Resum d'un gran any

La primera de l'any a la Pobla Massaluca

Arribant a meta a la cursa del Llop

 
 
 
                                       Amb Marco Olmo a la marató des Sables

Amb els llops de la uec Tortosa

Roquetes sempre present

Les dones de casa

El millor dia de tots

Quina arribada vaig tenir a Roquetes! i això que estava plovent, ho recordaré sempre!

L'any 2010 ha sigut, per mi, el millor de la meva vida.
Tot va començar beé, quan al mes de febrer a la mitja marató de Granollers vaig fer marca personal: 1.17:35. Llavors, els dies d'entrenament eren molt durs, ja que Sables s'aproximava, 2 setmanes de cada mes passava de 200 km.
Al mes d'abril marxava cap al Sahara a fer la marató des Sables. El resultat no vull valorar-lo, ja que l'experiència ha sigut tant enrequidora que compta molt més que el resultat. Puc dir que aquesta cursa m'ha marcat!
Al tornar vaig poder fer una cosa que m'omplia més que qualsevol altra, donar tots els diners que vaig aconseguir per anar a Sables a la lluita contra el càncer, allò també ho guardo al meu cor.
Al mes de maig, i sense està recuperat, vaig voler fer la cursa del Reguers, ja que els organitzadors ho mereixien tot. Tot i anar bé, vaig patir molt.
Vaig voler recuperar bé i quan s'aproximava la cursa del llop vaig decidir-me a fer-la de nou, vaja barbaritat! però tot i el nivell que hi havia, vaig poder sortir victoriós, aquesta cursa em va a mida.
Després de totes estes curses , vaig voler fer la nocturna però el cos ja va dir prou i arribant a Caro vaig veure que havia de parar i així ho vaig fer.
Després tocava centrar-se amb la boda, els preparatius, etc ja que al setembre passava per la vicaria i havíem d'estar a l'altura i .....crec que hi vam estar, quin dia, indescriptible! Era el millor colofón al millor any de la meva vida.
El viatge de novios,  Nova Zelanda, també és per destacar, ja que vam estar 4 setmanes, perduts entre aquella autèntica naturalesa: al·lucinant.
Després vaig estar ajudant per aconseguir fer el que marcarà una fita important dins del món de les curses: el km vertical de Roquetes. Vaja passada!
Ara que ja estem acabant l'any i ja tenim el cap amb el 2011 penso que és bonic tornar-ho a recordar.QUIN ANY!

Any 2010

2º cursa curta de la Pobla de Massaluca
2º cursa de muntanya de Campredo
70º  mitja marató de Granollers ( 5500 participans )
43º Maratón Des Sables
1º cursa de muntanya del Reguers
1º cursa del llop ( 6 etapes )
6º Marxa nocturna Fredes Paüls
4º cursa muntanya Falset
2º cursa de Masdenverge

Esperem que aquesta cursa sigue referent en pocs anys

Adéu al tabaco! ......als llocs públics.

Bueno els no fumadors com jo, estem contentíssims amb la nova llei que prohibeix fumar als llocs públics. Ja era hora!

El fet és molt greu, ja que per exemple no anava a veure els partits de futbol amb els amics per això, un local per a 50 persones de 70 m2 i on fumaven 35..... era per mi irresistible. Per tant, estic molt content per aquesta decisió! Ara podrem anar a fer una coca-cola sense haver de canviar-nos la roba a l'arribar a casa. La lavadora també sortirà guanyant i el que la posa i la treu també, o sigue que aqui guanya tothom.

Els fumadors penso que fumaran menys, i més quan fagi fred.

Benvinguda la nova llei. Aquest home tindria que deixar de fumar...

INSCRIT A L'UTMB

El primer pas ja està fet que era fer l'inscripció. Ara falta la confirmació i així podré repetir el que va ser el meu primer gran repte: UTMB.

Es tracta de fer 167 km non stop i amb 9.400 metres de desnivell positiu, una passada!Es creuen Suïssa, Itàlia i França per les muntanyes. Jo que l'he fet, puc dir que és una cursa extraordinària, el repte, a més d'acabar-la que no és poc, podria ser millorar el temps de 29 hores que vaig tardar el 2008. Ja veurem...

Reptes i curses per al 2011

Aquest proper any tinc moltes coses al cap, ja veurem fins on arribem ( where is the limit? ). Espero cumplir tot el que m'he proposat que en part serà el següent.

