A la cursa d'Alfara no hi voldria faltar

Diumenge passat vaig tornar a córrer una cursa de muntanya a la Pobla de Massaluca, em feia falta, ja que molt temps fora d'aquest món em podria matar....jeje.
Aquesta setmana posterior a la cursa, he entrenat tots els dies i noto com vaig a millor, reduint pes i recuperant millor dia a dia.
He fet uns 100km i 5000 metres positius en 7 dies, no està malament per un que estava totalment parat. Sóc sabedor que els miracles a "Lourdes" i que amb una setmana de bons entrenaments no es pot aspirar a segons el que, però lluita i somriures en repartirem a parts iguals.
He fet el circuit de la cursa d'Allfara i... m'encanta! un "però" és no arribar amb un perfil i forma atlètica com la foto de dalt jeje, ja que llavors en cursa pateixes la meitat.
"Si puc i em deixen" ( tinc molts focs oberts ) estos dies seguiré entrenant i esperem poder participar i oferir el màxim dintre les nostres possibilitats.

La Pobla ha sigut testimoni del meu somriure

Ahir vaig tornar a correr una cursa, va ser a la Pobla de Massaluca, després de molt temps ( Horta Sant Joan ) i la veritat es que tot es igual, l'ambient, muntanyes, corredors, organitzadors, jo no però.....jeje.
Volia fer-la, ho necessitava! i amb els meus amics Guille i Eva emprenem el cami de la Pobla. Alli ens retrobarem amb els companys del club i fem la foto.

Deixem constancia de la nostra presencia per si de cas després no se'n entera ningú i amb un somriure ens dirigim cap a meta.
Surto lent, com sempre! o els altres molt rapits, per analitzar...poc a poc vaig atrapant corredors i això m'anima a seguir apretant, tenia clar que ho volia donar tot independentment del resultat i aixi seria una manera d'adonar-me tot el que he perdut amb este temps.
Al km 12 però va passar l'esperat que com no havia repostat ( falten moooolts km d'entrenament ) vaig entrar amb reserva i el pilot roig es va engegar jeje. A regular fins a meta! I així ho varem fer arribant 5º content, molt content!
Conclusions;
1/ doncs que estic molt lluny de cap de cursa però relativament aprop...no se com explicar.
2/ amb entrenament es pot arribar ........però es realment el que busco?
3/ ahir vaig disfrutar i jo només vull això.

El correr ha de ser la meva desconecció i no una presió més, al menys de moment...........jejje

Aportarem diversió a la Pobla de Massaluca

Diumenge tornaré a correr una cursa, aquest cop no faré de guia, ni de llebre, aquest cop seré un corredor lliure que anirà a correr al seu ritmet, a disfrutar i aportar tranquilitat i bon rotllo.
Com deia dies atràs no correré per un podi, correré per un somriure! a més correr per un podi se'm queda mooolt lluny ja que la gent entrena cada cop més i millor.

He donat el primer pas que era sortir a entrenar, aquest més de març he sortit 7 dies a correr contant UT de les Fonts, molt poc, si! però si penso que al mes de febrer vaig correr 0 dies...... pos he entrenat una barbaritat jeje.
Tinc ganes d'alliberar la ment ( no estar pendent de res ni ningú ) i també tinc ganes d'anar al meu ritme i veure la distancia que em separa de cap de cursa ( uns 10 minuts del guanyador ) esperem.....
Jo se que tot es entrenament, sacrificis, ment de ferro i saber sofrir en cursa el que passa es que ara no puc fer res de tot això, això si, ho canviaré per un somriure i un "ho he donat tot"
Fins diumenge!

UT DE LES FONTS, TORNA LA DIVERSIÓ!

                                                  Portàvem 119.9 km, es nota?


Molt de temps parat, massa! ara és el que ara toca, hi ha altres coses per les que lluitar, però ...com enyoro la muntanya!
Aquest cap de setmana he disfrutat i no poc ( altres no tant ) però jo no m'he tret el somriure de la boca.
Després de tant de temps sense veure muntanyes, l'alliberació que vaig sentir i notar no es pot pagar amb diners, vaig caminar i córrer com si aquell fos l'últim ultra que feia. A més a més, el fet de poder acompanyar a una amiga per aconseguir un objectiu em va aportar olvidar-me de tot allò que no fos ajudar-la, tampoc estava per moltes més coses...jeje
Vaig tenir unes sensacions que em van sorprendre, bones! pareixia un cotxe potent amb un xasis de siscents, ja que muscularment em falten 3000km i ara no tinc el temps per fer-los jeje.

La primera etapa:

 24 km i...em van fer mal! vaig arribar a casa i per poder adormir-me vaig pendre'm un iboprufè, la meva dona se me'n reia!
-vinc de la guerra! li vaig dir.
Però aquell dia vam clavar el temps que volíem fer 2h 05 min, què important seria esta etapa...
La nota negativa de l'etapa va ser l'abandonament per lesió del meu amic "blacky" (Gerard Morales) el guanyador de la 1ª edició de l'ut de les fonts i que s'havia quedat a dormir a casa nostra, una pena.

