Ja surten complicacions per complir els objectius.

A la foto el novio i amic Ramon que juntament amb Nuria Solé la novia i amiga tindrán l'ultima paraula.

Aquet fin de setmana ha sigut un poc extrany, entre felicitat per que ja comenso ha entrenar i tristó pel que ara mateix ús contaré:



Resulta que a mi quan s'hem fica una cosa al cap soc d'aquelles persones que no renuncia al seu objectiu ( coste el que coste) ni que tingue que pagar un alt cost per a poguer-lo aconseguir, com es el cas d'aquest any amb l'utmb, que encara ara al cap d'un mes i pico no puc entrenar be. Dons resulta que ara fa un temps que porto l'idea de fer la cursa del llop, l'any passat inclús vaig estar molt a prop de fer-la però al final vaig apostar per UTMB i crec que després de tot vaig acertar, però hem vaig dir que si l'any vinent es feia la cursa del llop jo la prepararia be per poder-la afrontar i després de parlar amb Xavi ( l'entrenador ) i saber que es feia vaig decidir que el proper any este seria el meu gran objectiu.

La gran sorpresa m'ha vingut este fin de setmana que parlan-ho amb Tere ( la novia ) hem va dir que este dia teniem una boda i de les importants, es a dir d'uns amics de la colla i..........problemes per que la Tere ja m'ha dit que a la boda s'hi havia d'anar i jo penso que tambe però.... no vull renuncia al meu gran repte de l' any 2009.

Ja he comensat a tantejar els meus amics, se que els sera difícil d'entedre'm el que vull explicar-los i ells sempre tindran l'ultima paraula del desenllaç final, jo primer sempre hem fico a l'altra banda, hi ho entendria tot, ara mateix estic "tocat" perque se que nomes puc anar a un lloc i jo vull ser als dos.

Si realment no fos tant important per mi la cursa del llop ara mateix no estaria escrivint estes paraules, molt pronte sabre el desenllaç, buuffffffffff.