9 Gener Mitja marató de Sitges (asfalt)
15 Gener cursa de Campredó, Circuit Terres de l'Ebre
30 Gener cursa de Benifallet, Circuit Terres de l'Ebre.
6 Febrer, 10 km de Montbrió del Camp (asfalt)
13 Febrer cursa de Ginestar, Circuit Terres de l'Ebre.
27 Febrer cursa de Miravet , Circuit Terres de l'Ebre.
6 Març marató de Barcelona
18 Març ultra trail de les Fonts

A partir d'aquí ja no ho tinc clar, ja que hauré de fer moltíssims km per poder afrontar el gran repte de l'any: la volta a Catalunya, al mes de juny.
Després:
31 Agost Ultra trail mont-blanc

LLavors fins a final d'any vull fer aclimatacions en altura pensant en futurs reptes i deixant de part la competició.
Dins de l'any 2011 vull fer marca personal en mitja marató i marató.
Ja veieu que per coses no serà, ara toca posar-se les piles, fer un reset i........KM

Arriba un nou any, és un bon moment per buscar nous reptes.

Hi ha una millor definició? natros podem fer el que vulguessem o el que mos deixen......

Per a la gent que encara fuma, el dia 1 de gener del 2011 pot ser un punt d'inflexió, prove-ho! deixeu de fumar, per a estes persones hi ha un millor repte?


Quan comença un any som molts els que ens posem reptes per poder-los començar a complir a partir del dia 1. Molts es queden en intents, d'altres ho aconsegueixen a mitges i la resta surt victoriós amb els reptes que s'havia proposat.
La diferència del voler al poder és molt gran, ja que entre mig està el sacrifici, l'esforç, la constància, la voluntat, etc i només aquells que s'apliquen, ho acaben aconseguint.
Tingueu molta fe, és el moment de provar-ho, marqueus un repte i ha per ell!

Leo Anto, una petita gran dona.

Aquí la veiem a un lloc que li és molt freqüent: el podi.

Aquesta foto l'identifica molt, córrer amb un somriure.

Què faria sense un manso? iI un manso sense ella ? Vaja gran parella.

Aquesta foto la volia posar sí o sí, recordes?  vas aconseguir fer-me riure.

Jo pensava que portaves bé el tema de l'altura però veient aquesta foto em fas dubtar.

Saps que molta gent et té molt d'apreci, entre molts jo, per això et fan el que et fan.

Aquesta foto és molt recient, penso que el Chema estava més content que tu d'haver-se fet la foto.

Bueno fa molts dies que tenia previst dedicar-te una entrada al meu blog, perquè penso que ets de les persones que realment ho mereixen.

Qui no coneix esta campiona, una competidora de la vida, que quan es posa un dorsal......adios Madrid! es transforma i clar, si no té un manso al costat que la controle....... pues, passa el que passa.

Ja fa moltíssims anys que ella córrer, entre mig ha estat uns anyets paradeta però ara ho ha tornat a agafar amb molta força; tanta que aquest any 2010 ha corregut entre moltes altres curses 4 maratons d'asfalt, quién da más?

Són moltes les coses que podríem destacar d'ella, però jo em quedo amb la seva competivitat a l'hora d'afrontar una cursa i la seva amistat, ja que rep i dóna a parts iguales.

Molts moments hem compartit junts, sortidetes, excursions, rostides, i .....una cursa! la cursa del llop del 2009, si vaig xalar!

Sempre ens hem portat molt bé i mira que jo l'emprenyo sempre amb frases com:

- Leo, on estàs?? ( tema altura ) estàs per aquí Leo, Leo, Leo?? I si xalem.

Jo, i segurament que tots els del grup, t'agraïm la teva companyia, la teva amistat i la teva manera de ser.

Gràcies Leo.

El tema "pes"

Som tant i tant cabuts en lo tema pes, que al final per baixar 1 gram quan la bici ja pesa menys de'11 kg ens hem de gastar de promig 1 euro per gram, una bogeria!
Jo no ho faré, primer que res perquè penso que de 13.7 kg que pesava la meva doble a 10.5 kg que pesarà l'Orbea  ja és suficient la diferència per nota-ho. L'altre motiu no és altre que els diners, no gastaré un euro més del gastat per baixar 100 grams al pes de la bici. Si vulgues baixar pes el baixaria del meu cos, ja que de partida sortiria molt més econòmic....
I jo els hi diria el mateix a tots aquells que miren tant el pes de la seva "màquina". Mira que si paguen 60 euros per baixar 60 grams de pes d'un sillin i van tots els matins a menjar-se un croissant de xocolate...

