CURSA SERRA DE LES FITES

Jo, a la cursa de les fites per una edició, li diria "la cursa dels patos"!
 Ningú dels que ahir no van ser a la Pobla de Massaluca es poden imaginar l'aigua i el fang que vam agafar. Impressionant!
Una cosa voldria destacar abans de tot, la valentia dels organitzadors, el treball dels voluntaris i els esforços de la gent de controls i avituallaments. Xapó! ola la! a l'igual que l'incombustible fotògraf  Ximo Barberà que a una mà el paraigües i a l'altra la càmara, tot per a què ningú es quedés sense record. Tu sí que estàs per emmarcar!

Bueno tenia clar que si anava a la Pobla era a remullar-me, però si em quedava a casa a lo millor no hagués sortit a córrer i ja menys a ritme de competició o sigue que amb el meu amic Lluís que debutava ens en anem a ...remullar-mos!
Tot curtet per a què no "s'apegués" el fang i l'aigua surto decidit a donar gasss i al km 3 quan ja comença el corriol de baixada em fico al capdavant de la cursa, preferint baixar a tope, ja que si baixo frenant el risc de caiguda és molt més alt (donar esta instrucció al cap en aquelles condicions .... bueno millor deixar-ho estar).
Anem tirant en Xavi Alquezar fins al km 11 (la cursa era de 17, ja que van suprimir els ultims km perquè el terreny ja era una pista americana). Allí al km 11 Xavi portava un ritme alt que jo no aguantava bé i després de varios sustos vaig soltar el peu de l'accelerador i vaig claudicar a la seva victòria ben merescuda! Va ser el millor sobre aquell terreny i distància.
Puc dir que vaig xalar i molt ja que l'esforç nostre (o meu) és minúscul en comparació de tot el que vaig vore de part de tot el poble de la POBLA DE MASSALUCA.
Fins l'any vinent que espero poder tornar com cada any a la serra de les fites i no faltar-hi .

ULTRA TRAIL DE LES FONTS

Avui serà una crònica un pèl llarga però 3 dies i, a més, l'ultra de les fonts dóna per molt.

Divendres la nit estava preparat a Xerta per afrontar un ultra especial per a mi, m'encanta el seu format, la gent que l'organitza, el tracte, el terreny, TOT!!!
Dies abans preparant "la tàctica" quan em preguntaven els hi deia: "jo divendres gasssss!"
Tots em tractaven de descelebrat però després d'argumentar-ho els deixava amb dubtes, però crec que seguien pensant el mateix. jeje
I quin era el meu argument? que havia de desgastar als rivals, ja que sé que recupero millor que altres.
Així que divendres donen la sortida i ja em poso a tirar del grup, tenia clar l'objectiu: córrer al màxim possible i així va ser. Vaig arribar en 1h39 min en bones sensacions i la gent vaig poder comprovar que va apretar. Objectiu de la primera etapa fet!
Marxem cap a casa (el meu germà i jo) a recuperar, ja que l'endemà venia un dels plats forts amb l'etapa de 70km i 4000+
Vaig sortir tranquilet en ganes d'anar a fer una bona etapa, vaig anar una bona estona amb Ivan Tiscar i després li anava donant gas a mesura que passaven els km. A l'arribar a Prat de Compte vaig decidir posar ja ritme creuer ( gasoil B ) per fer la pujada al tossal d'en grilló, allí vaig coincidir amb Juanjo Oliva i Joan Zaragoza que em va portar fins dalt com un avionet, però baixant van aparèixer calambres als bessons i havia de parar a estirar-los. Mal símptoma!
Vaig arribar a Sant Roc patint molt, els calambres als bessons em feien replantejar-ho tot, el cap inclús m'informava que allò no compensava, l'abandono es tastava... Faltaven 30 km per a meta i la tortura es veia com algo inevitable si continuava, però .....entre el radiosalil de la Thais (Gràcies!) estirar, parar el motor una estona, menjar, beure, vaig pensar també amb l'organització.....Sí amb ells, no es mereixien que abandonés quan ells fan tant d'esforç per tots natros etc i en això va arrivar el meu germà i em dic: "mira ves amb ell i un per l'altre anirem fent".
Així ho vam fer una estona, ja que pujant l'espina el fet d'anar "només" amb dolor de bessons va fer despedir-me del meu germà fins a meta. Vaig coronar l'espina adelantant corredors que m'havien passat mentre estava a Sant Roc, entre ells Jordi Pàmies que vam fer el descens fins Alfara junts, allí ja no vaig ni parar directe cap a Xerta on vaig arribar en 9h11 min adolorit de bessons però amb el motor intacte i les articulacions en bon estat.
Tenia clar que havia de fer alguna cosa amb els bessons, una petita descarga de Carlos ( Recusport ) era l'opció i així ho vaig fer a les 10 de la nit. Mil gràcies!
Al posar el peu a terra del llit el diumenge vaig tornar-me a dir: "mareeeee, avui gasssss!". Em trobava amb dolor de bessons però intacte, o sigue que la guerra estava servida.
Vaig sortir l'etapa de diumenge amb la certesa que ho donaria tot. Pete qui pete! El fet d'anar adelantant gent em motivava i cada cop em deia a mi mateix: "a per aquell altre!" i així fins a meta, vaig disfrutar corrent, ja que per fi torno a recuperar sensacions oblidades.

Voldria felicitar a tots i cadascú dels finishers de l'ultra, ja que només aquells que l'hem corregut i acabat sabem el que és.

No felicitaré només a l'organització, sinó.... felicitaré a tot un poble: XERTA, que serà petit en habitants però és majestuós. Han sigut capaços de crear, formar i difondre l'ut de les fonts per tot el país. Sou molt grans!
L'any vinent tindreu molts problemes per fer cabre tota la gent que voldrà vindre......Ho sabeu! Jo si demà obriu les inscripcions, m'apunto demà mateix.