La segona etapa:

L'endemà "només" teniem 70 km i vaig aixecar-me amb un somriure pensant tot el que hi havia  per endavant. Estava decidit com mai però preparat com ningú, ja que jo no havia entrenat res de res.
Vam fer l'etapa dins de lo previst i Elena va millorar més de 20 minuts respecte l'any anterior, contents de com havia anat tot. Jo d'aquesta etapa he de dir que vaig passar-me menjant bocadillos, joder! i més al veure el que ha passat (als últims els hi van faltar) estaven tant bons....ho sento moltíssim. Quan vas ràpid no pares mai a menjar res, però em penso que a partir d'ara miraré el que hi ha ...tindré moderació!

La tercera etapa

Quedava l'última etapa i per endavant 26 km "durillos" però una volta de peu vaig dir-me:
-avui estic millor que ahir! i així de content me'n vaig cap a Xerta allí tot estava preparat per donar la sortida (vaig arribar quan només quedaven 10 minuts ) però amb les piles molt carregades d'alegria i d'optimisme ja que teníem feina per fer.
La cursa es va posar bonica i emocionant quan Elena no volia correr pujant..jeje i una competidora ( Judit ) li posava en perill el podi de l'ultra, la sort va ser que després d'analitzar-ho tot va reflexionar i es va a ficar a córrer, però llavors com una boja! Mare meva quina força amb.......anys ( no li he demanat permís per posar els anys ) però jo voldria córrer com ella a la seva edat, ho firmo ara! porteu el paper!
Al final i amb més tranquilitat del que pensàvem vam entrar amb un somriure.

Moltes coses han passat en estos tres dies però destacaré un parell.

1/ l'organització i tot el seu voluntariat, excelent! de 10! i segur que han tingut errors, però els ajudarem a millorar, jo per exemple sé com ajudar-los...
Recordo al km vertical de Roquetes que feia un fred de mil dimonis i no teníem aigua calenta.....pues ens van escalfar les orelles!
No fa molt em van dir que a Benifallet van donar la sortida quan encara no havien entrat tots al corralito...
Sí, tots podem fallar! i desgraciadament seguirem fallant, som humans.
Però lo dit, de 10! és molt difícil implicar tanta gent.

2/ I perquè es la meva salsa no vull deixar l'oportunitat de felicitar a Jaume Folguera, bufffff com va tenir que córrer l'animal! enhorabonaaaaaaa

Amics, companys i coneguts, disfruteu i gaudiu de la muntanya!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

I un mes i pico després....

Hola a tothom
 Perdoneu-me este temps on m'he despreocupat d'atendre aquest bloc on molta gent li servia per motivar, desconectar, emocionar, engrescar, etc però quan arriba una força major t'adones l'insignificant que pot arribar a ser tot això.
Molta gent sabrà tot el que m'ha passat i em passa però per aquells que no ho saben vull donar-los una explicació i disculpes per no haver-ho fet abans.
Una setmana abans d'emprendre el gran repte del 2013, el gr 99, la salut de la meva mare es va complicar molt i quan dic molt es molt...ara ja no pot aguantar cap tractament mes de quimioterapia, es a dir que estem esperant.....el dia que ens la treuran d'aquesta vida on tant ha lluitat per portar-la a un lloc on pugue ensenyar tot allò que ens ha ensenyat a nosaltres aqui, lluitar, lluitar i lluitar! d'això n'he après un rato d'ella...
No estem ni volem estar tristos, al contrari, hem d'estar orgullossos del que ha fet i fa i de com s'agafa a la vida fins l'últim dia, no hi han  paraules per descriure una força tant gran, només em diu que ja te ganes de veure-li la cara i coneixer el seu nét, el nostre fill ( Tere i Albert ) a POL! que naixerà en menys d'un mes.
Serà un repte! després de tota una vida de lluita ho mereix, però...déu dirà.
Jo n'estaré igual d'orgullós.
Pel que fa al running parat es poc! mai havia estat tant de temps sense fer esport, però com deia, qüestió de prioritats....no t'apeteix fer res només vols treballar, ajudar, aportar la felicitat que no hi ha, alegria!!!!la vida necessita optimisme i algú l'ha d'aportar.
Tot i això quan un amic/a et demana ajuda i el pots ajudar se li ha de prestar i això és el que faré aquest fin de setmana a l'ultra trail de les fonts ( 120 km ) Elena em va demanar d'acompanyar-la i això faré, si puc claro! si no, hi ha prou confiança per enviar-la a cagar!!!jeje però penso que puc ajudar-la.
No tenim mesura, després de tant de temps que millor que una de 120....i alegria per repartir!!!bye

                                                              Tornem a la muntanya!!!

Les xifres del gr 99

Ja està aqui aquesta nova aventura, nous reptes, com jo dic sempre. La vida em dona l'oportunitat de poder enfrontar-me a reptes tant bonics com aquest, el GR 99! fer tot el recorregut de l'ebre i transcorre tot el seu cami era una d'aquelles coses que sempre volia fer, ara m'arriva l'hora de fer-lo, disfrutar-lo i gaudir-lo, te que ser acollonant!

