No descarto anar a fer el Gran raid des Pyrénées

Si puc concretar el tema inscripció i el més important tinc el cap preparat per fer-ho no ho descarto però ....si acabo fen-la sera simplement per acompanyar a mun germa, ajudar-lo aconsellar-lo i guiar-lo fins a la meta, es a dir res de anar a tope ni a disputar res de res, simplement un test amb la mochila, pes, km, i desnivell un bon entrenament per a Sables.

La cursa te una distancia de 73 km i un desnivell acomulat de 8808 mts es a dir que es una cursa dura en tots els nivells, ja veurem que pasa, ja vos dire algo.

http://www.grandraidpyrenees.com/index.php?option=com_content&task=view&id=89&Itemid=37

Anem a fer el camino de Santiago

Aquest any les vacances les farem al meu gust, és a dir, sense vechicles de motor. Anem a fer el camino de Santiago, Tere i jo que després de tot ens ho mereixem. Unsdies que esperem que siguen per disfrutar d'uns circuits, paratges i ambient diferent al que trobem per la nostra estimada via verda.

Marxem dissabte 1 d'agost i tornem dimecres dia 12 però farem el recorregut amb 10 dies amb una mitjana de 65 km diaris esperem que sigue soportable per a Tere, perquè si no malament ja que tenim reservat l'avió de tornada per a dimecres 12.

Tots els amics que ho han fet m'han parlat maravelles i jo era una cosa que tenia entre mans de ja fa temps i al final ha sigut pim pam.

PD: Quan vulgues fer algo i tingues moltes ganes, fes-ho sense pensar-ho, mai saps si l'endemà ho podràs fer.

Vaig acumulant informació

MARATON DE SABLES
Mucho se ha oído de esta mítica carrera pero ¿qué es realmente la Maratón des Sables?, ¿en qué consiste realmente?, ¿porqué está considerada la prueba por etapas más dura del mundo?Ahora que se acerca nuestro gran reto ha llegado el momento de explicar realmente que es.Para comenzar diremos que básicamente se trata de una carrera a pie, por etapas, en autosuficiencia alimenticia y en libertad de ritmo sobre una distancia aproximada de 230 km. con la obligación de que cada corredor cargue durante la prueba con todo su equipo y toda la comida.Se disputa en el desierto marroquí y durante los siete días que dura la prueba los corredores no pueden abastecerse de nada que no lleven encima A priori, es duro, pero… ¿tanto?En realidad la dureza no está en la distancia, ni en tener que llevar el equipo durante toda la prueba. Son las condiciones en que se realiza donde radica la dureza.Por un lado la climatología, en el desierto se alcanzan medias de temperatura máximas por el día de 30º, lo que implica que se alcanzan fácilmente los 40º a 45º, una temperatura abrasadora y más si se va corriendo.Evidentemente, sin sombra que te cobije, el sol puede ser un autentico “terminador”.Esto va unido a otro gran peligro de los corredores: la deshidratación.El agua es proporcionada por la organización cada día, repartida durante a lo largo de cada etapa en varios avituallamientos. 9 litros en etapas de menos de 40 Km., 10,5 litros en etapas maratón y 19,5 litros en la etapa non-stop.La hidratación juega un papel fundamental en el éxito o fracaso.El terreno es otro de los factores que hace que esta carrera sea tan dura, las temibles dunas de arena son el azote de los pies y piernas de los corredores.Cada paso cuesta el doble de esfuerzo cuando te hundes en la fina arena del desierto.Además esta se filtra por cualquier resquicio y con el calor, el sudor y los kilómetros destroza hasta los pies más curtidos.Inmensas ampollas y llagas dejan los pies irreconocibles.Además el calor dilata los pies de tal forma que el dolor de las ampollas se multiplica por dos.El “descanso” diario es otro agravante de las condiciones ya que las noches se mal-pasan en vivacs que la organización prepara en medio del desierto.Tiendas de ocho personas donde la única comodidad para reponer los doloridos músculos son unas mantas extendidas en el suelo. Día a día este “descanso” junto con la precaria alimentación va minando la moral de los corredores.Todo esto, por no hablar de los otros riesgos no controlados que implica la Maratón des Sables: las tormentas de arena que pueden hacer que te desorientes acabando perdido en medio del desierto, las picaduras de serpientes y escorpiones, muy abundantes en el desierto, la desorientación ya que aunque ligeramente balizado, el recorrido es muchas veces cuestión de brújula y orientación, las quemaduras del sol, los esguinces, … En fin, multitud de dificultades que debemos considerarlas como parte del juego y sin las cuales, la prueba perdería su identidad y su peculiaridad.

Una sortida per a valents

Ahir diumenge vam quedar a les 6: 30h del matí per fer una sortida " guapa " en la que algun membre del PTL ens va pronosticar arribar a hora de berenar, per ficar més presSió jo i el meu germà teníem paella a les 14:30h en 14 invitats més.
La sortida es tractava de arrencar de la caramella, pujar coll del vicari, antenes, baixar pel tubo, caro, llinars, baixar per coll de carabasses, tosca, cruze d'Alfara fins a l'entrador del de Mur, pujar pels bous ( 800 d+ ) i baixar per l'espina fins Paüls (com dia abans una sortida guapa).
Vam arrencar 4 valents Moises, que cada dia esta amb millor forma, Karim, que amb el volum que porta, l'utmb se li quedarà curt, Javi que millora adequadament i jo, que els acompanyava per si es perdien ;-)
Vam arrencar quan passaven 2 min de les 7 del de matí minuts després ja teniem a Leo per allí, la notàvem, i jo vaig començar a cridar:
-Leo on estàs? on estàs leo? i parlant d'esta "menuda" i a la vegada GRAN dona vam pujar fins al coll del vicari, en 1h 38 min i vam riure molt comentant cosetes d'ella i de tant en tant es sentia una veu que deia:
- on estàs Leo? sense saber-ho ens estava tornant a fer riure.
El primer problemeta el vam tenir baixant pel tubo, ja que Karim es va resentir del genoll i no va voler forçar-lo pensant que l'utmb està ja molt prop i es va quedar allí als pous de la neu però abans de marxar ens va fer riure una vegada més, entrem dins al rest i Moises demana una coca-cola, el meu germà un altra, jo un altra, i Karim li diu al cambre...pos a mi ficam una cervesa que jo ja he acabat jaajajaja encara men ric ara en pensa el moment. Bueno seguim i ja tot el rato trotant fins al tosca, allí veiem el cotxe del manso i li fem entendre que em estat allí, avituallem un poc i cap al de Mur, fotia una calda impressionant i jo només pensava en la pujada pels bous on no hi ha una sombra, ells no la coneixien per això no deien res però jo siiiiii que hi pensava. A més a Moises ja el veia un poc tocat. Comença la ultima pujada i pim pam Moises es queda pronte va fent al seu ritme i mun germà i jo tirem amunt quan ja portàvem un bon troç de pujada sento que mun germà diu:
si arriba a vindre Leo no te parla en un mes o sort que no ha vingut perquè hagués patit un munt, Leo t'hagues deixat de parlar!.
Al final coronem ja només quedava baixar i.....espera a Moises que arriba en 20 min tocat, tocat, li dic com va Moises? i em diu : acabo de vore a campanilla!
- li contesto a campanilla?
- si i a peter pan, els porto a qui al front pegant-me voltes
Com vos podeu imaginar pujant pels bous li van fer arribar un dècim de Sort i si li havia tocat la loteria, la grossa, la que es reserva per a grans moments però ell va seguir com si no li hagués tocat.
Vam arribar a baix al lago on s'acaba l'espina i vam fer un banyet i cap a casa que hi havia "paella" va costar fer la volteta 7h 5 min i vam arribar just per asentar-mos a gaudir d'una paella de diumenge.
Fins aviat.

