Cursa dels Pallerols

Aqui amb la lider del circuit, la Reyes, tota una campiona

Bonica cursa la que ens han preparat els amics de La Senia amb la pujada a Pallerols, 31 km de cursa que tenien que ficar a cadascú al seu lloc i pareix que el meu sigue el 2º perquè no hi ha manera de guanyar una cursa.

Tot a començat molt prontet (a les 5.45 a l'aire) un esmorçar lleugeret ja que teníem el diposit ple i cap a la Senia. Primers comentaris en la colla que hem quedat als jamones, ja que el manso venia després de correr la marató i mitja ahir a la tarde i portava uns ullots....però la boca ja deborava barretes, como no. Ell bé, en ganes de correr, això nomes li pot pasar a ell i els altres incrèduls.

Al l'arribar a la Senia recollida de dorsals, caferet i escalfar que donaven la sortida.

Hem sortit poc més de 100 corredors però els que hi havien venien en moltes ganes de fotre canya, i sí, temps de sortir s'ha accelerat el grup i s'ha anat definint la cursa, quedant J.L Rubio, Ahmed i jo mateix de cap de cursa. Per detràs, la cursa molt estirada, ja que la cursa et permitia vore molts de corredors mentre pujaves amunt, hem fet la pujada fins al Mas de les Faixes junts però alli he pogut deixar-me als dos companys hi he enfilat la baixada, prou tècnica, ja que estava banyada. He anat agafant distància, he fet la segona pujada sol, baixant he agafat més distància hi ha la font del Romiger els hi portava 1.50 segons, llavors pensava que seria suficient, la veritat hem pensava que podria guanyar, però pujant per la pista que et portava fins la Caseta Bernarda, Ahmed m'ha començat a retallar temps, ja que ens veiem i tenia referències, dalt al coll de Bernarda 40 segons, només quedava baixar i m'he dit a muerte!!!!! si de veritat vull guanyar he d'anar a muerte i 100 mts després ja estava al terra! allí a l'aixecar-me i tindre els símptomes de dolor i de principis de calambres he vist que avui tampoc seria el dia ( no se si arribarà mai ) a l'arribar a la font dels Pallerols ja podia veure al fondo entre la boira a Ahmed que poc després m'ha atrapat, hem fet la resta de baixada junts però en xafar la pista quan quedaven poc més de 5 km per a la meta ha agafat un ritme altíssim que s'ha fet impossible de seguir i s'ha dirigit victoriós i merescudament cap a la linea d'arribada, jo he arribat un poc decebut ja que havia vist la victòria prop, però satisfet a l'hora ja que ho havia donat tot.