Vaja sortida que hem fet avui amb uns amics ( Xavi ex-entrenador i la seva novia, Joana ) i Tere, la mea dona. El jesusenc també havia de vindre, però com no, al final s'ha rajat.
La cosa és que havíem de fer unes 4 o 5 hores caminant-trotant i al final la cosa ha quedat amb 32 km i 7:30h, més de 1200 mts desnivell + etc, resumint PROBLEMES...........
Tot ha començat malament, ja que Joana s'ha torçat el turmell i hem començat a caminar-ho tot. Poc després Tere ha caigut fent-se mal al rabet, la qual cosa les ha portat mermades tot el camí. La puntilla de tot ha sigut quan realment s'han enterat del que havien de fer i no feien la millor de les seves cares, ho puc assegurar!
Com he vist que la cosa es complicava molt, he anat de clotes fins a Caro a tope per arribar al restaurant, agafar el cotxe i esperar-los al principi de la sendera del GR que va cap a Paüls.
Quan he arribat allí encara no havien arribat i he tornat a pujar cap a munt a buscar-los. Buffff quina cara feien... Els he trobat al començament de l'última baixada, només els hi quedaven 500 mts.
Al pujar al cotxe ningú parlava, pareixia un enterro, menos mal del gran menjar als Pous de la neu, això ha fet calmar l'ambient, tot i que començàvem a dinar a les 4:35 de la tarde.
Ja baixant del port els hi comentava d'anar a fer carros de foc i ..... alguna risa s'ha escapat.
La cosa és que havíem de fer unes 4 o 5 hores caminant-trotant i al final la cosa ha quedat amb 32 km i 7:30h, més de 1200 mts desnivell + etc, resumint PROBLEMES...........
Tot ha començat malament, ja que Joana s'ha torçat el turmell i hem començat a caminar-ho tot. Poc després Tere ha caigut fent-se mal al rabet, la qual cosa les ha portat mermades tot el camí. La puntilla de tot ha sigut quan realment s'han enterat del que havien de fer i no feien la millor de les seves cares, ho puc assegurar!
Com he vist que la cosa es complicava molt, he anat de clotes fins a Caro a tope per arribar al restaurant, agafar el cotxe i esperar-los al principi de la sendera del GR que va cap a Paüls.
Quan he arribat allí encara no havien arribat i he tornat a pujar cap a munt a buscar-los. Buffff quina cara feien... Els he trobat al començament de l'última baixada, només els hi quedaven 500 mts.
Al pujar al cotxe ningú parlava, pareixia un enterro, menos mal del gran menjar als Pous de la neu, això ha fet calmar l'ambient, tot i que començàvem a dinar a les 4:35 de la tarde.
Ja baixant del port els hi comentava d'anar a fer carros de foc i ..... alguna risa s'ha escapat.