Això es la marathon des Sables

El MARATHON DES SABLES es una de las carreras de larga distancia más duras del mundo. Durante seis días, los participantes deben recorrer 245 kilómetros de desierto del Sáhara marroquí, con etapas de 20 hasta 70 kilómetros. Por si fuera poco, los corredores deben sufrir temperaturas que rozan los 50º y cargar su equipo y comida para toda la prueba. Después de 24 ediciones, el MARATHON DES SABLES se ha convertido en emblema de superación para deportistas de todo el mundo, que sueñan con participar en un auténtico reto deportivo salpicado de osadía, compañerismo y aventura.El MARATHON DES SABLES es una carrera a pie, por etapas, en autosuficiencia alimenticia y en libertad de ritmo sobre una distancia de 240 Km. aproximadamente, con la obligación para cada participante de cargar su equipo que incluye la comida y el material obligatorio. Es una prueba deportiva, pero sobre todo es un reto personal, una lucha contra el calor, la distancia, la arena del desierto y la mente.El MDS se desarrolla es el Sahara sud-Marroquí. Es una prueba de siete días de duración durante los cuales se disputan seis etapas. Durante los siete días cada corredor debe ser autosuficiente. Cada uno debe cargar su comida y todo aquello que necesite o crea que puede necesitar a lo largo de los 240 Km. Mochila, saco de dormir, gorra etc. se convierten en compañeros inseparables durante una semana. El kilometraje de las etapas es aproximadamente el siguiente: 1ª 28Km, 2ª 34Km, 3ª 38Km, 4ª 80Km, 5ª 42Km, 6ª 20km. El terreno es desértico variado, piedras, zonas de antiguos lagos secos y sobre todo dunas de arena. Vivir en el desierto, enfrentarnos a nuestros miedos, prisas y sueños en un entorno inhóspito y a la vez mágico donde lo único que importa es cada paso y finalizar la etapa para llegar al campamento y volver a encontrar a los amigos. Este sentimiento podría definir al Marathon des Sables, la carrera pionera que se celebra ininterrumpidamente desde 1985 y en la que se han inspirado todas las demás pruebas desérticas.El Marathon des Sables es una de las carreras más exigentes del mundo, el reto de muchos atletas de élite y de otros que, sin poseer una forma física excelente, quieren probarse a si mismos en una lucha donde lo más importante no son las piernas, sino la voluntad y el tesón para seguir adelante.Siete días y seis etapas definen este recorrido que aumenta progresivamente la distancia a recorrer cada día, atravesando las mayores dunas del Sahara y llanuras interminables de desierto.Patrick Bauer es el alma mater, su creador y director. Su buen hacer y su experiencia se plasman en una organización perfecta. Atlantide Organisation Internationale lo tiene todo bajo control: más de 300 personas de organización se distribuyen el trabajo diario. Es como una pequeña ciudad itinerante. Más de 50 médicos supervisan y cuidan constantemente a los corredores, un helicóptero sobrevuela el recorrido, los 98 vehículos de organización patrullan permanentemente cerca de los participantes, un equipo se encarga de montar y desmontar el campamento y hasta un camión incinerador de basuras sigue la competición para que el desierto regrese a lo normalidad después de el paso de los corredores.

Ens ha deixat un amic

Aquest de detràs meu és en David Duaigues Florensa, d'Almatret

Avui és un dia molt trist, tant que et fiques a pensar i no saps per on tirar, David ha sigut un dels quatre bombers que ens ha deixat per culpa del foc dels "Ports" a Horta de Sant Joan, un amic que es feia notar i que es desvivia per tot allò que feia, recordaré sempre d'ell la primera volta que el vaig veure pujant a la cursa de Tivissa de 2007 tirant-me bufits al clatell i que no em deixava ni a sol ni a sombra.

Vaig pensar: d'on a sortit este? doncs si era ell David Duaigues, un xic sencill que va estar a un pas de ser professional del ciclisme i per raons d'amistats ( Joan Fornos ) va fer cap a correr curses de muntanya, una de les primeres a Tivissa.

Recordo també un dijous que vam anar a entrenar la cursa de Tivissa i ens vam contar moltes anècdotes del ciclisme, companys en comú etc, etc.

També estava volcat a la seva feina de bomber especialitzat i així fent la seva feina ens ha deixat, de sobte un canvi d'aire al gran incendi que encara està cremant els Ports, a l'altura d'Horta, els va acorralar sense poder trobar una via de sortida d'aquell infern de foc, avui és un dia trist, quan m'he enterat.....però el vull recordar com el que era " un heroi " i per mi sempre ho serà.

pd: vull donar el meu pesam a tots els seus familiars i amics i us dic que allí on estigue coneixent-lo lluitarà per defensar tot allò que estima.

L'inscripció està complicada

Marathon des Sables
15/07/2009
Abertura de inscripciones de la Marathon des Sables
El dia 7 de septiembre se abrirán las inscripciones de la 25º edición de la Marathon des Sables que se celebrará en el desierto de Marruecos del 1 al 12 de abril del 2010
Como viene siendo habitual No Limit abre las inscripciones de la Marathon des Sables a primeros del mes de septiembre. Para la esperada vigésimo quinta edición de la carrera desértica por etapas más famosa del mundo, la fecha de preinscripción será el lunes 7 de septiembre.
Si en la pasada edición, la 24º, las inscripciones on-line se completaron en un tiempo récord de tan solo 10 minutos, para la Marathon des Sables 2010 hay unas expectativas similares ya que muchos corredores esperan poder participar en esta edición especial que según parece tendrá grandes sorpresas. Como nota favorable cabe destacar que la organización española ha conseguido ampliar el número de plazas de 70 a 100 participantes.

