I jo no volia córrer.....però va sonar el telèfon, riiiing, riiiiing. Era Karim preguntant si faria l'ultra trail de Xerta. Llavors se'm van plantejar dos dubtes:
1) Fer només l'última etapa a muerte, ja que era puntuable per al circuit .
2) Posar-me el dorsal 3 dies, portant-me bé i fent-ho amb ritme d'entrenament i així em serviria com a preparació per la volta a Catalunya.
I al final........ versió 2 correcta però amb ritme equivocat.
Vaig a explicar-vos el viscut (penseu que 3 dies donen per molt per dir el que m'ha semblat l'UT de les fonts).
Arribo divendres a recollir el dorsal i sorpresaaaa...tinc el dorsal número 1!!! Collons, ja començen a posar-mos pressió vaig pensar en un primer moment. Però bueno, no passa res l'1 és un numero bonic, res més.
Primera etapa: donen la sortida i en un tres i no res ens quedem tres, mareeeee ja l'hem liat un altre cop, però com puc ser tant competitiu??? Van passant els km i els tres a ritme de galgo, ens presentem a Xerta. Allí disputem un sprint que pareixia que estàvem fent els 100mts llisos, d'on surto vencedor i primer líder. Llavors ja només pensava en l'endemà.
Segona etapa: duríssima. Per motius varis només vaig dormir 3 hores, un greu error. L'etapa va ser molt bonica, excel·lent diria i al final dels 54 km vaig ocupar un 3r lloc de la general només darrera del vasc, Iker, (està fet d'un altra pasta) i del que ha resultat ser el vencedor absolut i mereixedor de l'ultra trail: Gerard Morales. Em va impressionar molt el meu germà, Javi, ja que va quedar 9è de l'etapa, està progressant a passos de gegant.
Tercera etapa: la clàssica cursa de les fonts, puntuable per al Circuit Terres de l'Ebre de Curses de Muntanya. Molts participants a esta etapa venien "fresquets", però la nostra guerra era un altra, natros volíem ser finishers, la qual cosa cosa al final hem aconseguit. He acabat 7º de la general de l'etapa i 2º de la general absoluta de l'ultra trail. Content, molt content, ara a vore si demà puc anar a entrenar...ja us contaré.
Voldria destacar els ultres que han sigut finishers de les Terres de l'Ebre homes i dones i varios en especial:
Leo: què bona ets collons! i si en saps de patir. Estàvem al podi i encara em preguntava si "aquella" l'havia guanyat, serà possible? li he dit: " Disfruta, que ets finisher".
Isa: en dos paraules m'ho has dit tot, t'ho recordo? a l'arribada m'has dit: "Sóc feliç per Leo". Què bonic i què bona companya ets!
Javi: poc a poc vas assomant el cap per allí davant, et queda menys per codejar-te amb els cracks perquè amb els bons ja ho fas.
Sobre la cursa quina passada, em quedo amb un record més que positiu, vaja currada que s'han fotut, de veritat que els xertolins sou admirables perquè si montar una cursa és difícil imagineus 3 curses en 2 dies i mig. Els cuiners pareixia que vols havien cedit de Villa Retiro. Ells també han fet l'ut de les fonts i ens han tractat com a casa. La barbaritat de col.laboradors que hi havia, pareixia que com si de crios ja jugaven a organitzar curses. La camiseta de finisher i el detall han estat triats amb carinyo.
Karim i companyia (que en sou molts) gràcies i mil gràcies per la vostra entrega i dedicació.