Avui la millor foto que se m'acudeix publicar és aquesta, no en tinc d'altra!

Res més amics fins la propera parada que serà a .........................

Pujada a la Foradada ( La Rapita )

Ahir vam tornar a participar a la pujada a la Foradada, a l'igual que Miravet i Benifallet feia anys que no hi participava i vaig decidir que hi aniria tot i tenir l'ultra de les fonts en 5 dies.
Van canviar el circuit i l'han fet molt més corredor, estava nét, senyalitzat a gogo i ple d'avituallaments o sigue que si a més de passar el xip als controls et diuen que has de pagar un peatge.....a pagar-lo! jeje.

Vaig disfrutar moltíssim de la cursa, pujant no vaig notar-me cómodo, ja que per anar a la Rapita no vaig renunciar al volum que tocava fer i divendres i dissabte vaig entrenar amb normalitat. A mesura que passaven els km em trobava millor i al coronar a dalt vaig veure Juanma Oviedo que estava a vista de pájaro i vaig soltar-me a per ell...vaig atrapar-lo "prou ràpid" i llavors li vaig dir que aniríem junts fins a meta, ( faltaven 6 o 7 km ) ell em deia que tires a per més però no em compensava arriscar i arrivar destroçat a meta. Saber disfrutar i compartir el viatge a voltes és més gratificant que el fet de competir dia si dia també!

Vam arrivar a meta junts amb 3a posició, vam repartir felicitat, podi, premis i no et sabria dir qui dels dos estava més content.
Ara ja a pensar amb Xerta i dir-los als rapitencs que un plaer estar amb vatros, gràcies pel tracte i si déu vol fins l'any que ve!!

Cursa de la Cameta Coixa

Ahir diumenge vam assistir a Miravet per a córrer una cursa maravellosa, amb una organització entregada als corredors.Vam ser pocs groguets Fran, Sandra i jo però disposats a gaudir del tracte exquisit que Miravet i la seva gent ens van oferir

El circuit t'ofereix unes vistes increibles, que aquest cop les vaig veure..jeje ja que si una cosa tenia clar ahir es que volia disfrutar-la! i vaja si ho faig fer...

 Després de les fotos i salutacions obligatories donen la sortida del castell i.....deu meu senyor! van sortir com si d'un 10 mil es tractes a tot gas! jo vaig passar el primer km i segur que anava sobre el 100...i beeee amb un somriure que ningú ja em va treure amb tota la cursa. Vaig anar al meu ritmet caçant corredors fins que vaig arrivar a l'altura de Javier Heras i amb una veu ronca li dic;

-"aparta xaval que vas andando y me estas haciendo tapón"! es va girar y al veurem ens vam petar de riure una bona estona i ja amb ell fins a meta, bueno fins a 500mts de meta ja que ell encara volia esprintar-li al Mikel Besora......jo ja com a que no esprinto sino s'esborra el somriure jejejeje.

Resumint 13º classificat, bonissimes sensacions, llagat i més content que un gingol, objectiu complert.(no treure el somriure de la cara )

Com anecdota que vaig voler agafar el pernil i era el de 1ª dona ja que el dels homes ja l'havien agafat jejeje que tonto.

Seguim sumant fins haviat..................................................................................

CURSA DE LA MARCENCA

Ahir vam anar a Bitem a córrer aquesta bonica i molt millorada cursa de muntanya on el cim del Montaspre tenia que ser el punt referent de la cursa.

Molt bon dia per córrer, fred a l'arrencar però...donant gas això passa ràpid! jeje
Em vaig retrobar amb gent que feia temps que no veia com Roberto Prades, un gran corredor i una meravella de persona, d'aquells que t'agrada trobar al monte.
Vam sortir més lents de l'esperat però res no canvia quan s'ha d'accelerar les coses es posen al seu lloc i el meu era darrera de Kiko Marti que esta no un escaló per damunt sino varios...i Roberto Prades.
Vaig fer la meva cursa tranquil mentalment, sense obsessions i sense preocupacions, la meva preocupació ha de ser tenir motivació per millorar i això ho estic portant bé, cada dia que passa em trobo millor i el tenir més continuïtat fa que les sensacions no siguen tant dures com els primers dies.
El recorregut em va agradar molt, es nota quan hi ha gent treballadora detràs que vol més i millor, pos si ho esteu aconseguint!! la neu li va posar la guinda.
Al finalitzar un estofat bonísim ens incitava a tornar cosa que no dubtésseu, ja que qui sembra recull.....

CURSA DEL PASTISSET

Seguim sumant kilometres i hores, aquest diumenge i aprofitant que feien esta gran cursa a prop de casa vam aprofitar per seguir la posta a punt.
De la cursa diré que es de les més boniques del circuit ( tenen el terreny i el lloc ) i un punt majestuós, "la creu de santos".
Pel que fa a mi, em vaig trobant millor dia a dia, vaig anar cómodo tota la cursa i no vaig explotar-me fins a 700 mts de la meta.......intentava córrer tot el possible pujant i tranquilet baixant, ja que el turmell es va resentir de les xafades que vaig arrivar a fer dolentes. Vaig fer tota la cursa amb Xavi Alquezar al costat o...detràs! com diu ell, voliem arribar junts de la mà però Ahmed ho va impedir.
Xavi va tenir un detall que no li calia ja que va ser més ràpid que jo a l'esprint però em va deixar clicar a mi primer per que jo li vaig portar el ritme tota la cursa, un detall que diu molt d'ell com a persona i com a corredor, espero un dia poder-li tornar.
 L'organització de 10! Quan es reuneixen 450 corredors/es i una setmana abans es tanquen inscripcions alguna cosa vol dir.... perfecte tot! marcatge i tracte als corredors i el menjar......exquisit!
Felicitar als "veteranos" de dni que se'n surten Kiko Marti, Joan Farnós, J.L Rubio..etc

La llàstima va ser que tot i això no vaig anar-me'n content, no! I no es per l'organització ni molt menys, ni per les meves sensacions, ni pel resultat, ni res d'això, vos ho explico ja que algú ho ha de dir i jo un dels molts defectes que tinc és que no m'amago i no em callo res i dir-ho a les esquenes tampoc va en mi, tindria que callar-m'ho... però no puc!