Ara peso 59.5 kg i la bici 10.5 kg, això fa un total de 70 kg, per tant, pensoque la resta ja és cosa d'entrenar, entrenar i entrenar.
M'ha costat molt aconseguir montar aquesta bici pesa per pesa, ja que tot ho he comprat d'ocasió, he rastrejat tot el mercat!! i mira, al final he aconseguit el que volia, el preu final 1.200 euros i si li resto 550 euros que vaig treure de la meva és per estar molt satisfet i ho estic.

Comando actualidad

Avui he patit molt de fred

Us explico el tema del títol d'avui.

Resulta que avui m'ha "tocat" anar a treballar als molins de la Torre de l'Espanyol a montar valla. No hi havia millor lloc per anar, si es té es compte el fred que feia a Roquetes a les 8 del matí. No cal que us digue a quan estàvem allí dalt d'aquella muntanya, estavem a menos no sé què, però no es podia soportar!!!
Era una feina per acabar abans de l'hora de dinar però arribava al taller a les 6 de la tarde, tot per culpa d'unes condicions lamentables de treball ( fent foc a una barrica per escalfar les mans, etc.)
Ha arribat un moment que estava rabiós de veritat, pensava: on collons estic?
He arribat al taller i clar, després de tot el dia patint una barbaritat de fred, no m'apetia sortir a córrer.
Ràpidament he tingut que tira de cap, havia de buscar-me un motiu per sortir, i he pensat amb el programa que vaig veure ahir de Comando Actualidad.
El programa d'ahir anava de gent que no podia fer front a les hipoteques i perdien la casa. Ràpidament he pensat que ells haguessen volgut patir el fred que he patit jo, per poder conservar part de la seva vida, i jo volia queixar-me a l'arribar al taller? Va home va! però si som privilegiats, collons! llavors allí mateix he decidit que a l'arribar em posaria amb pantalonets curts i aniria a córrer, tal i com em tocava. Al mal, sempre se li troba medicina, el que passa és que a  vegades no volem anar a buscar-la.

Repte per un futur no molt llunyà

Fa uns mesos vaig demanar-vos ajuda per a què em donésseu idees de reptes per poder afrontar en un futur no molt llunyà. Ara després de més de 20 propostes, n'he decidit un.
Primer se tot, tinc pendent la volta a Catalunya per aquest any i després ja pensarem amb l'altre tot i que quan hi penso......
Vaig dir-vos que triaria un repte d'entre totes les propostes i la veritat és que no m'ha sigut fàcil triar, ja que me n'ha agradat més d'un però n'hi ha un que sobresurt de la resta.
Aquest repte no és un altre que fer una expedició roquetenca a un 8.000, una autèntica locura que no només depèn d'un mateix per aconseguir-ho sinó del temps, de com reacciona el cos a l'altura i mil coses més.
Per això, primer perquè penso que és un repte casi "inalcansable" i segon perquè serà amb gent de Roquetes, he decidit fer-lo.
Ara toca posar fil a l'agulla i per al 2012 podríem empendre esta nova aventura junt amb Manolo (president de la uec) i Albert Valldeperez (crec que l'única persona de les terres de l'ebre que ha fet cim d'un 8.000)

A tots els que heu posat una proposta, gràcies. Cumpliré el que vaig dir d'acceptar una proposta de la gent.

Bon Nadal a tothom

Això és el que us desitjo, deixeu la ment amb blanc i no penseu res més que no sigue disfrutar d'uns dies màgics amb la vostra família i amics, deixeu a un racó els problemes, les males cares, l'angoixa etc,. serà després quan pensarem amb futures coses.


Ha sigut un any memorable on només hi caben els bons records, que no soón pocs! ara arriben dies on la família ha d'estar més unida que mai, ja que durant l'any ens escapem d'ells un poc, per això més que mai estarem tots junts.

Lo dit, amics i enemics, simpatitzants, coneguts i totes les persones del món us desitjo un Bon Nadal.