He passat uns dies fent números i perfilant les etapes però no ficaré avui vaig fins aqui i demà vaig fins allà, vull anar pas a pas i fins quan arribe, sense cronos, sense dorsal, sense presions, ho faré sol  amb una motxila de companyia de viatge, serà una manera d' alliberar la ment de tot i tots, aniré molt limitat i sense cap luxe, a part de la solidaritat fer el gr 99 a de servir-me per enfortir-me mentalment per a noves proves que ens ficarà la vida.

Els números del gr 99 seràn els seguents:

Dia de sortida    1 febrer
Lloc                    Fontibre
Etapes                15/16
Arribada             Riumar
Km                     987
desnivell +         8089
 

El dia 1 de febrer començaré el GR 99

Ja tinc decidit el dia de sortida d'esta nova aventura, fer tot el gr 99 ( recorregut de l'ebre ) i serà el proper dia 1 de febrer.

He escollit aquesta data per motius familiars, a mi m'hagués agradat més fer-lo a l'estiu però degut a la propera paternitat he hagut de canviar els plans.
Intentaré fer-ho amb 15 dies però no vull competir contra els km ni contra el temps i sí he d'utilitzar dos dies més doncs, dos dies més! vull desconectar de tot i disfrutar del camí.

El temps serà un "problemilla" per mi, ja que el fred no el porto gaire bée, l'altre contratemps serà que vaig amb una motxilla i prou i 15 dies amb una motxila i prou vol dir anar mol lleuger de roba i de tot en general.
Vull fer aquesta aventura per moltes raons, el seu encant, l'alliberar la ment del dia a dia i per ajudar en tot el que pugue en un acte solidari com és la lluita contra el cancer.
Volia fer aquest camí acompanyat per ISA ARASA I ELENA FERRERES però degut a les dates no podrà ser, elles són per mi especials i ho saben! i segur que un dia farem un repte junts per que almenys a mi em faria il·lusió compartir amb elles un repte pel molt que les admiro i aprecio.

Ara seguiré entrenant dur però sense competir en lloc, només pensant en arribar un dia a Riumar.

Sant Silvestre Roquetes

• Carretera de Jesús a Roquetes

• Apuntat i xala a la Cursa de Sant Silvestre!!! 17:00 - Cursa infantil 18:00 - Cursa Festa 2012 SI NO VOLS CÒRRER ELS 4,2 KM CAMINA EL TROS QUE VULGUES. Inscripciona a: - AquaRoquetes - Forn Carlos Ripollés ( Jesús ) - Bar Les Piscines ( Jesús ) - InterSport FEVI - ADAM Sport PREU 5 € i GRATIS ALS MENORS DE 12 ANYS. PREMIS - 1º, 2 º i 3º Masculí i Femení - Millor disfressa individual - Millor disfressa de grup - Regals per als petits DEMANA EL TEU GORRO DE PARE NOEL AMB EL DORSAL més info a: https://docs.google.com/file/d/0Bxh_sIlydIWtNTljX094SHp5REE/edit

---

La meva aportació a la marató de TV3

Dissabte a les 13hores començaven les 24 hores en relleus a la Ràpita, un acte per a recaudar diners per a la marató de TV3 on aquest any els beneficiaris eren els malalts de càncer, jo hi volia col.laborar! volia ajudar aportant el meu granet d'arena a esta iniciativa i des d'un primer moment vaig intentar fer tot el que vaig poder per difondre l'event ( radio, tv, reds socials,etc) i crec que l'event va ser un èxit ja que es van poder recaptar més de 1000 euros.
En aquest acte, a més, hi volia participar fent les 24 hores cosa que no vaig poder aconseguir, ja que des d'un primer moment uns dolors estomacals deguts a una passera que portava, i que ja m'havien deixat "empotrat" al llit durant la mateixa setmana, van fer que prengués la decisió de deixar-ho, abans però volia assegurar-me que el relleu estés cobert per la resta d'hores. Confirmat que era així, vaig parar després de 16h20 min 120km i 1200 desnivell + per mi va ser gratificant, ja que durant les hores i els km m'anava dient;
-"això va per tu" "i això per tu" "i este per ell" "i este per ella" i així tragava camí, molt gratificant, com deia...

Per altra banda els meus amics i companys d'equip TRAIL ROQUETES tambe van organitzar amb molt d'èxit una caminada i el resultat és aquest:

Avui, a la Caminada organitzada pel Trail Roquetes i la Lliga contra el càncer de les Terres de l' Ebre, hem recollit 1000 €. Més de 250 persones.

Els nens del Peketrail corrent amunt i avall com cabretes.

La Polícia Local a tots els creuaments.

Gent gran, joves, families... fent la caminada.

Moltes gràcies a tots per la col·laboració, diu molt de vatros!!!

Adjuntem fotos i cròniques de la trobada que ens ha portat a tocar del poble per paratges per molts desconeguts.

                                                                                                                                                                    Allí estaven la meva dona, el meu pare, la meva mare, el meu germà, la meva cunyada i el meu fillol, tots sumant per la causa!

Vull destacar que el nostre país ha demostrat que és molt solidari a l'haver recaudat tants diners, per sentir-se com em sento, ORGULLÓS!!

