No ha pogut ser, he abandonat

Les coses vull pensar que sempre passen per alguna cosa, si analitzo tot el que ha passat puc dir que no tocava ser finisher de IDM, massa coses. Tot i això vaig arribar a la linea de sortida en una de les coses importants per a competir que estava intacta: físicament em trobava molt fort. El recolzament de tanta gent també feia pensar que tiraria, era una oportunitat per a mi, escalar a nivell esportiu...però no, estic trist, ja que sé que és culpa meua. La meva retirada ées per culpa de la lesió que ja vaig tenir a principi d'any, els adductors. Havia fet varies sessions últimament per reconduir el dolor i massatges però no ha fet l'efecte desitjat i el dolor ja anava en forma de punxades molt fortes. A més el fet de mesclarels líquids (donaven 0.5l isostar als controls) i no volia deixar de beure'l ja que per arribar a l'altre control era necessari han fet que em sentes mal i vomites continuament, massa coses! Si el meu cap a més no em respon.....cap a casa. Em sap molt de greu anava bé, tercer fins al km 42 però no era el dia. Organitzadors, Totti, Roger, amics, trail Roquetes, familia ho sento! sé que vatros direu que no passa res però per mi sí que passa. Totes les coses tenen un per què i es podrien evitar...... Miro el títol de l'entrada i em fan mal els ulls.