Això ha passat a IDM

Tot té un per què .....Mourinho potser no ho creu així, ( els famosos porque? porque? ) però sí! tot passa per algo.
Abans de partir cap als Monegros una cosa tenia clara, cursa duríssima i havia de fer-la de menys a més, la resta ja vindrà sol, primer error! ja que vaig sortir amb cap de cursa fins el moment d'abandonar ( tercer control km42) Per què? jo sabia que este no era el plantejament, n'era concient, per què ho vaig fer? no ho sé.....busco la resposta i potser ha influit tot un poc: pressió ( corredor invitat ) camares de tv ( em van fer un reportatge i em feien un seguiment en cursa ) la gent ( tot el que es parlava abans de cursa ) comentaris ( mil i un, tots d'aquells que et fiquen de favorit abans de fer un sol km....) físicament penso que arribava bé ( però potser no per anar a 4.27 el km fins al km 30 ) massa ràpid! ...a una cursa que m'havia proposat anar a 6 el km d'un principi, massa coses inexplicables, no és això però la causa del meu abandonament, la causa principal van ser els adductors, per què es van emprenyar d'aquella manera? ja feia setmanes que anava a tractar-me els adductors a Tarragona i en massatges, sols dos dies abans de Monegros feia l'última sessió pareixia que estiguesen millor, això em va sembla a mi però....segon error! als 15 km un senyal en forma de molèstia em va voler dir on estaven ubicats exactament els adductors, cosa que jo sabia exactament però...molèsties, dolors, lo normal vaja! els dolors s'anaven accentuant conforme anaven passant els km fins arribar a no ser dolor, ja eren punxades molt fortes, estava al km 38 prop del 3r contol, allí el primer missatge del meu cap "no pots continuar!" que diu este ara.....vaig pensar.
No podia creure-ho, vaig ficar a treballar el cervell amb urgència, els sacrificis que havia fet, entrenaments, família, amics, club, organització, etc,etc, fins arribar al control.
Una volta allí em tranquilitzo, descanso bé, menjo i vaig hidratant-me, tot i això anava 4t sabia perfectament que estàvem en fase de calentament ( la cursa era de 114 km ) o sigue que be! A més, si no es fa 4t es fa el 40è que només acabar és tot un èxit, però falta el tercer error: la hidratació, penso que ho portava bé fins al moment que vaig adonar-me que només amb el 1.5 litres d'aigua que donaven no era suficient per arribar als controls que estaven repartits cada 12 a 15 km, la xafugor ens feia beure més. Llavors vaig beure les botelletes que donaven de 0.5 litres d'isostar a cada control, no sé si al mesclar-ho amb les meves sals van provocar-me ganes de treure, allí mateix al 3r control el primer cop......uffff, el cap que tornava a donar informacions dolentes al cervell, allò no pintava bé! però mentre el cervell dubtava al cor va fer arrancar les cames i vaig continuar, tres km més avant pujant un petit marge l'adductor va dir-me que prou, una punxada que va anar fins detràs al cul, una sensació que ja havia tingut abans d'anar a la marathon des sables, ja estava bé. Vaig parar de córrer, camino 2 km i veig que no podia continuar, em sento a una pedra i mentre estic reflexionant torno a treure, buuffff s'ha acabat!!! Tot té una explicació....a tot hi ha un per què.... no he de buscar cap classe d'excusa, són errors! no m'agraden les paraules ( es que, per que, si no fos, podia haver, etc ) he fallat!
No he perdut en cap moment la humilitat però hi ha coses que últimament m'han desbordat, jo sóc molt d'anar per casa.
El cap et pot portar cap a una victòria o cap a una derrota, però no ha tingut res a veure amb el meu resultat a IDM, no seria sincer en mi mateix si digués que ha sigut culpa del cap, si vaig anar es que estava bé!
Aquesta tarde agafaré la bici per desconnectar, sense tenir una ruta al cap, ara venen temps on serà la meva amiga, la meva confident.
Una lliçó més, sóc jove, últimament em toquen les lliçons més difícils, però són les que més t'ensenyen.
Voldria competir demà però desgraciadament no puc, quan torne ho faré amb més il•lusió que mai.
Vull felicitar a tots aquells que han acabat IDM, en especial a dos persones: Joan Estrada, gran resultat el que has fet, gràcies per fer el que altres no han pogut, felicitats! I a Valentí Miquel, t'ho mereixes noi, m'alegro molt per tu, vaig pensar com et sentiries.