Gràcies per difondre sempre els meus reptes

 No vull deixar acabar l'any sense donar les gràcies a tots estos professionals de la radio i del periodisme, gràcies pel vostre recolzament continuo, sense la vostra difusió molta gent no seria sabedora dels meus reptes.
Hi ha vegades que em quedo sorprés al vore les noticies sobre mi mateix i jo no haver parlat amb vosaltres i em pregunto;
- D'on han tret tota aquesta l'informació? qui els ho ha donat?......molt professionals!

                                                                                       

Gràcies A TOT L'EQUIP del Diari Ebre de Tarragona i sobretot a Viky per la seva professionalitat i pel seu interés, al mon de l'esport i de la noticia falta gent com tu.

 

 Gràcies també a TOT L'EQUIP que formen L'EBRE per estar sempre al meu costat, molts cops em sorpreneu gratament al veure la vostra eficacia i els vostres coneixements de la noticia sense haver parlat amb mi.

 Gràcies a TOT L'EQUIP de MÉS EBRE i sobretot a Michel Viñas per la seva professionalitat i per tot el que dona a l'esport ebrenc mitjançant aquest diari i el seu programa de minut 91

 Gràcies a TOT L'EQUIP que forma RÀDIO TORTOSA per estar sempre al costat dels meus reptes i difondre'ls.

Gràcies a ANTENA CARO pel vostre recolzament i suport amb la meva persona i felicitar a Paco Tafalla i Antolí Ortiz per estos 25 anys!!

Quan vaig tornar de la Marató de Sables una pàgina vaig ocupar en aquest diari i no vull deixar d'agraïr-ho a la persona que ho va fer possible TOTTI moltes gràcies.

Gràcies a TOT L'EQUIP que forma CANAL 21 per estar sempre al meu costat difonen els meus reptes

PD sense tots vosaltres no seria possible saber que hi han coses que val la pena llegir o escoltar GRÀCIES.

Dissabte 24 hores corrent per la MARATÓ TV3

Aquest dissabte i diumenge a moltissims pobles i ciutats del nostre territori es faràn actes solidaris per recaudar fons per la marató de tv3 que aquest any aniràn destinats a la lliga contra el cancer, a Roquetes l'equip del Trail Roquetes ( el meu equip! ) ha portat a terme una molt bona iniciativa, una caminada, m'alegra vore que també a part de moltes coses som un equip solidari.

Em sap mal no estar al seu costat però aquest cop aniré a col.laborar amb un altre acte que es fa per la marató a St Carles de la Rapita, unes 24 hores en relleus on es pot anar corrent, caminant o amb bicicleta, intentarem fer-les corrent, les 24 hores! res de números, la questió es correr per una bona causa.

Javier Fran: la próxima maratón....de asfalto!

Hola amics.

Ahir vam aconseguir Javier, Xavi ( un amic que va voler viure en primera persona lo que és fer de guia a un invident a una marató de muntanya) i jo un altra fita molt bonica i difícil a la vegada: acabar la marató d'Ardenya!
En principi i segons Javier; "es fácil, los trece últimos km son pista..." ja,ja,ja vaja equivocat que anava i que em portava, ja que jo en cap moment sabia per on havíem d'anar o passar, no m'importava, ja que el meu objectiu era guiar-lo fins la meta sense importar-me res més.
Javier em deia que volia baixar de les 8 hores, este era el repte! però al km 27 i després d'enterar-nos del que quedava per meta ( tot sender tècnic per ell ) vam tenir que replantejar  l'objectiu, que ja no era altre que acabar la marató tot i que fora de temps, ja que l'organització donava també 8 hores de temps.
Aquest contratemps va ser un baixón moral per Javier, ja que es va esfonsar anímicament al saber tot el que quedava. I és aquí quan ha d'aparèixer el guia!! no només ha d'estar per guiar i per desxifrar-ho tot, sinó que la motivació i fer veure la part positiva de les coses també es fonamental en moments així i amb frases com aquestes vam fer-lo reaccionar ( Xavi també feia el seu paper de guia/motivador );

- "Javier si fuera fácil no tendría sentido"
- "Hemos hecho muchos sacrificios no podemos parar aquí"
- "Si no empezamos a correr no nos esperan ni para cenar!"

i ja en plan per fer-li sortir un somriure:

- "La próxima vez me invitas a hacer la maratón de Barcelona..."
- " I según Javier trece km de pista....cómo me has engañado!

Tot això i més coses van fer que el camí fins a meta fos un "passeig" però .....quedava encara l'última prova de foc, no podia ser tot tant bonic.
Resulta que teníem previst arribar sobre les 5 de la tarde o un poc més però no a les 18:35...i no portàvem frontal, és a dir, que vam arribar tres cecs a meta, no sols un, ja que no veiem el camí i jo per no preocupar-los, ja que Xavi tampoc veia res els hi deia:

-"Como que no veis las marcas, si son reflectantes!" i Xavi em responia:
-"no vos veig per on aneu"
Vaja tela!  Mentrestant Javier ni pio.....................
i després de 9h38 arribada al pavelló d'Ardenya on tots els voluntaris i gent de l'organització ens van rebre com a guanyadors, ens van tractat impressionant, la família, els amics, etc.
L'abraçada que ens vam donar els tres a l'arribada, és un moment que queda per natros i on algú/na la llagrimeta se li va escapar.

