Paüls, una cursa extraordinaria

Ahir va ser un dia més que va tocar correr i fort, però amb més ganes que mai ja que es corria a casa, sí, a Paüls.

No cal dir que esta cursa és la més bonica i dura del circuit terres de l'ebre i del circuit català de curses de muntanya (suposo que en això tothom estarà d'acord) i la participació tampoc té res a vore en les altres curses, i què dir del nivell dels corredors, buuuuuaaaaaa, en fi que estic super orgullós de tindre esta cursa.

La cursa de les noies va començar a les 9 del de matí i quin goig que feien en l'equipació nova i la dels nois a les 9 .15 amb tots els favorits per les primeres posicions i en ganes de dur una bonica lluita fins la linea d'arribada.

Quan es va donar la sortida em trobava prou bé però a la primera pujada al poble camí del cementeri vaig vore que no podia estar en los millors jo anava 7º o 8º però sense opcions de remontar ningú. A mida que anàvem pujant cap al Montsagre m'anava trobant millor i llavors vaig començar a retallar distancies en l'èlit que portava al davant fins formar un grup de 4 corredors que erem 3º,4º,5º,6º de la cursa. A l'arribar al pilo, per la cresta, sabia que era un punt bo per fer un canvi de ritme i forçar. No vaig parar a l'avituallament i vaig seguir a tope cap a baix perquè ja havia parat a l'avituallament d'abans i a més m'havia pres un gel. Tot això ho vaig fer pensant amb el recorregut de la cursa, on puc retallar, on puc perdre alguns segons. La veritat és que quan les forçes estan tant igualades també has de ser un bon estratega, vist el resultat hem va sortir bé, però encara ara sento el crit de Tere al pilo enfadada per no parar al avituallament (ella pateix més que jo) jo tenia ganes de fer-ho bé, però en coneixement, no volia defraudar ningú, sabia que podia saltar-me'l.

Quan vaig arribar a la punta de l'aigua l'amic Fede em canta referències i el més important em dóna una mica d'aigua que em va anar molt bé.

El primer, inalcansable un altre nivell, JUST SOCIATS corredor de la selecció catalana i campió de catalunya de curses de muntanya i el segon KIKO MARTI que el porto poc més de 2 min per mi també inalcansable, ja que el conec bé, som "amics" jajaja a vegades entrenem junts i està com un bou, a més, també corredor de la selecció catalana, premi a la gran temporada que va fer l'any passat.

Per darrera l'Ahmed que no li perdo la vista per res del món, pujo tot el fort que puc però ja pensant amb la baixada, guardant un poc per baixar fortíssim, faltava la pujada al joan gran, allí una petita crisis ja que tenia principi de calambres i vaig agafar dubtes per a la baixada però els crits de Tarazaga van fer que m'espaviles i que em tires avall, de la baixada no diré res, només que canviaré les dos ungles del peus, vaig baixar com un animal.

La meva arribada a Paüls la guardaré al cor, em vaig sentir mot estimat per part de tots, gràcies per fer-me sentir un privilejat.

Vaig aguantar una cursa més líder, però això ja s'ha acabat, ara toca desconectar un poc i pensar única i exclusivament amb la cursa del llop, l'únic objectiu de l'any.

Fins aviat.

PD. Felicito a tots els companys del club, amics, voluntaris, organitzadors, etc, etc, per la gran cursa que tenim i per haver-me-la deixat correr, ja que jo també tindria que haver estat per alli ajudant....