Em fastidia tant l'anti esportivitat, la falta de respecte als organitzadors,corredors, a la muntanya! etc, que m'he dit que ja n'hi ha prou, a més com sols es una persona destaca molt per damunt de la resta i ja son massa els actes "feos" que li he vist fer i suposo que tots no els ha fet davant meu.....

- TIRAR UNA TAULA D'UN AVITUALLAMENT
-TIRAR EL XIP AL TERRA AL ARRIBADA
- NO PUJAR AL PODI QUAN EL RECLAMEN ESTAN PER ALLI...( no era de primer )
- NO PAGAR A UNA CURSA L'INSCRIPCIÓ NO ESTAN INVITAT.....
- NO RESPECTAR A LA GENT DEL CONTROL DE XIPS
- NO FER INSCRIPCIÓ DINS DELS TERMINIS
- INCREPAR A GENT DEL PUBLIC PER NO ANIMAR....
- ACUSAR ORGANITZADORS DE MAL MARCATGE QUAN SOLS ELL S'HA PERDUT
- ETC ETC ETC ETC

Suposo que no cal ficar el seu nom i el seu cognom però que si cal no tinc cap problema, jo a la muntanya vaig a gaudir-la, a disfrutar-la, vaig per alliberar-me, per sentir-me viu i aquesta setmana em va tocar a mi un acte "feo" i per això he dit prou. Ara em sento millor, al contar-ho i si m'he de trobar amb aquest impresentable (que es únic) per les curses prefereixo anar a entrenar i gaudir de la muntanya.

Cursa de les 2 Torres

Ahir vam començar l'any 2015 en lo que en curses es refereix, i....no crec que hi hague una millor manera! vaig poder gaudir corrent cosa que feia temps, molt de temps que no feia.
Les molesties van afluixant, encara no he fet net...però em deixen fer, la continuitat torna a ser la que es necessita per poder córrer amb alegria, i els "problemes mentals varis" també van millorant o sigue que tot apunta a que aquest any podré tornar a disfrutar de l'esport i del córrer.
Tinc que agraïr molt a molta gent, em venen tants de noms al cap... ells a lo millor ni ho saben, però els que en moments no tan bonics com el del diumenge estan o han estat al meu costat amb suport, palmadetes, ajuda, ja sigue mental com a nivell físic per jo estar a punt de córrer etc,etc els recordo molt després d'una alegria, després d'un TORNEM-HI!!!
No sóc cap superdotat en res i jo també tinc hi he passat per mals moments, molts diuen que tinc una ment de ferro... potser siii, però jo sóc un més igual que tots vosaltres i ja molts moments que estàs però com si no hi fossis.
He de dir també que als mals moments se´ls ha de vencer!!! només així podràs vencer en qualsevol altra faceta de la vida i ara a lo que anem. Passem pàgina!

Cursa de les II Torres

Amics de Campredo...i als amics, allarga'ls la ma! amb el meu cas fàcil, només calia que m'inscrigues per col.laborar i així ho vaig fer.
De la cursa dir que vaig sortir endarrerit com sempre i que vaig desconectar dels corredors fins a meta, anava adelantant gent i si,sabia que anava primer però no em preocupava gens, faig ficar un ritme que per mi era comodo i fins a meta. Content pel resultat per que abans de creuar la meta vaig poder mirar al cel i li vaig dir;
"si tornaré com voldries a donar guerra"
Veurem ara fins on arrivarem, dependrà també de la meva familia, em costa relativament poc estar competitiu, amb poc entrenament he rendit molt, això es una sort, un don, o lo que li vulguen dir, ara veurem on anaem a parar...........

Un petit reconeixement a un gran amic, Gerard Morales

Qui no coneix Gerard Morales? Suposo que avui en dia al mon del trail running tothom el coneix..però fa 4 anys no era tant conegut! jeje

A mi però el seu nom se'm va quedar gravat al cap quan allà pel 2011 a l'ultra trail de Xerta em va "treure" la victoria a la general final de l'ultra de les nostres terres, a partir de llavors i ja per sempre més Gerard Morales el considero un amic meu, mai l'he considerat un rival, un adversari, ell per la seva humiltat va passar a ser amic per sempre.

Sempre podré dir però que li vaig guanyar la primera etapa jeje

Vam seguir camins paralels fins que al 2012 vaig saber que també feia maraton de Sables i va ser llavors quan vaig decidir trucar-lo i ja començar a forjar una amistat que fins avui. Vam formar una haima amb uns altres amics i ens ajudavem tant que l'amistat es va enfortir molt.

Els 4 amics de la haima 42 a la cursa de Sant Roc ( Pauls )

Després d'acavar l'última etapa al desert del Sahara

Des de llavors i fins avui estem en contacte diari mitjançant les reds social i també minim un cop a l'any ens reunim per fer un dinar i puc asegurar que ell es el mateix noi que un dia em va "birlar" ut de les fonts.

Si aquest esport el comparesem amb el futbol ell estaria a 1º divisió guanyant molts calers però coneixent-lo es feliç pagant la seva inscripció a les curses (bueno ho seria ja que ara no les deu pagar ehhhh jeje )

No canvies mai amic, que se que no ho faràs! i gaudeix mentre pugues de les condicions que tens.

PD saps que sempre t'ho dic...si necesites un motxilero per tornar a Sables intenta fer un esforç i portar-me!!!

PD Si voleu saber el seu historial de curses, resultats, etc. busque-ho vosaltres mateix que jo he d'anar a dinar i se'm faria de nit! 