PD  Gràcies Javier Fran per totes estes classes de superació personal gratuïtes que m'has donat en aquestes proves que he tingut l'honor i privilegi d'haver pogut acompanyar-te.


PD Gràcies als amics que tinc escampats per arreu del territori! Portem del dimecres fora de casa i no hem passat per cap hotel però hem estat tractats millor i com a casa. Això es el millor del camí que fas durant la pràctica de l'esport.

Marató d'Ardenya i Marató de TV3 contra el càncer ( 24h )

Primer de tot aquest cap de setmana faré de guia a Javier Fran a la marató d'Ardenya, un nou repte, ja que la vol fer en menys de 8 hores!!! segons el meu pare no sap qui està més sonat dels dos....en fin.

No veig límit a este fenòmen, a l'invident Javier Fran i jo no aniré a posar-li, més bé al contrari, jo li dic que clar que sí que ho podem fer.

El que passa és que un dia fallarem i hem d'estar preparats, ja que això es un equip i no sol fallarà ell, però de moment anem disfrutant de les vivències.

Recordo que fa dos anys va tardar més de 14 hores per poder finalitzar la marató de l'Aneto i ara vol baixar de les 8 hores amb aquesta....que si teniu 5 minuts i mireu el video es per ficar-se les mans al cap.

Som-hiiiiiiiii!!!!!!

El cap de setmana següent a la marató d'Ardenya m'he compromès en fer les 24h de la "Marató de TV3" que faràn a Sant Carles de la Ràpita, aquest any el beneficiari serà la lluita contra el càncer i com involucrat que estic amb aquesta causa em passaré tot el dia amb moviment per ells.

Un bon volum per acabar l'any........ 

Compartim aquest repte!!!

Hola a tothom.
No em tremolaran els dits al escriure tot el que a continuació dire ja que veien tot el que ens esta caient i el que ens caurà val la pena ficar "fil a l'agulla".
Les curses de muntanya i moltes altres ( duatlons,triatlons,ultres, etc ) estàn creixent molt, tant que cada cap de setmana hi han 3 o 4 curses per anar-hi.....buffff, però la questió no es aquesta, la questió es que al final  no hi podrem participar, ja que hi han organitzadors que s'aprofiten d'això.
Se'm fa trist escoltar coses com ara; "no he vingut per què no tenia diners" o "està inscripció era massa cara, esperare a la propera cursa" o "m'agradaria fer el circuit però més impossible economicament" etc,etc.
Això es molt trist, vulguer i no poder.....i cada cop sento més comentaris com aquest! però penso que si es vol es pot sol.lucionar, al menys en part.....com?
Jo penso que alguns cops paguem un "peatge" molt elevat, a euro el km!! si, si es així, una cursa de 20 km de mitja 20 euros, una de 40 doncs 40 euros i ja no et conto si vols fer ultres, es a dir aquells corredors que fan curses de 100 o 200 km.....tenim els dies contats!!! jejeje ric per no fer un altra cosa.
Jo crec que tots els organitzadors de curses hem d'aconseguir aquest repte, el repte d'abaratir inscripcions! es fàcil dir això aqui al ordinador pensareu molts...si! rao us dono, però es una sol.lució per no pedre corredors.
Com més podem abaratir les inscripcions? ja que jo m'incloc com a organitzador/corredor seria tema camiseta que tenim armari ple.....i treballar dur entre tots! si a Masdenverge ho poden fer també ho podrem fer a altres llocs! i amb aquestes paraules no vull desmereixer Masdenverge com a poble, gent que aprecio i admiro per la cursa que fan i per tot, ja ho he dit molts cops, un exemple!
Hi hauran curses que es sentiràn més o menys identificades amb aquestes escrit però la meva finalitat es per a totes per igual.

EMPRENEM JUNTS AQUEST REPTE I NO DEIXESEM CORREDORS PEL CAMI, TOTS SOM IMPORTANTS

200.000 Visites! això vol dir que és un blog actiu

Quan arribes a estos números penses amb moltes coses però amb lo primer que penso es amb LLUIS GOMEZ, el barber de Roquetes, ell és la persona que em va dir que havia d'explicar tot el que feia i transmetre totes les meves vivències en un blog i gràcies a ell vaig "inaugurar" aquesta pàgina que avui arriba a les 200.000 visites.
El 24 de setembre de 2008 va ser el dia que va començar "BUSCANT NOUS REPTES" i aquí ho explico tot, el bo i dolent, victòries i derrotes, alegries i tristeses, reptes, etc, però sempre he intentat que aquest blog sigue una font de motivació per a la gent.
Vistos estos números em fa adonar que és molta la gent que algún cop ha visitat el blog, espero que pugue anar escrivint i si pot ser motivant a tota esta gent que fa que jo escrigue este blog.
GRÀCIES PER FER-LO POSSIBLE

Un dia per estar feliç.....

