Penso que puc fer-la, dir fer-la vol dir acabar-la (que no és poc). No estic ni de lluny com l'any passat per això l'objectiu aquest any serà disfrutar-la patint. No posaré cap excusa, només jo sé com estic.
L'Ebre Televisió em farà d'esponsor juntament amb l'empresa Ebremetal, la de casa i la de sempre.
El meu germà també correrà tota la cursa del llop i espero que la supere amb èxit, jo n'estic segur!
Espero també que tothom compleixi els seus objectius, aquest any són molts amics els que s'han animat a fer-la i espero de tot cor que el 14 de juny tinguen aquesta platera a casa seva,
3 comentarios:
Vaja crack que estàs fet! Per cert, no saps com vaig pensar en tu baixant del Joan Gran. Estava en la plenitud del dolor i pensava ara imagina't que estàs al mig del desert i et queden 85 quilòmetres...buff...
Ferran jo només se que si t'àllargen el circuit 5 km los faries igual, per molt fotut que et trobesses.
No sabem on tenim els limits, l'unic que sabem es on no els tenims.
Molta sort, recupera les cames i ens veiem al llop.
Ademés de veritat lo que dius, reflexionant sobre la baixada que vaig fer penso que los últims 3 quilòmetres estava com anestesiat, sumit al dolor i posant un peu davant de l'altre. Com un zombie.
Publicar un comentario