Al seu facebook que el te mes actiu clicant el seu nom i apellit o

Aquest es el seu blog http://gerardmoralesramirez.blogspot.com.es/

Et dec mínim que si algú no saps qui ets ara tingue l'oportunitat de coneixe't amic!

Una abraçada fortissima i estem en contacte negrito!

DISFRUTEU DEL VIDEO CURSA TIVISSA

Cursa de Tivissa

Tenia moltes ganes de ser a Tivissa, com a molts altres llocs on em criden i per unes coses o altres no puc ser-hi però a Tivissa feia anys ara que no corria i tenia ganes d'anar-hi!
No podia competir-la com a mi m'agrada ja que les molesties al turmell no afluixen i el no tenir continuitat amb els entrenaments fa replantejar les coses per fer-la a mitges, no!amb Javier Fran seria una opció.
Vaig comentar-li a Javier que hi havia una cursa "curta" de 23km a Tivissa que era molt técnica per un invident i ...no invident, li comento que seria interesant de cara als dos poder comprovar els limits que tenim, ell, que només vol més i més va acceptar, era una bona cursa per ficar-mos a prova.
Dies atràs ja m'havien trucat que vindrien a gravar-mos si hi anavem ( evasión ) i sortiria a teledeporte uns minutets, vaig pensar que seria un gran reconeixement per ell i podria veure tothom del que n'es capaç de fer, de passada també seria positiu per Tivissa i les terres de l'ebre així era una manera d'agrair-los el gran tracte que sempre he rebut d'ells i les meves terres.
La nit abans ja vam fer nit allí, al camping de Tivissa i després de rebre un tracte exquisit ja només quedava afrontar la cursa amb optimisme i convicció que res que no sigue un crono ens pot aturar.
La cursa era molt técnica per persones sense ninguna minusvalia, per un invident era alguna cosa més que una cursa técnica, allò era un altra dimensió! on cap trepitjada es bona, crestes, roques, pendents, escalons, desnivells, cordes, etc,etc. però sense pensar-ho més del compte ens presentem a la linea de sortida, la por es o ha de ser per als altres, nosaltres endavant! li deia.
Ell que al igual que jo es un "tirao pa lante" em seguia el joc....
De la cursa diré que al nostre pas ( 3;15h per fer 10 km d'aquell tipo ) no era un obstacle, amb dificultats però anavem traçant cami, vaig aconseguir un dels meus proposits o...això penso! fer-li veure que ell no te limits, el seu obstacle no es la ceguera, el seu obstacle es el rellotge! no pot competir contra un crono...
Al km 10 i sabent que es passava per Tivissa abans d'afrontar la segona part de la cursa vam decidir no ser egoistes i abandonar, crec que la gent va poder comprovar que es increible el que fa però no calia fer esta tothom pendent de nosaltres i arrivar a les 5 de la tarde....la demostració estava feta! l'ORGANITZACIÓ QUEDE CLAR ENS DEIXAVA ACAVAR però jo penso que no calia fer demorar més la cursa, ells per nosaltres ens ho facilitaven tot però a la vida l'egoisme  perd les persones i s'apren més d'una derrota o un abandono que d'altres coses...ahir jo li vaig enviar "un missatge" a Javier que penso ell va entendre, penso. ( algunes de les coses que només amb molta confiança pots dir-li...)
"Puedes enfrontarte con respeto a la montaña, pero no puedes luchar contra el reloj"
"Has demostrado que eres capaz de todo y con ceguera has trazado un camino que muchos jamás trazarán"
"Eres un ejemplo para todos, disfruta de la montaña y no te obsesiones con el reloj para acceder a ella"

Després de la cursa vam gaudir del tracte de la gent de Tivissa que com sempre es van volcar amb la seva cursa i amb els corredors, gràcies!

I jo amb "Un dia haremos el recorrido de Tivissa sin reloj" em vaig despedir de Javier a l'estació d'Hospitalet.

Fins la propera amics.

Gràcies per les vostres 250000 visites! Ara a pel KMV ROQUETES!!!

Avui volia fer entrada al blog per recordar que el dissabte es fa el KMVROQUETES http://www.kmverticaro.blogspot.com.es/ i m'he endut una sorpresa agradable al veure que tot i no escriure de fa més d'un més el meu blog ha superat les 250.000 visites, per alguns no res....per mi una satisfacció vore que gent li interesa el que faig i vol saber coses sobre l'esport, la solidaritat i sobre mi ( competicions, entrenaments, etc )
Dit això i com ja he fet en varies ocasions faré un sorteig per celebrar aquesta per mi impresionant cifra, es tractarà del seguent;

Qui encerti la meva classificació al proper km vertical de Roquetes que serà dissabte li obsequiaré amb una cinta de cap Dynafit.

 Com aquesta que es veu a la foto i que jo tant de rendiment li trec.

Ara vos invito a disfrutar dissabte del millor kmv que es fa avui per avui. Pujeu a caro i mentre animeu als corredors esteu invitats a menjar una baldana i una cervesa!!!

Dia 21 de juliol recordarem als bombers del foc d'Horta

Si res no passa el proper 21 de juliol a les 4 de la tarde farem una excursió guiada amb un parell de bombers que van ser i van poder salvar la seva vida al foc d'Horta  ( Jordi Chertó i Joan Farnós ) on hi va perdre la vida 5 companys d'ells, bombers del GRAF LLEIDA. A un d'ells el coneixia jo perfectament, el podia considerar amic meu, un crack de persona i d'esportista: David Duaigues.

El dia 21 just farà 5 anys del fatídic accident, aquell maleït 21 de juliol de 2009 es per això que ús faig saber que qui vulgue venir independentment del nivell que tingue ( serà una excursió ) per rendir-los un petit homenatge i recordar-los que per natros estàn ben vius i sempre els recordarem ( tinc un apartat d'ells al meu blog des d'aquell 21 de juliol ) estan invitats, no volem debatre res, no es el dia, ni el moment! volem recordar-los amb respecte i fer 5 minuts de silenci per ells i pels 5 anys del accident, estaria molt be, aqui ho deixo...

