miércoles, 22 de junio de 2011

La Volta a Catalunya continua

El que ha fet avui el meu germà, ni te preu, ni es podria pagar. Ell sap millor que ningú com he apostat per aquest repte, també sap que si he parat és perquè el dolor ja era del tot infernal, posava en perill altres coses i no em compensava. Ell ha sigut a la primera persona que he trucat i quan li he dit que parava m'ha dit:
- "No, no pots! has de seguir, això ja ho tens"
- "No puc, Javi, aquest dolor ja és preocupant, falta poc però ho deixo"
-" Això no es pot quedar així! Si vols pujo i l'acabo jo però no ho deixis, molta gent estàa detràs de tot això, pensa-ho i dis-me aligo, que per mi agafo el cotxe i pujo."
Ho he parlat amb la Tere, amb la meva mare, els sogres i hem dit que qui millor que ell per deixar aquest repte, ja que ara mateix és el repte de moltíssima gent.
Li he trucat al meu germà i li he dit que sí, que sigue ell el que posi el punt i final al repte, jo li faré d'assistència amb la Tere fins al final.
Hi ha persones que es preparen tota la vida per poder fer una marató, ell m'ha arribat després de 2h 30 min d'haver-li trucat amb la roba del treball i m'ha dit: "som-hi!"
Hem pujat fins al coll de Nargó i ha baixat fins a Ponts, un total de 41km amb 4 hores. I pensar que jo aquest matí n'havia fet 28 amb 5h 40 min.... En fi, entre els dos hem fet l'etapa.
Demà arribarem a Mollerussa, el meu germà ja dorm, la Tere farà tota l'etapa amb ell amb la bici, jo els faré d'assistència, què menos.....
El d'avui m'ajudarà amb un futur. Em quedo amb mil coses bones que han passat durant aquests dies i prompte ja no recordaré aquest 22 de juny.

PD només aquells que intenten fer el que pensen podràn saber si poden fer-ho.
PD L'equip de Paüls avui ha realitzat la jornada amb els dos germans, no volien que la vostra samarreta abandonés.
PD Els 30 km d'avui els he fet per Tere, qualsevol altre vos asseguro que no s'hagués arriscat en arrenca i jo per ella ho he fet.

24 comentarios:

Anónimo dijo...

Ànims Albert!!!

Has fet molt camí, has aconseguit moltes coses i el temps així ho demostrarà.

Punt i seguit, però lo volta a Catalunya continua, això es té que acabar!!

Enric.

Ragna dijo...

Moltes felicitats Albert! Sé que ho has donat tot i més. Al final has tingut sort: la sort de tenir un germà com Xavi!
Us envio molts ànims i un bon viatge de tornada a Roquetes!

Florenci dijo...

Molt ben dit Albert:
"... només aquells que intenten fer el que pensen podràn saber si poden fer-ho"
Crec que aquesta frase resumeix perfectament el que significa enfrontar-se a un repte. Només els valents ho intenten.
Tu ho has fet i ets un valent ... i molt més que això.
Molts ànims al teu germà i a la teva estimada Tere.

Trail Roquetes dijo...

ANIMS ALS DOS...
Abans era un repte, ara s' ha convertit en algo mes...

Ara que estan tant de moda els valors... potser a n' este raco de pais.. tenim algo que dir ....

Xavi, crack... Albert que dir!!!.. .Tere.. la millor i

CONTINUEM!!!!!!

Trail Roquetes dijo...

Xavi, fenomeno.. quan arribes a Roquetes para... no cal que tornes cap a dalt per arribar de nou al Coll de Nargo... jaja...

Anims

Caste dijo...

Realment sou collonuts, ADMIRACIÓ és el que sento per tot el que has fet i el que el teu germà farà per tu i per el teu gran repte. No et càpigue cap dubte de que el que has fet és tremendo i que has deixat una petjada imborrable a moltes persones, et puc assegurar que en mi ho has fet i que cada vegada que surto a córrer ho faig pensant en el teu esperit de sacrifici i la teva força mental. Una decisió molt encertada d'abandonar, no cal arriscar el teu futur fins a l'extrem, "The show must go on" company!!!
PD: les teves llàgrimes també ho han estat meves i de tots els que et seguim

Tara dijo...

Osties m'agafen ganes de plorar. Tinc enveja sana de la vostra familia. Per a tu Albert no tinc paraules, es complicat dir-te el que sento. Per a tu Xavi, m'agradaria molt voret l'ultim dia arribar a casa nostra com m'imagino. A vore si pots!! Aposto a que si. Anims.

AlbertB (OT) dijo...

Això continua Albert!! Ara la roda es massa gran per parar-la gràcies a tú! El Xavi continuarà la gesta fins acabar perque té el suport de tothom i sap lo important que és!! El dissabte tothom estarà allí per veure la gesta que aconseguireu entre els dos. Anims Giné's!!

Fran. dijo...