Video resum cursa del llop

Aqui vos deixo un petit video de la cursa que he trobat remenant per internet.

http://www.teveon.tv/televisio.php?id=3253&tematica_video=10&id_programa=0

Ja tinc el cap al Sahara.

Com be m'agrada dir no es pot viure del passat i ja toca pensar amb el present i amb el futur.

Be el present sera ficar-mos a entrenar en serio de cara el final de temporada, vull fer el minim de curses que es necesiten tant del circuit catala com del circuit terres de l'ebre, després d'això ja només pensaré amb el desert del Sahara i primer que tot en un amic que tots coneixem molt la " CLAUDIA " una amiga que hem te que ajudar a fer el primer pas, l'inscripció que es dificil fer-la, ja que molta es la gent de tot el mon que es voldra inscriure i molta la que es quedara sense poder-la fer ja que a part del que significa esta prova a més es el 25ª aniversari, aqui l'amiga Claudia hem tindra que tira un cable.

Si aconsegueixo l'inscripció el segon pas sera intentar trobar ajudes economiques ja que només l'inscripció val 3000 euros, però anem pas per pas, si que es cert que el meu cap ja esta treballant però primer el que deia abans, el present es a dir entrenar fort per al final de temporada, després anirem treballan mirant el futur.

Les tres "C"

Quan una persona vol afrontar un repte dur, difícil, ha de tenir clar que només amb les tres "c" l'aconseguirà ( cap, cor, i cames ) no pot fallar cap de les tres, has de tenir una molt bona preparació, una capacitat de sufriment inimaginable que farà que portes a la primera de les "c", el cor, viu, molt viu, a voltes bategant a tota pastilla i s'ha de mantenir, aguantar, cosa molt díficil. Portar-lo a estos extrems vol dir també que estàs "sa" que t'has fet unes probes on t'han dit que estàs més que bé. L'altra"c" entra a escena moltíssim, abans ja de començar un repte, amb tot el que això comporta has de tenir unes cames "guerreres" acostumbrades a batalles, cames que no saben mai quan n'hi ha prou. Llavors quan tu penses que estàs super entrenat per poder afrontar el repte i de cop i volta et fallen les cames molts ho deixen anar, pensen que si després de tot el que han fet encara hi ha dolor.....i això mai!!!!!!!!!!s'ha de patir i si no llavors és quan immediatament es fica a treballar l'altra "c": el cap, per on passen cents d'entrenaments, mil imatges, un milió de moments i infinitat de noms i coses que fan que tires endavant, que lluites i mai abandones, independentment del resultat i del temps, només així podràs aconseguir reptes, sort i a per ells!!!!!!!

LA CURSA DEL LLOP

Ja que la gent vol saber més, explicaré més.

Tot comença fa 8 mesos quan vaig decidir fer la cursa del llop, a partir d'allí molt sacrifici i decicions dificils ( nocturna, boda d'un amic, curses, etc,etc) però amb la idea clara, la ment deia que havia de ser la cursa del llop li volia dedicar a la meva mare, ho mereix, ja que no ha passat per bons moments, això em va ser fort amb els entrenaments i amb les decicions que anava prenent fins arribar a la gran cita.

Un dia entrenant sol em vaig voler ficar més pressió, volia fer-la grossa, vaig dir-me:

- si acabo i guanyo li demano de casar a Tere, si no, esperaré a un altre moment, i així va ser com un dia vaig omplir un paper ficant tot el que volia dir el meu cor.

Va arribar el dia de la cursa i penso que només jo estava tant segur que ho aconseguiria, m'hi anava molt, però no volia tirar cap coet per davant, tothom sap el que quedava i no era tarea fàcil.

1ª ETAPA: BICICLETA DE CARRETERA 183 KM

Vaig arribar amb nervis, lògic, era el començament però els vaig aparcar ràpidament i vaig estar atent per formar el grup bo, em sentia be, i pujant el coll de Bot vam formar el que seria el grup de guanyadors amb els germans Marrese, Carles, tres o quatre més i jo i fins la meta, quan els vaig dir que els hi donaria pocs relleus que jo ho feia tot i van ser super comprensius, és més, em deien que estava boig, no s'ho acabaven, a l'arribar al Mas de Barberans i trobar-me al manso i l'exkf em va donar moral, sense ells saber-ho, ells suposo que van pensar que estava boig d'anar tant avant fent les sis etapes, però jo estava molt bé, tranquil, còmodo, els km passaven factura i veure a gent que es va quedar al pont de Padesa i al pont nou hem va fer sentir fort, al final vaig arribar 3º no estava per disputar-li l'esprint a ningú, ja que ells havien treballat molt més que jo. Vaig baixar de la bici amb la sensació que hagués fet molts més km, bon senyal vaig pensar.

2ª ETAPA: CURSA DE MUNTANYA 32 KM

Estavem a l'hora de sortida a 31 graus i vaig voler sortir conservador però poc a poc vaig anar remuntant posicions fins que a l'altura dels ventiladors anava 7º classificat. Llavors va ser l'únic moment crític de tota la cursa del llop, vaig tenir un baixón per falta d'hidratació i menjar, el meu germà no m'havia pogut seguir en uns km per no poder passar per alguns llocs i vaig fer just, sort de uns gels i glucosa que em va donar Nando, després ja va tornar a vindre el meu germa i em va anar avituallant fins la meta que tot i la mala cara que feia ja m'estava recuperant al final 26º en un temps de 3h 06 min, millorable.

3ª ETAPA: CAIAC DE MAR 16 KM

ui, ui, ui, vaig pensar, prova de foc, entrenant un dia havia fet 2h 07 min amb Josep d'Ulldecona persona que li agraeixo els seus consells i que em va deixar tot el material ( caiac, botins, rem, etc,) i sempre es va ficar a la meva disposició.

Vam sortir i vaig remar sense parar mai, amb la ment a Riumar, no em va sortir el llop precisament però amb molt de coratge vaig arribar a Riumar amb 2h 03 min llavors em vaig mirar i estava ple de "pel" crec que era de llop i per dins meu tenia felicitat, igual com moltes cares que hi havien d'amics, cosa que els hi agraeixo moltíssim sense saber-ho m'estaven fent de ferro.

4ª ETAPA: CAIAC DE RIU 24 KM

Moment clau, sabia que era l'obstacle, el tot o el res, vaig remar com si m'anes la vida, per les vores del riu sentia sorolls, volia pensar que eren llops, que hem seguien, que volien remar per que entres en temps però no, eren Mauro i Paco que anaven d'embarcadero a embarcadero, animant-me, fent-me fotos, em donaven força, penso que vaig arribar a Tortosa però hagués arribat no sé ni on, feliç i cansat però amb una convicció anormal, ja no podia fallar!! al final 3h 11 min tant de patir i hem van sobrar 49 min.

