miércoles, 22 de junio de 2011

Punt i seguit

Tot i la visita d'ahir a la tarde del fisio, d'Ivan i de Fran i de tots els cuidados que em van fer al peu (ultrasons, massatge més vendatge), avui aquest ha dit PROU, quan portava casi 30km i prop de 6 hores.
Moltes llàgrimes, pensant amb tot el sufriment i l'esforç de tanta gent amb aquest repte, el repte de tots, després de parlar-ho amb la meva dona i la resta de família, el millor ha sigut donar-li raó al peu, és a dir, no continuar.
Després de comunicar-li al meu germà i ell notar la ràbia i la impotència que tenia, s'ha ofert a cobrir la part que queda fins Roquetes. No tinc paraules per agrair-li este gest, almenys el mal sabor de boca que m'ha quedat a Coll de Nargó, ara ja no és tant.
Des de que he surtit del càmping fins a que he dit prou ha sigut un martiri, un pas equivalia a un cop de martell i llavors ho he multiplicat pels 200km que em quedaven i el cap ha donat el missatge de parar.
Estem a Coll de Nargó esperant que arribe el meu germà per a què cobreixi els 30 km que queden de l'etapa d'avui i ara serem natros (la meva dona, mare i jo) els que li farem d'assistència.
Em sap mal per tota la gent que s'ha partit la cara per aquest repte, en sou molts, però la malaïda paraula PERO, no ha pogut ser. No buscaré excuses, sinó aprendre i estudiaré per què ha pogut passar.
 Esta aventura formarà part de mi per sempre i espero que a l'arribar a Roquetes i sabent que això és el repte de tots (així sempre ho he dit) no canvïi res. Gràcies a tothom pel vostre suport.
Això continua, ara és el meu germà qui ens necessitarà. Animem-lo a posar el punt i final a la volta a Catalunya.

PD: 200km han sigut els que m'han quedat pendent.
PD: La samarreta del Club Montsagre ha fet l'etapa d'aquest matí, el meu germà se la posarà esta tarde.

35 comentarios:

Anónimo dijo...

Noi no pasa res kuan lo peu diu prou k am d fer, a tirar endavant amb el cap ben alt que ja has fet prou campeón, i molts d'ànims pel teu germà que també demostra l'efecte que us teniu un x laltre.
Molta sort i ens veiem, ànims puça!

Ximo Jr

Pere (OT) dijo...

Vinga aquests anims amunt, doncs avui la teva conquesta no ha acabt, simplement li has passat el relleu al teu germà i la fita es complirà igualment.
Ara toca animar al teu germà, a acabar allò que sols la lessió ha pogut aturar.
Anims i el cap ben amunt!!!

Ricardo dijo...

Albert, hi ha coses contra la que no és pot fer res. La gent continua amb tú, i sempre hi será passi el que passi, ets el millor.

Enhorabona per la moguda que has montat, este matí quant he sentit per la radio a RAC1 que explicaven el teu repte, he pensat la montat grossa Albert, enhorabona.

Hi ara toca assistència al teu germà, tots amb ell també!!!

Trail Roquetes dijo...

És el repte de tots!!! Canviar? que collons canviar!!! l' objectiu era la Volta a Catalunya i la recollida d' aliments!!!!
Que n' aprenguin!!!
Això és una familia !!!! (la teua i la del running), això is different.

Oee, oaa... quina passada!!!

El que no sabies era que tanta gent somiaria i continua somiant...

Dos valents al davant del repte:

Un per dir prou, i l'altre per dir ARA.

Gràcies Albert - Gràcies Xavi.

Sou collonuts!!

JO ROQUETES

fran dijo...

Esta família no teniu arreglo, però que grans que sou !!! sort que tun pare no ha pujat en bici que si no ja me'l veig a ponts pujant i baixant aquelles punyeteres costes.

Ànims, amunt i ara a per Xavi !!!

Anónimo dijo...

Albert, ets tot un campio!segueixes i seras un crack sempre. Recuperat q et volem veure arribar per felicitar-te. Molta sort a tun germa pel q queda, es un gest molt bonic!quina emocio ens feu viure cada dia quan llegim el blog! Anims familia!
MeRCe

Joan dijo...

A tots ens calen somiadors per a continuar somiant nosaltres mateixos.

Cal que en surtin un, dos, centenars... (com els Vietnam del Che Guevara).

Malaurats si ens quedem a jaure al sofà.

Quina sort que feu el vostre rellevament i que puguem agafar el testimoni (i seguir endavant quan vosaltres hagueu arribat a la vostra Itaca de Roquetes.)

Visca la gent trempada com vatros.

Joan Compte (Spartathlon)

Jesús dijo...

