martes, 30 de junio de 2009

LA CURSA DEL LLOP



Ja que la gent vol saber més, explicaré més.


Tot comença fa 8 mesos quan vaig decidir fer la cursa del llop, a partir d'allí molt sacrifici i decicions dificils ( nocturna, boda d'un amic, curses, etc,etc) però amb la idea clara, la ment deia que havia de ser la cursa del llop li volia dedicar a la meva mare, ho mereix, ja que no ha passat per bons moments, això em va ser fort amb els entrenaments i amb les decicions que anava prenent fins arribar a la gran cita.

Un dia entrenant sol em vaig voler ficar més pressió, volia fer-la grossa, vaig dir-me:

- si acabo i guanyo li demano de casar a Tere, si no, esperaré a un altre moment, i així va ser com un dia vaig omplir un paper ficant tot el que volia dir el meu cor.

Va arribar el dia de la cursa i penso que només jo estava tant segur que ho aconseguiria, m'hi anava molt, però no volia tirar cap coet per davant, tothom sap el que quedava i no era tarea fàcil.

1ª ETAPA: BICICLETA DE CARRETERA 183 KM


Vaig arribar amb nervis, lògic, era el començament però els vaig aparcar ràpidament i vaig estar atent per formar el grup bo, em sentia be, i pujant el coll de Bot vam formar el que seria el grup de guanyadors amb els germans Marrese, Carles, tres o quatre més i jo i fins la meta, quan els vaig dir que els hi donaria pocs relleus que jo ho feia tot i van ser super comprensius, és més, em deien que estava boig, no s'ho acabaven, a l'arribar al Mas de Barberans i trobar-me al manso i l'exkf em va donar moral, sense ells saber-ho, ells suposo que van pensar que estava boig d'anar tant avant fent les sis etapes, però jo estava molt bé, tranquil, còmodo, els km passaven factura i veure a gent que es va quedar al pont de Padesa i al pont nou hem va fer sentir fort, al final vaig arribar 3º no estava per disputar-li l'esprint a ningú, ja que ells havien treballat molt més que jo. Vaig baixar de la bici amb la sensació que hagués fet molts més km, bon senyal vaig pensar.


2ª ETAPA: CURSA DE MUNTANYA 32 KM


Estavem a l'hora de sortida a 31 graus i vaig voler sortir conservador però poc a poc vaig anar remuntant posicions fins que a l'altura dels ventiladors anava 7º classificat. Llavors va ser l'únic moment crític de tota la cursa del llop, vaig tenir un baixón per falta d'hidratació i menjar, el meu germà no m'havia pogut seguir en uns km per no poder passar per alguns llocs i vaig fer just, sort de uns gels i glucosa que em va donar Nando, després ja va tornar a vindre el meu germa i em va anar avituallant fins la meta que tot i la mala cara que feia ja m'estava recuperant al final 26º en un temps de 3h 06 min, millorable.


3ª ETAPA: CAIAC DE MAR 16 KM


ui, ui, ui, vaig pensar, prova de foc, entrenant un dia havia fet 2h 07 min amb Josep d'Ulldecona persona que li agraeixo els seus consells i que em va deixar tot el material ( caiac, botins, rem, etc,) i sempre es va ficar a la meva disposició.

Vam sortir i vaig remar sense parar mai, amb la ment a Riumar, no em va sortir el llop precisament però amb molt de coratge vaig arribar a Riumar amb 2h 03 min llavors em vaig mirar i estava ple de "pel" crec que era de llop i per dins meu tenia felicitat, igual com moltes cares que hi havien d'amics, cosa que els hi agraeixo moltíssim sense saber-ho m'estaven fent de ferro.


4ª ETAPA: CAIAC DE RIU 24 KM


Moment clau, sabia que era l'obstacle, el tot o el res, vaig remar com si m'anes la vida, per les vores del riu sentia sorolls, volia pensar que eren llops, que hem seguien, que volien remar per que entres en temps però no, eren Mauro i Paco que anaven d'embarcadero a embarcadero, animant-me, fent-me fotos, em donaven força, penso que vaig arribar a Tortosa però hagués arribat no sé ni on, feliç i cansat però amb una convicció anormal, ja no podia fallar!! al final 3h 11 min tant de patir i hem van sobrar 49 min.