5ª ETAPA: MITJA MARATÓ DE CARO 21 KM

Vaig sortir amb una persona de les que tothom ha anat algun ratet, jo poc la veritat, però es un plaer compartir km amb ell, amb el " manso " vam anar tant tranquils als 2 km neutralitzats que casi ni mos esperen per donar la sortida ( vaig fer una parada tècnica al intermarche ) al final sortim cap a caro amb molta tranquilitat, tanta que anava dels 10 ultims, però poc a poc vaig anar adelantant gent fins arribar al grup del manso, Leo, Perales i cia i alli em vaig quedar fins casi al canal, la Leo hem va fer riure moltíssim, jo no ho demostrava, però em partia, feia de tot per treurem un somriure i jo li negava exteriorment, gràcies Leo per aquells moments, després vaig augmentar un poc el ritme i es van quedar, em vaig despedir anava amb la ment a caro i vaig pujar des de la falda fins a dalt progressivament ni jo sé la de gent que vaig adelantar, van ser moltes anècdotes amb la gent que adelantava i moltes cares incredules de veure l'esforç i amb la convicció que pujava, però amb quedo amb la de David cocacola que em va dir:

- la mare de deu, buuuufffff, quan arribes a Roquetes que et facin un monument, sense saber-ho em va fer augmentar el ritme, li vaig dir que m'acompanyes (si li haguesseu vist la cara....) al final vaig arribar el 29e amb 2h 06 min.

6ª ETAPA: BTT 110 KM

" Sols quedaven 110 km de btt " a part m'acompanyava el meu cunyat " pakirri " estava al meu alcanç havia de sofrir però ho veia prop.

Van donar la sortida i.....Déu meu casi m'atropellen!!! quin ritme, jo tenia un altre objectiu, volia veure un llop, no n'havia vist mai cap i em feia il.lusió i sense encantar-mos vam anar tirant fins que pujant cap a la font del teix i el coll de la creu pakirri es va quedar, volia que jo sol m'enfrontes al llop, sabia que'l vençeria, que em podia deixar sol, vaig arribar a Beceit i quina collada i quina alegria, mitja familia allí donant-me suport fins que una veu em diu:

- va!!que ja esta tot fet!! li vaig contestar:

- no m'enganyesseu, sé perfectament el que queda, pujar a formenta i més de 50 km però interiorment ho veia factible, vaig cambiar de bici ja que a la meva li fallava el canvi, sort que portàvem una de recanvi (tot molt estudiat i pensat ) i pujant formenta va arribar el " moment " sí allí, sé que pareixera extrany però em va sortir el llop, es va asustar molt, tant que corria pista amunt i jo com un boig detràs, vaig coronar formenta sense pedre-li la pista, al final ja corrent direcció a caro va desistir i va esperar als altres tres, volia seguir-los, guiar-los fins a caro per que puguessen arribar en temps i també ho van aconseguir, va ser una experiència brutal, sols jo i els que ho hem aconseguit ho sabem, de l'arribada ja està tot vist i contat, va ser una felicitat indescriptible, en part gràcies a tots vatros per això vull dir-vos:

GRÀCIES PER TOT I FINS LA PROPERA

Un dia per emmarcar

Hi ha tant que contar que millor no posar-ho, sinó seré molt pesat, però faré un molt breu resum.

Fa molt temps que tenia al cap fer-ne una de grossa i vaig pensar que la cursa del llop podria ser el lloc i el moment, volia "patir" per un motiu, la meva mare, volia dedicar-li esta cursa per tot el que ha pasat, i per tot el que fa per natros ( els seus fills ) i crec que ho he aconseguit, sóc feliç, li he donat dos dies de la meva vida, on ha vist en primera persona el sufriment constant que he portat, però no en tenia prou i també li he demanat de casar-se amb mi a Tere, i tot ha sigut molt emotiu, he fet feliç i ho sé, a molta gent, a la que de veritat m'aprecia, però jo sóc feliç d'haver fet d' este un dia especial per a les dos dones que més estimo.

Haver guanyat la cursa del llop significa que detràs meu molta gent m'ha ajudat, animat, sacrificat, ells saben que els aplaudiments me'ls he endut jo però el meu aplaudiment es per ells.


http://picasaweb.google.es/isaarasa60/CursaDelLlopArribadaITrofeus#
http://picasaweb.google.es/isaarasa60/CursaDelLlopBtt#
http://picasaweb.google.es/isaarasa60/CursaDelLlopPujadaCaro#
http://picasaweb.google.es/isaarasa60/CursaDelLlopPujadaCaro#
http://picasaweb.google.es/isaarasa60/CursaLlop1erDia#

Lluitaré a mort per aconseguir-ho

En un moment així penso amb els meus companys de club, ja que és amb ells en los que passo més hores, gràcies per estar allí, vatros també estareu al meu " capet "


Esta és la última entrada que faig al blog abans del gran repte, han sigut molts de dies d'entrenaments, molt sacrifici, m'he barallat molt amb el caiac, però ara, arribat el moment, sortiré amb la màxima il.lusió i convicció de tirar-ho endavant, puc fallar, sí, però tothom que em coneix sap que ho donaré tot i més, tinc ganes, estic motivat i això es important, també tinc dubtes, molts, però espero que sigue només això dubtes.


Ara vull descansar estos dos dies que queden i preparar tot el material en delicadesa, vull pensar que he fet el que tocava, que estic preparat, però això ho dira la mateixa cursa.


Res més, espero poder-vos dir que ho he aconseguit, a part d'altres coses.....

El buscador, una historia impactant.

