Avui diumenge ha caigut un altre dia de sol, caloret com diria Rita...per això he sortit a les 05:30 del mati, encara de nit he començat l'etapa d'avui per no agafar tant de sol però....igualment!
Arribant a Novillas km 30 m'ha trucat Dani Buyo, venia per acompanyar-me uns kilometres, i no ha vingut sol, amb ell la Peggy la seva dona i també la seva gossa que ha fet 14 kilometres amb nosaltres! I com si res...!
Després de 45 kilometres, amb la seva companyia, i pensant que és diumenge hem anat de rest a dinar, després ells han marxat cap a Andorra. Gràcies un cop més famíliaper fer este camí per estar uns kilometres i una estona al meu costat. Vos ho agraïm molt!
Després amb el caloret no se m'ha fet gens difícil seguir 21 kilometres més, ja que al cap només tinc una paraula avant, avant, i avant!
Demà possiblement arribe a Sarragossa i les coses ja es veuràn millor...hem passat de l'equador i cada dia estem més prop de veure els somriures que durant tantes hores de córrer he imaginat.
Avui l'etapa la vull dedicar a la meva sogra que sense jo voler-ho li ha tocat fer de doble iaia i una mica de mare (per l'ajuda que em dóna) aquí inclouria al meu sogre.
Amics, començem a restar per al dissabte!! Això ja esta aquí!
Pd A les 12 del migdia he pensat amb els meus amics que estarien fent un bermut a la lira i jo corrent amb aquelles calors i m'ha entrat una risotaaaa.
Arribant a Novillas km 30 m'ha trucat Dani Buyo, venia per acompanyar-me uns kilometres, i no ha vingut sol, amb ell la Peggy la seva dona i també la seva gossa que ha fet 14 kilometres amb nosaltres! I com si res...!
Després de 45 kilometres, amb la seva companyia, i pensant que és diumenge hem anat de rest a dinar, després ells han marxat cap a Andorra. Gràcies un cop més famíliaper fer este camí per estar uns kilometres i una estona al meu costat. Vos ho agraïm molt!
Després amb el caloret no se m'ha fet gens difícil seguir 21 kilometres més, ja que al cap només tinc una paraula avant, avant, i avant!
Demà possiblement arribe a Sarragossa i les coses ja es veuràn millor...hem passat de l'equador i cada dia estem més prop de veure els somriures que durant tantes hores de córrer he imaginat.
Avui l'etapa la vull dedicar a la meva sogra que sense jo voler-ho li ha tocat fer de doble iaia i una mica de mare (per l'ajuda que em dóna) aquí inclouria al meu sogre.
Amics, començem a restar per al dissabte!! Això ja esta aquí!
Pd A les 12 del migdia he pensat amb els meus amics que estarien fent un bermut a la lira i jo corrent amb aquelles calors i m'ha entrat una risotaaaa.
4 comentarios:
Avaaaaaant albert avaaaaaant!
Aixo ya es teu Albert !!!!
Anims !!!
Anims Crack!!!
Un dia més a la saca i cada cop més aprop.
Ets un Crack i ho saps!!!
Segueix així Albert, repartint somriures i donant força per seguir avançant a tu i al petit Marc.
Molts ànims, crec que aquest repte l'aconseguiràs.
Fins aviat, que ja serà a Roquetes.
Toribio
Publicar un comentario