Repte més que complert: unir a la gent per un objectiu, la solidaritat. Teniu tota la meva admiració! Anims a tota la familia. Jesús (Cd'B).

PRACTIC dijo...

Molt be Albert has pres una decisio molt dura pero molt ben pensada, encara que tu no acabis el repte l'has aconseguit en diferencia, ets admirable en tots els sentits inclus donant-li el relleu al teu germa. Nomes en queda dir FELICTITATS PEL QUE HAS FET I ANIMS A XAVI, entre els tres u fareu. Una abraçada.

JOAN d'O-T dijo...

Molts ànims Albert, moral amunt!!!. Val més una retirada a temps que arrossegar una possible lesió crònica. El gest del teu germà és admirable, i ell és la persona que millor et pot substituir, ja que ell va fer amb tu les etapes de dissabte i diumenge, per tant, haurà fet un grapat de quilòmetres d'aquesta volta. Molta sort al Xavi i ànims Albert, que el que has fet fins aquí és molt gran.

Ferran dijo...

Sols hi ha un fet negatiu en tot aquest repte: fer-li portar al teu germà la camiseta suada!!!
És broma...per mi repte assolit i a més d'una forma molt bonica via ton germà.
Les meues felicitacions pel vostre esforç. Apa, me'n vaig a RW TGN a portar lo menjar q t'han de baixar dissabte.
Una abraçada ben forta!

Anónimo dijo...

Albert no crec que hagis abandonat, vas iniciar un camí, i s´ha d´acabar, desde bon començament el peu no anava bé, i aquesta posibilitat era real, en comparació la resta del cos semblava molt millor, però el punt dèbil ha estat el peu. La salut està per damunt de qüalsevol repte. Has fet el correcte. La repercusió que estàs tenint és molta (amb la teva xicota). I si jo fos el teu germà també faria el mateix, quin orgull. A més encara que sigui obvi, és més fàcil agafar el relleu que donar-te un peu (rima i tot)
jose luis

elena dijo...

No passa rés, no passa rés!! el nostre somni continua. a més a més vaja lliçó ens esteu donant tú i la teva familia. Si senyor me trec lo barret!!

Que gran és lo que has fet i que grans sou tots vatros!!

estem amb tú Xavi!!

pd: tinc la pell de gallina

Jaume Tolosa dijo...

Anims Albert, el que has fet ja és una matxada!!!

Miquel Castelló dijo...

Les grans gestes com la teva, de vegades, necessiten algun detall que els doni una dimenssió històrica, el fet que aquesta lessió al peu no t'hagi permet continuar l'hi acaba de donar aquest detall. La continuitat del repte pel teu germà ha fet que aquesta gesta ja formi part de la història, és tan bonic tot plegat, que ara tan sols cal esperar la vostra arribada a casa amb la doble satisfacció de veureus arribar junts.
Hem sento orgullós de coneixe'us, de que sigueu de Roquetes. Gràcies per la vostra lliçó.
Anims i una forta abraçada.

Manel GR7 dijo...

Ànims Albert!!!!! Físicament no però mentalment continuaràs fent el repte amb el teu germà!!! Per tant com tu dius "punt i seguit" el repte continua!!!! A muerteeee Albert!!!!

Leo dijo...

Bueno Albert com tots han dit has fet molt i de vegades hi ha circumstàncies que et fan dir prou. Ja pots està més que orgullós per tot el que has aconseguit!!
Ara li toca al teu germà i tots junts farem realitat aquest repte. Molts d'ànims a Xavi!!

ISA dijo...

Albert no decaigues que el repte està més que aconseguit, i que bonic que ton germà haigue volgut continuar aquesta proesa (no assequible a qualsevol dels mortals que t'estem seguint).

Només em sap mal per la il.lusió i l'esforç que havies abocat en este repte, i que estaves més que preparat per a aconseguir-ho, però has fet molt bé de donar el relleu a temps(no una retirada)i que sigue el teu germà encara és més d'admirar.

Molts d'ànims als dos, que este repte ja el teniu al sac.

Us esperem amb molta il.lusió.

kangaroo dijo...

ENHORABONA per tot el que has aconseguit!! T'has de sentir molt orgullós per tot, per la gesta, per l'esforç, per tot!! A casa t'hem seguit amb molta il.lusió i ara seguirem al teu germà! Saludillos!

Arcadi dijo...

Felicitats Puça, ets un campió i ho has demostrat. Estem fets de carn i ossos i quan el cos diu prou és prou, que hi hem de fer. El dissabte esperem a Xavi a Xerta, i a tu també, si cal et portem amb un carrató! Per cert, quin és el proper repte? Ànim!!

EVA dijo...

OLE, OLE I OLE!!!!
El repte està més que ha aconseguit, com diuen molts, ja pots anar amb el cap ben alt.
I estarem pendents de les noticies de tun germà Xavi. Estem amb valtres.