La meva opinió sobre el DOPPING

Ara que és actualitat amb esta nova detenció d'atletes espanyols, voldria donar la meva versió sobre el dopping en general, ja que és un tema que l'he viscut de prop i de lluny, us explico.
Jo vaig començar al món del ciclisme amb 9 anys i vaig competir amb aquest esport fins que me'n vaig anar a fer la mili.
El món del ciclisme em va fer vore que per ser professional no era suficient tenir qualitats, ja que amb les qualitats arribes fins al camp amateur, a partir d'allí , a part de qualitats, necessites "lladres" ja que l'enchufe és poc... a més, de diners i més diners i passar per on jo mai (i dic mai) no vaig passar ni passaré, ja que després d'aquest moment per mi la paraula esport ja no tindria cap significat.
Recordo com si fos avui mateix quan era cadet (15 anys) i amb la selecció catalana vaig anar a córrer els campionats d'Espanya a Galicia i al sortejar l'habitació em va tocar amb Jose A Flecha, avui en dia gran corredor profesional. Vam arribar a l'habitació i vaig treure tota la roba de la maleta i la vaig deixar a l'armari. Llavors ell obre la maleta i.....pareixia una farmàcia!!! em vaig quedar......Vull destacar que no hi va haver res de dopping, però només amb el contingut de la maleta ja es veia una gran diferència. Us recordo l'edat que teníem: 15 anys!
Sóc dels que penso que tots els profesionals es prenen coses "no legals",  no m'agrada utilitzar aquesta miserable paraula. També he de dir que els culpables de tot això també són els organitzadors, perquè són els que volen espectacle i més espectacle i es pensen que amb un plat de macarrons es poden fer 2000 km. Considero que l'esport d'èlit en general està bastant podrit, ja que tot el que porte molts diners, resultats, televisió, esponsors etc. fa que l'esportista faci coses per millorar i guanyar per sobreviure, ja que per ells l'esport és el seu ofici.
I amb tot això estan els superdotats de qualitats que no necessiten prendre res "no legal " per ser dels millors, però per culpa d'anar "net" no aconsegueixen aquells super contractes, aquelles victòries, aquells aplaudiments i moltíssims moments de glòria.  QUÈ TRIST!!! què frustrant......i tot per anar net. A vegades penso que l'esport professional no és just amb els millors, perquè la majoria de vegades els millors no són els que guanyen. Una prova més és l'altre cas d'aquests dies, el cas de Contador, que són positius com una casa (a mi almenys que no m'expliquen que és degut a la carn ni res semblant)
Ja per acabar estan els que considero "tontos" que són aquells que es prenen coses prohibides per guanyar 4 curses miserables i que no guanyen ni un duro, però sí que els hi prenen la glòria als que realment ho mereixen. TRIST, molt trist, però que també n'hi ha, no ho dubteu.
Són moltes vegades les que he arribat a una cursa hi he pensat ojala fessin un contol avui, però has de quedar-te amb el dubte.
 Per mi i la gran majoria de natros l'esport eés una diversió, una passió, puc dir que l'esport m'ha donat i em dóna vida, m'ha donat salut, amics, m'ha ajudat com a persona i per tot això li dono les gràcies i li estic molt agraït. La veritat jo almenys no necessito res més.
Espero que ningú s'hagui ofes amb aquestes paraules, és una opinió més, la meva.

Mitja marató de Salou

Divendres sortia del fisio amb la noticia que podia començar a córrer en 48 hores i avui diumenge 47 hores després, estava a la sortida d'una mitja marató a Salou, en fi...
Tenia clar que no podia apretar, només havia de comprovar si les molèsties apareixien o no i al no notar res, clar.... i ....ja era el km 10!!! En fi, això tampoc ho he pogut complir al km 11 he fet 3.37 i ja fins a meta.

Al final 1:21!! però el més important que he arribat la mar de bé i sense notar-me res, bueno creuem els dits.

http://www.cronochip.com/inscripciones/clasifications/general/competition:161

5 dies per Horta

D'aquí vaig arrencar direcció Roquetes el dimecres quan ja tornàvem cap a casa, vaig voler tornar amb btt per la via verda, 60 km

Aquests dies hem estat a una casa rural a Horta de Sant Joan aprofitant el pont per gaudir d'un poble amb molt d'encant i apte per poder fer moltes coses, entre d'altres, fer excursions.
Són molts els llocs que hem visitat ( Muntanya de Sta Bàrbara, Parrisal, Roques de Benet, etc ) uns dies on el temps m'ha passat volant i la lesió també ha agraït el descans.
Avui ultima sessió d'ultrasons i diumenge a córrer.

