Menos mal que només havíem de fer 50km perquè en la resaca que portàvem no ho haguéssim aguantat. Tot i axí va ser l'etapa on més parades vam fer per culpa dels marejos...
Un recorregut molt bonic, però un poc trencacames, ja que pujes i baixes continuament, res de pla. L'ultim coll, el Monto de Gozo, un lloc amb un encant especial, ja que veus Santiago tan a prop (5km) que fa que agotis tota la energia que et queda. Quan et veus allí dalt, veus que ja ho has aconseguit, que l'esforç ha valgut la pena ("No hay gloria sin dolor" o "El Dolor es temporal, la Gloria es para siempre" són els dos lemes que hem après del Camino), bueno per a algun conquense el seu lema es que "La fuerza está en la mente".
D'esta etapa no em vull olvidar que es va perdre una noia de 18 anys i la seva família l'estava buscant i estaven molt preocupats. Llavors va ser quan em vaig oferir a buscar-la i vaig fer els 10 km en bici més de pressa del Camí. Al final la vaig trobar i li vaig dir que s'esperes que la seva família estava 4km atràs i que estaven molt preocupats. Em vaig sentir molt bé i útil.
L'entrada a Santiago també va ser molt emocionant, amb la catedral al davant a més d'un i d'una se li van posar els ulls plorosos, perquè havia estat un esforç de més de 600km que al final havia tingut la seva recompensa tant per veure aquella obra d'art al davant i també per la satisfacció personal.
Vam dormir al Monte do Gozo, o sique vam haver de pujar varies costes una altra vegada, però era l'únic lloc on no estava ple. Hem dormit amb els coquenses i amb una alemanya, Elsa, que té 18anyets i la tia ha vingut des de Bourdeos amb bici, amb un promig de 80km de mitja per dia i tot això sense ningú, ella soleta. Hem fet molta amistat també amb ella i diu que sóc el seu padrí de triatló.
Un recorregut molt bonic, però un poc trencacames, ja que pujes i baixes continuament, res de pla. L'ultim coll, el Monto de Gozo, un lloc amb un encant especial, ja que veus Santiago tan a prop (5km) que fa que agotis tota la energia que et queda. Quan et veus allí dalt, veus que ja ho has aconseguit, que l'esforç ha valgut la pena ("No hay gloria sin dolor" o "El Dolor es temporal, la Gloria es para siempre" són els dos lemes que hem après del Camino), bueno per a algun conquense el seu lema es que "La fuerza está en la mente".
D'esta etapa no em vull olvidar que es va perdre una noia de 18 anys i la seva família l'estava buscant i estaven molt preocupats. Llavors va ser quan em vaig oferir a buscar-la i vaig fer els 10 km en bici més de pressa del Camí. Al final la vaig trobar i li vaig dir que s'esperes que la seva família estava 4km atràs i que estaven molt preocupats. Em vaig sentir molt bé i útil.
L'entrada a Santiago també va ser molt emocionant, amb la catedral al davant a més d'un i d'una se li van posar els ulls plorosos, perquè havia estat un esforç de més de 600km que al final havia tingut la seva recompensa tant per veure aquella obra d'art al davant i també per la satisfacció personal.
Vam dormir al Monte do Gozo, o sique vam haver de pujar varies costes una altra vegada, però era l'únic lloc on no estava ple. Hem dormit amb els coquenses i amb una alemanya, Elsa, que té 18anyets i la tia ha vingut des de Bourdeos amb bici, amb un promig de 80km de mitja per dia i tot això sense ningú, ella soleta. Hem fet molta amistat també amb ella i diu que sóc el seu padrí de triatló.
No hay comentarios:
Publicar un comentario