Dintre de l'onada de males noticies que ens envolta a tots ( qui més qui menos ....) sempre van be les bones noticies, el saber que l'embraç va molt be i el fet de saber el sexe del fill que esperem, serà home! ha fet que avui sigue un bon dia, bueno un GRAN dia!!
Quan no hi ha bones noticies, busca la manera de crear-les... i així ho estem fent, ara mateix això omplirà totes les tristeses que un pugue tenir.
POL,  així es dirà el nostre fill...les "males llengües" diuen que ha vingut per donar-me el relleu, jeje jo penso que no! primer li voldria ensenyar el cami, després ell decidirà el que fer, si continuar-lo o traçar-ne un de nou.

Falten 4 mesos per a que arribe però la felicitat ja fa temps que ens la dóna, el que sento ara es una felicitat enorme i una responabilitat superior a tot i nosaltres esperem estar a l'altura del que ve: un fill, POL.

Final d'un gran any

Aquest any era important per mi, ja que després de tota una vida defensant amb orgull la camiseta dels meus amics de la UEC Tortosa canviava "de samarreta" i em posava la del Trail Roquetes: l'equip del meu poble....
No és fàcil aconseguir les fites que et vas marcant durant una temporada, ja que a vegades som molt exigents i és relativament fàcil fallar, però la veritat és que en general estic molt satisfet, els sacrificis m'han compensat!!

La temporada va començar mot d'hora, ja que a l'abril tenia la primera gran prova: MARATHON DE SABLES i hi vaig poder fer un gran paper ( 15è i 2n espanyol ) per mi un dels èxits més importants.
Després he anat competint en les curses de les nostres terres, però ben aviat em vaig marcar un nou repte: ISOSTAR DESERT MARATHON i aquí em vaig fotre "de morros" quina decepció! Una varietat de coses m'envia amb un abandono cap a casa, vaig sacrificar moltes coses per esta cursa i vaig entrenar molt i....cap a casa! I si em va ajudar aquesta "derrota"!!! sempre diré que he après molt més d'una derrota que d'una victòria.

Una altra alegria va ser la NOCTURNA FREDES-PAÜLS anava preparat i li tenia ganes, ja que amb aquesta cursa vaig debutar al 2003 en llarga distància i tinc molts bons records, vaig guanyar amb  4H01MIN llàstima no baixar de les 4 hores, crec que tenia cames....

La temporada continuava però jo vaig "patir" un colapse mental, moltes coses passaven pels meus voltants i jo no estava per competir, però el fet de voler estar en tots els llocs per retornar moltes de les mostres de suport que molts em donen durant l'any, feia que corrigués curses sense il·lusió, això em va fer replantejar moltes coses, no disfrutava corrent, perill!!!

El fet de fer-li de guia a Javier Fran ( un invident ) en varios reptes descomunals, em va donar tot allò que havia perdut, em van retornar les ganes de córrer, de competir, de gaudir de nou de la muntanya i el que és més important: de valorar l'afortunats que som. Javier Fran ha sigut el millor mestre que he tingut mai, les seves lliçons de superació personal mai ningú me les podrà donar.

Ja per acabar l'any he corregut varies curses de per aquí les nostres terres i he disfrutat com un xiquet patejant-les. A més d'un altra gran notícia que és l'alegria de saber que serem pares.
En definitiva, UN GRAN ANY.

PD  he après molt de les "derrotes" molt!
PD gràcies a tothom pel recolzament que em doneu durant l'any
PD si no disfruteu amb el que feu, "reset" i a començar de nou
PD no perdeu mai la il·lusió de fer coses, recordeu que sou uns afortunats

RESULTATS TEMP 2012

15º Maraton des Sables (2º ESP)
10º Cursa de les 2 torres
9º Nocturneta de Xerta
7º Cursa del Frare
5º Cursa del vent
3º Marató de Motorland
3º Marató de la Fageda
2º Trail Rasquera-Tortosa
2º Nocturna Cursa dels Cocons
1º Duextrem Amposta
1º Nocturna Fredes-Pauls
1º Vandekames
1º Pujada al Puigcerver
4º Cursa Ulldecona
1º Cursa de muntanya la Serena
1º Cursa de Masdenverge
3º Cursa de les Roques

Diumenge a Horta de Sant Joan

Diumenge amb la cursa d'Horta de Sant Joan arriba el final del circuit terres de l'ebre de curses de muntanya, aquest any i degut a molts motius no he pogut fer tot el circuit i poder-lo competir com altres anys però a tot arreu no hi podem ser.... Pareix pel perfil que serà una cursa "dureta" on la climatologia pot jugar un paper important ja que si plou i les baixades estan perilloses aquells corredors que baixen millor tindràn algo a dir...

Jo personalment no l'he feta mai aquesta cursa i crec que te molt d'encant ja que pels llocs que passarem els conec d'haver fet entrenaments.

El regal de cumple son 35km

Fa anys que quan cel.lebro anys em proposo fer els mateixos km que anys faig, es ja una manera de fer-me un regal i de passo em demostro que estic ben "viu" que passarà d'aqui 30 anys ja no ho se, però la veritat es que durant el trajecte d'ahir ho vaig pensar....
Tambe em formulaba preguntes tipo:
-Però cal fer això el dia del meu aniversari?
- Sere gilipolles? qui em mana fer això?
Preguntes sense resposta.....es ja una tradició i la seguiré fent fins que un dia les cames em diguen NO

Avui toquen 35 km....