I ja per acavar només agraïr a Jordi i Joan la seva predisposició, jo no estava segur de fer be al dir-los això, no se, per ells ha de ser difícil remoure tots aquells moments, però van dir que si i jo personalment agraeixo la valenti i força que tenen.

PD S'ha de venir amb pantalons llargs ( llocs on ha crescut vegetació)
PD lloc de trobada a les 4 de la tarde del dia 21 de juliol al mirador de la franqueta, si la gent d'aqui dels voltans vol fer cotxe el lloc de trobada als 4 camins a les 15;15.

Fins aviat!!!

Diumenge de desnivell!!!

Aquest diumenge col.laborarem amb una causa benéfica que organitza gent de Roquetes, els de la btt terres de l'ebre, trail, ajuntament, amb una pujada a Caro amb bicicleta.
El preu de l'inscripció es la voluntat i la conciencia de cadascú i el recorregut es fins les entenes sortin de l'entrada de Roquetes, estarà divertit! i segur que hi ha gent de tots els nivells per gaudir d'un gran dia i una bona causa.
ANIMEU-VOS!!!

CURSA CAMI DE SIRGA. I QUÈ CABUT...

Avui és obligat fer crònica i no pels resultats, la faig per l'organització i per la meva "cabesoneria".
L'any passat ja havia de córrer aquesta cursa Camí de Sirga, però una caiguda el dia abans al descens vertical em va impedir córrer la cursa de l'endemà ...i fins avui! La caiguda va ser forta, molt forta i encara avui un any després no m'he recuperat. La culpa meva i només meva, que quede clar, ja que jo sóc un descelebrat!!!
Fa més d'un mes em van trucar per saber com estava i van obrint-me la porta de part en part  per a tornar-hi a participar.

Passant els dies tenia el tema cursa al cap però com no estic recuperat i posava en risc la lesió em feia molt el remolón...a més, persones sàvies em deien que no era el més oportú.
Només va faltar un dia que la meva dona (i ella que no em demana mai res en este sentit ) em digués que tenia que fer un esforç i anar-hi, que esta gent de Móra s'ho estaven currant molt i necessitaven l'ajuda dels corredors. Doncs en aquells moments la decisió ja estava del tot clara. Hi anava!
Fins al dia abans vaig entrenar com un boig en bicicleta ( dissabte matí 130km ) ja que el míster em volia fer arrivar cansat per a què no corrigues molt i el risc a lesionar-me baixes.... però no li va sortir del tot bé! jeje.

Dissabte la tarde vam fer la skyspeed de 350mts amb 83 de desnivell+ va ser molt divertit i juntament amb Pere Aurell i la resta de participants vam fer una crono explosiva on el resultat era el menys important.

Diumenge era la prova de foc, sabia que la cursa era durilla i tècnica, o sigue que coneixement i calma! Res d'arriscar baixant i gasss de cara amunt, aixi vaig fer-ho i el resultat va ser molt millor de l'esperat, ja que als últims 5 km vaig "pescar" dos corredors que em va permetre fer un podi que no esperava ni confiava.

De l'organització només puc dir meravelles, bestial el tracte als corredors, com a reis! Increïble el seu esforç, només penso que sort que hi vaig anar....déu del cel! A més, quin munt de regals i de profit tots!

PD  A tots els que feu possible aquesta cursa vull animar-vos a seguir igual, el vostre esforç sortirà a la llum. Les coses a vegades no tenen una explicació però la meva humil opinió és que teniu una cursa fantàstica amb un recorregut excel·lent i un tracte meravellós. Com els hi vaig dir als d'Alfara (Cursa d'en Panxampla ) al seu dia "temps al temps"

GRÀCIES I MIL GRÀCIES PEL VOSTRE TRACTE COMPTEU SEMPRE AMB NOSALTRES

Dissabte posarem a prova turmell

Aquest dissabte aniré a l'Almogàvers muntanyes de Prades per fer una cursa de 74 km i 3400 desnivell+crec que suficients per comprovar l'evolució del turmell.....
L'intenció es fer 4 hores d'entrenament en cursa per treure conclusions del turmell  tot i això si les sensacions no son bones ha acavaré abans ..i no tinc cap intenció d'acavar-la! però prefereixo anar amb gent aixi es molt més portador.
Molts vos preguntareu si cal anar a una cursa així per treure conclusions i posar a prova el turmell, pues no se contestar-vos.....jeje.

Dissabte cursa del llop!

Que ningú s'asuste amb el títol de l'entrada jejeje que només faré la "marxeta" cicloturista, aquest any suficient per mi.
Es una gran cursa, grandissima! i un repte brutal per a qui l'afronte ( 6 etapes ). Jo personalment li dec molt a esta cursa ja que m'ha donat molt reconeixement.
A tots els valents i a l'organització els hi desitjo moltissima sort i valentia per afrontar-la, la recompensa val la pena.
Després d'aquesta cursa i si no hi ha cap problema em ficaré a córrer ja que tinc moltes ganes d'empendre noves aventures...

Un bonic record 

Mireu això i reflexioneu/nem

Això es una història increïble que fa pensar molt com som molts, jo aquestos dies he tingut la sensació d'estar a la situació contraria de Hermógenes Fauvert, el DR DARIO m'ha fet veure que tot no es la fama, ni l'ego, ni els diners, a la vida s'ha de saber ajudar a tothom independentment de com portigue la cartera, més si parlem d'un cas de vida o mort. 
El Dr DARIO es d'aquells que primer t'ajuda i després pregunta, t'escolta i motiva.



En la Clínica de un famoso cirujano cardiólogo, entra la secretaria al consultorio de éste y le anuncia que un viejecito, muy pobre, deseaba consultarle, recomendado por un medico del hospital público. 

