els bons ja ho fas.

Sobre la cursa quina passada, em quedo amb un record més que positiu, vaja currada que s'han fotut, de veritat que els xertolins sou admirables perquè si montar una cursa és difícil imagineus 3 curses en 2 dies i mig. Els cuiners pareixia que vols havien cedit de Villa Retiro. Ells també han fet l'ut de les fonts i ens han tractat com a casa. La barbaritat de col.laboradors que hi havia, pareixia que com si de crios ja jugaven a organitzar curses. La camiseta de finisher i el detall han estat triats amb carinyo.

 Karim i companyia (que en sou molts) gràcies i mil gràcies per la vostra entrega i dedicació.

Etapes de la volta a Catalunya: tram Roquetes - Portbou.

Ja és hora de posar fil a l'agulla i amb això estic.

 Tinc bastant clares les etapes de la costa del mediterrani i si no passa res (pot ser surt alguna petita modificació) seràn les següents:
 De Roquetes fins a Portbou em surten 591.68 km repartits en 7 etapes, una mitja de 84.52 km diaris. Ja veurem els que m'acabaran sortint, tenint en compte que algun càlcul i equivocació seguríssim que tindré!

També tinc clar d'on sortiré. Aquest cop, vull sortir del meu carrer, de la porta de casa, serà especial per mi. L'arribada encara no la tinc pensada, tot i que ja tindré temps per pensar-ho i primer lògicament he d'arribar, no podem avançar-mos als fets, ja que la cosa no serà però que gens fàcil.

També he decidit el dia de partida, serà el dissabte 11 de juny de 2011 a la matinada (suposo que sobre les 6 de la matinada començaré cada etapa), ja que per endavant tindré un grapadet d'hores i no és qüestió d'arribar de nit cada dia.

ETAPA 1ª                      ROQUETES------CAMBRILS                                            89 KM     GR 92

ETAPA 2ª                     CAMBRILS-------L'ARBOÇ                                               84 KM     GR 92

ETAPA 3ª                     L'ARBOÇ----------SANT VIÇENT DELS HORTS                76 KM      GR 92

ETAPA 4ª                     SANT VICENT DELS HORTS----VALLGORGUINA           85 KM      GR 92

ETAPA 5ª                     VALLGORGUINA-------SANT FELIU DE GUIXOLS          83 KM      GR 92

ETAPA 6ª                    SANT FELIU DE GUIXOLS--------L'ESCALA                     82 KM      GR 92

ETAPA 7ª                    L'ESCALA-------------------PORTBOU                                86 KM      GR 92

Diccionario running

ESTOY MUY MAL: Esto quiere decir que, estoy bien, no quiero decirlo para quitarme presión y por si sale mal la carrera, además si puedo te voy a machacar.


NO HE ENTRENADO NADA: He entrenado en vez de 7 días 6 y el séptimo he estado 2 horas haciendo pesas, técnica y estiramientos.

TE VEO FINO: Macho… creo que me vas a sacar los umbrales.

SEGUID VOSOTROS, QUE ME HE NOTADO UN PEQUEÑO TIRÓN (O TENGO FLATO): Dios, que ritmos lleváis, cabrones, estoy agotado!!

NO PODÍA DARTE UN RELEVO: Iba tan a gustillo detrás tuyo protegiéndome del viento que me he dicho… que se canse y te gano al final…

ME ACERCARÉ A ESA CARRERA A VER: A ver el nivel que hay y si es muy alto paso de correrla y me voy a otra de menos calidad a ganarla, porque no me gusta que me mojen la oreja.

VAS BIEN? (EN CARRERA): Como me respondas que no, prepárate al hachazo que te voy a pegar, como me digas que si, me voy a preocupar, pero como no digas nada, te saco los ojos…

HE IDO TRANQUILO, SIN FORZAR: Frase muy utilizada por aquellos a los que has machacado jeje.

ESTOY LESIONADO-TENGO MUCHO TRABAJO:Estoy pasado de forma, no ando “ni patras” y quiero recuperar bien para cuando vuelva machacaros, pero a mi no me zurráis unos mantas como vosotros.

AYER NO PUDE DORMIR BIEN: me eche una siesta de pijama y orinal de cuatro horas, luego me fui a la cama a las diez, y claro, hasta las diez y media no me quede dormido… (en total el día antes de la carrera solo he dormido 11 horas)

VEN CON NOSOTROS, QUE VAMOS A IR DESPACIO: Y una mierda!!!!!!!!! Si algún conocido te dice esta frase, y no te sientes capaz de meterte tralla buena, mejor que deniegues la oferta

Quina fama m'he guanyat....