Hace ya algunos años cayo en mis manos un libro del escritor argentino Jorge Bucay, "Cuentos para pensar" y de ellos quede fascinado por uno , "El Buscador", por su paralelsimo con mi manera de entender la vida, pues ya desde pequeño he entendido la vida como un relato , en el que cada día intento escribir algo interesante, no solo comer, trabajar y dormir.Que lo disfruteis.Esta es la historia de un hombre al que yo definiría como buscador. Un buscador es alguien que busca. No necesariamente es alguien que encuentra. Tampoco es alguien que sabe lo que está buscando. Es simplemente alguien para quien su vida es una búsqueda.Un día nuestro Buscador sintió que debía ir hacia la ciudad de Kammir. Él había aprendido a hacer caso riguroso a esas sensaciones que venían de un lugar desconocido de sí mismo, así que dejó todo y partió. Después de dos días de marcha por los polvorientos caminos, divisó Kammir a lo lejos, pero un poco antes de llegar al pueblo, una colina a la derecha del sendero le llamó la atención. Estaba tapizada de un verde maravilloso y había un montón de árboles, pájaros y flores encantadoras. Estaba rodeaba por completo por una especie de valla pequeña de madera lustrada, y una portezuela de bronce lo invitaba a entrar. De pronto sintió que olvidaba el pueblo y sucumbió ante la tentación de descansar por un momento en ese lugar.El Buscador traspasó el portal y empezó a caminar lentamente entre las piedras blancas que estaban distribuidas como por azar entre los árboles. Dejó que sus ojos, que eran los de un buscador, pasearan por el lugar... y quizá por eso descubrió, sobre una de las piedras, aquella inscripción. “Abedul Tare, vivió 8 años, 6 meses, 2 semanas y 3 días”. Se sobrecogió un poco al darse cuenta de que esa piedra no era simplemente una piedra. Era una lápida, y sintió pena al pensar que un niño de tan corta edad estaba enterrado en ese lugar…Mirando a su alrededor, el hombre se dio cuenta de que la piedra de al lado también tenía una inscripción. Al acercarse a leerla, descifró: “Lamar Kalib, vivió 5 años, 8 meses y 3 semanas”. El buscador se sintió terriblemente conmocionado. Este hermoso lugar era un cementerio y cada piedra una lápida. Todas tenían inscripciones similares: un nombre y el tiempo de vida exacto del muerto, pero lo que lo contactó con el espanto, fue comprobar que, el que más tiempo había vivido, apenas sobrepasaba 11 años. Embargado por un dolor terrible, se sentó y se puso a llorar.El cuidador del cementerio pasaba por ahí y se acercó, lo miró llorar por un rato en silencio y luego le preguntó si lloraba por algún familiar.- No, ningún familiar – dijo el buscador - Pero... ¿qué pasa con este pueblo? ¿Qué cosa tan terrible hay en esta ciudad? ¿Por qué tantos niños muertos enterrados en este lugar? ¿Cuál es la horrible maldición que pesa sobre esta gente, que lo ha obligado a construir un cementerio de niños?El anciano cuidador sonrió y dijo: "Puede usted serenarse, no hay tal maldición, lo que pasa es que aquí tenemos una vieja costumbre. Le contaré... Cuando un joven cumple quince años, sus padres le regalan una libreta, como ésta que tengo aquí, colgando del cuello, y es tradición entre nosotros que, a partir de entonces, cada vez que uno disfruta intensamente de algo, abra la libreta y anote en ella: a la izquierda, qué fue lo disfrutado…, a la derecha, cuanto tiempo duró ese gozo. ¿Conoció a su novia y se enamoró de ella? ¿Cuánto tiempo duró esa pasión enorme y el placer de conocerla? ¿Una semana, dos? ¿tres semanas y media? Y después… la emoción del primer beso, ¿cuánto duró? ¿El minuto y medio del beso? ¿Dos días? ¿Una semana?¿Y el embarazo o el nacimiento del primer hijo? ¿y el casamiento de los amigos? ¿y el viaje más deseado? ¿y el encuentro con el hermano que vuelve de un país lejano? ¿Cuánto duró el disfrutar de estas situaciones? ¿horas? ¿días?…Así vamos anotando en la libreta cada momento, cada gozo, cada sentimiento pleno e intenso... y cuando alguien se muere, es nuestra costumbre abrir su libreta y sumar el tiempo de lo disfrutado, para escribirlo sobre su tumba. Porque ése es, para nosotros, el único y verdadero tiempo vivido."Jorge BucayY si el tiempo que vivimos es el tiempo que sabemos disfrutar, los momentos plenos, los momentos intensos... hagamos que sean esos los que abunden, puesto que seguramente no merece la pena enredarnos en rutinas inútiles que nada nos aportan, o en enfados sin sentido, o en palabras hirientes a las que les responderán otras palabras más hirientes y que luego acabarán como minutos, horas... perdidos en el vacío.Hagamos que, cuando ya no estemos aquí, alguien pueda contar cuánto tiempo hemos vivido realmente... y sonría.Gracias a Jorge Bucay por los cuentos que escribe y lo que en ellos nos transmite, nos enseña... Puedes ir a su página web oficial haciendo click en su nombre.

Una sortideta de " verano azul "

Ja fa dies que li havia promés a Tere que faríem una sortideta per a disfrutar del diumenge i avui ha sigut el dia elegit, ella també es mereix un dia per tot el que ha aguantat últimament. Vam

comentar-li a uns amics si volien vindre, i sí, Ivan i Laura han format part de l'expedició. Hem deixat la furgo a l'estació de Benifallet i el destí era la cota 705 ( monument de la quinta del biberó ) on hi han unes vistes molt boniques i després voliem anar a l'ermita de Sta Magdalena però.... ja vos conto. Tot a començat molt bé, unes fotos, rises, i via verda amunt fins arribar a la Fontcalda. Allí hem parat a esmorzar i sorpresa!!! estaven els amics de la uec que feien el no raid i hem parlat una miqueta i com no ha surtit la cursa del llop i.......ufffff, ja no vull parlar-ne més fins a la cursa, quin canguelo!!! per cert que estava Isa i l'he vist fotuda, anim!! segur que no és res, coses pitjors has superat, els hem dit que volíem pujar fins al monument i allí ha començat tot,

Toni curto ( organitzador de la cursa del llop ) ens diu que per la carretera es molt dur per a elles i Mauro ens dóna una alternativa a l'asfalt que és anar fins l'estació de Prat de Compte i pujar per una pista fins dalt, ja,ja,ja encara ric ara al veure la primera rampa i les primeres queixes, veure a Laura que la bici li anava marxa enrera, Ivan que se li axecava la roda, Tere que ja havia baixat de la bici i jo que només pensava amb el que quedava, però això sols és el començament,

després ens hem trobat un " abuelo " en quad i ens diu: - fa molt que no passeu per aquí? perquè el camí esta fatal i penso.... gràcies home, vaja ajuda m'has prestat i clar elles ja no volien pujar, però els hi dic: -va que no veieu que és un home gran i tot li pareix malament i entre voltem i no, ja estavem seguint però les rampes no s'acabaven mai i Ivan se'm posava al costat i em deia: -Laura no voldrà vindre més, les matarem, quan arribe a casa em dirà este puça esta loco, etc,etc. Arribant casi a dalt ja no sabia què fer per convencer-les a seguir, va que falten 500 mts!! i quedaven 5 km.... buufffff ai, ai, ai que això es complica i.....Albert!!!! jo no pujo més!! jo me quedo aqui!! era Tere que ja no podia més, a part es sabia el tram últim d'haver-lo fet amb cotxe i sabia el que quedava, no la podia enganyar més i al final ha

pujat a peu i jo amb les dos bicis cap amunt. Laura s'ha refet i ha pujat fins a dalt amb la bici, molt bé, es notava que havia anat sortint. Al principi quan hem arribat a dalt no hi havien molt bones cares però.. poc a poc i després de veure aquelles vistes s'ha anat calmant el foc. La baixada ha estat molt ràpida i distreta fins a Benifallet i d'alli hem anat a buscar uns pollastres i a dinar, que per alguns haurà estat el millor del dia.
Estic segur que la pròxima volta que farem una sortida de " verano azul " no hem deixaran triar el recorregut. Bueno ja us aniré contant, per cert gràcies a Ivan i Laura per la companyia i espero no m'ho tinguesseu en compte jajajajja.