Per fi ja és meva

M'ha costat trobar la bici que volia però, com jo sempre dic, sempre arriba l'hora per tot. Esta de dalt és la nova i la de baix eés la que li dic gràcies, moltes gràcies, però ara que et cuide un altre.

La cosa era que per comprar-la, primer havia de vendre la meva, ja que un altra bici a casa no podia entrar sense sortir la que tenia i avui m'han confirmat que se la queden i que em fan la transferencia. Per tant, adéu a una bici que ja demanava a crits un canvi.

Com curar la lesió

Bé, els ultrasons seràn la meva medicina durant la propera setmana on espero que amb 3 sessions estigue recuperat. Jo em porto bé, és a dir, em cuido al màxim, ja que a part dels ultrasons, faig repós d'entrenaments i em poso gel. Faig tot el que pugue per tal de reduir temps.

El repós és actiu, ja que al gimnàs hi continuo anant, allí faig molts estiraments, abdominals, etc, d'esta manera no estic parat del tot.

Aquí es pot veure on està ubicada la lesió

El lloc a tractar es més o menys aquest per on està actuant l'ultrasó.

Esta màquina es la que posa els ultrasons i que m'ha de curar el més aviat possible, abans que no m'agafe una depressió!

Jo .........Mizuno

Les meves preferides per entrenar per muntanya

Este model m'encanta per a competir amb asfalt

Este model es el que porto ultimament per entrenar amb asfalt

Les kabracan son les que porto per competir amb muntanya.

Tota aquests models son per mi els més comodes que hi han per correr, jo valoro molt la comoditat, més que qualsevol altra estadistica, ja que corrent patim prou com per no mirar el tema comoditat.

Per aqui les podeu trobar a Esports Pam i Toc i Esports Fevi, ja sabeu per provar.....

Stop!

Una sensació extranya vaig tenir a l'acabar la mitja de Tarragona, era un "doloret" al tendó d'aquil·les.
Doncs avui, i ja sense esperar més, he anat al fisioterapeuta, perquè tenia el presentiment que era el que justament ha sigut: tendinitis al tendó d'aquil·les. Per tant, STOP als entrenaments. Hauré de parar almenys 1 setmana, això anant tot bé i cuidant-lo.
Aquesta tarde ja no podia passar sense posar-me ultrasons, divendres i dimarts que ve igual i dimecres aniré a córrer a veure com està.

Massa temps parat i ara volia entrenar com sempre i això no pot ser, ja que requereix paciència i progressió.
Mira que ho sé, però a vegades l'ansietat......

La fortalesa mental

Cada persona, tiene su fortaleza mental, él creador de su fortaleza mental, es usted mismo. Es usted el que elige, practica y depura cada acción tanto física como psicológica y estas le serán de utilidad efectiva.


Cada ser humano es una persona única. No hay nadie como usted, nadie se comporta como usted, nadie se parece a usted, sus recursos son especialmente para usted. Lo que sucede dentro de usted son procesos únicos. Sus experiencias y recuerdos, están dentro de usted. Lo que piensa y siente, está sólo dentro de usted, usted es el responsable de ser la persona que desea ser.

Esto significa que debe cumplimentar sus entrenamientos con la mayor calidad, usted es el máximo responsable de construir sus capacidades, por lo que debe tener conciencia de lo que quiere mejorar, porque es su responsabilidad. Es usted el creador de su propia vida. Usted es el que toma decisiones, usted sabe lo que está ocurriendo en su interior, piensa, siente y hace. Teniendo un mayor control sobre estos procesos físicos y mentales podría tener mayor control de sí mismo. Por esa razón debe dirigir su energía hacia usted mismo y concentrarse en aquellas cosas que están bajo su control. Si esta molesto o perturbado por algo cálmese y pregúntese si es algo que usted pueda controlar. Los pensamientos negativos, decepciones, ansiedades y temores son todos procesos internos. Son el resultado de cómo piensa. Los mismos son posibles de controlar y cambiar. Usted puede desarrollar nuevos modos de pensar que lo provean de sentimientos positivos y de energía.