El médico le dice que hablará con él una vez que haya atendido a todos los clientes con cita médica. 

Después de dos horas de espera, el médico recibe al anciano y éste le explica la razón de su visita:
- 'El médico del hospital público me ha enviado a usted porque únicamente un medico de su prestigio podría solucionar mi problema cardíaco y, en su clínica poseen equipos suficientes como para llevar a cabo esta operación'.

El médico ve los estudios y coincide con el colega del hospital. Le pregunta al viejito con qué Compañía de Seguros se haría operar. Este le contesta.... 'Ahí está el problema Dr. Yo no tengo seguro social y tampoco dinero. Como verá, soy muy pobre y para peor, sin familia... Lo que pido, sé que es mucho, pero tal vez entre sus colegas y usted puedan ayudarme...'.

El médico no lo dejó terminar la frase. Estaba indignado con su colega del hospital. Lo envió de regreso con una nota explicándole que su 'Clínica era Privada y de mucho prestigio, por lo tanto no podía acceder a su pedido'. El había estudiado y trabajado duramente estos años para abrir su clínica y ganar el prestigio y los bienes que tenía.

Cuando el anciano se retiró. El médico se percató de que éste había olvidado un carpeta con unas poesías y una frase suelta que le llamó mucho la atención. La frase decía: 'El órgano que mejor habla es el corazón' y firmaba Hermógenes Fauvert. Esta frase le gustó mucho al médico, pero lo que más le gustó fue el nombre del autor de la frase, Hermógenes Fauvert.

Le hacía recordar su juventud, pues, en primaria, la maestra les leía sus hermosos cuentos infantiles. En la secundaria, la profesora de Literatura les enseñaba bellísimas poesías y fue con una de ellas que, al dedicarle a una de sus compañeras, se enamoró y esta fue su primera novia. 'Cómo olvidar todo eso si fue parte de lo mejor de su infancia'.

A la semana siguiente, al finalizar la jornada, la secretaria entró al consultorio con el periódico vespertino y compungida le dijo al médico, '¿Se ha enterado, doctor? Hoy han encontrado muerto a 'Hermógenes Fauvert' en un banco de la Plaza del Ayuntamiento, tenía 88 años el pobre'. El médico suspiró de pena y contestó:.'Hombres como él no deberían morir nunca. Que Dios lo tenga en Paz, me hubiera gustado conocerlo.... '

Pero, ¡cómo!..... ¿no lo recuerda?', le dice la secretaria y mostrándole la fotografía del periódico le dice: 'Era el pobre viejecito que vino la semana pasada a consultarle. Era un conocido escritor, solitario y bohemio. No tenía parientes y...'. El médico no la dejó terminar. Le pidió que se retirase y sentándose con los brazos cruzados en el escritorio, lloró.

Lloró como nunca lo había hecho, como el niño que llevaba escondido en su alma. Largo tiempo estuvo en el silencio de su consultorio. Luego, mientras secaba las lágrimas de su escritorio, sacó delicadamente la imagen de Cristo que estaba debajo del cristal y, después de besarla, la guardó en un cajón mientras decía 'Perdón Señor, no soy digno de Ti, no soy digno de que Me mires. Todo lo que tengo, Te lo debo. Me enviaste a un pobre y me habló con la voz del corazón. Yo lo escuché con el oído del egoísmo.... mi vergüenza es grande.... Perdóname Señor'.

Con el correr de los años, la 'Clínica Hermógenes Fauvert', como se denomina desde entonces, se hizo muy famosa. El médico habilitó un sector para la atención de los pacientes sin seguro médico y él personalmente practica las operaciones. 

Dissabte amb dorsal!

Ja que encara no estic a punt per córrer, començaré a cremar energia en bicicleta, com? doncs aquest dissabte vaig al GRAN FONS DE LA MUSSARA 187 km en 3300 desnivell .....vaja que entraré en calor segur!
Aquestos dies he anat sortint amb bici però d'aqui a fer això ja un pas de gegant, tot i això no em fa por.
El meu germà i molts coneguts també la faràn i serà "divertit" se que acavaré destroçat total però tot i això me'n hi vaig decidit, aquestos dies son els millors per a un futur no molt llunyà.

PD com pot ser que tingue tanta ansia de posar-me un dorsal si se que vaig a rebre?
PD a les classificacions em diré Marc Treso......jejeje

Per darrera venen espentejant amb molta força

Fa uns dies vaig pujar fins Alcanyis en btt per veure en directe al meu fillol correr una cursa de btt, la veritat es meneja prou be si pensem que te 10 anys.....va quedar 3º! tot i que va acavar poc content una de les coses que li vaig dir es que anés a felicitar a qui l'havia guanyat, cosa que va fer.
Veient que "maneres" en te el més important es que aprengue altres coses....el saber anar en bici per la vida una d'elles, companyeris-me, saber ser solidari, saber competir, disfrutar, respectar i sobretot saber pedre! ja que de guanyador ni ha sols un i es molt complicat ser-ho.

Aquest diumenge però va tastar lo que es guanyar, la primera victoria li ha arribat de molt petit, massa? no se...però ha de saber que això no es el més important, a la llarga el recordaràn més per ser una bona persona que un bon ciclista, si pot ser les dos coses ......jeje millor, no? qui no ho voldria?

Ara poc a poc, a casa te tot el que te que tindré per tira endavant sabent que hi ha molt de cami per fer per arribar on es pugue, en el lloc que faci falta, però amb el respecte de tothom.

Endavant!