Ahir vaig aprofitar que el meu pare havia de deixar un material a Móra d'Ebre per anar amb ell fins al Pont de Benifallet. Allí li vaig dir que jo em quedava, que la resta ja ho faria corrent, tirant cap a Roquetes pel Coll de Som, Tivenys, Bítem, Tortosa i casa.
Em van sortir 30 km fins a casa. Bon entreno mental.
La cosa és que tinc una anècdota molt bona, ja que un senyor em va donar "vida mental" un grapat de km: us explico.
Pujava pel Coll de Som direcció Tivenys i baixava una bicicleta que em saluda, adeu, i jo adeu. El més bo és que aquest ciclista, vaig calcular que va arribar a Benifallet, i al tornar em va trobar arribant a Tivenys, es va posar al meu costat i em va preguntar:
- "D'on vens?"
- "D'1km passat benifallet" li vaig respondre
- " I ara has de tornar?"
- "No, vaig cap a Roquetes" li vaig dir
-  "Collons! si faràs una marató, no seràs per casualitat Giné?"
- "Sí, sóc Albert Giné. Per què?
- "ahhhhhh! me'n vaig que si no seré jo el que faré tard, tu ja estàs acostumat a tot això. Adéu"

Vaig estar uns km que no pensava altra cosa, serà possible? però quina fama m'he guanyat? en fi més val guanyar-te este tipo de fama que un altra...

Necesiteu canviar de llocs! ajuda als dies dolents.

Son molts els dies que tenim dolents, aquells que no ens apeteix sortir a entrenar per mil coses, mal dia, fàtiga etc.
A més si li sumem que pensem on hem d'anar a entrenar, (llocs habituals) que sempre fem, es llavors quan encara costs més, sabem per on hem d'anar i tornar i el cap es bloqueja i molts cops podem inclús desistir i no entrenar, tot per saber milimetricament el recorregut de l'entrenament.
Doncs us vaig a donar una alternativa que a mi m'ajuda moltissim, quan realment us pase això agafeu el cotxe i marxeu 30 km en una direcció o un altra, pareu el cotxe al costat d'un cami o carretera i....començeu a descobrir una nova ruta, tot us serà nou i diferent, distret i de repent haureu complit amb l'entrenament, clar estar que al acabar us sentireu contents amb vatros mateixos.

Volta a Catalunya

Bueno després d'uns mesos de competicions ha arribat l'hora de començar a preparar ja a fons el repte del 2011:  la Volta a Catalunya. Aquests dies aniré penjant les etapes i informant-vos de tot, són moltes les coses a fer, però amb tot el suport que estic rebent fa que un tire sempre avant.
Pel que fa al tema solidari, el lloc de recollida dels aliments serà el pavelló municipal de Roquetes, hi podeu anar totes les tardes de dilluns a divendres de 5 de la tarde a 10 de la nit, heu preguntar per l'encarregat que no és altre que l'amic Ivan.
Ara tocarà entrenar moltíssim, deixaré de part les competicions, valorant només els km per poder fer front al repte.

Miravet, una cursa excel.lent

Ja sabia jo que a Miravet es lluirien amb la cursa... doncs sí, per mi ha sigut la millor cursa fins el moment. Espero que en este comentari no es moleste ningú, perquè el nivell d'organització ha sigut altíssim a totes les altres. 

 Mentre corria he pogut imaginar-me el que han hagut de treballar aquella gent per llimpiar tots els corriols i senders per a què ningú de natros arribés amb les cames rascades. La senyalització més que de sobra,  destacar l'animació (jajaja encara ric ara quan a un avituallament un noi disfressat m'ha fet tocar-li les tetes, quin catxondeo portaven, què bons!) i sobretot, el lloc: Miravet, quina passada córrer amb aquells paisatges, quin goig. Per tant, per tot això i també pels regals i la festa de l'arribada per mi ha estat la millor. Felicitats nois, l'any vinent tindreu encara més problemes amb les inscripcions.

Pel que fa a mi no sé què dir, ja que no té molt sentit. Estic molt costipat, xafat i amb poc ànim per afrontar la cursa, però el resultat ha dit el contrari. No sé què penseu, però us puc assegurar que avui he patit molt i he tingut un molt mal dia, clar quan miro el resultat m'ho compensa tot. Ara toca passar una altra vegada pel metge i crec que em tocarà pendre'm antibiòtic, per tant, això encara m'acabarà de xafar del tot, però el problema és que no puc passar més temps així.

