jueves, 5 de julio de 2012

La meva mare no abandona!

NO!!!! Encara no! pareix que la necessiten a altres llocs per donar classes de superació personal, de lluita, de plantar cara a la vida i se que seria o serà una gran profesora....però espereu-vos, encara no es el moment! encara estem aprenent d'ella, una lliçó més, quin descaro te.
A voltes em pregunten que a qui m'asemblo.....jo penso que a ella però em falta molt.
Moltes coses tenim en comú però n'hi ha una que...es molt bonica! "els reptes" ella te el repte de viure i jo tinc el repte de donar-li vida, es un repte difícil per ella i fàcil per mi, injust! però com la vida.
Ella lluita dia a dia contra tot, porta casi 3000 dies de cursa continua, un ultra durisim en dies bons i dies no tant bons, però lluitant! altres ho han deixat pel cami, ella aguanta, altres segur que ja donen lliçons a altres llocs però ella encara vol ensenyar-mos més coses, després ja decidirà! deu meu, com pot ser tant forta?
El meu repte es més fàcil, donar-li vida! com? doncs microscopicament (sempre comparat amb el que fa ella) fen-la sentir orgullosa, feliç, contenta, que no perdigue mai allò que jo tampoc he perdut, el somriure, l'alegria i que veigue que anem aprenent les seves lliços, que som bones persones i que lluitem per allò que volem.
Tothom qui més qui menys te problemes, si! treball, diners, familia, corren mals temps... però es part de la vida, on natros només estem de paso, si NOMÉS teniu estos problemes fiqueu-li imaginació, ganes, esperit de sacrifici, ilusió, vos asseguro que en sortireu, tard o pronte en sortireu, dependrà de la vostra intensitat, però si no teniu salud......
Disfruteu de la vida, aprofiteu-la, es curta ( màxim 100 anys ) i aquells que llegireu això molts ja n'heu complit un bon grapat, no perdeu el temps amb els problemetes...que no sigue massa tard!
Ara me'n vaig a IDM i segur que per poder-la acabar tindre que utilitzar alguna de les moltes lliçons que m'esta donant.

PD la meva mare per mi es millor que un entrenador personal.
PD espero que no estigueu tendres, al contrari més forts!
PD res de tristesa ni peneta, LLUITA! i com deia.....vamos a muerte

10 comentarios:

Trail Roquetes dijo...

Molt ben dit!! i escrit!!! Anims.

ximo dijo...

Han passat uns dies des de l'ultima actualització del bloc, però Albert, valia la pena esperar....Has deixat anar el cor debò debò....
Ja ho veu ta mare això ?

Sort als Monegros.

Anónimo dijo...

HOla Albert cada dia em sorprens més del bé que escrius i les coses més boniques que dius. Molts d'`anims!!!!!
LEO

Josep Mª,Ivette i Paula dijo...

Albert desde casa et podem dir que la teva mare es pot sentir sens dubte la mare més afortunada del món per tenir el fill que té!!ja que la teva manera de viure la vida i afrontar-la és gràcies a ella!tens un cor gegant i que es fa estimar i així ens ho demostres dia a dia!!!no canvïs mai!!
molts records "puça" i una abrçada molt gran a la mare i molta força per seguir lluitant!!
salut i km!

josep mª,Ivette i Paula dijo...

Albert desde casa et podem dir que la teva mare es pot sentir sens dubte la mare més afortunada del món per tenir el fill que té!!ja que la teva manera de viure la vida i afrontar-la és gràcies a ella!tens un cor gegant i que es fa estimar i així ens ho demostres dia a dia!!!no canvïs mai!!
molts records "puça" i una abrçada molt gran a la mare i molta força per seguir lluitant!!
salut i km!

Ebre Mushing dijo...

Albert, totes les mares son úniques, però la teua és molt especial: valenta, lluitadora, animada i, sobre tot exemplar.
Que continui aixi, i per aixo vosaltres heu de continuar sent tal com fins ara.
Endavant i felicitats.

Tintin dijo...

Estimat amic Albert, Beatriz, els nens i jo mateix nomes hem estat unes hores amb la teva mare, peró no fa falte gaire mes per veura el tipus de persona que es, bondadosa, generosa, treballadora, lluitadora, amable i tots els adjectius calificatius que positivament defineixen a una persona. I que tot aixó s'ha trasmes geneticament i potser hasta s'ha millorat i tot, encara que a tu no t'agradi reconeixer-ho i esperem de tot cor continuar abusan de la vostra generositat, jejeje
Una gran abraçada de Beatriz i meva i un gran petonet de Alexis i Rodri per a la teva mare i per a tu. Ens veiem a la IDM, (encara q abans pasis per la consulta).

anabel dijo...

lo de ta mare és de veritat un exemple ben gran a seguir, no rendir-te mai, una força de voluntat, al igual que el cor que té i que tingui forces és vital i admirable. això és una mare coratge i un gran exemple a seguir. molta força i sort en aquest repte, i tb per a aquesta mare meravellosa. AMUNT PUÇA

Pere (Ot) dijo...

Segueix així escrivint i competint amb el cor!
No conec la teva mare,però veient l'herència de cor i sentiments k t'ha transmes ha de ser una gran dona! Al igual k tu!

Salut,força i kms,
Pere
pd: Sort en la competició dl cap de setmsna

Albert Giné dijo...

Nois/es gràcies! Som forts igual q ella, una bona lliçó que hem aprés.