Ultra trail Barcelona

No podrà ser....no hi aniré! Les coses no van com voldria, ja que jo voldria córrer però no estic be.
No ho he dit abans ja que tampoc vull fer "peneta" ningú però resulta que totes aquelles molesties al turmell eren més significatives del que pensava, he intentat arreglar-ho ( els problemes de turmell ) però després de fer proves i més proves una resonancia ha dit que hi ha mal, o sigue que s'ha de parar si o si.
Dilluns vaig a visitar-me a LLeida per veure quin es el tractament a seguir... però no pinta be!
No passa res, però tinc ràbia! després de tot el viscut puc dir que es un mal menor, que això es un hobby hi ha coses més importants per les que preocupar-se.
 Jo me'n sortiré amb la meva! sóc molt cabut...ja canviaré la truita a la situació!
Penses que vens de vuit mesos sense fer res i de cop i volta entrenes un mes, tornes a entra en la dinamica de la continuitat dels entrenaments, etc i ....torna a parar! pots arribar a desanimar-te, però no es el meu cas, estic molt animat! en confiança i respaldat, el temps ficarà les coses al seu lloc.
La meva meta no es una fecha, un podi, la meva meta es tornar a disfrutar corrent i per això toca esperar.

I tot el material per estrenar.......grgr

UTMCD una cursa per treure conclusions

Aquest passat dissabte vam fer la Half muntanyes costa dourada de 47 km i 2800 + amb l'intenció d'acumular kilometres i veure sensacions generals.
Doncs de sensacions i conclusions n'he tret moltes, anirem per parts;

1/ He notat milloria física i estic content de la progresió! si res no ho evita amb els terminis fixats puc tornar a ser competitiu, això em va permetre anar un grapat de kilometres amb cap de cursa
2/ Al millorar fisicament també recupero molt millor dels esforços, al dia seguent podia haber entrenat amb normalitat.
3/ Començar de 0 i ficar-me a fer 100 km semanals em comporta conviure amb molésties i les del turmell ja son alguna cosa més, dissabte em van perjudicar.
4/ Estic tendre tant muscularment com sobretot articularment i això s'ha de millorar o puc tenir problemes a curt plaç.

Com vos deia, moltes conclusions he tret amb "sols" 47 kilometres.
Explicant un poc la cursa dir-vos que ja de sortida vam fer una pujada de 750+ que va deixar-mos a tots desperdigolats! vaig coronar amb qui acavaria guanyant la cursa Toni Arbonés, amb ell vaig anar un grapat de kilometres vaig adonar-me que anava amb convicció de guanyar, el ritme era bo!però jo no tinc benzina....encara! per anar amb ell i després de baixar per uns corriols mullats de pedres i doblar-me el turmells varios cops va començar a complicar-se la cosa.
Vaig anar tirant amb el turmell adolorit fins al km 24, Montral, control de pas. Allí estava la meva dona, el sogre i el meu fill que només repetia;
papapapa quin moment......molt bónic! una experiencia més per a mi. No sabia que fer parar per no complicar més les coses o seguir.....va manar el cap, seguir! al menys fins el proper control.
Arribem al seguent control amb el Xavi Sahuquillo ( recent guanyador de ut Xerta ) no va tenir un bon dia, te més qualitat! no tindria que anar jo amb ell, al menys ara! allí prenc una coca-cola que al passar uns km m'adono que no em va sentar be i torno a decidir continuar, per 12 kilometres! anavem segont i tercer això va ser important a l'hora de pendre la desició de seguir, que tonto!
Emprenem l'última pujada i Xavi comença a patir més del compte i jo trec la coca-cola...i més i tot! al alliberar-me d'alló decideixo tirar a un ritme més alegre ja que el cami era bo i podia tirar però arribant al cim en 100mts de diferencia em pasen 3 corredors, un d'ells Joan Farnos, un veterà incombustible al que admiro, senzill, humil, però amb uns gens de campió! i res puc fer.... anava adolorit i esgotat amb menys de 4km van treure'm 4 minuts l'última baixada ( 3 km ) em va destroçar del tot.
I això es tot, que no es poc, ara només penso en recuperar aquest maleït turmell per poder donar gassss

DISSABTE UTMCD

Ja en tinc ganes! avui fa 5 setmanes que hem començat a entrenar i dissabte vull vore si puc fer la cursa amb unes altres sensacions, es a dir, poder acavar-la sense tenir que deixar d'entrenar dos dies per les agulletes.
M'esta agradant el procés de tornar a començar ja que com et veus tant débil veus que tens molt marge de millora i estem millorant! tot i que este procés es molt lent....no es igual al contrari, ja que per pedre la forma cal relativament poc.
Ara estic animat, en ganes, motivat! sols falta un marge de temps ( 3-4 mesos crec ) per poder estar no al 100% però si en forma i llavors començar a competir! Si penso en lo temps que he estat parat els temps que em fico per estar en forma son prou curts, aqui ja es més les ganes i sacrificis de cadascú.
Per dissabte no he mirat el perfil però se que hi han 2800 possitius que si no hi ha cap "pepino" voldria fer-los tots corrent el ritme es el de menys però es tracta d'això sumar i patir.
Estic en un procés que pareix que estreni zapatilles cada fin de setmana.........ens veiem dissabte!!!

                                   L'objectiu queda lluny.....però cada dia queda un dia menys!

Em fico en mans d'un profesional.

Si, mai ho havia fet i segueixo pensant que pel que jo buscava les coses no m'havien anat malament del tot. Jo sóc o em considero una persona molt anàrquica! m'agrada anar a "mi bola" sense tenir que seguir un pla d'entrenaments, m'agrada moure'm per sensacions i gaudir d'allò que faig sense que sigue una obligació però ha arribat l'hora de canviar el pensar i vull provar de ficar-me en mans d'un profesional, d'un entrenador!
Dono aquest pas per varios motius, el principal, no vull fallar a la gent que ha apostat per mi i ara tinc un gran repte per endavant i l'altre motiu es que sóc un decerebrat i voldria córrer com abans en quatre dies i això no pot ser, per sort! ja que el bonic es vore el progrés diari.
Amb el tema entrenador tenia clar qui tenia que ser, Carlos Ferre http://www.recusport.com/ aqui podeu veure qui es, que fa, a qui entrena, etc.
Amb ell ens coneixem de molt petits i com ell no em coneix ningú ( esportivament parlant ) es també qui em fa els massatges de fa molts anys i l'únic que toca les meves cames en este cas. Ara em diu que tinc cames de iaia!..........quina ràbia! tinc ganes de fer-li canviar l'opinió.