Cada any i més concretament el 20 de novembre de cada any, el dia del meu aniversari! faig els meus anys amb km, es la meva manera de cel.lebrar-ho...
Es a dir que avui faré 35 km, primer amb un dels premis que van donar-me la gent de Gandesa Un dinar per a dos persones al rest Ginebrals anirem a dinar amb la dona i després jo ja baixaré corrent, millor per a païr-lo.
Aquest fin de setmana he entrenat be, cada dia em vaig trobant millor i noto el progrés o sigue que endavant!! que hi ha molta feina per fer.

Setmana de càrrega i.....bé!

Aquesta setmana i després de la cursa de Gandesa van quedar-me bones sensacions, ho sigue que no hem afluixat gens! més be el contrari.....
Dimarts ja estava fent un entrenament dur i vaig respondre bé, es tractaba de fer 1km a 4.45 i un altre a 3.25 durant 10 km i vaig poder-ho fer, no sabia com aniria però si! abans uns km d'escalfament i després uns altres de recuperació, vaig poder-me demostrar que no he perdut tot el ritme....

                        Però després de fer series estàs més o menys aixi.....bufff ja no ho recordava

Dimecres entrenament suau, avui dijous vull anar a fer km pel port i aquest dissabte Cursa de Masdenverge http://www.masdenverge.cat/  entreu aquí si hi voleu anar, diumenge anire a fer la marxa del port i anar acumulant hores.
 Aquesta setmana serà ja la primera d'entrenament serio i començo a notar un petit canvi fisicament a millor.

Gandesa té unes muntanyes amb història

Ahir vaig anar a córrer per les muntanyes de Gandesa, sabia que la gent del CEGTA (Centre Excursionista Gandesa Terra Alta) ens farien una cursa bonica, ja que ells tenen les muntanyes per fer-la, i.... sí, no van defraudar-me!
Primer, però, havia de salvar un "match ball" per poder-hi participar, ja que el dia abans tenia una boda, bueno, bodorrio diria jo!!!
Vaig disfrutar de la boda però amb un pensament en aquelles muntanyes que tantes i tantes batalles han viscut, demà n'hi haurà un altra, pensava.
Arribo a casa i preparo la bossa per poder apurar l'endemà fins l'últim minut; una volta feta ja només quedava el poder aixecar-me.
Em desperto abans de que sone el despertador i enfilo el camí cap a Gandesa, allà m'esperava un gran dia.
Arriba l'hora de la sortida amb uns km per poder sortir del poble i ja cap a la serra de Pebrer, allí començo a fer camí  ja sol fins a meta, disfrutant per tots aquells magnífics paratges que em van oferir serra Cavalls, serra Pàndols, Puig Cavaller, etc. La cursa tenia els seus trams tècnics crestejant per dalt d'aquestes muntanyes on el fet d'estar el terreny banyat li posava un poquet de "salsa". Jo pujava a ritmet i baixava com un boig, sense coneixement, però sé que és on es fan les diferències.
Mirava els llocs estratègics d'on es lliuraven autèntiques batalles i em venien molts pensaments, aquelles trinxeres es conserven com si la guerra hagués sigut fa 4 dies!! QUANTA HISTÒRIA!
Després de 2h 22minuts em presento feliç i content a meta rebent un tracte exquisit i sabent que el meu nom formarà part de l'història d'una cursa de muntanya on amb els anys serà de les millors de les nostres terres.

Aquests reconeixements són molt millors que trofeus

Quan un amic et demana ajuda, presta-li! i més si es tracta d'una cosa tant senzilla com és aquest en cas, ja que només se'm demanava assistir-hi ...tot sigués com això! 

Va ser un plaer a més poder col.laborar amb vosaltres, encara hi ha gent solidària!! vosaltres en sou un clar exemple, felicitats per la fita aconseguida.

Si l'experiència vos ha aportat tot allò que buscàveu i mai torneu a repetir aquí tindreu un amic per donar-vos un cop de mà, gràcies pel tracte rebut i per les vostres paraules.
 

El passat divendres 26 d’octubre vam realitzar un acte a la Discoteca Vips de Calafell Platja, l’acte era la cloenda de la campanya Dóna’m ales en favor d’Unicef en motiu de la meva participació a la Ultra Cavalls del Vent i organitzat per l’associació esportiva Jo, Esportista Solidari. Van assistir una quinzena de persones que van realitzar aportacions econòmiques per Unicef i a les que vam agrair la seva generositat de forma pública.

Xavi Mitjans de SA, Jaume Valls i el "mendas"

 

Explicant als assistens l'experiència

Vam tenir la visita del corredor de Roquetes Albert Giné, un corredor que també va realitzar una donació per la causa. L’Albert té un extens currículum esportiu de nivell superior però el vaig convidar per una causa més gran que els seus èxits esportius, per les seves actuacions solidàries que em van servir per motivar-me a fer-ne jo, podria dir sens dubte que és la persona que m’ha fet germinar la llavor de la solidaritat en la meva persona i li he d’agrair profundament que m’acompanyés en aquest acte renunciant a coses seves personals que tenia aquell dia per fer-me costat. De l’Albert només puc dir coses bones, no el coneixia en persona però sóc un seguidor fidel del seu bloc http://albertgine.blogspot.com.es/, ja em semblava una excel·lent persona però després de poder compartir una estona sopant amb ell em confirmava les meves sospites, una gran persona en el tracte humà i que espero que es sentís bé amb la nostra companyia, ha estat un plaer Albert, aquí sempre seràs ben rebut.