L'anècdota del dia ha sigut lo pernil que he trobat penjat dalt d'un arbre al km 11 i que m'he pensat més de dos cops en parar a agafar-lo, però estava tant fotut que pensava que amb uns kg de més de pes no arribaria i l'he deixat perquè algú el mereixeria més que jo.

Pel que fa a Tere avui no estava gens motivada,  no volia córrer la cursa i pensava fer la marxa però al final i també pensant amb els punts que aportaria a l'equip s'ha decidit i l'ha fet acabant 13ª de la general de les dones, sort que no volia córrer i que no estava motivada.....

Real com la vida mateixa

Este video es espectacular, val la pena pedre 5 minuts, et fa ser consistent amb el que fem per aconseguir els nostres proposits.

Quin canvi....

Encara recordo l'any 2009 quan vaig participar a la 1ª edició de la cursa de la Cameta Coixa, aquell bon ambient anava encaminat cap a l'èxit. Doncs sí així ha sigut, ja que dos anys després la gent ha embogit per poder-hi participar. Per un banda, degut al creixement que ha tingut l'esport de les curses de muntanya i per l'altra pel bon fer dels organitzadors.

Dissabte passat parlant amb els organitzadors em deien que si estaven arribant als 600 inscrits!!!! però això és possible?

On anirem a parar? En fi, com els hi deia, millor que a la muntanya no s'hi està enlloc....

Miravet es vestirà de gala i gaudirà de l'esport, esperem que tothom sapigue valorar l'esforç que esta gent esta fent per oferir-mos un gran espectacle.

Sort i molts ànims. Sé que serà un espectacle i felicitats per endavant per l'èxit.

Molt bo

La marató de la via verda ( 42.196 mts)

Després de tres dies sense entrenar a una persona com jo no se'l pot aguantar més, ja que penso amb tot el que he de fer i em cau el món a sobre.
Doncs sí, una bronquitis em té preocupat de collons, no acabo de trobar-me be i estic "xafat" amb males però males sensacions.
Avui ja no podia passar sense anar a entrenar i li he dit a la dona que sortia un ratet a rodar per la via verda i que tornaria ràpid cap a casa a "covar" el costipat. Mai més lluny de la realitat, he començat a fer km i de cop i volta estava ja passant informació al cervell, dient-li:
-que no faré la volta per Benifallet?
-que no faré una marató per la via verda? mare..........ja l'he liat!
Doncs sí, al final he arribat passat el  km  2 de l'estació de Benifallet i quan portava 21.098 mts he voltat i cap a casa. Fins allí m'havia costat 1h 40 min 20 seg tranquilet, i a la tornada veient que es feia tard he pujat un poquet el ritme arrivant a casa amb 3h 14 min 30 segons a 4.38 el km. Estic content per l'entrenament però ara estic sota mínims, ja que la bronquitis no ha millorat gens per dir-ho lo més fi possible. Esta tarde no surto de casa per a res!!!

Mireu això

Mireu això, medita-ho, pensa amb l'obra que fas, et sentiràs be, si algú ho vol fer jo l'acompanyo, ja te un company, tot per una bona causa.

