lunes, 1 de junio de 2009

Avui he corregut amb l'èlit


Ahir vaig trucar als canareus per viatjar cap a Vilafranca del Penedés a córrer la "marxa de resistència dels 7 cims" vam quedar a l'autopista a les 4.15 de la matinada, hora que et trobaves a molta gent pel carrer però no fent esport precisament, a l'arribar a l'autopista primer percans del dia, m'havia deixat les sabatilles de córrer, ja que vaig marxar de casa amb xancletes, torna a casa, carrega les sabatilles i cap a Vilafranca. Pel viatge molt bé amb Adolfo i Hermini, quan arribem anem en busca del dorsal i cap al cotxe a canviar-mos.
Allí arriba el segon percans, estaven per donar la sortida i jo tenia unes ganes enormes d'anar al " wc " i pip, sortida, merda ja l'he liat, hem fico entre un parell de cotxes que van fer-me de " WC " i ..... dos minuts més tard em presento a la linea de sortida i veig el cuc de corredors que ja enfilaven la pista amunt, joder....penso que adelantar tota aquella gent em suposara perdre 2 o 3 min més però al cap d'un moment atrapo a Adolfo que també havia arrencat dels ultims juntament amb Oliva, anem adelantant a gent fins que al km 10 Adolfo aprofitant una baixada ens deixa " tirats " llavors ja anàvem dels 10 primers, segueixo tirant endavant amb constància i bon ritme fins al començament del tercer cim, allí apreto i vaig pujant molt constant els altres que anaven en mi es queden. Per davant només quedava el guanyador de l'any passat que ja us explicaré més endavant i Adolfo, que el veig uns km més endavant i sí al km 20 l'atrapo. Anava un poc tocat ( hidratació ) ja que feia molta calor, anem fent 3 o 4 km junts però veig que pujant pateix i es queda, ja només quedava 1 corredor per endavant, passo per un control i em diuen que em porta 3 min 30 segons i sense forçar més del compte segueixo el meu objectiu d'atrapar-lo fins que al km 31 ho aconsegueixo, al veurem hem diu:
- Aquest any no et veig gens malament, no et trobaré sentat a cap cadira, i li dic:
- la veritat es que vaig bé
- no si no pots enganyar que ja es veu
Vam anar fent uns km junts i parlant, em va explicar part de la seva vida ( és per explicar ) i jo només escoltava, i això es part de lo que em va contar:
-tenia 52 anys, era l'organitzador i alma d'aquella marxa, tenia 2.23 en marató, 1. 07 en mitja marató, 3 participacions a la Marato dels Sables ocupant uns meritoris i espectaculars 5ª, 5ª i 6ª lloc, patrocinat per San Miguel pagant-li la inscripcio i 1 milio de pessetes per participació i formava equip en Ahansal i mil coses més, sino no acabo, i llavors va ser quan li dic:
- acabarem la cursa junts!! no tinc intenció de disputar-li " la seva cursa" m' ha fet sentir un privilegiat de correr al seu costat, ell em contesta:
- tira, que tu estàs més fort!!
- li he dit que arribarem junts!! sempre i quant no ens atrapi ningú per darrera.
- segur, si es així gràcies per ser tant honrat, però quan arribarem jo diré que tu haguessis arribat 1 i sol si haguessis volgut.
-d'acord, li contesto.
I així va ser, després de 58 km, vam arribar agafats de la mà i amb la satisfacció que a voltes s'ha de saber ser " persona " a part d'admirador de segons quina gent, ell allí era tot un ídol, de tothom i es mereixia allò-
Després de donar-me les gràcies. em va dir que si l'any vinent el meu repte era SABLES que m'ajudaria en el que fos, consells, materials, etc,etc i em va donar el seu telf per al que fos.
Al cap d'uns minuts va arribar Aguiló, i la resta de corredors, també vam batre el record de la prova (5h38 min)a mi em va sortir 5h 35 la diferència és" WC" i jo personalment vaig millorar 58 min respecte l'any anterior.
Espero que no se us hagi fet molt llarg però lo viscut en 60 km és molt, gràcies i fins aviat.

5 comentarios:

Julio (Trail CER La Sénia) dijo...

Albert,

Impressionant el que acabo de llegir. Se m'han posat els pèls de punta. Un detall com el que vas tenir diu molt d'una persona. Tot això és el que fa que cada dia siguis més gran. Espero que l'any vinent puguis guanyar aquí a La Sénia.

Albert dijo...

Moltes gracies Julio, conteu en mi per a La Senia l'any vinent ja que hem vaig sentir arropat i com a casa, el guanyar, jo sempre ho dono tot i la cursa et fica al lloc que mereixes.

Anónimo dijo...

ACTES COM ESTOS, HONREN A LES PERSONES............ENHORABONA !!!!

comentari d'amics dijo...

Angel ha dit...
Bona cronica Albert. Crec que has fet valida la dita: "Mens Sana In Corpore Sano" (No es propaganda de les ASICS..eh). Sempre es bo trascendir la part mes competitiva de clasificacions, punts, minuts, segons, podis, etc, etc.

Et felicito per la decisio que vas pendre.

dt. juny 02, 03:59:00 PM 2009


elena ha dit...
Felicitats Albert, a part de ser un molt bó atleta ets per damunt de tot, una molt bona persona, si senyor!!
me trec el sombrero!!

dt. juny 02, 04:20:00 PM 2009


tara ha dit...
joè albert, estas hecho un crack.
envidia sana es lo que yo siento, pero gueno, si alguien quiere algo, algo dicen que le cuesta. sigue asì. enhorabuena.

dt. juny 02, 09:32:00 PM 2009


fran ha dit...
Xeic, m'han dit avui a "l'entrno" q la crònik d'Albert s'ho valia i q s'havia de llegir; realment es fa curta en veure aquesta meritòria aportació al mundillo de les curses de muntanya; txapó, tio, txapó....aquestes accions només s'acostumen a veure quan vas amb "el del montó" (i tampoc sempre).

dt. juny 02, 09:38:00 PM 2009

puça dijo...

Gracies a tots amics de veritat que això ompli més que el fet de guanyar