lunes, 31 de mayo de 2010

BRUTAL!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Aquest home que va entre el meu germà i jo és el GRAN PACO OSUNA. Quin plaer córrer al seu costat, quina sort haver-lo conegut, quina gran persona, ja un bon amic, no cal posar el seu palmarès, ja que vaig just de memòria a l'ordinador però si voleu ja per resumir un poc..

2H 22 EN MARATÓ
1H O7 EN MITJA MARATÓ
3 EDICIONS DELS 5 PRIMERS A SABLES I PRIMER ESPANYOL.
I......l'altre dia va anar a correr una cursa de 10km i fa 34.08!!!! en fi, d'un altra casta.


Així puc definir el d'ahir, només puc dir això, brutal!
Primer de tot començaré amb el dissabte que vaig quedar amb Perales i Fitxeta per anar d'Amposta fins Tortosa amb Kaiac, 14.5 km, després d'algo més de 2 h estàvem ja fora de l'aigua contents amb el temps i comprovar que entrem dins del temps que permeten a la cursa del llop. Personalment un mal lo cul terrible i molt tenso ja que el kaiac de Leo no es deixa " domar ".

El plat fort arriba diumenge, per començar ens aixequem a les 3.30 del matí, havíem quedat a les 4 del matí davant l'església del poble amb 4 companys més per anar a fer la marxa dels 7 cims a Torrelló (esta a 15 km passat Vilafranca del Penedès)
Teniem previst ( el meu germà i jo ) fer la meitat de la marxa, és a dir, 30 km amb el ritme del primer que suposadament havia de ser el meu amic Paco Osuna (el que va ajudar-me en tot el de Sables) i així va ser, 30 km amb ell mentre ens explicàvem totes les " batalletes ". Vam arribar a meta amb 2h 52 min els 3 junts i molt lluny del proper corredor. El ritme que portava Paco era el d'un noi de 25 anys no el d'un de més de 50, el d'este home increïble.
Després, i sense dubtar-ho, vam agafar la bici amb la vista i el pensament a casa: Roquetes. Només teníem 161 km per davant. El que no podia imaginar és que em castigues tant el vent i mun germà, vaja patiment! quin càstig fins a casa, déu del cel i de la terra, vaig maleir mil i una cosa.
A l'arribar a Vilaseca, quan ja portàvem 80 km, li vaig dir que havíem de parar a buscar aigua que jo anava sec (només portava un bidó). Al parar se m'acudeix preguntar-li quina mitja portàvem, em contesta:
- de 34.5 km/h
- com? escolta, hem d'afluixar que si no jo no podré arribar!
Llavors va sorgir el vent ( el més odiós del ciclista, sempre que sigue de cara ) i ja no ens va abandonar fins a casa. Menuda companyia pensava, el vent i el meu germà, estic apanyat...
Arribem a la gasolinera que hi ha a la recta de l'Aldea i anava tant sec, tant, que com un pobret vaig a la dependenta i li dic si per favor ens pot donar una botella d'aigua, em va vore tant apuradet que va dir-me:
- "agafa-la i espero que et faci arriba a casa"
El meu germà, que llavors ja no estava tampoc per tirar molts coets, va beure com si fes una setmana que no havia begut, llavors un petit conflicte, a vore qui havia begut més, que si jo porto un bidó i tu dos, en fi que una mica d'aigua era ja un problema.
Quan ja veiem Tortosa, li dic al meu germà:
- jo vaig per dins Tortosa, no pujo el pont nou!
Ell sense contestar-me molt vaig vore que em va seguir, al final 161 km a un ritme mig de 31.5 km/h, avui sense dubte no puc ni moure'm, però quin entrenament! feia temps que no sufria tant, bueno tampoc tant... 2 mesos.
Fins la pròxima amics!

6 comentarios:

ximo dijo...

Ja com no vau provar de fer la mitja marató de pujada a Caro, en arribar a Roquetes?......

Ferran dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Ferran dijo...

Craaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaks!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Esta crònica supera lo viatge Sta Coloma-Roquetes que et vas marcar l'any passat!

I ja té contaré la meva experiència amb l'Osuna, a qui tb vaig "emprenya" amb Sables fa 10 anys. Fer 34' en més de 50 ànims és una passada, no ne deuen d'haver molts al món que ho facin.

Apa, a seguir-la!

PD: avui ja he fet 6 quilòmetres i amb lo taló casi sec.
Hasta els c...de fer elíptica la setmana passada!

Albert dijo...

Ferran m'ha picat el Paco Osuna, esta intrigat, també el vas emprenyar?

A la cursa del llop estarás a tope, el repte millora el de l'any passat.

anims i informam sobre el tema Osuna

Albert dijo...

Ximo ja n'hi va haver prou ahir....

Ferran dijo...

Albert,

Al 1999 tenia en ment, però de forma llunyana anar a Sables. Allavons, aprofitant que Enric Colomé em va donar un trofeu pel Paco Osuna (no sé si del Llop o d'una cursa pels ports). Li vaig portar a Alpens -on espero córrer diumenge- i vam estar xerrant una estona on me va oferir tota la seva ajuda.

Al final, per unes coses i altres no vaig poder anar-hi però vaig conéixer al Paco Osuna quedant-me clar que era un gran atleta i millor persona.

Salut!!