VAMOS!!!!!!!!!!!!!!!!!!

La Cursa del LLop, una de les proves de resistència esportiva més dures del món, arriba enguany a la seva disetena edició amb un recorregut aproximat de 400 km repartits en sis etapes. La presentació d'aquest esdeveniment esportiu, que es realitzarà en dos jornades els dies 27 i 28 de juny, ha tingut lloc a l'Ajuntament de Tortosa amb la presència de l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel; el regidor d'Esports, Pere Panisello; Joan Caballol, conseller comarcal i regidor de l'Ajuntament de Tortosa; Jordi Gaseni, representant a les TE de la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, i de representants de l'Associació Cultural i Esportiva La Cursa del Llop.
"L'Ajuntament de Tortosa -ha dit Ferran Bel- té com un dels seus objectius tirar endavant i donar suport a activitats puntuals importants i de repercussió, i cal donar a la Cursa del Llop la importància que mereix quan es tracta d'un esdeveniment esportiu de primer ordre que dóna a conèixer el territori més enllà dels seus límits". Per la seva banda, els representants de l'Associació Cultural i Esportiva La Cursa del Llop han explicat els trets principals de la cursa d'enguany, el període d'inscripció de la qual es va obrir el passat 1 de desembre de 2008 i es tancarà quan s'arribi al número màxim de participants. La cursa incorporarà dos recorreguts per a les etapes ciclistes, un de més llarg i un altre de més curt, a triar pels participants. Així, les sis etapes queden repartides de la següent manera: 1)- Bicicleta de carretera: 183 km / 124 km (Tortosa / Terra Alta / Montsià / Tortosa). 2)- Muntanya: 32 km (Tortosa-l'Ampolla per la serra del Boix). 3)- Caiac de mar: 15 km (l'Ampolla / platja de Riumar). 4)- Caiac de riu: 24 km (Deltebre / Tortosa). 5)- XVII Mitja Marató Pujada a Caro: 21 km (Roquetes / refugi de la UEC). 6)- Travessa del Port amb BTT: 110 km / 83 km (Restaurant del Port / Font del Teix / el Mascar / la Mola / Tortosa)
Els responsables de la organització han destacat el fet que la cursa necessita per al seu correcte desenvolupament de la presència d'un voluntariat actiu, el qual "de manera altruïsta -han dit- ha fet possible haver arribat a aquesta disetena edició". El voluntariat de la Cursa del Llop, tradicionalment, s'encarrega de tasques com muntatge d'infraestructures, avituallaments i controls, així com d'efectuar el seguiment de la cursa. Per a l'edició d'enguany, es compta ja amb uns 150 voluntaris que es poden inscriure a través de la pàgina web d'Iltirca-La Cursa del Llop (http://www.cursadelllop.com/).

Encarant la recta final

Esta foto em dóna força,a part del meu orgull defensaré el nom del meu poble ROQUETES.Esta foto mostra que ja anem en busca de la linea de sortida.

Ja només falten 8 dies per a la gran cita i estic encarant els ultims entrenaments forts ja que la setmana vinent toca disfrutar abans del repte. Cada dia noto més tensió al meu cos però a la vegada estic més encoratjat, més motivat, més preparat i sobretot amb ganes d'afrontar-ho.

Són moltes les persones que estan ajudant- me i que estan fent tot el que poden per donar-me un cop de mà i no vull anomenar per no deixar-me a ningú però que ells ja ho saben i són consciens del treball i esforç que estan fent per mi, a tots ells mil gràcies ja per endavant, independentment de quin sigue el resultat que jo obtingue, ells l'esforç ja el fan o l'han fet.

Este finde faré els ultims entrenaments, després descans actiu fins la cita i ja veurem que surt, a dia d'avui tinc confiança i temor a la vegada, és un sentiment extrany, la temor a no fallar esta allí però tinc clar que m'explotaré per no fallar-li a tots aquells que confien i m'ajuden a lluitar per aconseguir-ho.

Espero que els dies dolents s'acaben (2º part )

Avui havia quedat amb Pakito per anar a recuperar la furgoneta que estava a la font del teix, quedem a les 7.30 del matí a l'ajuntament de Roquetes i li dic que em deixe a la falda del port que aniria a buscar-la (ell havia d'anar a treballar) per davant 23 km corrent, volia tenir referències de la pujada fins a la meta de la cursa i m'ha anat bé, he pujat còmodo, a ritmet que crec que podria portar el dia de la cursa sí he arribat fins allí, he recuperat la furgoneta després de 2h 14 minuts i posar fi a l'aventura que havia començat el dia abans.
Esta tarda gimnàs i recuperació que porto bastanta carga.

Espero que els dies dolents s'acaben ( 1º part )