Al aproximarse a una sesión de entrenamiento o competencia, debe concentrarse en aquellos procesos que puede controlar. Acepte y no se preocupe por aquellos que hacen los demás y que usted no puede controlar.

En una competencia su objetivo es dar el 100 % de lo que usted tiene. Por lo tanto debe concentrar toda su energía en su desempeño, en sus acciones y estado mental. Preste atención a todo lo que tiene influencia sobre su desempeño. Pensar en su resultado o en ganar perturbará su concentración. Más aún, la perderá. Recuerde: Si desea un buen resultado, primero debe hacerlo!. Primero debe desempeñarse, luego será recompensado. El resultado llegará después.

Aquí tampoc ho puc verificar

Us puc assegurar que no és ni 1h 08 ni 1h 28 llàstima que no surtigue bé el marcador però el temps que vaig marcar va ser 1:18:30  i el temps real 1h 18:22 . El problema és que encara no m'han posat a la classificació!

Després de 11 h de treball .....24 km!

Fa 2 dies que estic treballant a La Torre de l'Espanyol a uns molins que han posat allà dalt de la muntanya, on el fred és el més destacable.
Després de les hores de treball, 11h, (per això no em queixo ni molt menys, sinó al contrari, gràcies que puc treballar) a l'arribar a casa tot cansat i encara un poc gelat, pensava que em costaria canviar-me ....doncs no! Baixant amb el cotxe ja pensava el que faria a l'arribar i quin títol li posaria a l'entrada del blog. Vaja que de peresa poca..
Al final he quedat descontent, ja que les molèsties que vaig sentir a l'acabar la mitja es van accentuar un poc més. Avui aniré al fisioterapeuta però després de tantes que n'he passat, ja em penso inclús el que pot ser : tendinitis al tendó d'aquil·les, cruzaré dits i a vore si tinc un pelín de sort.

Satisfet!

El dia ha començat a les 7:30 h del matí. Després d'arribar a Tarragona amb Ximo,que avui debutava en mitja marató,ha passat un percanç que fins a la línia d'arribada no m'havia enterat. Resulta que Ximo no sabia com es posava el xip, l'he ajudat  però llavors m'he deixat de posar-me el meu...m'he adonat a l'arribar a meta, els encarregats de recollir els xips m'han dit que els hi porte que ho arreglarien per a què sortigues a la classificació. Vaja manera de començar el dia...

Que tenia "mono" de competició no és una novetat, pot ser per això m'ha sortit millor de l'esperat. SATISFET, així em sento després de correr la mitja marató de Tarragona, ja que amb els entrenos que porto fins ara he aconseguit fer una marca digna per mi 1.18:22 corrent sempre de menys a més i arribant a meta en un estat prou bo.

També vull felicitar als dos amics que avui debutaven Ximo i Xisco que poc a poc es van posant d'una manera més que acceptable al món del running, ànims i seguiu així que la marató us caurà pronte.

Demà penjaré fotos de tots tres (si les trobo per aquí).

Fins la pròxima!

Molts fan esport segons l'estat emocional.

Són molts els esportistes o aficionats a l'esport que en fan segons l'estat emocional en què es troben. No poden seguir una rutina d'entrenaments d'antemà, pensen amb els problemes que han pogut tindre  (a la feina, problemes a casa, falta de confiança en un mateix) etc.
Penso que això no hauria de ser així, i més a l'època que ens trobem, ja que de bones notícies anem faltats. Qui després d'un mal dia no s'ha posat les sabatilles quan en un principi hohavia de fer?
I si els dies dolents començen a ser habituals? Llavors, no entrenaríem o sortiríem a fer esport?
No, això no és o ha de ser així!
En lo meu cas no és diferent, evidentment que tinc mals dies però jo als mals dies els hi poso unes sabatilles i surto a córrer, llavors penso amb el mal dia que he tingut però fent el que en un principi havia de fer, és a dir, esport.
La veritat és que quan arribo a casa el meu estat d'ànim, ja és una mica millor i penso que demà tot s'arreglarà.