QUE VIVA LA MADRE QUE OS PARIO!!!!!

A la nit trucarem per veure la etapa de demà com la teniu prevista, si podem anirem a donar suport.

Juanjo de la Ràpita dijo...

Hola Albert,fins i tot els grans atletes avegades cauen peró s'aixequen,i tu tornaràs com el fenix,ja hu veuràs.molts d'anims i força per al teu germà

Jordi Bort dijo...

Hola nen,

No passa res, per a mi ets i seràs un campió, ho saps.... hem compartit alguns reptes i sempr ho dic, posar-te davant del repte i dir-li "vaig a per tu" ja és una mostra del coratge i vàlua com a competidor i persona, per tant, posar-s'hi ja és ser un campió. Ànims i a rcolzar a Xavi !!!

Jordi Bort

ximo dijo...

pos sí Ferrran, algú ho ha comentat, i ell ha dit: "es igual... si d'aquí cinc minuts ja ho estarà"
Javi amb la samarreta del dia

Per si us voleu veure algunes fotos...
Albert: "Cada pasa era una martellada"

ATE dijo...

Anims, estem segurs que xavi acabara el repte , has lluitat i ho has aconseguit , a Roquetes t'espera celebració de valent . SORT del ATE.

Alvaro Patri i Leo Alias el "Tito" dijo...

Molts d'ànims per tots, Albert lo k has fet no te nom, encara que no puguis correr mira d'acompanyar al teu germà amb la bici o en patinet..., es molt gran el que has fet, i tot els reptes que't queden per fer i segur que d'aquesta algo positiu treuràs. Has estat molts dies enganxant a molta gent en aquest repte i solament en això t'has de sentir fort. Ara li toca acabar al teu germà però estic segur que a Roquetes l'acompanyaràs, inclús fins Tere s'hauria d'animar els ultims kms. Per cert dis-li a Xavi que enlloc de passar per Jesus que agafi coll de Som i passeu per Remolins, el lloc on et vas casar... allí estarem esperant-vos. Vinga molts ànims estem en contacte i ara a recuperar forces que vos ho heu guanyat.

Alvaro, Patri i Leo -Alias "Tito"...

pinyos dijo...

molts anims albert lo que has fet ya es molt gran a Roquetes t'asperem en los braços oberts i segur que no cambiara res.molts anims tambe per xavi i tots els que t'acompanyen.avore si et recuperes i pots pega cuatre salts a les festes de Roquetes.

Anónimo dijo...

anims albert lo que conta per a la gent es el que has fet no el que no has pogut fer el repte continua

macagundena dijo...

JO TA BE IRABAZI ARTE

Paco Osuna dijo...

El que ningú et pot negar, és la valentia i el coratge d'intentar-ho.
L'Antoni diria que hem perdut "cales", però... sempre GUANYEM VIDA !
Una forta abraçada. Fins aviat

Jeremies dijo...

fa dies que per a mi el teu blog es com una telenovela estic enganxadissim i cada nit em fas emocionar al lleguir les 4 linees aixo es mes distret que el futbol...
Anim. donarli el relleu al teu germa es lo mes acertat. GRACIES PER AQUETS MOMENTS TAN INTENSOS.
ANIM ,ANIM ,I MES ANIM PER A TOTS VATROS

Florenci dijo...

No et desanimis Albert. El teu coratge es encomiable i és una lliçó per a tots.
Has estat, ets i seràs sempre el nostre campió.
Molta força també per al teu germà Xavi!!!

campanilla dijo...

ANIMO ALBERT!!!!!!!!!!!YOU CAN DO IT!!!!!!!

Chisco dijo...

Quiero suscribir lo que decía Anónimo: todos nos quedaremos (y tú también tienes que hacerlo) con lo que has hecho, no con lo que los pies no te han dejado hacer. Todos los kilómetros, movilizar a toda tu familia, amigos, a todo Roquetes, a Reus, Tarragona y gente de toda Cataluña... eso quiere decir que el reto merecía la pena. Tu hermano lo ha entendido también así y lo que ha hecho, igual que lo de Tere, tu fisio y el resto de gente que te ha apoyado de cerca estos días, aún tenga más valor. Suerte a Javi, y volver a Roquetes TODOS muy orgullosos de lo que HABÉIS CONSEGUIDO!!!

campanilla dijo...

Waou Albert!! fins al Canada m'està arribant tota la energia que desprenen els teus reptes! sé que ets un somiador amb aquestes aventures amb les que tú creus i que com molt be ha dit Isa no estan a l'abast de tots els mortals que hi sóm en aquest món, so I trust you!! I ja ho saps, per a molts i per a mi ja fa temps que ets un Campio!!
Anims again!!!