5ª ETAPA: MITJA MARATÓ DE CARO 21 KM


Vaig sortir amb una persona de les que tothom ha anat algun ratet, jo poc la veritat, però es un plaer compartir km amb ell, amb el " manso " vam anar tant tranquils als 2 km neutralitzats que casi ni mos esperen per donar la sortida ( vaig fer una parada tècnica al intermarche ) al final sortim cap a caro amb molta tranquilitat, tanta que anava dels 10 ultims, però poc a poc vaig anar adelantant gent fins arribar al grup del manso, Leo, Perales i cia i alli em vaig quedar fins casi al canal, la Leo hem va fer riure moltíssim, jo no ho demostrava, però em partia, feia de tot per treurem un somriure i jo li negava exteriorment, gràcies Leo per aquells moments, després vaig augmentar un poc el ritme i es van quedar, em vaig despedir anava amb la ment a caro i vaig pujar des de la falda fins a dalt progressivament ni jo sé la de gent que vaig adelantar, van ser moltes anècdotes amb la gent que adelantava i moltes cares incredules de veure l'esforç i amb la convicció que pujava, però amb quedo amb la de David cocacola que em va dir:

- la mare de deu, buuuufffff, quan arribes a Roquetes que et facin un monument, sense saber-ho em va fer augmentar el ritme, li vaig dir que m'acompanyes (si li haguesseu vist la cara....) al final vaig arribar el 29e amb 2h 06 min.
6ª ETAPA: BTT 110 KM
" Sols quedaven 110 km de btt " a part m'acompanyava el meu cunyat " pakirri " estava al meu alcanç havia de sofrir però ho veia prop.
Van donar la sortida i.....Déu meu casi m'atropellen!!! quin ritme, jo tenia un altre objectiu, volia veure un llop, no n'havia vist mai cap i em feia il.lusió i sense encantar-mos vam anar tirant fins que pujant cap a la font del teix i el coll de la creu pakirri es va quedar, volia que jo sol m'enfrontes al llop, sabia que'l vençeria, que em podia deixar sol, vaig arribar a Beceit i quina collada i quina alegria, mitja familia allí donant-me suport fins que una veu em diu:
- va!!que ja esta tot fet!! li vaig contestar:
- no m'enganyesseu, sé perfectament el que queda, pujar a formenta i més de 50 km però interiorment ho veia factible, vaig cambiar de bici ja que a la meva li fallava el canvi, sort que portàvem una de recanvi (tot molt estudiat i pensat ) i pujant formenta va arribar el " moment " sí allí, sé que pareixera extrany però em va sortir el llop, es va asustar molt, tant que corria pista amunt i jo com un boig detràs, vaig coronar formenta sense pedre-li la pista, al final ja corrent direcció a caro va desistir i va esperar als altres tres, volia seguir-los, guiar-los fins a caro per que puguessen arribar en temps i també ho van aconseguir, va ser una experiència brutal, sols jo i els que ho hem aconseguit ho sabem, de l'arribada ja està tot vist i contat, va ser una felicitat indescriptible, en part gràcies a tots vatros per això vull dir-vos:
GRÀCIES PER TOT I FINS LA PROPERA

6 comentarios:

jotabege dijo...

Intermarche?, Si que heu fet Kms. però no sabia que havíeu arribat fins França.
Suposo que vols dir Caprabo,

puça dijo...

Escrit fet per Joan Marc a la seva pagina i que li agraeixo molt les seves paraules.
Un any més, i ja van dos de seguits, que em quedo amb les ganes de participar-hi. Encara que ja fa anys vaig poder ser-hi en alguna etapa, no m'equivocaré si dic que aquesta darrera edició, la del 2.009, ha estat la que ha consolidat la prova després del seu retorn al format original, i m'ha alegrat vore com gent d'aqui de casa nostra, s'ha atrevit un cop més a seguir l'ombra i les passes del llop.


Encara recordo les paraules de Jordi Bort, dalt del podium, explicant com durant la darrera etapa en btt havien vist un llop i els havia olorat, pensant-se que aquells tres que anaven junts, ell mateix, Carles Gamisans i J.Ramon Subirats eren llops igual que ell..................la mística de la prova, seguir els passos del llop.........Hores abans, segur que havia olorat també al brillant guanyador d'aquesta edició, el roquetenc Albert Giné ( conegut per tots per Puça ), i que en els dos dies de cursa va brillar com els ulls d'aquest ferotge animal, demostrant a qui encara no el conegués, de quina pasta estava fet. Ràpid en les etapes que dominava i sòlid i constant en les que no tant...........en definitiva, mereixedor guanyador de la prova.( capítol a part mereixen les seves paraules dalt del podium......molta gent en debia estar satisfeta, però sobretot dos per damunt de totes, la seva mare i la seva estimada Tere, aquesta darrera protagonista sorpresa del final de festa.)