Preparat per la Mitja de Tarragona

Bueno diumenge es disputa la mitja marató de Tarragona i tinc moltes ganes de fer-la, serà una referencia que tindre de cara a próximes curses.
La UEC TORTOSA  estarà ven representada, en mi també vindràn molts companys i algún amic de la colla.
Esperem que tot surtigue be i gaudirem d'una mitja que va a més, si de passo fem menys 1h 24 min perfecte!
Avui he corregut 20 km a ritme suau ja que ahir vaig fer-me massatge i dema surtiré a fer 10 km molt tranquilet.

Proper repte aplaçat!!!

He hagut de meditar-ho molt, però el repte de la volta a Catalunya el deixaré per més avant, no penseu que l'abandono no, no, ni molt menys! L'aplaço per al mes de juny-juliol, ara mateix no veig possible poder-ho fer al mes de Febrer , tal i com tenia previst. La causa és el poc entrenament que porto, degut a motius varis.

També he estat mirant les curses que hi ha a la vista i m'apeteix competir o sigue que ara entrenarem dur per les properes fites que m'he marcat que seràn les següents:

28 novembre 2010 Mitja Marató de Tarragona
12 decembre 2010 Mitja Marató de Salou
19 decembre 2010 Mitja Marató de Vilanova ( per confirmar )
31 decembre 2010 Sant Silvestre Tarragona
16 Gener 2011 Cursa de Campredó
30 Gener 2011 Cursa de Benifallet

A partir d'aqui augmentaré els volums en busca del repte (1400 km en 14 dies fent la Volta a Catalunya ) i deixaré de competir tant , ja que a l' agost voldria fer també UTMB.


Miro tot el que he escrit i pareix que tindré un estiu molt mogudet.....

A vore si puc tenir continuïtat

Fa temps que entre unes coses i altres (descans d'estiu, boda, viatge, km vertical) que no puc entrenar el que jo voldria però penso que a partir d'ara sí que podre, tindré una continuïtat o almenys això espero.
Per començar, diumenge aniré a correr la mitja de Tarragona on  m'agradaria córrer per baix de 4 min el km, és a dir , menys de 1h 24min i a partir d'aquí anar millorant progressivament sempre i quan pugue tindre la coninuïtat que busco i vull.

Avui he corregut a ritme durant 1h 30 min i, tenint en compte l'entrenament que porto fins ara, les sensacions han sigut bones.

Escrit d'un amic per definir la cursa

Hola,

Este matí per la zona de Roquetes – la Caramella hi ha hagut un “orgasme esportiu de muntanya“Ahhhh si !!!, parlo del km vertical de Roquetes, una cursa que ha respòs superant les expectatives més bones.

Que podem dir….. la organització i el muntatge de la sortida, des del pavelló fins a la “zona de guerra” ha estat tan senzilla com ben organitzada, amb la naturalitat d’aquell que porta muntant 1000 curses !! L’aproximació i l’inici igual, en una tranquilitat immensa, silenci, respecte i sobretot amabilitat vers els corredors, ens han rebut a la “caseta”, per inciar l’esperat ascens al cim de Caro.

Del recorregut, poca cosa a dir…………… bé ho resumeixo, al·lucinant perfecte, ben senyalitzat !!!!!

L’arribada al cim, immensa, en mig del fred, vent i neu, una calurosa multitud de aficionats, acompanyants, participants i organitzadors, rebia als que pujavem per donar-nos una empenta en el tram i no poc dur final !!

Un cop al cim de les Terres de l’Ebre, la organització no s’ha deixat (per a mi) cap detall, hi havia una furgoneta en material que els participants hem deixat i l’inici (tal com roba per canviar-nos….), un simpatiquíssima xica ens treia el primer somriure de finalització, fent-nos una foto al cim de Caro (un record per emmarcar… i més en lo paissatge que hi havia), penso en la motivació i esperit de sacrifici i col·laboració que tenia la xica en estar allí…. en lo fred que feia !! Però ella, amable com mai animava els més decaiguts per l’esforç !!!

Encara sense baixar cap a Roquetes, ens han ofert un necessari cafè a la caseta de Caro, que puc dir, aquell cafè en aquella caseta de…… 16-20 metres quadrats amb unes 20 persones dintre, sens contar la taula del cafè, ordinadors dels xips i tot això donant sempre preferència als que “més mala cara feien… per l’esforç”. La imatge d’aquesta caseta amb aquesta descripció que us intento fer, tranmetia un companyerisme i devoció on, els fred i cansament passaven de llarg, millor dit, no hi tenien lloc !!