Ahir seguint amb els entrenaments tocava BTT i vaig quedar amb el "cuñau" persona encarregada d'ajudar-me a l'etapa de btt, voliem fer part del circuit de la cursa però.....ja vos conto ja.
Arranquem des de baix la font del teix i anavem fent a bon ritmet, vam passar per coll de la creu, em va ensenyar una muntanya que diu que es deia el tossal dels tres reis, partició de les tres comunitats autonòmiques ( Aragó, Catalunya, Castelló, crec...) llavors vam anar cap a uns masos que es deien San Miquel de no sé què ( jo per als noms....aquí em falta l'ex kf) i allí comença l'odisea, vam agafar una pista equivocada que ens va deixar al fons d'un barranc sense sortida era tirar a munt o seguir ( segons Pakito i el plano en 200 mts trobaríem una pista) joooooodeeeer més d'una hora trams en la bici al coll, trams bici al costat, però mai sobre ella i tot cara amunt, esgarrapant-mos i patint com mai, sense aigua ( ja mos l'haviem acabat) tant es així que Pakito va intentar fotre una escupinyada i no li va sortir res, jo reia per no plorar, al final trobem un sender que ens porta a una pista i....primer pintxaso, sí allí, a un lloc que es deien els plans de la solana i quina solana!!!!! quin càstig estavem rebent, arreglem el pintxaso i ...otro joder li dic, això és per anar per estos endurials!!! vaig a treure la càmara i...sorpresa la càmara era de bici de carretera, tant de canviar de bicis i mira, al final inflo la camara puntxada i seguim i otro, ara la roda de davant, això es increïble!!! li dic. Ara ens toca baixar de la bici i anar a peu fins que trobem un regaxol i ens tirem de cap ( ens vam beure 6 bidons de quajo ) seguim fins que trobem un parell de bikeros que anaven direcció Beceit i ens van donar una càmara que li vaig ficar a la roda de darrera, li dic a Paco que collons, seguim!! pujo a la bici amb la roda del davant punxada, passem pel pantà de.... i direcció beceit, al final 15 km amb la roda punxada i un calvari que ni vos conto, arribem a Beceit i li diem a l'amo del bar que ens deixe 1 euret per trucar perquè ens vinguen a buscar i que ens fie uns bocadillets i uns xampus mentre esperàvem.
A les 10 de la nit arribavem a casa destruits i ja pensant amb que havíem tingut un dia de perros...

Que útil m'he sentit!

Bueno segueixen els entrenaments forts, Dissabte 3h i pico de caiac, vaig quedar amb uns amics d'Ulldecona que saben d'això de remar però que molt més que jo.
Vam quedar per fer tota l'etapa de caiac de mar Ampolla, faro, Riumar, però després vam seguir i vam anar fins a la desembocadura i vam entrar remuntant del mar al riu fins un embarcadero al final 19 km i destruït.
Ahir vaig anar en bici, volia fer part del circuit de la cursa i sol però arriba la sorpresa o susto del dia com vulgueu dir-li, estava baixant el coll de bot quan a una curva em trobo a dos motoristes a la cuneta parats i veig una moto vaig a un terraple, paro i pregunto :
- us heu fet mal?
-no,no tranquil!
-segur, espereu que vos ajudo
_ gràcies, pero serà difícil poder pujar la moto

Joder vaig pensar, era la típica moto de dominguero, tota niquelada i que vas en los peus estirats i manillar de xoper, pesava 200 kilos i per a poder-la pujar vam patir una barbaritat, però la vam pujar, també puc dir que este home es va salvar la vida de miracle ja que 1 metre despres del terraple hi havia un barranc de 30 metros, de pell de gallina quan ho vaig veure.
Després de donar-me mil gràcies i voler-me enredar per a què vagi a esmorzar amb ells el que més em va sorpendre va ser que l'home que havia tingut l'accident demanava un drapet per limpiar la moto, me'l miro i li dic:
- deixa't de draps i disfruta del diumenge esmorzant amb els teus companys que t'ha tocat la loteria i en coneixement per a la tornada.
Jo era el que els hi feia reflexiona i els dia que anessen amb compte a homes de 50 i pico d'anys, baixant i pensava i m'entava la risa, com han canviat els temps!!!

La cursa del llop ja esta aqui

Ja esta aqui i no espera ningú, la veritat es que encara no hem veig del tot preparat, tant es aixi que m'he demanat 10 dies de vacanses per ultimar la forma i cuidar tots els minims detalls i dubtes que en son molts.

Ahir aprofitant el primer dia de vacanses hem vaig eixecar ben prontet ( 6 mati ) i vaig anar a provar el caiac de Kiko pel riu i la veritat que algo millor hem va anar, no per tirar cap coet, vaig fer 10 km, després vaig anar al gimnás 1h ( abdominals,estiraments,sauna ) hi ha la 1 del migdia vaig sortir de Roquetes i vaig anar cap al coll de l'alba, la creu i cap a baix, 17 km, estavem sobre 29 graus i vaig patir molt la calor però es el que hi ha.

Avui he anat en bici he fet Mas de Barberans, La Senia, Rosell, San Rafel del Riu, Alcanar, Ulldecona, Godall, La Galera, Sta Barbara, Roquetes ( 105 km ) promig 31 km/h, ho he fet sol patint i treballant el " coco " esta tarde fare 15 km per la platja a peu, ritme suau i ficarem les cames a l'aigua un ratet.

KIKO ETS IMPRESSIONANT, EL RECORD INCREIBLE

Ho vaig pronosticar, havia de ser ell, era per mi el gran favorit i .... sí va aconseguir-ho però de quines maneres, va ridiculitzar els anteriors registres com si fosem aficionats de les muntanyes que un dia vam fer la nocturna, de veritat impressionant.

Li vaig trucar el dissabte a les 12 o la 13h per animar-lo i desitjar-li sort i dir-li que tenia un dia perfecte per aconseguir-ho però no vaig poder parlar amb ell, jo estava en contacte amb la cursa i tenia tot l'informe detallat. Quan es va acabar també li vaig trucar però tampoc vaig poder parlar-li (no vull pensar que ara es farà més inaccesible per este record....jeje) ja mos parlarem que hi ha molt a contar. Pels temps que he vist, es veu que el nivell no para de pujar però Kiko sempre ens mira de dalt, sempre ens porta aventatja.

Jo l'únic que puc dir és que l'any vinent si vaig a la Marató dels Sables quan torne aprofitant la forma intentaré provar-ho, aquest any tenia cames per millorar el record, però no este temps, segur.

Tambe m'alegro molt per Belen perquè és una competidora nata i si es fica algo al cap......ja l'ha liat, la recompensa el record que has aconseguit, moltes felicitats.

Hi ha tots els que l'heu corregut, debutat, disfrutat, també felicitats ja que és una cursa diferent.

Avui entrenament amb " un jesusenc "

Este matí a les 12h m'ha pasat a buscar el " jesusenc" Xavi Royo i hem anat a rodar un ratet amb bicicleta i de passo ficar-mos un poquet al dia ja que ara no ens veiem molt.

M'ha alegrat saber que farà la prova de bici de carretera, ja que crec que em pot ajudar, si vol clar, i si no em deixa ja que jo hauré d'anar regulant.

Hem fet 60 km a ritme bo que ens ha deixat temps per ficar-mos al dia i tambe l'he animat un poc ja que li fan falta un parell de clatellots per a motivar-se i creure en ell mateix ( saber que es del bons ) espero que faci la nocturna complerta i l'acabe a tope per afrontar la resta de temporada en ganes i il.lució.

Esta frase te la dedico per a tu, anim i no hem defraudes, confio en tu!!!!