També vaig poder retrobar-me amb un vell amic, que feia 6 anys que no ens veiem, Tobbe Petterson de Suècia, juntament amb la seva dona Pernilla i la seva preciosa filla Alicia ( swedish 100 % ). Vam recordar vells temps, i ens vam proposar mutuament no tardar tan en vorens la propera vegada ( Kalmar 2010 ??)
Vaig disfrutar al veure com el gran amic de fatigues, Javi Cotaina, per fi assolia la seva fita, la sempre somniada pujada a Caro, que tantes vegades i vegades haviem parlat. Feia temps que no m'emocionava per un amic, ell encara no ho sap, però diumenge ho va aconseguir....Llàstima que no el vaig poder acompanyar. I com no, el gran Manolo Ramos.......este si que n'ha fet de grosses, els anys no passen per ell, bravo per als dos, bravo...!!!


Adjunto fotos dels dos dies, però les imatges amb que em vaig quedar a la meva retina no les puc ficar, les tinc gravades dins el meu cap..............espero poder-les revelar d'aquí un any....( i aqui llenço el repte ), tinc un amic que encara espera el trofeu a la seva vitrina i li vaig dir que tornariem !!!

Anónimo dijo...

Escrit fet per Ximo al seu blog i que li agraeixo les seves paraules i suport.

Encara estic bocabadat de veure l'activitat que han protagonitzat una colla d'atletes ( del primer fins l'ultim ) aquest cap de setmana passat a les nostres terres participant a la Cursa del Llop.

Aquesta cursa es ve celebrant a casa nostra des de fa un grapat d'anys ( aquesta ha estat la XVII edició ) però penso que, malauradament, encara no es coneix a nivell popular i mediatic tot el que l'esforç del participants, organitzadors i categoria de tots plegats es mereix.
No estic gens posat en aquest mon i per tant m'he anat informant per mig de la web de la pròpia cursa del llop des d'on he pogut saber per exemple que la prova constava de sis etapes:


1ª etapa. Bicicleta de carrera amb dos circuits, el mes llarg de 183 Km: Tortosa, Aldover, Xerta, Prat de Compte, Bot, Gandesa, Camposines, Cruce de la Fatarella, Cruce de Villalba, Gandesa, Pinell de Brai, Tortosa.

2ª etapa. Cursa de muntanya de 32 Km.: Tortosa, Coll de l’Alba, Mas de Cuello, Pouet de l'Amorós, Camí de Fullola, B. de Sant Pere, l’Ampolla.

3 ª etapa. Canoa caiac ( mar ) de 16 Km.: L'Ampolla-Riumar.

4ª etapa. Canoa caiac ( riu ) de 24 Km.: Deltebre ( Jesus i Maria ) Tortosa.

5ª etapa. Mitja marató de 21 Km.:pujada a Caro.

6ª etapa. Cursa amb BTT amb dos circuits, el mes llarg de 110 Km.: Restaurant del Port (Caro), Font del Teix, Sant Miquel de l'Espinalbar, Beseit, Coll de la Creu, Pous de la neu, Tortosa.


Cal dir que de tots els participants, nomes 7 privilegiats i dotats especialment per algun que altre Deu i pel seu propi esperit de sacrifici van inscriure's a les sis etapes de la Cursa. Personalitza'n en ells tota la resta, aquests son els noms:

CARLES GAMISANS BERENGUER
JORDI BORT JUAN
JOAN RAMON SUBIRATS AGUSTIN
ALBERT GINE CID
TOBBE PETTERSON
JOE ROSICH GRAU
ALBERTO ROYO LLORENS

Com ja es public i notori, el guanyador absolut de la Cursa del Llop va ser Albert Giné, Roquetero de pro, el qual com ell mateix a explicat al seu bloc buscant nous reptes va viure un del millors dies de la seva vida sinó el millor, de la qual cosa m'alegro particularment per ell i per la que, segons va anunciar a la meta, vol que sigue la seva dona: Tere.

Especialment emotiva va estar la dedicatòria a s'amare a l'arribada a la meta " va per tu, mama".
Recordo a la baixada del Coll de l'Alba quan et vaig preguntar: " vols saber com vas?" i em vas dir, textualment: NO....... com vaig?. Anaves be, anaves be. Jo, llavors encara no sabia que els dels dorsals "sisens" hereu els que algú em va dir " termineitors"
Fen honor al nom del seu bloc, ja sembla tenir en ment una prova al Sahara ( aquest mati ho deia a Radio Ebre). En aquesta ocasió no se si et podré fer cap foto. Mentre tant, Chapeau.