Amb el Soci i l'Albert Giné

 

Fent un present a la persona que m'ha ajudat amb tot, Xavi Mitjans

I només ens quedava un pas, formalitzar amb Unicef el lliurament dels quasi 600 euros recaptats. Això es va produir ahir dilluns 6 de novembre vam anar el Jaume Valls, president de Jo, Esportista Solidari i jo mateix a les oficines d’Unicef a Tarragona. Ens vam reunir amb la Dolors Fontana i ens vam fer la fotografia oficial de la donació. Amb aquest senzill acte tanquem la campanya Dóna’m Ales amb la satisfacció de la feina ben feta, però obrirem noves campanyes i nous projectes....la solidaritat no pot parar!

 

Moltes gràcies a tots!!!

 

El proper repte.......GR99

El GR-99 es un antiguo camino recuperado por el Ministerio de Medio Ambiente en colaboración con la Confederación Hidrográfica del Ebro, que recorre el río Ebro desde su nacimiento en Fontibre (Cantabria) hasta su desembocadura en el Par Natural del Delta de l'Ebre (Tarragona).
El Camino del Ebro suma en total 1.260 kilómetros. Los casi cuatrocientos kilómetros que tiene de más con respecto a la longitud del río se debe a que el camino se ha desdoblado por ambas orillas en algunos tramos. El recorrido ha sido estructurado en 42 etapas con una longitud media de 23 kilómetros.

Una volta "recuperat" i molts us preguntareu, de què? Doncs una saturació de coses ( curses, el vulguer estar a mil llocs, familia, empresa, etc ) m'havien fet pedre interés per competir, mai motivació per fer coses.
Sou pocs els que heu notat algún canvi en mi però no han sigut els meus millors temps, ara però estic mooolt millor!
Després de l'injecció de moral i de superació personal que m'ha donat Javier Fran ( invident que jo li he fet de guia ) ja torno ha estar activat i molt activat! i crec que es hora de fer públic el proper repte que serà prontet ( voldria acavar-ho de parlar amb dos persones ) per decidir, al ser pares al abril m'ha fet replantejar els reptes, a partir d'ara hi haurà altres prioritats...

Això de 42 etapes però es "una llegenda" ja que no tinc més de 14 dies per fer-ho, no tinc més vacances! o sigue que sortirien un grapat de km més per dia jeje.

Per aquest repte he fet les agendes esportives ja que detràs de tot l'esportiu ha d'haver-hi lo solidari, el que m'estirarà per aconseguir-ho, el recaudat amb la venta de les agendes anirà destinat a la lliga contra el cancer de les terres de l'ebre i provincia de Tarragona, aquesta serà la meva motivació per poder acabar amb éxit aquest nou i dur repte.

Properament us aniré explicant tot ja que venen dies de molta intensitat.

Avui he tornat a xafar l'accelerador

Feia temps que, degut a un colapse mental, no tenia ganes de competir, havia de canviar coses ja que competir no m'aportava el que necessitava.
Els dies passaven i no trobava motivació fins que va arribar el "moment" (sempre apareix l'inspiració) i poder ser el guia d'un invident omplia totes les meves necessitats.
Han sigut només dos cursesi un mes entre l'una i l'altra però suficient per desconnectar de la competició i valorar altres fets i coses.
L'invident Javier Fran m'ha donat unes lliçons necessàries per adonar-me que tot no és competir i la competició, i també que hi ha coses molt boniques i també molt més gratificants que un simple podi.
Ara després d'un descans mental necessari m'ha vingut de gust tornar a córrer, xafar l'accelerador! i aquest diumenge he fet la cursa d'Ulldecona on m'he exigit dintre les meves posibilitats.
Al final de cursa arribàvem 3 corredors per disputar el 4t lloc de la cursa i no he volgut disputar, la feina ja estava feta, estava feliç de tornar a tenir ganes d'accelerar!
Amb unes setmanes de bon entrenament tornaríem a estar competint bé i això és una bona notícia, no pensava que estaria tant bé.
Ara veurem cap on peguem........

Mai et podré dir que no Javier Fran

Per aqui el tindré que guiar....per què el que està clar es que l'acompanyaré!
Ahir ja li vaig dir, mai li podre dir que No als seus somnis, jo sempre que pugue estaré al seu costat, no es un sacrifici per mi!! realment ell a mi també m'ajuda a millorar com a persona i em fa valorar més l'afortunat que sóc portar la vida que porto.
El proper repte amb ell serà la Marató d'Ardenya amb menys de 8 hores, 42 .2 km amb 1650 desnivell positiu pasan per llocs d'extrema dificultat com podreu veure al video, no cal que us digue el que penso....AVANT!!!!!