Eiiii!!! Venga va que això ja ho teniu!!!!! Si divendres soritu de Mollerussa intentaré passar a donar-vos ànims!! Quin recorregut fareu???

Animssss!!!!!

Francesc

Chasqui dijo...

Vinga, Albert i Xavi!
No esteu sols corrent, molta gent us acompanyem en esperit.
Sou molt GRANS.Ànims!

reyes dijo...

El que da y arriesga todo lo que tiene no se le puede pedir más, lo has intentado y has echo que todos lo vivamos contigo, eso es lo que cuenta, me hubiese gustado compartir contigo algun que otro kilómetro fisico porque en mente los he recorrido uno a uno. Ánimos y grácias por compartir tus retos con nosotros.

reyes dijo...

El que da y arriesga todo lo que tiene y es , no se le puede exigir más, grácias por compartir tus retos y tus experiencias con nosotros, me hubiese gustado compartir algun que otro kilómetro " fisico " contigo porque mentalmente los he compartido todos.Ánimos y a recuperarse. Besos

krusty dijo...

Potser no era com pensaves.
Potser no estàs acostumat a no realitzar los objectius.
Però només als qui ho intenten los hi poden passar estes coses.
Però t'asseguro, com ja estan dient tots, que aquí baix tens una multitud incalculable de seguidors, que ara més q mai, et fem costat.
A més, lo que has aconseguit ja és molt gran, lo teu repte, la teua solidaritat, lo teu objectiu altruista ja és de tots i s'està complint sobradament.
Ara només m'assusta pensar quin serà el repte per a traure't esta espineta ;)
Ànims Albert i Tere i endavant Javi!

fran dijo...

Aupa nois, Mollerrussa, Flix i casa !!! Què fàcil és dir que ja ho teniu aquí, però les ganes de veure-vos arribar al poble son massa corrent com per nadar-hi en contra !!! ÀNIMS, ÀNIMS I ÀNIMS !!!

I un txapó com una casa per Tere !!
Vinga pelats!! SOM-HHHHHHIIIII!!!

Anónimo dijo...

Això és admirable!Impresionant!sou genials! quina sort de tenir-vos un a l'altre! Ànims i molta molta força.Besets.
Monix

HEURA dijo...

Vinga nois!
Xavi, tu pots!
Albert, a recuperar! que la setmana que ve són festes!
Tere, força amb la bici! que Deu ni do!
Sou l'hòstia! Collonuts! Dignes d'admiració tots!
Una abraçada ben forta

JOAN d'O-T dijo...

S'ha perdut una batalla però no la guerra, ànims guerreus que ja ho tenim!!!!!

Maggie dijo...

Albert, el repte ja està aconseguit.
Em quedo amb el gran esforç que has fet durant l'entrenament, amb el dels dies de la ruta i amb la dura decissió de plegar. Però sobretot, em quedo amb els grans valors que teniu a la vostra família. Tu, Tere, Xavi, ta mare, els sogres...sou un gran exemple de família unida per a la societat actual.

Molts ànims!!

Anónimo dijo...

Albert, tant tú com el teu germà sou un exemple a seguir per a molta gent. Des del Club Fondistes Rapitencs us animem de tot cor per a poder acabar aquest repte sobrehumà. Els valors que esteu demostrant haurien de ser assignatura obligatòria per a tots els col·legis.

Molts ànims, que d'on sou ja es veu Roquetes!!!!!!!!!


David de La Ràpita.

Iolanda, quin calvari dijo...

Felicitats familia, això ja està gola avall! I és igual les formes, l´important és l´objectiu!!El teu repte era d´admirar, i la passió que hi heu posat tots... és impressionant!!De tot cor, moltes felicitats!!!
Tu ets un crack, i la familia un mega crack!!No perdeu mai la il.lusió, que la volta ja s´acaba!

Anónimo dijo...

Estima, aprecia, estima, aprecia, aquesta crec que es la sensació que despren tot aquest moviment que has aconseguit tu i totes les persones que estan al teu costat en aquesta gesta, d'entrada personal, però finalment de tot un poble i les seves il·lussions.
Salut i endavant.
El Soci del Baix Penedès

joaquim dijo...

No fa falta dir més : admiració creixent per tot el que has fet, heu fet, fas, feu, i fareu. Moltes Felicitats per fer-nos sentir tant aprop d'aquest repte, i ànims que ja queda molt poc. Us esperem. Salut.

PÀMIES dijo...

Amb la meitat del que has fet ja ets un fora de sèrie. Tu et coneixes millor que ningú, i l'esforç i les ganes que hi has posat fan que la valoració sigui completament positiva, però el cos marca el límit, i cal pensar en el futur. El repte és considerable, molts ni ens ho plantejaríem mai...amb alguna llàgrima als ulls et dic:ENHORABONA!!!!

raul dijo...

Albert, Xavi,aixo esta fet enorabona proba conseguida,anims per tos el que esteu aqui lluitan,
Roquetes no dorm.

animmmms
el vostre vei Raul