                                                                    Tinc ganes de suar!



Esperem que pugue dir d'aqui un temps que ha funcionat i funciona, cosa que no dubto i que he valgut la pena canviar el pensar, ara sols espero amb impaciéncia el moment de començar!

A la Pobla vam veure on estem, ara més que mai a pencar!!

Ahir diumenge vam anar a córrer a la Pobla de Massaluca, cursa ràpida de 21 km i 700 possitius que em va servir per veure on estic.
Una cursa que he fet 6 cops de les 7 edicions que porten ja que ens tracten com a casa!
Una cosa tenia molt clara, no volia acavar la cursa sucarat! ja que avui he de sortir a entrenar però si que vaig anar al 80% ....o més i tot! tampoc volia caminar ja que si ho feia voldria dir que m'havia passat de ritme i no, no ho vaig fer.
Vam sortir i de seguida m'adono que la gent durant aquest temps que jo estava parat ells no han fet el mateix....be, m'alegro per vatros! però jo ara he de patir les consecuencies, deu meu, com córrer la gent!
Jo vaig a la meva i sense obsesionar-me per res ni ningú vaig absorvint kilometres que es del que es tracta, al mateix temps també vaig atrapant corredors cosa que no em distreu ni em fa accelerar el meu pas, jo xino xano.
Al final vaig entrar molt "sanceret" a meta, objectiu complert! vaig fer-ho tot corrent i vaig notar-me milloret, el temps 1h44;01 a 13 minuts de cap de cursa!! per mi són un mon però ja tinc una motivacíó més, anar retallant!

En 15 dies intentarem anar a UTMCD

Pues això, que si estic recuperat intentarem fer la prova de 47 km i 2800 desnivell + clar que amb el pensament únic d'acumular kilometres.
Sembla una prova força dura i crec que em pot deixar prou tou.....en aquesta mentalitat hi vaig.
Seguim sumant i espero que en un temps canvie el sumar pel COMPETIR!!!

Per arribar a disfrutar, primer gaudirem del sufriment

Avui será una crónica llarga...ho sento! però hi ha molt que contar.
Tot va començar el dia 27 de febrer sols tres dies despúes del dia "X" que vaig rebre una trucada d'un amic de l'epoca ciclista ( Marc Martínez ) tot un crack! i em diu si vull correr l'ultra trail de Xerta, li tinc que dir que fa tres dies que hem enterrat a la mare i que fa 8 mesos que no faig un sol km.
Hem diu que es per correr per una marca, que m'ho penses! però jo li vaig ser molt sincer, no estava per fer una cursa i menys un ultra, a 15 dies vista! .......jodeeer però ja vaig començar a notar un formigetg que feia molt temps que no notava. Al dia seguent es fica en contacte amb mi el Dani Buyo (màneger equip DYNAFIT) i m'anima a córrer, a sumar km! ara si, em vaig dir a mi mateix.
Les oportunitat i les coses arriben quan menys ho esperes i que es recorden de tu en un moment així es valora el doble. Després de parlar-ho a casa i en la familia decideixo posar en marxa el motor.
Amb Dynafit hi ha un projecte a dos anys, per fer-ho molt be a una prova el 2015 i mentres tant anirem ficant-mos en forma, d'aqui 5 setmanes faré UT Barcelona.
Amb el meu equip del Trail Roquetes no canvia res de res, simplement que per algunes ultres canviarà la vestimenta, els sentiments son els que son.
I....arriba UT DE LES FONTS em presento amb 8 dies d'entrenament, de locos! però al no tenir cap presió, sols sumar km em dona certa  tranquilitat tot i estar preocupat de poder cumplir l'expedient.

Divendres nocturneta:

23 km que faig amb 1h 53 al arribar a meta em trobo ja un poc adolorit, potser massa ràpit per mi? tenia clar que al arribar a meta la sensació que volia per mi tenia que ser com la de l'arribada d'un entrenament i....va ser més!!

Dissabte etapa reina Trail de 70 KM I 4000+

Dissabte si que estaba més preocupat, potser per ser coneixedor del perfil....però vaig poder acabar amb 9hores 49 minuts vaig tenir mals moments ( culpa meva ) de no menjar a l'hora que ho demanava el cos i el volguer arribar a Alfara va fer que arribes "grogi", per sort després de jalar 5 bocadillos que va fer Leo en molt de carinyo el meu cos va començar a respondre i va fer els ultims 16 km a bon ritme, etapa enllestida!

Diumenge Cursa de les Fonts

Per endavant 27 km i 1650 possitius, res, ja estava segur de fer-ho! es més l'últim dia em vaig trovar ja millor ( potser que ja portava 93 km més a les cames ) no se, però vaig arribar amb 3h 19 minuts Content, havia pogut acabar.
Ara estic mooolt adolorit, cosa llògica, però amb ganes se sortir demà ja amb bici. Lo cap el tinc intacte!! seguirem sumant sense dubte i d'aqui un temps esperem estar per fer coses boniques.

Gràcies a tothom pels seus ànims, entre felicitacions i pésams ha sigut una bareja de suport incondicional cap a la meva persona, ho agraeixo molt!!

Als companys del trail i les seves incondicionals seguidores que enlluernen els controls i em fan sentir orgullós d'aquest color groc.

I per acabar a l'organització de l'UT DE LES FONTS aquesta cursa ha agafat un altra dimensió, impresionant! Karim un dia recordaràs el que vas engagar i t'emocionaràs ....ara ja es la cursa de tot XERTA

  

He tornat i per mi estan tots dos al meu costat