Si hi ha una cosa a la vida que has de cuidar i defensar, esta no és altra que els amics, l'amistat.
Jo sóc una persona a la que li agrada cuidar les amistats i ell és una prova més, m'explico:
Santi és un noi de Mont-roig del Camp. De petits ( 9 anys ) ens vam conèixer, els dos corríem amb bicicleta, ell corria per la PC Montroig i jo per la PC Baix Ebre, vam créixer competint junts i mentre creixíem (jo no gaire, d'aqui el meu mot de Puça) anàvem formant una bona amistat.
Mai per ser rivals vam tenir ni tan sols una mala paraula, després d'uns anys, ja venia a casa meva a passar les festes del poble, i jo a casa seva pel mateix. Tanta amistat vam fer que a l'arribar a l'edat de juvenils (16-17 anys) ja res ens podia separar i ell va venir a córrer al nostre equip (llavors el CC Tarragona) deixant atràs l'equip de tota la seva vida.
Aquells 2 anys van ser el màxim, mil i una història que ell i jo sabem, uns records imborrables, únics, on la nostra amistat ja va arribar al màxim. Va arribar el moment de posar fi al ciclisme, però no a l'amistat.
Després el més difícil ha estat cuidar esta gran amistat. La distància molts cops fa "gelar" una gran amistat, però natros això no ho hem permès i l'hem portat fins el dia d'avui i espero que per sempre.
Hem estat junts als bons (cursa del llop 2009, petició a Tere) i mals moments (accident del seu pare) com les amistats ho requereixen i ara torna a vindre un bon moment i és per això d'este escrit.
La seva boda, un dia especial, un dia on jo seré allí per compartir la seva felicitat i la nostra amistat. Amic, disfruta del dia, de la vida i de la que serà la teva dona, LA SERRAT.
Ens veiem divendres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario