Al sortir de casa no sabia cap on anar, no tenia una ruta, sols volia estar sol, tranquil, volia treure'm tots els per què? necesitava reflexionar.
Vaig mirar tot el meu voltant i de sobte vaig veure dos pals ( les antenes del cim de caro ) i...cap allí vaig! a més em recorda un gran moment.
Recordo que fa 3 anys també vaig anar a veure el cim de caro (aquell dia a peu) per meditar quina era la millor manera i forma de demanar-li de casar a la meva dona, d'aquell moment recordo que em va sortir com jo volia i com havia pensat des d'allí d'alt.
Era el moment de tornar a visitar-lo ara amb la bici, d'allí d'alt puc assegurar que les coses es veuen molt clares i et fa adonar del petit que es tot, Roquetes es veu petit i entre mig deu estar la nostra casa que ja no es veu i dintre estem natros, que petits som!!! i jo que devia pensar-me....?
Tinc clar que això m'ajudarà ja que vull apendre dels errors i el que tingue que ser serà!!
2 comentarios:
ei albert soc moises, les paraules per enimar-te ja te les ha dit molta gent estic segur que la seguent proposta o repte k faigues el resultat sera ben diferent a este. nomes volia dir k en lo k fas et tens k sentir alliberat, ja tenim prous problemes a la vida com per que el deport en sigue un altre, no et sentigues presionat pot ser un error, el deport el tenim k sentir com la nostra vàlvula d'escape no com un compromis ni de cara els altres i menys de cara a una marca. DISFRUTA com tu saps. estem amb tu
Ànims Albert que tot i que et vegis molt petit des de Caro ets MOLT GRAN!!!
Publicar un comentario