Si voleu veure mes fotos de la cursa, pitgeu................................ Aquí

Anónimo dijo...

ESCRIT FET PER UN FINICHER DE LA CURSA DEL LLOP.

JORDI BORT JUAN

ERES UN PUTO CRACK (I LLOP)
RecibidosX

Responder a todos
Reenviar
Responder mediante un chat
Filtrar mensajes como éste
Imprimir
Añadir a lista de contactos
Eliminar este mensaje
Denunciar suplantación de identidad
Informar de que no hay "phishing" (suplantación de identidad)
Mostrar original
Mostrar con fuente de ancho fijo
Mostrar con fuente de ancho variable
¿El texto del mensaje es ilegible?
¿Por qué éste es/no es spam? Responder |Jordi Bort Juan para usuario
mostrar detalles 23:51 (hace 8 horas) Responder



Ei, moltes gràcies màquina, la veritat és que si, que aquestos resptes es fan per dedicar-los alguns/es, per recordar algo... si no penso jo que costa molt d'aconseguir, amb les teves paraules la veritat és que hem vaig emocionar molt i em vaig sentir molt identificat. Jo sempre dic que aquests esdeveniments es corren en 3 motors.... els saps... les 3 C (CCC), les CAMES, el CAP i el COR. Quan comences vas de cames, hi ha molts moments en que el que te fa tirar és el cap i al final el que t'impulsa és el cor, en aquest últim i te a veure tot els temps d'entrenaments, petits esforços i sacrificis que un ha de fer, l'objectiu i la finalitat pel que un ho fa ....pensant estes cosetes tires endavant i t'obligues a no retirar-te, deixar-te vèncer... ja que no pots desixar escapar l'objectiu per aquells moments, jo penso molts cops el que he fet per estar allí i això me fa tirar... lo que puc claro, encara que aquest any no havia fet els deures (entrenos) que jo hagués volgut.. (per motius varis meus).

Bueno, lo de la petició ESPECTACULAR, ara entenc bé la teva concentració i i perfecta execució de les proves, la veritat és que si t'hagués de guanyar (cosa rara), m'hagués sabut mal per això, perquè la teva causa seu mereixia més, havies de ser tu i vas ser tu, no per acord.... sino perquè teu mereixies més que ningú, vas ser el millor.

Respecte a l'esdeveniment en general, penso que es van ajuntar la fam en les ganes de menjar. Després de l'experiència de l'any passat (incidències......), l'organització penso havien apostat molt per nosaltres (Terres de l'Ebre), l'organització necessitava un cop de timó, un estimul, canvi, Enric i Toni ho necessitaven molt penso jo, volien recuperar l'orgull del LLOP (un poc perdut l'any passat) i nosaltres els vam fer una feina de collons, sino ja meu diràs l'any que ve en la gent que s'apuntarà, penso que vam estimuar a la gent, poster m'equivoco, però és una sensació que vaig percebre. A mi mai se m'havia posat un cotxe en paral·lel a la pujada a Caro i me diu: "Ei Jordi (sabien els nostres noms), vaia canya que esteu fotent, quina exhibició esteu donant a la gent, quin espectacle esteu donant, quina lluita cosntant, en lo que porteu i al ritme que aneu, això és d'admiració, no se com ho feu, sou màquines, quina demostració d'esforç de superació i potencial....." Estes coses me les deia gent que me passava en cotxe i a molts ni els coneixo, això me feia pujar tipus RED BULL nen, me posaven de carn de gallina, altres volien córrer al meu costat... com si fos un heroi o jo que se.. En resum moltes sensacions espectaculars, molt intenses....

Bé no m'enrotllo més que si nos mos farem novios i tot, una abraçada molt forta a tu, al teu germà, parella teua, els teus pares (els pares s'ho mereixen tot i sofreixen en silenci).

Una abraçada GRAN LLOP

Ja quedem i parlem un ratet

Jordi

manel tomas dijo...

Hola Albert, enhorabona per tot, et deixo un link a la meva petita crònica de la cursa. Salutacions!

http://www.foromtb.com/f48/pena-bicis-aragones-salidas-desde-los-ports-hasta-la-serra-dirta-y-mas-alla-434868-59.html#post7375264

Ramon dijo...

Noi, no ens coneixem personalment, però ets el meu heroi, la cursa del llop, fa anys que la rondo, però em faltar l'empenta, a veure si aquest 2010, puc remà.
Felicitats, puça!!