Gran cursa del frare

Avui hem anat a córrer la cursa del frare, a Ginestar, una cursa de 22 km amb una organització perfecta.
Avui m'han sorprès varies coses que ara vos explico.
M'ha sorprès vore tanta gent per tot el circuit i molts voluntaris jovenets que animaven a tothom. Molt bé nois, felicitats! Un diumenge molt diferent als altres, però...què millor que ajudar al vostre poble?
Sobre la inscripció, repleta no hi cabia ningú més, al final 269 inscrits i algun problemilla amb alguna inscripció d'última hora, ja que és molta la gent que s'ha quedat sense poder fer-la i en canvi altres... no és una crítica, però m'agrada la igualtat, ja que per mi tots som persones.
Sobre la cursa tot perfecte (i dic TOT), he arribat a meta amb 3ª posició molt content, però llavors m'he sorprès quan molta gent em preguntava:
- "Com t'ha anat?"
- "Molt bé"
- "Quin has quedat? "
- "3r"
- "I què t'ha passat?"
- "Lo què? No m'ha passat res, he anat a tope i dos corredors m'han superat. Han sigut millors que jo."
M'ha paregut com si quan un no guanya és que li passa algo. No, no és així, jo vaig a competir i si competint guanyo, genial. Guanyar és una sensació increïble que crec que almenys un cop a la vida tothom hauria d'experimentar. Ara bé, si competint i donant-ho tot, acabo x d'una cursa, no hi ha excuses, les persones del davant han sigut millors, llavors és quan se'ls hi ha de donar l'enhorabona.SIGUEM HONRATS!!!
No s'han de treure mèrits als altres buscant excuses, no és just.
L'altra cosa que m'ha sorprès ha sigut molt curiosa, encara al.lucino ara. Resulta que quan he acabat la cursa he anat a rebre a la meva dona i a l'arribar a l'últim avituallament he parat a omplir una botelleta d'aigua i no sé com miro i veig unes xuxeries. Déu meu pos quantes coses bones mos perdem per no parar als avituallaments??? M'he menjat, amb el permís d'aquelles simpàtiques voluntàries, 2 calamarets i m'he dit: paro de menjar perquè si no agafo una cadira i me quedo aquí
He tirat un troç més a dins i he vist a Tere que anava amb lo manso, el rei de mansos, he pensat que anava bé si anava amb ell. Entre el manso i jo que no callàvem i ella per no sentir-nos més, ha fet un final de cursa boníssim, al final 8ª fèmina de la general, bé molt bé!

Esperem poder repetir l'any vinent perquè ens hem sentit molt ben tractats. Felicitats Ginestar i felicitats cursa del Frare!

Jo penso com ell

Com m'ha agradat este vídeo, ja que és una història i unes idees molt semblants a les meves, m'agrada que hi hagi gent que pense així.
Ojala sempre tinguem un pensament per als altres. Quan faig un repte sempre miro la motivació que tinc per aconseguir-lo, la solidaritat m'ajuda moltíssim, quan et marques un repte sempre surten dubtes, però quan involucres un gest solidari llavors els dubtes s'acaben, ja que tens que fer-ho sí o sí, no pots defraudar a la gent que tant ho necessita i ho està esperant.
El resultat no importa és simplement aconseguir-ho, si mai voleu fer-ne una de grossa busqueu una motivació enorme així les posibilitats d'èxit augmenten.

Video arribada Granollers 2011

http://www.corriendovoy.com/video.php?id=333&video=23227

Diumenge a Ginestar

Diumenge es cel.lebra la 3 cursa del Circuit Terres de l'Ebre i la Tere i jo allí estarem., la gent de Ginestar deu estar a punt per donar el tret de sortida.

Un altre cop s'han esgotat les inscripcions (250 participants) i amics meus s'han quedat sense poder-hi anar perquè ja no hi han places.

Èxit assegurat! Esperem tenir un bon dia i desitjar-los molta sort amb tot.

Fins diumenge!!!

No tenim dret a queixar-mos

Sempre dic que som molt privilegiats, hi ha gent que pagaria per tenir una mil·lèsima part del que natros tenim, valorem-ho i si podeu ajudar als altres no ho dubteu, mai us sentireu millor!

No ha pogut ser

Avui era la mitja marató de Granollers i fins allí ens hem desplaçat amb el cotxe de Perales.
Eren les 6h 26 min del mati quan la puntualissima Elena ja m'estava trucant al movil per si m'havia adormit, haviem quedat a les 6h 25 vaja que la cosa avui aniria d'un minut........
Hem tingut un bon viatge, cadascú comentant el seus proposits sobre la mitja.
Al arribar ens hem trobat a la resta de companys de la Uec i de la Joca i després de comentar i tirar 4 fotos ens hem despedit i desitjat sort.
 Silvia ( la dona de Perales ) avui debutava en mitja marató i la veritat es que l'ha bordat ja que ha aconseguit el seu proposit d'acabar i ha més amb bones sensacions, Perales com no al seu costat ha sigut un bon suport.
Elena que de tant d'anar amb Isa se li han apegat algunes coses com per exemple "me fa mal aqui, allí també" però a l'hora de la veritat 1h 39 min increible! clar quan ha arribat m'ha dit :
-he anat molt comoda, he anat molt comoda, la mare que la va parir......
Bueno i jo que volia millorar la meva marca 1h17:35 pues que no ha pogut ser, perquè? perque no podia més, aixi de senzill.
He volgut sortir al costat de Ferran però al km 5 he vist que podia ser perillós hi he decidit afluixar un poc, al km 10 Ferran hem portava uns 20seg però les meves sensacions no eren del tot bones, fins allí el meu ritme mig era de 3.42 massa ràpid! ja que no m'ha deixat correr tot el be que jo hagues volgut de tornada cap a Granollers, però no m'he deixat en cap moment ja que mirant les referencies veia que la posibilitat de fer marca estava allí, a tope em deia a mi mateix, al final per 17 seg no he pogut ser i millorar la meva marca tindrà que esperar.
El meu temps final 1h17:52 a 3.40 el km.
La progressió de Ferran bonissima, al final m'esperava a la meta amb el seu crono de 1h16:....moltes felicitats, estas realment molt fort.

