UT DE LES FONTS, TORNA LA DIVERSIÓ!

                                                  Portàvem 119.9 km, es nota?


Molt de temps parat, massa! ara és el que ara toca, hi ha altres coses per les que lluitar, però ...com enyoro la muntanya!
Aquest cap de setmana he disfrutat i no poc ( altres no tant ) però jo no m'he tret el somriure de la boca.
Després de tant de temps sense veure muntanyes, l'alliberació que vaig sentir i notar no es pot pagar amb diners, vaig caminar i córrer com si aquell fos l'últim ultra que feia. A més a més, el fet de poder acompanyar a una amiga per aconseguir un objectiu em va aportar olvidar-me de tot allò que no fos ajudar-la, tampoc estava per moltes més coses...jeje
Vaig tenir unes sensacions que em van sorprendre, bones! pareixia un cotxe potent amb un xasis de siscents, ja que muscularment em falten 3000km i ara no tinc el temps per fer-los jeje.

La primera etapa:

 24 km i...em van fer mal! vaig arribar a casa i per poder adormir-me vaig pendre'm un iboprufè, la meva dona se me'n reia!
-vinc de la guerra! li vaig dir.
Però aquell dia vam clavar el temps que volíem fer 2h 05 min, què important seria esta etapa...
La nota negativa de l'etapa va ser l'abandonament per lesió del meu amic "blacky" (Gerard Morales) el guanyador de la 1ª edició de l'ut de les fonts i que s'havia quedat a dormir a casa nostra, una pena.

La segona etapa:

L'endemà "només" teniem 70 km i vaig aixecar-me amb un somriure pensant tot el que hi havia  per endavant. Estava decidit com mai però preparat com ningú, ja que jo no havia entrenat res de res.
Vam fer l'etapa dins de lo previst i Elena va millorar més de 20 minuts respecte l'any anterior, contents de com havia anat tot. Jo d'aquesta etapa he de dir que vaig passar-me menjant bocadillos, joder! i més al veure el que ha passat (als últims els hi van faltar) estaven tant bons....ho sento moltíssim. Quan vas ràpid no pares mai a menjar res, però em penso que a partir d'ara miraré el que hi ha ...tindré moderació!

La tercera etapa

Quedava l'última etapa i per endavant 26 km "durillos" però una volta de peu vaig dir-me:
-avui estic millor que ahir! i així de content me'n vaig cap a Xerta allí tot estava preparat per donar la sortida (vaig arribar quan només quedaven 10 minuts ) però amb les piles molt carregades d'alegria i d'optimisme ja que teníem feina per fer.
La cursa es va posar bonica i emocionant quan Elena no volia correr pujant..jeje i una competidora ( Judit ) li posava en perill el podi de l'ultra, la sort va ser que després d'analitzar-ho tot va reflexionar i es va a ficar a córrer, però llavors com una boja! Mare meva quina força amb.......anys ( no li he demanat permís per posar els anys ) però jo voldria córrer com ella a la seva edat, ho firmo ara! porteu el paper!
Al final i amb més tranquilitat del que pensàvem vam entrar amb un somriure.

Moltes coses han passat en estos tres dies però destacaré un parell.

1/ l'organització i tot el seu voluntariat, excelent! de 10! i segur que han tingut errors, però els ajudarem a millorar, jo per exemple sé com ajudar-los...
Recordo al km vertical de Roquetes que feia un fred de mil dimonis i no teníem aigua calenta.....pues ens van escalfar les orelles!
No fa molt em van dir que a Benifallet van donar la sortida quan encara no havien entrat tots al corralito...
Sí, tots podem fallar! i desgraciadament seguirem fallant, som humans.
Però lo dit, de 10! és molt difícil implicar tanta gent.

2/ I perquè es la meva salsa no vull deixar l'oportunitat de felicitar a Jaume Folguera, bufffff com va tenir que córrer l'animal! enhorabonaaaaaaa

Amics, companys i coneguts, disfruteu i gaudiu de la muntanya!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!