"El dolor es temporal... Puede durar-te un segundo,un minuto,una hora o hasta un año, pero al final se calma y algo mas ocupa su lugar. Sin embargo. Si abandonas. Dura para siempre." "LANCE ARMSTRONG""

Una decisió difícil : no correré la nocturna

Pot ser enguany era l'any, l'any d'intentar l'assalt a la nocturna, l'any on penso que tinc les cames per provar-ho, a més diuen que farà el temps idoni, però no podrà ser, qui algo vol algo li costa.

A mi em costarà esta cursa que tant apreció i que tant m'ha donat com és la travessia de Fredes a Paüls, em sap greu i molt greu NO PARTICIPA perquè any rere any ha anat a més i ara per ara és una prova indispensable per molts, només cal veure el llistat d'inscrits i les ganes que li fica tothom per poder-hi ser i millorar els seus registres.

Aquí la UEC TORTOSA té molt a veure, les proves que organitza són la referència de tot el territori ( marxa del port, cursa de Paüls, travessia nocturna Fredes- Paüls) però tinc motius per descartar-la i són els seguents:

1/ Ja que no vaig a la boda del meu amic Ramon perquè coincidia amb la cursa del llop, doncs ara la nocturna em coincidia amb la despedida i ja no podia ser una altra falta.

2/ Vaig super atrassat amb bici de carretera i caiac hi he quedat que dissabte faria de bon de matí 120 km en bici i diumenge un bon entreno de caiac, si fes la nocturna no podria i el temps se'm tira a sobre.

3/ L'objectiu prioritari és la cursa del llop i això vol dir que tinc que sacrifica coses.

D'altra banda espero que algun company dels que heu nombrat aconsegueixi el record de la prova així tindré un motiu i un objectiu de cara l'any vinent, espero que sigue KIKO (li tinc més simpatia) i espero que tots els records i bon ambient es milloren per a tots, que disfruteu molt amics.

Els entrenaments que menys m'agraden

Fer km en bicicleta, corrent, o com sigue sempre m'havia agradat però amb caiac.....em costa i molt.

Ahir quan vaig acabar de treballar el meu pare em va acompanyar fins el club de rem d'Amposta, allí vaig tirar el caiac al riu i fins Tortosa ( club de rem ). Van sortir-me 14.4 km i no cal dir que vaig patir una barbaritat, mal de cul, d'esquena i de braços, a més d'acabar bombardejat pels mosquits dels collons, que deixava que em piquesaen, ja que si no havia de parar de palejar i no arribava mai.

En fi que a les 9h 15 min de la nit arribava al club de rem de Tortosa, després de 2h 12 min, tot un calvari que espero anar pulint, però queda poc o sigue que.......a la faena!!!!!

Avui he corregut amb l'èlit

Ahir vaig trucar als canareus per viatjar cap a Vilafranca del Penedés a córrer la "marxa de resistència dels 7 cims" vam quedar a l'autopista a les 4.15 de la matinada, hora que et trobaves a molta gent pel carrer però no fent esport precisament, a l'arribar a l'autopista primer percans del dia, m'havia deixat les sabatilles de córrer, ja que vaig marxar de casa amb xancletes, torna a casa, carrega les sabatilles i cap a Vilafranca. Pel viatge molt bé amb Adolfo i Hermini, quan arribem anem en busca del dorsal i cap al cotxe a canviar-mos.
Allí arriba el segon percans, estaven per donar la sortida i jo tenia unes ganes enormes d'anar al " wc " i pip, sortida, merda ja l'he liat, hem fico entre un parell de cotxes que van fer-me de " WC " i ..... dos minuts més tard em presento a la linea de sortida i veig el cuc de corredors que ja enfilaven la pista amunt, joder....penso que adelantar tota aquella gent em suposara perdre 2 o 3 min més però al cap d'un moment atrapo a Adolfo que també havia arrencat dels ultims juntament amb Oliva, anem adelantant a gent fins que al km 10 Adolfo aprofitant una baixada ens deixa " tirats " llavors ja anàvem dels 10 primers, segueixo tirant endavant amb constància i bon ritme fins al començament del tercer cim, allí apreto i vaig pujant molt constant els altres que anaven en mi es queden. Per davant només quedava el guanyador de l'any passat que ja us explicaré més endavant i Adolfo, que el veig uns km més endavant i sí al km 20 l'atrapo. Anava un poc tocat ( hidratació ) ja que feia molta calor, anem fent 3 o 4 km junts però veig que pujant pateix i es queda, ja només quedava 1 corredor per endavant, passo per un control i em diuen que em porta 3 min 30 segons i sense forçar més del compte segueixo el meu objectiu d'atrapar-lo fins que al km 31 ho aconsegueixo, al veurem hem diu:
- Aquest any no et veig gens malament, no et trobaré sentat a cap cadira, i li dic:
- la veritat es que vaig bé
- no si no pots enganyar que ja es veu
Vam anar fent uns km junts i parlant, em va explicar part de la seva vida ( és per explicar ) i jo només escoltava, i això es part de lo que em va contar:
-tenia 52 anys, era l'organitzador i alma d'aquella marxa, tenia 2.23 en marató, 1. 07 en mitja marató, 3 participacions a la Marato dels Sables ocupant uns meritoris i espectaculars 5ª, 5ª i 6ª lloc, patrocinat per San Miguel pagant-li la inscripcio i 1 milio de pessetes per participació i formava equip en Ahansal i mil coses més, sino no acabo, i llavors va ser quan li dic:
- acabarem la cursa junts!! no tinc intenció de disputar-li " la seva cursa" m' ha fet sentir un privilegiat de correr al seu costat, ell em contesta:
- tira, que tu estàs més fort!!
- li he dit que arribarem junts!! sempre i quant no ens atrapi ningú per darrera.
- segur, si es així gràcies per ser tant honrat, però quan arribarem jo diré que tu haguessis arribat 1 i sol si haguessis volgut.
-d'acord, li contesto.
I així va ser, després de 58 km, vam arribar agafats de la mà i amb la satisfacció que a voltes s'ha de saber ser " persona " a part d'admirador de segons quina gent, ell allí era tot un ídol, de tothom i es mereixia allò-
Després de donar-me les gràcies. em va dir que si l'any vinent el meu repte era SABLES que m'ajudaria en el que fos, consells, materials, etc,etc i em va donar el seu telf per al que fos.
Al cap d'uns minuts va arribar Aguiló, i la resta de corredors, també vam batre el record de la prova (5h38 min)a mi em va sortir 5h 35 la diferència és" WC" i jo personalment vaig millorar 58 min respecte l'any anterior.
Espero que no se us hagi fet molt llarg però lo viscut en 60 km és molt, gràcies i fins aviat.