Arribada de la mitja marató de Granollers 2010

http://www.corriendovoy.com/video.php?id=146&video=11310

Cada cop em trobo millor

Abans de la sortida l'any passat a Granollers, aqui va debutar Tere.

Avui he fet un bon entrenament ( 20km ) acompanyat per Ivan, hem sortit a rodar direcció a l'estadi. Volia fer un petit test per a diumenge a la mitja de Granollers i la veritat és que el resultat ha estat satisfactori.
Es tractava de fer 10 km alternant 1km a 3.25 i un altre a 4.25 i així ho he fet. Quan he pogut comprovar que a 4.25 recuperava, m'he posat molt content, però l'entrenament s'ha fet molt dur.
 Ivan anava rodant per l'altre carril, ja que m'ha dit que aquella no era la seva guerra.
A l'acabar hem seguit rodant fins completar l'entrenament.
Estic preparat per a Granollers 8500 inscrits, quina passada!

A Granollers intentaré seguir a Ferran....si puc

No, no estic boig, però per provar......
Avui he pensat que podria provar de seguir a Ferran de Torres a la mitja de Granollers, ja que com a corredor experimentat i disciplinat (de menos a més) és un bon referent per a mi.
Sé que esta no és la meva guerra, però sempre l'he admirat i respectat i m'apeteix córrer al seu costat, sempre i quan no sigue una mòlestia. Si veig que no pot ser anar al seu ritme afluixaré, i ja ens saludarem a la linea d'arribada.
Avui que m'he passat per la seva pàgina http://nocorriguesmassa.blogspot.com/ he llegit l'entrada que va publicar de la mitja de Terrassa i m'ha impactat molt. Quin esperit de superació! Sí senyor! ja dic jo que aquell que vol.........
Ferran, molts ànims amb la preparació de la marató que Boston serà la resposta a tots estos sacrificis.

Ivan Garcia Maigí: d'un bon amic a un gran amic.

Ha arribat el dia, ja que feia temps que t'hagués tingut que arribar, però....ja saps, els que més prop tens a voegades es queden per un altre dia.
Els que coneixeu a Ivan sabeu que és un amic lleial, dels que treballa sempre per ajudar als altres, sense buscar una recompensa a canvi, així són els veritables amics.
A Ivan el coneixo de l'època de l'escola. Allí recordo que sent un any més petit, i després d'anar junts 2 anys, no li vaig poder seguir el ritme i va acabar abans que jo, ja,ja, em va superar!
Bueno són moltes les coses que li he d'agrair però hi ha varies que les voldria destacar:
 Una és, sense dubte, l'incondicional suport que sempre m'ha donat: SEMPRE! Quan preparava Sables ell sempre estava al meu costat, aquells entrenaments eren durs i la seva companyia ajudava molt, inclús penso que ell també l'hagués pogut fer perquè m'acompanyava sempre.
L'altre és que gràcies a ell, i ho reitero perquè la gent ho sapigue, avui i penso que per a molts anys tenim a Roquetes una cursa formidable: EL KM VERTICAL DE ROQUETES. Ell va ser el que va tenir l'idea el primer any de fer una cursa a Roquetes i amb l'ajuda d'altres amics i meva la vam tirar endavant. Però la d'aquest any ha sigut també gràcies a ell, per la desició en fer-ne una de grossa i per portar el nom de Roquetes a tots els indrets de Catalunya. BRAVO! A partir d'ara crec que serà tot més fàcil per mig del club del poble: la Joca Trail Roquetes per fer d'esta cursa algo sonat.
També dir que com a corredor cada dia ho fa millor, els resultats això diuen i jo l'animo a seguir, amb paciència i sacrifici els resultats surten. Encara recordo els primers entrenaments junts...això no ho posaré, tranquil! ja,ja.
Res més, noto que després d'este escrit em sento millor, crec que te'l devia i de feia temps. Gràcies per tot amic.

Pd: no canvies el teu bon humor i les teves brometes, ja que et fan diferent.