La zona d’aparcaments de Caro, Roquetes… ideal, sense col·lapsar el final i amb facilitats i llibertat per a tots.
Que podem dir més, si fins i tot la meteorologia ha tingut enveja de la jornada i ha volgut ser protagonista, sobretot al tram final, on vent, fred, neu, pluja…. i no se que més queia començaven a gelar les cames i el fred anava pujant cap amunt, immobilitzant el cos i incitant a detenir la progressió, però tot el citat anteriorment ha pesat més i la gran majoria de participants ho han aconseguit !!

Per acabar, penso en la xerrada que he tingut amb el meu amic i gran corredor Albert Giné… “pa’ls amics Puça”, on parlavem de com estava muntada la jornada, que hi havia, els vehicles per a la roba…. i ell, amb molt bon criteri i com no amb tot l’encert del món (perquè sabia molt bé com estava tot de muntat i preparat) m’ha dit amb un somriure de complicitat, al jo dir-li “pinta bé això heheh”: “Tranquil que esta muntat per corredors” i després ha rigut. Pos si Albert quanta raó tens !!!

PD: Tampoc me vull deixar de felicitar als moltissims membres de la organització (Ivan, Cesar, Javier…….la dona de Puça jeje, i molts més) !!

A tots vatros us vull dedicar este escrit !!!
Felictats !!
Jordi Bort
Uns dels corredors del km vertical

a.e. alcanar

Dissabte vaig fer 33 anys i 33 km

Aquest dissabte vaig fer 33 anys i no els he pogut cel·lebrar, ja que amb la feina que hi havia amb l'organització de la cursa no ha pogut ser.
Però a la meva manera sí que ho vaig fer, ja que fa temps vaig dir, que cada any faria els km que anys tingués i així ho vaig fer. Després d'anar amb Ivan a marcar la primera part de la cursa vaig fer la resta de km fins arribar als 33km, va ser la meva manera de cel.lebrar l'aniversari i així penso fer-ho any rere any fins que el meu cos pugue resistir-ho.
Algun dels meus amics em pregunten què faré quan tingue 70 anys. Fàcil resposta! 70 km.

Estic molt cansat però content.

Córrer una cursa és dur però per a mi és menys dur que organitzar-la.
Aquest any hem volgut organitzar el km vertical Caramella-Caro, feia molts anys que per despedir la temporada el féiem fins al coll de vicari i sempre deiem:
-Aquí fer una cursa seria bestial!
Doncs ja la teniu aquí, ha sigut impressionant l'ambient, el circuit, els corredors, el clima i, sobretot, el més important: el suport que hem rebut de molta gent i amics per fer-ho possible.
Tenim molt clar que esta cursa tindrà continuïtat, l'anirem millorant, hem cometut errors, som concients! però com a organitzadors volem millorar i així us ho fem saber.
Volem aconseguir i lluitarem perquè sigue una cursa referent del territori, som privilegiats de tenir una muntanya d'aquestes característiques i li volem treure el rendiment que mereix. Tot això ho dic ara que no em puc ni moure, imagineu-vos les ganes que tenim.
Avui ja per rematar-me el cos he fet un altra vegada la cursa, els 7 km fins les antenes, però els he fet treient les cintes i agafant totes les garrafes d'aigua, sabeu la diferència? avui a la casa carvallo he engegat el crono.....
He fet la pujada amb 1h 57 min, tinc el cap tant averiat que a l'arribar al coll del Vicari i vore que aniria justet baixar de les 2 h he corregut més per poder aconseguir baixar.......això no és molt normal!
Després he netejat la caseta del guaita amb l'ajuda del meu germà que m'havia vingut a buscar i cap a casa, a les 5 començava a dinar.

El km vertical ja està net

Quién lo ha visto y quién lo ve....

Bé després de "pencar" molt, us puc assegurar que el km vertical de Roquetes està totalment net, de la caramella fins al cim de Caro.

Tots aquells que alguna vegada han passat per allí i se'n poden recordar com estava, veuran la feina feta per l'organització (bueno.....per uns poquets).
Ara només animar a la gent a que vingue i disfrute, serà algo diferent a lo vist fins ara. A més, el temps acompanyarà o almenys  això diuen.